A la cimera mundial d'actors d'extrema dreta que Vox va organitzar a Madrid el maig passat, el president argentí, Javier Milei, feia una crida a lluitar units contra el “socialisme cancerigen” i el que ell anomena els zurdos. També al PP s'acostuma a fer pinya malgrat les diferents sensibilitats, perquè es té clar qui és l'adversari. Aquesta màxima en la dreta política es reprodueix també en el pla judicial: al sector conservador conviuen dues ànimes que, a l'hora de la veritat, no permeten fissures. De la mateixa manera que Borja Sémper i Cayetana Álvarez de Toledo coexisteixen, a l'associació de jutges afí al PP, l'Associació Professional de la Magistratura (APM), han pogut conviure tant Pablo Llarena i María Jesús del Barco –perfils molt durs– com Manuel Almenar, algú amb qui una magistrada progressista consultada per l'ARA considera que podria coincidir en un 60% de plantejaments. 

Des del desembre del 2018 que el Consell General del Poder Judicial no té un president en plenes funcions, i així continuarà sent. Ni aquest dimarts ni aquest dimecres, i després de diverses reunions i gairebé una desena de votacions, els nous vocals de l'òrgan no han aconseguit posar-se d’acord sobre qui els ha de presidir. La culminació de la renovació de l’òrgan de govern dels jutges a l’estat espanyol, després de l’acord de finals de juny entre el PSOE i el PP per fer-ho possible, haurà d’esperar, almenys, fins al dilluns vinent, quan es tornaran a reunir per intentar-ho de nou.

“Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat”, versa el Nou Testament (Ef 4, 32). I si prenem les Sagrades Escriptures com un llibre de saviesa vital, que transcendeix la seva dimensió religiosa, trobaríem moltes referències que parlen del necessari, beneficiós i sanador exercici del perdó. “Soc jo qui t’esborra les faltes.[...] no em recordaré dels teus pecats” en paraules de Jahvè a l'Antic Testament, quan es narra l'acusació del profeta Isaïes al poble que ha buscat altres ídols (Is 43, 25). Per no acudir a allò que cada persona, creient o no, hauria d'haver pronunciat alguna vegada almenys per a si mateix: “Perdona […] com nosaltres perdonem” (Mt 6,12).

El PP i el PSOE han anunciat aquest dimarts un acord signat des de Brussel·les per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), caducat des de fa més de cinc anys. El pacte que es compromet a reforçar la "independència judicial" passa per repartir els vint vocals del Consell de manera equitativa entre populars i socialistes; és a dir, deu han estat proposats per uns i deu pels altres. Vuit són juristes i dotze jutges de carrera, i hauran de ser referendats tots per tres cinquenes parts al Congrés dels Diputats i al Senat. El vot de qualitat que podria decantar majories dins el Consell General del Poder Judicial, però, el tindrà el president de l'òrgan, que serà un magistrat o magistrada del Tribunal Suprem. El PSOE i el PP asseguren que encara no ha estat definit, a diferència de pactes anteriors. La llei del CGPJ marca que seran els vocals els que l'hauran de triar, també per una majoria de tres cinquenes parts. Qui són aquests vint nous membres ja definits?

Des que es va fer públic l'acord entre Junts i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, que incloïa una hipòtesi de lawfare judicial en el Procés, s'ha desencadenat una crisi institucional entre els poders de l'Estat. La llei d'amnistia n'ha sigut l'origen perquè els jutges que l'hauran d'aplicar l'han rebut amb indignació i, alguns, han començat a moure's per esquivar-la. Els últims dies arran de l'ús freqüent d'aquest terme, que significa utilitzar el sistema legal amb finalitats polítiques, han aflorat noves acusacions de lawfare més enllà de la de l'independentisme. Aquest últim mes i mig ple de retrets creuats i comunicats ha tingut molts protagonistes i al gràfic adjunt es resumeixen els principals noms de l'àmbit judicial que hi han participat o s'hi han vist implicats.

El Tribunal Constitucional de majoria progressista avala la maniobra de Pedro Sánchez per evitar que un Consell General de Poder Judicial (CGPJ) de majoria conservadora i amb el mandat caducat faci nomenaments. Tal com avançava El País, els set magistrats proposats pel PSOE i Unides Podem s'han imposat als quatre impulsats pel PP i dictaran una sentència que dona per vàlida la reforma legal que el Congrés va aprovar el març del 2021, a instàncies dels partits de la coalició de govern a l'Estat, per desposseir de certes atribucions el CGPJ. Bàsicament, de la facultat de nomenar magistrats al Tribunal Suprem, on ara com ara hi ha 23 vacants. Una situació que el president interí de l'alt tribunal, Francisco Marín, va qualificar de "desoladora" durant l'acte d'obertura de l'any judicial a principis de setembre.

Dilluns carregat de reunions en l'agenda del comissari de Justícia, Didier Reynders, a qui han visitat les quatre principals associacions de jutges d'Espanya. Els magistrats espanyols busquen la implicació de l'executiu comunitari per elevar la pressió sobre els partits espanyols perquè desbloquegin la renovació de l'òrgan de govern dels jutges, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que fa tres cursos polítics que està en funcions. Cada vegada que n'ha tingut l'oportunitat, Brussel·les ha urgit l'Estat a renovar el Poder Judicial i també a reformar el sistema d'elecció. Aquest dilluns el comissari ha tornat a pressionar, aquesta vegada amb una compareixença especial davant els mitjans espanyols, en què s'ha posat al costat dels jutges per insistir que és indispensable renovar els càrrecs interins, però també adaptar el sistema als estàndards europeus.

Afloren més tensions entre la Moncloa i la cúpula judicial. El govern espanyol respon amb duresa el moviment d'aquest dijous del Consell General del Poder Judicial, crític amb les intencions del PSOE i Unides Podem de modificar la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) sense haver recollit abans l'opinió dels sectors vinculats a l'administració de justícia. En una entrevista a La Sexta, la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, ha carregat contra el CGPJ per "envair la sobirania parlamentària" l'endemà que l'òrgan de govern dels jutges llancés un toc d'alerta als socis de govern. En un comunicat amb el suport de 16 dels 21 vocals instaven el Congrés a demanar un informe del mateix CGPJ, de la Comissió de Venècia del Consell d'Europa i de les associacions de jutges i fiscals en relació amb la possibilitat de limitar les funcions de la cúpula judicial quan tingui el mandat caducat.

La independència de la fiscalia general de l'estat, el retard en la renovació del Consell General del Poder Judicial, la lentitud dels processos judicials i, fins i tot, la falta de transparència de cara a la ciutadania sobre la propietat dels mitjans escrits. Són els principals problemes que ha detectat la Comissió Europea en la salut de l'estat de dret a Espanya. En l'auditoria, Brussel·les no fa absolutament cap referència al conflicte català, malgrat que el mateix Govern de la Generalitat ha aportat informació durant l'elaboració de l'informe.

El ple del Consell General del Poder Judicial ha nomenat amb acord entre conservadors i progressistes els nous magistrats del Tribunal Suprem. Tal com va avançar l'ARA, s'han mantingut les majories a la sala segona: marxen dos considerats progressistes -Luciano Varela i Alberto Jorge Barreiro i n'entren dos: Javier Hernández, membre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expresident de l'Audiència de Tarragona, i Leopoldo Puente. També deixa una vacant el conservador Francisco Monterde i entra Ángel Hurtado, que va ser qui es va oposar a condemnar el PP com a responsable a títol lucratiu en el cas Gürtel. Va quedar, però, en minoria i el tribunal de l'Audiència Nacional sí que va castigar la formació que liderava Mariano Rajoy en la sentència que va propiciar la moció de censura que el va desallotjar de la Moncloa.

La renovació dels membres del Poder Judicial va provocar, fa uns dies, un gran enrenou. La polèmica ha durat poc i crec que s’ha analitzat de forma superficial.

El divendres 15 de maig el president de Tribunal Suprem i del Consell General de Poder Judicial, Carlos Lesmes, va convocar una reunió extraordinària de la Comissió Permanent, l'endemà de la trobada ordinària, celebrada el dia abans, el dijous 14, i amb una nova reunió per a la setmana següent.

La Comissió Permanent del Poder Judicial (CGPJ) va acceptar aquest dijous la renúncia de l'advocat José María Macías a aquest òrgan per raons professionals, tot i que seguirà sent vocal de l'anomenat govern dels jutges. Macías torna al bufet Cuatrecasas, del qual és soci i d'on va haver de deixar l'activitat quan es va incorporar, el març del 2018, a la Comissió Permanent del CGPJ.

En el seu tercer dia com a vicepresident segon del govern, Pablo Iglesias ja ha topat amb els poders de l'Estat. Les seves crítiques a la justícia espanyola han fet reaccionar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que li ha demanat "prudència, mesura i responsabilitat institucional" per evitar "la utilització política de la justícia o el qüestionament de la independència, la imparcialitat i la professionalitat" dels jutges. L'enuig de l'òrgan de govern dels jutges ha arribat després que Iglesias digués aquest dimarts en una entrevista a Antena 3 que la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) defensant la immunitat del líder d'ERC, Oriol Junqueras, suposava una "humiliació" per a la justícia espanyola. El CGPJ ha emès una declaració per "reafirmar que l'actuació del poder judicial" només "persegueix en tot moment el compliment de la llei".