Abans que Iuri Gagarin es convertís en el primer home a arribar a l’espai, un munt de bestioles van orbitar per sobre dels caps dels humans. Durant els anys 50 els soviètics i els nord-americans van portar la seva rivalitat més enllà del nostre planeta, iniciant una cursa espacial que faria immortals noms com Gagarin, Neil Armstrong, Aléksei Leónov, Buzz Aldrin o Valentina Tereixkova. Però abans d’ells, van existir la Laika, el Baker, la Belka, el Ham i la Strelka. Els primers animals a l’espai, però no els primers a volar, ja que el 1783 els germans Montgolfier havien posat una ovella, un ànec i un gall dins d'un globus d'aire calent per veure què passava si els feies volar.

La sonda Chang'e-6 de la Xina s'ha enlairat dimarts a la matinada de l'altre costat de la Lluna i ha començat el viatge de tornada a la Terra, segons ha anunciat l'agència espacial de la Xina. La sortida amb èxit de la sonda no tripulada de la Lluna significa que la Xina ja està més a prop de convertir-se en el primer país que obté mostres de la cara oculta de la Lluna. Anteriorment, els xinesos ja havien enviat una altra sonda a recollir mostres, però no va poder completar la missió.

La cabina de comandament de l'Apollo 11, una mena de calçotets d'astronauta, una maqueta de l'estació espacial soviètica Mir, una rèplica del vehicle lunar Rover, un tros de meteorit de Mart... Gairebé tot el que et ve al cap –i no és un secret militar– quan penses en la cursa espacial i en la història de la cosmonàutica és present a Space Discovery. The exhibition, l'exposició amb què s'inaugura el 28 de setembre Inmersa Barcelona, un nou espai expositiu de més de 3.000 metres quadrats al carrer Llull, 119, al Poblenou.

L'Isro, l'agència espacial de l'Índia, ha publicat aquest divendres noves imatges que mostren el robot del Chandrayaan-3, la sonda que aquest dimecres va allunar per primer cop al pol Sud del satèl·lit terrestre, en l'inici de la seva missió d'exploració. El vídeo mostra com l'enginy, batejat com a Pragyaan (saviesa en sànscrit), surt de la sonda i baixa la rampa per recórrer els primers metres a la superfície lunar. L'Índia s'ha unit així al club dels quatre països que fins ara han aconseguit que una nau descendeixi sobre la Lluna, després que ho haguessin fet els Estats Units, l'antiga Unió Soviètica i la Xina.

Èxit històric de l'Índia. Després d'un descens d'uns vint minuts, quinze dels quals considerats "de terror" pels científics, la sonda Chandrayaan-3 ha allunat aquest dimecres sobre la superfície del pol Sud del satèl·lit, a les 14.34 h, hora de Catalunya. Al tercer intent, doncs, l'Índia ha esdevingut el primer país del món que aconsegueix culminar amb triomf una expedició a aquesta zona de la Lluna, fins ara pràcticament verge per a la comunitat científica. L’Índia ha entrat així al restringit club de les potències que han allunat i, a més, ha aconseguit batre en la cursa espacial Rússia. I és que Moscou va veure dissabte com la nau que pretenia fer arribar abans, també al pol Sud, després de 47 anys de l’últim intent, en aquell cas per part de la Unió Soviètica, s’estavellava.

La sonda russa Luna-25, que tenia la missió de buscar aigua al pol Sud de la Lluna, s'ha estavellat contra la superfície lunar, segons ha informat l'agència espacial russa, Roscosmos. Un incident que suposa un fracàs per a la Rússia de Putin en l'arena geopolítica ja que la nau, que es va enlairar divendres, era la primera nau espacial d'aterratge lunar que havia llançat Rússia en 47 anys.

Finalment, el somni de tornar a la Lluna comença a ser realitat. A la 1.47 de la matinada, hora de Florida, 7.47 hora catalana, el coet SLS (Space Lunch System), un dels grans protagonistes de la missió Artemis 1, ha aixecat el vol en direcció a la Lluna, en un viatge que té una durada prevista de 26 dies: la nau Orion, que és la càpsula que en un futur pròxim ha d’encabir fins a quatre astronautes que previsiblement trepitjaran el nostre satèl·lit més de cinquanta anys després de l'últim vol tripulat, guanyarà velocitat després d’orbitar la Terra, estabilitzar la direcció i desplegar els seus enormes panells solars. Els panells són necessaris per alimentar tot el sistema informàtic i de comunicacions a bord.

"Hi anem". Aquest és l'eslògan que la NASA està utilitzant abans del vol debut del seu nou coet en direcció la Lluna, que preveu llançar aquest dilluns a les 14.33 hores, en horari català. És una frase repetida pels funcionaris de l'agència, afegida com a hashtag a les publicacions de les xarxes socials i proclamada en pancartes penjades al lloc de llançament del Centre Espacial Kennedy, a Florida. Si no sou amants de l'espai, que es vulgui enviar astronautes a la Lluna us pot avorrir. Per què? Perquè ja hi hem anat.

Amb tota la pompa i solemnitat de les grans fites històriques, tres astronautes xinesos s'han enlairat amb èxit aquesta matinada des de la base espacial de Jiuquan, al nord del país, en direcció a la nova estació espacial xinesa, encara en construcció. Un nou èxit del competitiu programa espacial xinès.

L'activitat a la NASA no s'atura ni un moment. La missió Mars 2020, la joia de la corona del programa espacial nord-americà actual, va assolint una rere l'altra totes les fites que s'havia marcat i aquesta setmana ha sumat un nou èxit: ha aconseguit extreure amb èxit oxigen del CO2 que compon l'atmosfera de Mart. La nau de la NASA Perseverance, que és a la superfície del Planeta Vermell des del febrer passat, portava incorporat un aparell, de la mida d'una torradora, que havia d'experimentar amb aquesta tecnologia: el Moxie (Mars Oxygen In-Situ Resource Utilization Experiment).

Un nou senyal de distanciament entre Rússia i la comunitat internacional, i potser fins i tot de retorn a les friccions de la Guerra Freda. Després de dues dècades de col·laboració científica amb els Estats Units en matèria espacial, integrada dins l'Estació Espacial Internacional (EEI), Rússia diu que vol construir la seva pròpia estació per posar-la en òrbita el 2030 i abandonar així la iniciativa internacional.

El 27 de març del 1968, Iuri Gagarin perdia la vida durant un vol d’entrenament amb un caça MIG-15UTI. El primer home que havia arribat a l’espai avui fa 60 anys no havia deixat de ser mai membre de la força aèria soviètica, així que seguia pilotant avions de combat. Aquell dia, al sortir de casa per anar a la base, semblava distret. Tamara Volinova, una de les seves veïnes als edificis on residien els pilots, el recorda exclamant-se perquè havia oblidat l’acreditació per entrar al recinte militar. Malgrat que era una de les persones més famoses del planeta i segurament no li hauria fet falta, va decidir tornar a casa a buscar-lo. A Rússia, tornar a casa quan ja has sortit és senyal de mala sort. Gagarin no era supersticiós, però el boca-orella reprodueix aquesta història per intentar explicar per quina raó hauria mort, ja que no es van trobar senyals de cap errada tècnica a l’avió. Ni tampoc rastres d’alcohol a la seva sang. Des que havia tornat de l’espai, però, Gagarin bevia massa. Era una de les seves maneres d’aguantar la pressió d’haver deixat de ser un ciutadà per ser un símbol.

Les agències espacials de la Xina i Rússia han anunciat que construiran una estació espacial internacional de recerca a la Lluna. En un comunicat conjunt, l'agència espacial russa Roscosmos i l'Administració Nacional Espacial xinesa expliquen que les instal·lacions es construiran sobre la superfície, en òrbita o ambdues, i que estaran a disposició d'altres països per fer investigació multidisciplinària, que inclourà recerca sobre l'exploració i la utilització de la Lluna.

Porta dues setmanes sobre la superfície de Mart però encara no s'havia mogut. Cada petita proesa del ròver Perseverance de la NASA es prepara amb tot detall i s'executa amb tota atenció. Així va ser, aquest divendres mateix, el primer passeig del robot per la superfície marciana, que va durar 33 minuts i li va servir per recórrer un total de 6,5 metres.

La NASA ha fet públiques imatges inèdites de l'arribada del Perseverance a Mart. És un vídeo de 3 minuts i mig on es veuen imatges de l'aterratge gravades des del robot. "Finalment tenim una visió de primera fila del que anomenem els set minuts de terror de l'aterratge a Mart", ha dit Michael Watkins, director del Jet Propulsion Laboratory de la NASA, que gestiona la missió de l'agència. "Des de l'obertura explosiva del paracaigudes fins a l'encesa dels coets d'aterratge, que aixequen pols i deixalles al voltant del vehicle, és absolutament impressionant", ha afegit.

1- Per què anar a Mart?

Mart és el segon planeta més pròxim a la Terra. Això permet plantejar viatges d’una durada raonable, de l’ordre d’uns mesos. Venus és més a la vora, però el seu ambient –enormes pressions i temperatures capaces de fondre el plom– el fan infinitament més hostil.

]]>

Els set minuts de terror van passar i el Perseverance estava sencer i estalvi sobre la superfície de Mart. Quan va esclatar l’ovació a la sala de control de la NASA, de fet, la nau ja hi portava onze minuts, els que triguen a arribar a la Terra les imatges que l’aparell envia des del Planeta Vermell. “El Perseverance ja està segur sobre la superfície de Mart”, deien des del Jet Propulsion Laboratory de la NASA, a Califòrnia, quan faltaven pocs minuts per a les deu del vespre hora d’aquí. Pas a pas, el pla de l’aterratge s’havia anat complint a la perfecció i els petits aplaudiments esporàdics es van convertir en una gran aclamació final. “Entoma això, Jezero!”, cridava algú des de la sala, després que el ròver Perseverance es posés just al punt on estava previst: el cràter Jezero de Mart, on espera trobar, per fi, restes de vida marciana.

]]>

Els Estats Units i la Xina haurien de cooperar a l'espai. Si bé els Estats Units ja no poden donar per fet el seu predomini extraterrestre, segueixen sent-hi l'actor principal, i les capacitats espacials de la Xina estan creixent acceleradament. I el més important, tots dos països, juntament amb la resta de món, es beneficiarien d'un conjunt de regles clares que governin l'exploració i comercialització de l'espai.

]]>

Els set minuts de terror han passat i el Perseverance ha aterrat sobre Mart. Quan s'ha sentit finalment l'ovació a la sala de control de la NASA, de fet, ja portava allà 11 minuts, els que triguen en arribar a la Terra les imatges que envia la nau des de Mart.

]]> Després de set mesos de viatge, el rover Perseverance de la NASA intentarà aterrar a Mart aquest dijous, en una maniobra molt perillosa que marcarà l'inici d'una recerca de diversos anys per trobar formes de vida que hi pot haver hagut en el passat.

]]>