El drenatge de científics dels Estats Units s'accelera. La tornada de Donald Trump a la presidència nord-americana ha sacsejat el sector de la recerca, que ja ha vist com la nova administració ha retirat subvencions a projectes dels Instituts Nacionals de Salut (NIH) i ha censurat línies de recerca relacionades amb la perspectiva de gènere i la crisi climàtica. El malestar s'ha incrementat a mesura que s'han intensificat les retallades a la ciència, i com a resultat, cada cop més investigadors estan buscant feina fora del país. Un èxode de científics que constata una anàlisi de la revista Nature, que afirma que entre gener i març del 2025 un 32% més d'investigadors que treballen a institucions americanes han presentat sol·licituds de feina a l'estranger respecte al mateix període de l'any anterior.

L'exposició durant la infància a una molècula tòxica anomenada colibactina podria ser un nou marcador de càncer colorectal en edats primerenques. Un equip internacional liderat per la Universitat de Califòrnia a San Diego assenyala una toxina produïda per algunes soques d'Escherichia coli, presents sobretot al còlon i el recte, que tenen capacitat per alterar l'ADN de les cèl·lules. Segons aquests investigadors, el bacteri s'amagaria darrere "l'epidèmia de càncer colorectal" en menors de cinquanta anys.

La primera generació de persones que han interactuat gran part de la seva vida amb tecnologia digital ha arribat a una edat en què apareixen riscos de demència. I la pregunta sorgeix ràpidament: l'exposició tecnològica ha ajudat o ha perjudicat les seves capacitats cognitives? La hipòtesi de la demència digital prediu que una vida exposada a aparells tecnològics empitjora aquestes capacitats. Però un estudi publicat a Nature Human Behaviour apunta en una altra direcció: suggereix que l'ús d'ordinadors, mòbils o internet en persones de més de 50 anys pot combatre el deteriorament cognitiu.

Avenç significatiu en la comprensió de la genètica humana. Un equip internacional de científics, entre els quals hi ha el doctor Àlex Bayés, de l'Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) de Barcelona, ha publicat aquest dijous a la revista Nature el manual més exhaustiu fins ara del funcionament del genoma humà. L'estudi ha permès identificar més de 68.000 funcions, que correspondrien al 82% del total dels gens.

Fa un temps que els científics intenten validar una observació clínica, que és que algunes persones amb algun tipus de tumor, com ara el de mama, intestí i pròstata, que cada dia prenen aspirina en dosis baixes tenen menys risc de patir una metàstasi. De fet, diversos assajos clínics estan en marxa per comprendre aquest efecte. Ara bé, ¿realment pot un medicament pensat per reduir el dolor, la inflamació i la febre evitar la disseminació d'un càncer? Fins ara no se sabia exactament el mecanisme mitjançant el qual aquest fàrmac habitual a la farmaciola pot estimular el sistema immunitari per frenar el viatge tumoral, però aquest dimecres se n'han publicat novetats a la revista Nature a partir d'un estudi fet en ratolins que ha estat dirigit per la Universitat de Cambridge i finançat per l'organització pública del Regne Unit Medical Research Council i el Consell Europeu d'Investigació.

De cara a l’any 2050, els casos de càncer de mama augmentaran un 38% i la mortalitat de les pacients s’enfilarà un 68%, segons una projecció de l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer –un organisme que penja de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)– publicada aquest dilluns a la revista Nature Medicine. Això vol dir que, a mitjans de segle, l’ens estima que hi haurà 3,2 milions de deteccions noves de càncer de mama i 1,1 milions de defuncions associades més.

Una dona que quan era nena va ser diagnosticada d’un neuroblastoma, un càncer cerebral, porta 18 anys sense el tumor gràcies a un tractament d'immunoteràpia de cèl·lules CAR-T. El cas el recull un estudi publicat a la revista Nature Medicine i suposa que la dona és la pacient amb aquest tipus de càncer que ha viscut més temps sense la presència del tumor fins ara, cosa que fa pensar als investigadors que s'hauria curat completament.

El salmó europeu, la libèl·lula Chlorocypha i l'escamarlà Procambarus orcinus tenen dues coses en comú: habiten en diferents indrets d'aigua dolça del món i tots estan en perill de desaparèixer. Són alguns exemples d'animals amenaçats pels efectes de la contaminació per pesticides, les preses, l'agricultura i la introducció d'espècies invasores a la natura, segons ha constatat l'anàlisi més gran feta fins ara al món de la fauna de les aigües continentals.

Com cada any, Nature ha publicat els noms de les 10 persones que han fet història amb les seves investigacions i troballes en el món de la tecnologia, l'enginyeria i la medicina. A l'edició d'enguany, els editors de la prestigiosa revista científica han destacat la feina de Placide Mbala, l'epidemiòleg de l'Institut Nacional d'Investigació Biomèdica de Kinshasa que va donar l'alarma del nou brot mortal de mpox a la República Democràtica del Congo (RDC). "La llista d'aquest any inclou persones que han tingut un gran impacte en la comunitat científica i en el món. Totes aquestes són persones destacades al centre d'alguns esdeveniments notables", afirma l'editor de Nature, Brendan Maher.

Pas de gegant en la recerca d'un trastorn neurològic que afecta almenys l'1% de la població mundial. Investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han identificat quin és el mecanisme molecular que causa l'autisme idiopàtic, és a dir, el que no està vinculat a una mutació genètica específica i que suposa al voltant del 80% dels casos d'aquesta condició. Segons publiquen els investigadors a la revista Nature, la pèrdua d'un petit segment d'una proteïna anomenada CPEB4, present en totes les neurones, dona com a resultat el desenvolupament de les afectacions de l'espectre autista (TEA).

Sovint les persones que pateixen obesitat són assenyalades per la seva suposada falta de voluntat a l'hora de tenir hàbits saludables, culpabilitzades per no esforçar-se prou per canviar dietes i perdre pes o, en el cas d'haver-se sotmès a una cirurgia bariàtrica, per no ser constants en l'exercici físic. La seva complexitat intrínseca ha fet que aquesta malaltia estigui fortament estigmatitzada i que, malgrat que ja afecta gairebé un de cada cinc adults catalans –una de cada vuit persones al món–, el seu abordatge sanitari encara és molt deficitari.

El glioma difús intrínsec de tronc (DIPG, en anglès) és el tumor més freqüent del tronc cerebral i afecta especialment els infants. Actualment no té cura. La radioteràpia focal, que es dirigeix a les cèl·lules canceroses, és l'únic tractament que redueix la mida del tumor i en millora els símptomes, però els malalts tenen poques opcions de supervivència. Ara investigadors de la Universitat Stanford, a Califòrnia, han aconseguit resultats prometedors en el tractament d'aquests pacients amb una immunoteràpia experimental en un estudi en fase 1. L'han provat en nens i joves que tenien la malaltia i han aconseguit beneficis neurològics i reduccions importants del tumor en la majoria dels participants. De fet, un dels que més bona resposta ha mostrat continua sa quatre anys després del tractament, segons recull la revista Nature.

Imaginem el cas d’una persona de mitjana edat que un bon dia, remenant el seu telèfon, es topa amb una selfie que es va fer un any abans. Horroritzada, s’adona que aquella imatge no es correspon amb la que veu cada dia al mirall: ara pot comptar més arrugues i molts més cabells blancs. Com pot ser, si ha passat un temps relativament curt, que sembli que hagi envellit tan de pressa? L’explicació hauria de ser que el seu cos ha experimentat una decadència de forma més aguda de l’habitual. Efectivament, és el que un article publicat a la revista Nature Aging afirmava que ens passa a tots almenys dos cops a la vida.

Les malalties neurodegeneratives són una de les grans amenaces de la salut, perquè l’augment de l’esperança de vida de les últimes dècades ha fet que cada cop més gent arribi a l'edat en què aquests trastorns són freqüents. Sense anar tan lluny, la degradació progressiva del cervell -i el deteriorament de les capacitats cognitives que comporta- afectarà més o menys tota la població que visqui prou anys. Així doncs, per envellir millor és important saber com influeix el pas del temps en el cervell. Per exemple, quines parts es veuen més afectades. Precisament, un article publicat a la revista Science Advances proposa que les zones del cervell que ens diferencien dels altres primats són també les primeres que envelleixen.

Una mosca sobrevola el bol de fruita de la cuina. Ho fa de forma erràtica, sembla gairebé que improvisi, però arriba al seu destí: un plàtan madur, gairebé en descomposició, que li ha semblat apetitós. Es frega les potes, tot està a punt per començar el festí. Ara bé, el moviment fugaç d'una mà la posa en alerta i, abans que l'atrapi, alça de nou el vol per escapar del perill. És una escena quotidiana que tots hem viscut amb aquest insecte diminut sense donar-hi gaire importància. Total, només és una mosca. Els comportaments que ha tingut –volar, reconèixer una cosa que li agrada i detectar un perill i anticipar-se–, però, són complexos i fins ara no s'entenia com s'organitza ni com funciona el seu sistema nerviós per fer totes aquestes coses. Per primer cop, investigadors d'arreu del món han elaborat un mapa complet del cervell d'una mosca de la fruita que permetrà entendre el seu funcionament.

Una alimentació equilibrada és essencial per arribar amb bona salut a edats avançades, això no admet discussió. Per això és sorprenent que el dejuni tingui efectes antienvelliment en animals de laboratori. La raó no està clara. Ara s’hi ha trobat una possible explicació: el truc no seria fer passar gana als teixits, sinó donar-los nutrients després, perquè això activaria les cèl·lules mare que els regeneren.

Astrònoms de l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) han observat els jets més llargs mai enregistrats provinents d'un forat negre. En concret, aquestes ejeccions de matèria a molt alta temperatura tenen una longitud d'uns 23 milions d'anys llum, l'equivalent a 140 vegades la mida de la nostra galàxia, la Via Làctia. Suposen un nou rècord perquè el màxim detectat fins ara era d'uns 16 milions d'anys llum.

Cada any es llencen al món més de 52 milions de tones d'escombraries plàstiques, segons estima un estudi publicat aquest dimecres a la revista Nature. La recerca, realitzada per tres investigadors de la Universitat de Leeds, presenta un inventari exhaustiu dels plàstics que contaminen el medi ambient en més de 50.000 ciutats de tot el món. A partir dels resultats, els autors assenyalen que els països que generen més contaminació per plàstics són els països del sud d'Àsia, l'Àfrica subsahariana i el sud-est asiàtic. L'Índia n'és el màxim exponent, ja que és responsable de gairebé una cinquena part de les emissions mundials.

Un dels temes més controvertits en etologia, que és la branca de la biologia que estudia el comportament dels animals i els mecanismes que el determinen, és entendre com evoluciona el comportament social des d’una perspectiva genètica. Es coneixen molts exemples d’espècies evolutivament emparentades i, per tant, genèticament molt similars que, tanmateix, mostren comportaments socials molt diferents, de vegades fins i tot oposats. És el cas de dos rosegadors propis del sud-est dels Estats Units, el ratolí de platja i el ratolí de mans petites: a escala genètica, les seves diferències s’estimen en un 2 o 3% del genoma; tanmateix, s’ha vist que en determinades ocasions poden encreuar-se, fet que demostra la seva gran proximitat evolutiva. No obstant això, el ratolí de platja, que pertany a l’espècie Peromyscus polionotus, és monògam i ambdós sexes tenen molta cura dels seus descendents. En canvi, el ratolí de mans petites, que pertany a l’espècie Peromyscus maniculatus, és promiscu. Els mascles no s’impliquen en la criança dels descendents i les femelles en tenen molta menys cura que les dels ratolins de platja.

El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa que ataca les neurones productores de dopamina, que són responsables de controlar el moviment. No té cura i afecta de forma diferent els pacients que la pateixen, amb una gran diversitat de símptomes, però sempre impacta de ple en la qualitat de vida dels malalts i del seu entorn proper. Ara un estudi de la Universitat de Califòrnia a San Francisco obre la porta a poder millorar la qualitat de vida d'aquestes persones: els investigadors han desenvolupat un dispositiu intel·ligent implantat i regulat per l'activitat del cervell que podria proporcionar un tractament continu i personalitzat contra els problemes de mobilitat i insomni del Parkinson. Segons les conclusions del treball que publica la revista Nature Medicine, el nou tractament redueix aquests símptomes en un 50%.