"15 de setembre de 2022. Sol·licitud de reunió al batle i regidor d'Urbanisme. Sense resposta". "22 de gener de 2024. Enviat recordatori a més de dir-los que ens preocupa que no tenguin arquitecte municipal". Aquesta enumeració, molt més extensa, forma part del relat de fets que, de manera reiterada, el Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) ha remès a l'Ajuntament de Llucmajor per exigir que posi ordre al seu caos en matèria urbanística davant les constants queixes dels professionals: "Està afectant greument els promotors i dificultant l'exercici professional dels arquitectes i la imatge davant els seus clients", explica el president de la demarcació de Mallorca del COAIB, Joan Cerdà, que és qui signa la carta oficial.

La concessió de llicències per fer habitatges i altres equipaments es reactivarà en una desena de zones de Palma que estaven paralitzades des de fa 25 anys pel Pla General de Palma de 1998. L'aprovació de la nova versió de la norma mare de l'urbanisme palmesà llevarà una mesura sobre aquestes àrees que a la pràctica suposava una restricció. Es tracta de les conegudes com a Àrees de Règim Especial (ARE), que, segons definia el PGOU del 98, són àmbits que, "per les seves peculiaritats", necessitaven una norma específica per assegurar el manteniment d'usos tradicionals, elements patrimonials, o senzillament reduir la pressió que podia provocar l'aplicació de la normativa general.

Els arquitectes de les Balears consideren que el decret llei del Govern, que ja ha validat el Parlament, genera confusió i contribueix al mal costum de fer excepcions constants a les normes urbanístiques. En aquest cas, a més, opinen que provocarà la legalització de locals i altres espais que no tenen condició d'habitatge, però ja són al mercat utilitzats com a llars de manera irregular. Per tant, asseguren que en comptes de posar nous habitatges al mercat, es fomentarà que s'especuli amb els irregulars i, a més, no els queda clar com es podrà controlar el preu limitat que preveu la normativa per als nous pisos i cases fruit d'aquesta norma. Així ho explica el Col·legi Oficial d'Arquitectes (COAIB) a les seves al·legacions a la nova normativa, registrades la setmana passada al Parlament de les Illes Balears i a les quals l'ARA Balears ha tingut accés.

Plaques publicitàries d’alarmes, rètols de colors llampants que rompen el cromatisme del carrer, cablatge desordenat, màquines de climatització gotejant damunt la vorera del carrer. Aquests tipus d'elements, i molts d'altres, distorsionen l'harmonia estètica dels carrers de Ciutat i dels municipis de les Balears. Això és perquè no s'ha regulat de manera global el paisatge urbà, de manera que tothom ha actuat segons el seu interès. Per tal de guiar els consistoris per redactar una ordenança específica per a les actuacions que afectin l'estètica urbana, el Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) ha editat, amb la col·laboració de l’Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears (IDI), el Manual de bones pràctiques per a la redacció d’una ordenança reguladora del paisatge urbà.

Els arquitectes Marta Peris i José Manuel Toral (Peris+Toral Arquitectes) s’han consolidat en els últims anys com un dels estudis catalans i espanyols més decidits a renovar l’habitatge públic per fer-lo més inclusiu i verd: una de les seves primeres grans fites van ser els 105 habitatges dotacionals per a la gent gran Cap i Casal a les Glòries, desenvolupats amb l’estudi Bonell i Gil. I aquest dimecres el seu bloc de 85 habitatges socials de fusta a Cornellà s'ha emportat el Premi d’Arquitectura 2021 dels Premis Arquitectura del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE), una de les tres distincions especials dels guardons.

Quan no tens estalvis, i tens una feina d’aquestes modernes, que t’has d’anar guanyant cada setmana; quan tens família al teu càrrec (pares fora del mercat laboral i fills en edat escolar); i no tens deutes, però tens els estalvis justos… Buscar pis és un infern. Et connectes als portals immobiliaris, i tens a l’abast tota mena de pisos adequats i terrasses assolellades. Però aquesta oferta no és per a tu: has de filtrar, perquè els preus dels pisos de lloguer que tenen mides adequades i molt de sol, són impagables. I si tens nom estranger, si estàs divorciat o jubilat o no encaixes dins del perfil de professional blanc amb contracte indefinit, o si no duus corbata o goses portar un hijab, llavors estàs perdut. Diversos estudis ho certifiquen; el mercat immobiliari exclou milers i milers de persones que no “hi encaixen”.

Segons dades del Col·legi d’Arquitectes, ha caigut significativament l’activitat constructora a l’àrea metropolitana de Barcelona. La construcció d’habitatges va a la baixa (una caiguda del 15,6% de la superfície visada), mentre que la rehabilitació s’estanca i representa només una cinquena part del total. Són dues qüestions molt preocupants perquè les inversions se’n van cap a activitats més conservadores: les oficines, que es dissenyen amb qualitat i preu d’hotels de cinc estrelles, i les naus logístiques, que tenen moltíssima demanda per l’auge de la importació que implica el comerç electrònic. Les obres més rellevants que s’han visat enguany al Col·legi d’Arquitectes són una nau industrial a la Zona Franca i sis enormes edificis d’oficines al 22@. A Catalunya, durant el 2019, s’han tramitat projectes per fer 15.853 habitatges, quan abans de la crisi se’n feien uns 100.000 cada any. I si no es fa o es rehabilita habitatge, el parc edificat existent envelleix i els preus augmenten perquè hi ha poca oferta. És un tema que incumbeix les àrees d’urbanisme i d’habitatge, i que és fruit de la mala fama injusta que arrossega el sector de la construcció.