"Xavi, he arribat tard perquè la gent m'aturava al metro, perdona'm", li va dir Ansu Fati a Xavi Martín amb cara de desconcert pel que li acabava de passar. Tornava a La Masia procedent de casa els pares –aquell dia havia de debutar amb el primer equip del Barça, amb només 16 anys–. "Vaig anar al meu despatx, vaig agafar les portades de la premsa i li vaig dir: «T'han aturat per això. I, a partir d'ara, has de canviar els teus hàbits perquè ets una persona coneguda»", recorda per a l'ARA Xavi Martín, director de La Masia entre el 2019 i el 2021.

El Benfica, el rival d'aquesta nit del Barça a la Champions (21 h, Movistar), quatre temporades enrere patia una forta crisi econòmica. L'històric club portuguès va realitzar una gran inversió per reforçar la plantilla que va ser tot un fracàs. A més, també estava patint una greu crisi institucional. Luis Filipe Vieira, aquella mateixa temporada, deixava la presidència de l'entitat després de ser detingut per la seva implicació en diverses causes. Rui Costa, exjugador i llavors vicepresident, es va presentar a les eleccions i les va guanyar amb el 84,48% dels vots. La planificació esportiva que va implementar Costa va ser molt clara des d'un principi: volia apostar per jugadors joves amb projecció i continuar donant oportunitats als nois del planter amb la finalitat de resoldre els problemes econòmics. "El nostre focus està centrat en el desenvolupament i la maximització del talent a llarg termini amb la finalitat de formar jugadors competitius per al primer equip", assegurava Rodrigo Magalhães, director tècnic del club.

Amb 12 anys sortia de casa a les 5 del matí i tornava a les 8 del vespre. Feia natació d’alt rendiment. I ja es preguntava, en aquell moment, per què totes les indicacions eren tècniques i ningú parlava, en canvi, d’emocions. La seva companya de classe li va explicar un dia que el seu pare era orientador a una escola. I ella li va dir: jo vull fer això, però amb l’esport. I ja fa 20 anys que s’hi dedica. Ha estat coordinadora del servei de tutoria de la Blume, el 2011 va entrar a La Masia del Barça i del 2016 al 2023 ha estat responsable de psicologia del club. I avui és responsable de la unitat de medicina del Consell Català de l’Esport.

Es diu Guerau i té sis o set anys. Té tanta vergonya que s'amaga les mans al darrere per parlar, i amb un fil de veu reivindica que sí, que esclar que sap qui és Marc Casadó. "Té una foto amb ell", afirmen els avis a la porta de la llar del Club de Futbol Vilamajor, pocs minuts després d'acabar l'entrenament. És el nou ídol de tots. "Demà explicaré que m'han preguntat per ell", diu somrient el nen. L'escola Joan Casas queda a 200 metres. Són tres minuts a peu. Al passadís de l'escola hi ha l'orla de la promoció 2014-2015 amb la cara entremaliada del migcentre titular del Barça de Hansi Flick i, des d'aquesta setmana, debutant a la selecció espanyola absoluta.

El Barça arriba a la primera aturada internacional amb l'expedient immaculat. A les ordres de Hans-Dieter Flick, el conjunt blaugrana suma quatre victòries en quatre partits i té quatre punts de marge en la classificació sobre l'Atlètic de Madrid i el Vila-real, que són els seus perseguidors immediats. La fita es va coronar dissabte amb una victòria brillant i contundent contra el Valladolid per 7-0.

Xavier Budó, fins ara director de l'àrea d'esports professionals del Barça, ha presentat la seva dimissió al president Joan Laporta, segons va avançar el programa Tot Costa de Catalunya Ràdio i ha pogut confirmar l'ARA. Budó, que va acompanyar Laporta en la seva campanya electoral i que s'encarregava de dirigir les seccions professionals del club, hauria demanat plegar per les dificultats que està trobant per desenvolupar les seves funcions a l'entitat blaugrana amb la llibertat que desitjaria. Fonts oficials del club, però, volen assegurar que la relació personal entre l’executiu i el màxim dirigent “és i serà excel·lent”.

Mentre portents de La Masia com Lamine Yamal, Pau Cubarsí o Gavi aconsegueixen fer-se un lloc al primer equip blaugrana, n'hi ha d'altres que destaquen lluny de Barcelona. Aquests són els casos dels cosins Altimira, el Sergi (Cardedeu, 25 d'agost del 2001) i l'Adrià (Cardedeu, 23 de març del 2001). Els dos jugadors són, respectivament, fill i nebot d'Aureli Altimira, que ha estat tota la vida vinculat al futbol base de La Masia, amb incidència al primer equip, juntament amb Jordi Roura, a la banqueta de Pep Guardiola i Tito Vilanova. Tot i això, aquesta és la dada menys rellevant. De poble, propers, humils i amb ganes de menjar-se el món. Definitivament, hi ha vida més enllà del Barça. Si no, que els hi preguntin al Sergi i l'Adrià Altimira.

La Masia és un dels tresors més preuats que té el Barça. En una època d'urgències, els jugadors de la casa estan agafant galons a una velocitat gairebé sense precedents. El darrer: Pau Cubarsí, que va debutar amb tan sols 16 anys a la Copa contra l'Unionistas de Salamanca i que va ser titular contra el Betis a tot un feu com el Benito Villamarín. Només el desgast físic el va privar de completar els 90 minuts, on va tenir una actuació majúscula. "Malgrat la seva joventut, en Pau juga amb moltíssima personalitat. És segur i té una sortida de pilota increïble", celebren des del vestidor blaugrana. "Estem convençuts que és un futbolista per fer carrera al primer equip", afegeixen des de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí.

"Estic molt contenta de debutar amb el primer equip. És un somni que he complert", deia Martina Fernández (Ordis, Girona, 2004), defensa del filial del Barça, quan va debutar a la Primera Divisió a València, el febrer del 2022, convertint-se en la sisena més jove a fer-ho, amb només 17 anys, 4 mesos i un dia. Ara ja acumula cinc titularitats amb el primer equip blaugrana i està cridada a repetir moltes vegades més a l'onze inicial. Les lesions de Mapi León, Irene Paredes i Jana Fernández li han aplanat el camí.

El pla de retallades al Barça segueix vivint episodis a causa de la delicada situació econòmica que travessa el club i va més enllà de les seccions i els treballadors. Ara els afectats són els jugadors del planter i també els residents de La Masia, entre els quals hi ha Lamine Yamal, nova sensació del primer equip. És vox populi des de fa setmanes que el Barça ha prescindit de certs serveis que oferia als jugadors del planter. Per exemple, l'entitat ha pres la decisió de prescindir del servei de taxis amb què comptava des de fa més de 25 anys i que servia per portar prop del 80% dels futbolistes del planter blaugrana als seus respectius entrenaments a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

Vestir la samarreta blaugrana, formar part de La Masia, debutar al Camp Nou o guanyar títols amb el Barça havien sigut els somnis de qualsevol nen o aficionat al futbol. Però ara fa temps que els més joves opten per abandonar les files del Barça a la recerca d'oportunitats fora del club. El pas del filial al primer equip és complicat, pocs jugadors tenen paciència i abandonen el somni a mig camí. L'últim en volar ha sigut Arnau Tenas, nou porter del PSG.

Marta Segú (Barcelona, 1963), metge especialista en salut internacional, porta més de 25 anys treballant en projectes solidaris. Compleix la seva segona etapa al Barça i coneix bé l'espinós terreny que trepitja. Tot i això, no es mossega la llengua ni la condiciona a l'hora de parlar que Joan Laporta sigui familiar seu. Ella té clar el discurs, els encerts i els errors. Conversa amb l'ARA després de llegir el reportatge sobre vexacions i assetjament a La Masia d'aquest diari i d'escoltar els podcasts que parlaven sobre la novel·la Triomfador, de l'escriptor Joan Jordi Miralles. Al Barça s'estan llegint amb atenció el llibre.

L’esport d’elit requereix uns sacrificis molt grans. Alguns joves perden l’adolescència per intentar complir els seus somnis. O els dels seus pares, que en moltes ocasions són els que obliguen les seves criatures a una vida de renúncies per intentar ser els millors. L’esforç és un dels grans valors que s’associen a l’esport formatiu. També la competitivitat, un concepte molt més polièdric i polèmic, i que s’accepta en segons quins entorns i a partir de certs barems. No tot l’esport formatiu ha de ser competitiu.

Com era viure a la Masia del Barça durant els anys 80 i 90? A partir de la lectura de la novel·la Triomfador de Joan Jordi Miralles sobre l'experiència d'un jove jugador de bàsquet que va viure a la Masia a principis dels anys 90 i que pateix una sèrie de vexacions, l'ARA ha parlat amb una cinquantena d'exresidents d'aquella època. En un reportatge publicat aquest dimecres, el diari recull testimonis de l’època per desgranar què va passar, posar context i entendre com era la convivència dels nois que vivien en la que llavors era considerava com la gran residència del món del futbol en l'àmbit europeu. Alguns van patir la violència en primera persona, d'altres diuen no haver-la vist ni viscut i tornarien a la Masia amb els ulls tancats. Aquest és un recull de les veus més destacades de la investigació periodística.

Eren una trentena de nois. Adolescents. Alguns imberbes de 12 anys, d'altres gairebé homes estrenant l'edat adulta. La majoria futbolistes. Projectes de futbolistes. Convivien en quatre habitacions amb lliteres a la falda del Camp Nou. A la vella masia de Can Planes, que des de l'any 1979 va acollir centenars de joves que somiaven triomfar al Barça. La Masia va representar per a la majoria dels residents una història de superació, diversió i amistat, però també s'hi van viure episodis de vexacions, abusos i assetjament que van marcar alguns joves. Van ser pocs, però hi van ser: un grup de nois, sobretot jugadors de bàsquet, que entre els anys 1989 i 1993 van patir la violència d'alguns companys.

"És el dia més feliç de la meva vida". Això deia Aleix Garrido a Elx després de debutar amb el primer equip del Barça. Aquest migcampista de Ripoll, de 19 anys, feia realitat el somni que tenia sempre present des que va fitxar pel conjunt blaugrana quan en tenia 12. El seu, i el de tots els jugadors que un dia o altre van entrar a La Masia. "Quan em van dir que entrenava amb el primer equip, gairebé no m’ho creia. Passen els dies, segueixes allà, i llavors apareix la convocatòria i veus el teu nom. Són hores que no pares de pensar i de preguntar-te: «Què hi faig, aquí?» I quan em van dir d’entrar, se’m va il·luminar tot", deia després del matx.

Beneficiat per la baixa per lesió d'Ousmane Dembélé, per la marxa de Memphis Depay a l'Atlètic de Madrid i per la manca de marge financer per fer fitxatges, Ángel Alarcón (Castelldefels, 15 de maig del 2004) agafa protagonisme també ara per l'absència de Robert Lewandowski com a mínim durant dues setmanes. Desconegut pel gran públic, però habitual en les tertúlies dels seguidors del futbol base, té l'oportunitat de seguir peixant de talent –i sense cost– la primera plantilla del Barça. És una altra perla del futbol base de l'Espanyol que el Barça va arrencar de la prolífica Ciutat Esportiva Dani Jarque. Acaba de renovar fins al 2025 com a blaugrana i ja ha disputat tres estonetes a les ordres de Xavi Hernández.

Fa més de dues dècades, a la terminal B de l'aeroport del Prat, arribava a Barcelona procedent de l'Argentina un adolescent tímid que amagava la cara sota les grenyes. Un joveníssim Leo Messi, que llavors tenia 13 anys, aterrava al costat del seu pare, Jorge, i un altre acompanyant, un amic de la família. A l'aeroport els esperava Horacio Gaggioli. El soci de Josep Maria Minguella no havia parat (davant la insistència dels seus contactes a l'Argentina) fins a aconseguir dur la jove promesa a terres catalanes. Si Gaggioli hagués viscut en una altra ciutat, potser Messi hauria anat a provar en algun altre gran club d'Europa. Però no, la sort (o el destí, com es prefereixi) va fer que aterrés a Barcelona el 17 de setembre de l'any 2000.

Les fotos de Jordi Alba badallant a la banqueta s'han viralitzat mentre, sense fer gaire soroll, Alejandro Balde s'està guanyant a pols els minuts al primer equip. Així és el jove jugador de només 18 anys (el 18 d'octubre en farà 19), discret, però competitiu, amb unes virtuts tant físiques com de personalitat que l'han dut a protagonitzar una irrupció per la porta gran que pocs s'esperaven. Amb només una trentena de partits amb el filial, Balde ha convençut Xavi que no només pot tenir lloc a l'equip, sinó també alternar la titularitat amb Marcos Alonso i esquinçar les jerarquies relegant Alba a la suplència.

Cada final de temporada, abans que arribi el 30 de juny, el Barça acostuma a sacsejar el departament d'observadors del club, encarregats de caçar talents per al planter. Es tracta d'arribades i sortides que, sovint, passen desapercebudes als mitjans. Són moviments que no impliquen cap comunicació pública de l'entitat i que no arriben als aficionats. Però aquests darrers dies ha sortit a la llum el nom d'un observador que el Barça sospesava incorporar com a coordinador de l'equip de captació per al filial, que tornarà a anomenar-se Barça Atlètic, així com també per a la resta de categories de futbol formatiu.