Quan Neil Armstrong va trepitjar la Lluna el 20 de juliol del 1969, va pronunciar una frase plena d’èpica que marcaria una època: “Una petita passa per a un home, un gran salt per a la humanitat”. Com que el passat es romantitza i idealitza a través de la nostàlgia, creiem avui que l’objectiu de la missió al satèl·lit era el coneixement o la conquesta de l’espai. Però naixia de la pura rivalitat amb la Unió Soviètica. Era simplement un posicionament geopolític dins la cursa espacial.

Després del punt àlgid de les Llàgrimes de Sant Llorenç, aquesta nit hem viscut la primera superlluna de l'any, un fenomen estiuenc d'allò més memorable que deixa imatges impressionants.

“S’ha teoritzat sobre aquestes coves durant més de 50 anys, però és la primera vegada que demostrem la seva existència”, afirma Lorenzo Burzzone, que és professor de telecomunicacions i director del Laboratori de Teledetecció de la Universitat de Trento. Una investigació liderada per aquest centre italià ha demostrat l’existència d’un túnel al subsol lunar, un tub de lava buit que podria afavorir les missions espacials al nostre satèl·lit, ja que el seu entorn hostil dificulta les exploracions humanes. La revista Nature Astronomy ha publicat els resultats de l’estudi, que obren la porta a la possibilitat de disposar d’un entorn més segur per fer una recerca sostinguda de la Lluna.

Ara fa 53 dies, la Xina llançava la missió robotitzada Chang'e 6 amb l'objectiu d'explorar la part més desconeguda de la Lluna: la cara oculta del satèl·lit. Avui, la sonda ha completat amb èxit tots els seus propòsits: arribar-hi, agafar-hi dos quilos de roques, transferir-los a un mòdul de tornada i portar-los cap a la terra. Amb aquestes mostres, els científics esperen poder estudiar quines diferències geològiques existeixen entre les dues parts. La primera exploració que va arribar a la cara oculta de la lluna va ser la soviètica Lunik 3, que la va fotografiar també per primera vegada.

Semblava que alguna estrella del rock estigués pujant a l’escenari. El miler de persones que s’han congregat a l’esplanada del National Mall de Washington han començat a aplaudir just en el moment que la Lluna s’ha creuat amb el Sol. Tampoc han faltat els “Oh, my God” i els “Wow”, i alguna persona fins i tot s’ha posat a udolar com si fos un llop.

La sonda lunar Odisseu ha aterrat al pol sud de la Lluna amb èxit aquesta matinada de divendres. Es converteix així en la primera nau d'una empresa privada que trepitja la superfície lunar i alhora la primera dels Estats Units en 51 anys: l'última va ser la de l'Apollo 17 el 1972. La sonda, construïda per l'empresa Intuitive Machines, que té seu a Texas, es va enlairar el passat dia 15 i, després d'orbitar al voltant de la Lluna durant un dia, ha aterrat a la zona on es troba el cràter Malapert després d'un descens de 73 minuts que ha estat retransmès en directe.

La Lluna va per lliure. És única al cosmos conegut: una roca solitària el diàmetre de la qual és la quarta part de la del seu planeta amfitrió, l'únic lloc on s'ha trobat vida. I està sola: és un erm desolat, torrat pel sol i cobert de cràters que alberga poca cosa llevat del que nosaltres hi portem, ja sigui amb la ment o en naus espacials. Però això està a punt de canviar.

Els motors s'han encès tal com estava previst i l'Starship, el coet espacial més potent del món, construït per SpaceX, s'ha enlairat pocs minuts després de les 14 h, hora catalana. Però uns 10 minuts més tard s'ha perdut el contacte amb la nau i una estona després SpaceX confirmava que havia activat el sistema d'autodestrucció. L'Starship, doncs, ha tornat a explotar, com va passar en la primera prova de l'abril, però havent aconseguit alguns passos més respecte d'aquell test. Aquest cop la nau sí que s'ha desacoblat del propulsor i s'encaminava cap a l'òrbita terrestre, de manera que ha assolit amb èxit la segona fase de la prova. Però poc després se n'ha perdut la connexió i s'ha acabat fent explotar. La d'avui era una nova prova de foc per a SpaceX, l'empresa espacial d'Elon Musk, i per a la missió Artemis de la NASA, que vol tornar a posar humans sobre la Lluna. El calendari previst per a aquesta fita històrica queda ara en l'aire.

Els científics de l'agència espacial de l'Índia no poden recuperar el contacte amb la sonda Chandrayaan-3, que a l'agost van aconseguir fer aterrar a l'inexplorat pol sud de la Lluna en una gesta històrica. La sonda es va posar en mode suspensió el 2 de setembre perquè pogués suportar les baixes temperatures de la nit lunar, que assoleixen els -250 graus.

Marina Martínez és experta en meteorits i en l’anàlisi de material extraterrestre. El 2021 es va doctorar en ciències planetàries a la Universitat de Nou Mèxic (EUA) gràcies a les beques de la NASA que va guanyar el seu supervisor. Ha estat becada per la Meteoritical Society amb el patrocini de l’Agència Aeroespacial d’Exploració Japonesa (JAXA) i reconeguda amb el Wiley Award a la 82a conferència de la Meteoritical Society, celebrada el 2019 al Japó. Actualment, investiga amb una beca postdoctoral Margarita Salas al departament de geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i és l’única investigadora d’Espanya amb accés a les mostres lunars que la missió Artemis III de la NASA –la primera missió tripulada a la Lluna des de l’Apollo 17 del 1972– portarà a la Terra el 2025. Malgrat això, no té clar que pugui continuar amb la seva carrera investigadora a Barcelona.

Rússia llançarà aquest divendres la seva primera nau espacial d'aterratge lunar en 47 anys. La Luna-25 té com a objectiu buscar aigua al pol Sud de la Lluna, en una missió que té un marcat simbolisme geopolític. L'última nau de la mateixa missió russa, la Luna-24, es va enviar al nostre satèl·lit l'any 1976, en plena Guerra Freda. Ara el Kremlin ressuscita aquest programa espacial, enmig de la invasió a Ucraïna i just quan els Estats Units han anunciat a bombo i platerets la seva missió Artemis per enviar la primera dona a la Lluna, amb l'objectiu de convertir-se en el primer país que extreu aigua de la superfície lunar.

Nanda Rea (Roma, 1978) és una reconeguda astrofísica i professora titular del CSIC, de l’Institut Científic i de l’Espai de Barcelona. Té diversos premis i ha escrit diferents articles a les prestigioses revistes Nature i Science. "A la feina faig càlculs i programació, dissenyo màquines d’enginyeria i faig moltes matemàtiques per descobrir com funciona l’Univers i, per tant, nosaltres", resumeix. Ara ha decidit que vol que els més petits entenguin a què es destinen els diners en investigació. Per això ha publicat el seu primer llibre infantil, El Universo (Shackleton Books), i aquest mes d’agost ha fet una conferència per a nens al CosmoCaixa.

Grups ecologistes han demandat l'Administració Federal d'Aviació (FFA) dels Estats Units per haver permès el llançament de la Starship, el coet més potent del món, construït per l'empresa d'Elon Musk SpaceX. La primera prova de la nova nau va tenir lloc el 20 d'abril i va acabar amb l'explosió del coet quatre minuts després del seu llançament. En els últims dies s'han conegut dades significatives de què va fallar durant la prova, però també del seu impacte en la zona. Els potents motors de la Starship, que van aconseguir alçar-la de la plataforma de llançament, van aixecar un núvol de pols i runa en una àrea propera on hi ha espècies protegides. I la destrucció del coet en l'aire, quan l'equip de Space X va activar el protocol d'autodestrucció, també va escampar trossos de la nau a força distància, un dels quals va trencar almenys una finestra en una localitat propera, Port Isabel.

El coet Starship de SpaceX ha explotat sobre el golf de Mèxic aquest dijous, minuts després d'enlairar-se d'una plataforma de llançament al sud de Texas. La nau espacial no ha arribat a l'òrbita, però no ha estat un fracàs total. Abans del llançament, Elon Musk, el fundador de la companyia, ja havia rebaixat les expectatives dient que podrien tenir lloc diversos intents abans que l'Starship tingués èxit en aquest vol de prova, que havia d'assolir velocitats prou ràpides per entrar en òrbita abans de caure sobre l'oceà Pacífic a prop de Hawaii.

La primera dona de la història que formarà part d'una missió espacial a la Lluna es diu Christina H. Koch, té 44 anys i és de Michigan. Serà l'enginyera de la nau Orion que a finals del 2024 s'enlairarà cap al nostre satèl·lit natural, orbitarà al seu voltant i després tornarà. Es tracta de la missió Artemis II, que també portarà el primer afroamericà i el primer canadenc fins a l'òrbita de la Lluna, en un viatge espacial històric. L'any següent, el 2025, l'Artemis III serà la missió que té previst aterrar a la Lluna, una fita que no es repeteix des del 1972.

Un equip de científics xinesos ha descobert noves restes d'aigua en cristalls d'impacte a la superfície de la Lluna, cosa que podria indicar que hi ha un gran reservori hídric al satèl·lit i podria suposar un avantatge significatiu per a futures missions humanes. Un grup liderat pel professor Sen Hu, de l'Acadèmia Xinesa de Ciències, ha publicat a la revista especialitzada Nature Geoscience els resultats d'un estudi elaborat a partir de les mostres recollides per la sonda Chang-e 5 l'any 2020.

A l’espai la màxima expressió de la moda són els vestits lunars, i els oficials de la NASA s’han desfet en elogis a l’hora de mostrar el que els astronautes duran posat quan caminin per la Lluna d’aquí dos anys. L’última tendència en vestits lunars –negre amb detalls en taronja i blau– ha sortit d’Axiom Space, una companyia de Houston.

Prova superada. La nau Orion de la missió no tripulada Artemis I ha amarat aquesta tarda a l'oceà Pacífic, a prop de l'illa mexicana de Guadalupe, davant les costes de la Baixa Califòrnia, a les 18.40 hores (a Catalunya). L'horari i ubicació prevista per la NASA, que tanca així amb èxit el seu projecte de tornar a la Lluna 50 anys després de l'últim viatge, acreditant que compta amb un sistema segur. La NASA farà una conferència de premsa aquest diumenge a les 21.30 h per explicar els detalls de l'operació, que podeu seguir en directe al vídeo de sota. Ha estat una missió preparatòria per tornar-hi a enviar astronautes el 2025, entre els quals hi hauria la primera persona no blanca i la primera dona que trepitjarien la Lluna. De fet, aquestes missions són un pas més cap al gran objectiu de l'agència aeroespacial nord-americana, que va més enllà i encara no té data: enviar humans a Mart.

"Houston, tenim un nou rècord”. Amb aquest joc de paraules les xarxes socials de la NASA han anunciat aquesta matinada que la càpsula Orion acabava de batre el rècord de distància de la Terra de cap nau capaç de transportar humans. En aquesta missió, però, encara no hi van persones, sinó tres maniquins, un parell de peluixos i centenars de pins de Snoopy. L'Orion ha superat així l'Apol·lo 13, que després de patir una explosió i una avaria va haver de tornar precipitadament a casa. Com explica la NASA: “L'Orion va ser dissenyada per portar humans més lluny que mai a l'espai i tornar-los a la Terra de manera segura”. L'objectiu és establir una base a la Lluna com a pas previ per arribar en un futur a Mart.