Les obres de l'Hospital de Manacor costaran 15,5 milions, més del que estava previst, i duraran més d'un any més. El Consell de govern ha autoritzat el modificat d'obra de la reforma i ampliació per un import de 15.685.915,52 euros i una ampliació del termini d'execució d'obra de tretze mesos.

L’Ajuntament de Manacor ha aprovat aquest dijous i en sessió plenària extraordinària, el pressupost municipal per a l’any 2026. Uns comptes que ascendeixen a un poc més de 54 milions d’euros, cosa que suposa un increment del 7% respecte als de l’any passat.

El campanar de l’església de Nostra Senyora dels Dolors de Manacor (conegut també com a torre Rubí) no va tenir rellotge fins a ja entrat el segle XX, a la dècada dels 20, més tard de l’acabament oficial del temple neogòtic. És per això que quan es va comprar, ja no fou el Bisbat de Mallorca qui n’assumí el cost, sinó l'Ajuntament mateix, que en va pagar les quatre cares i el mecanisme intern.

L'Ajuntament de Palma ha aprovat definitivament, amb els vots del PP i Vox a favor i els de l'oposició en contra, un pressupost de 605.549.349 euros, un 14% més que l'actual exercici, i que assolirà un pressupost consolidat de més de 865 milions d'euros. La regidora d'Hisenda, Funció Pública i Govern Interior, Mercedes Celeste, ha dit que és "un pressupost equilibrat, amb uns ingressos assegurats i amb unes despeses destinades a la millora de la qualitat dels serveis, les infraestructures i punts clau de la ciutat".

Restaurar les figures del betlem de la Sang, recuperar el projecte de museu dedicat a l’escriptor Baltasar Porcel, dur a terme una gran exposició amb elements recuperats del vaixell romà de les Fontanelles, a l’espera de tenir les condicions tècniques i econòmiques que permetin l’extracció del buc, i crear les marques Artesania de Mallorca i Moda Mallorca. Aquestes són algunes de les prioritats de l’àrea de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca per a 2025, segons exposa la consellera i vicepresidenta de la institució insular, Antònia Roca, en conversa amb l’ARA Balears. El pressupost d’aquest departament augmentarà un 7,3% respecte d’enguany, amb una inversió total de 34,9 milions d’euros per a 2025.

Poc més de 8,4 milions d'euros. Aquesta és la partida que els pressupostos generals de l'Estat van atorgar a la casa reial espanyola per al 2023. En realitat, però, la monarquia costa molt més als espanyols. Diversos ministeris hi aporten quantitats milionàries i alguns, com Defensa i Interior, oculten les xifres de manera sistemàtica. Per això, malgrat que Felip VI va simular un acte de transparència quan va pujar al tron, avui en dia és impossible saber quin és el cost de la monarquia per a cada ciutadà: ni les peticions de transparència pública ni els mateixos polítics amb preguntes parlamentàries aconsegueixen arribar a la xifra total.

L’Ajuntament de Porreres convocarà les places d’oficial de la Policia Local i d’arquitecte municipal, dos nous llocs de feina que ha previst en els pressuposts municipals de 2024. Així mateix, també convocarà una plaça de treballadora social i una d’educadora social.

Molta crítica al materialisme, al consumisme, al mercat –ni que sigui amb raó–, però llavors, quan es pensa en posar remei als principals problemes col·lectius, no se’ns acudeixen massa més solucions que incrementar la despesa pública i fer créixer els pressupostos de les administracions. Naturalment, sense pensar en la corresponent càrrega impositiva. És a dir, la solució fàcil sempre acaba passant per la seva dimensió econòmica, material, mercantil. Un tipus d’intervenció, d’altra banda, amb resultats limitats, quan no dissimula el problema o, encara pitjor, l’agreuja.

La memòria de pressuposts de Ports de les Illes Balears especifica en un dels seus apartats, a la pàgina 246, que es destinaran 288.030 euros a la demolició de l'edifici multiusos del port de Cala Cagada.

Llorenç Galmés ha presentat davant tots els responsables municipals de l'illa les inversions previstes en el pressupost de la institució. En concret, ha destacat que el Consell, tenint en compte les partides de tots els departaments, en conjunt s'incrementa la quantitat destinada als municipis fins als 71 milions d'euros per al 2024.

El Consell de Mallorca ha presentat avui el seu projecte de pressupost per al 2024 amb una inversió total de 646 milions d'euros. Aquesta inversió suposa 40,2 milions més que els anteriors i un increment d'un 6,6%. Per al president de la institució, Llorenç Galmés, es tracta d'un projecte "sense retalls, realista i equilibrat que prioritza les persones, la cultura, els municipis, la mobilitat, el medi ambient, la lluita per a la llibertat i l'erradicació de la violència contra les dones".

La Direcció General de Salut Mental tindrà un pressupost per al 2024 de cinc milions d'euros, duplicarà els fons finalistes destinats als projectes a desenvolupar de salut mental (de 600.000 euros a 1,2 milions) i aprovarà la creació de nous llocs de treball, amb una previsió d'augment de 48 professionals.

L'Estat ha anunciat que retindrà els recursos econòmics que destina a dos ajuntaments de les Balears, Sineu i Deià, com a conseqüència del seu incompliment a l'hora de remetre la liquidació dels pressupostos de l'any 2021. Es tracta d'una mesura que preveu la Llei d'economia sostenible i que obliga totes les corporacions municipals a remetre anualment els comptes públics una vegada han estat completament executats i revisats. Aquells que no ho fan reben una sèrie de requeriments per part de la Secretaria d'Estat d'Hisenda, dependent del Ministeri d'Hisenda, i si es manté l'incompliment, passa a l'acció notificant-los el bloqueig en l'enviament dels doblers que els pertoquen. La llista 'negra' d'ajuntaments que no han completat la informació pressupostària es va publicar a final d'agost per part del Ministeri.

MÉS per Mallorca ha mostrat la seva intenció d'augmentar progressivament el pressupost en educació fins a arribar al 7% del PIB, segons ha anunciat aquest divendres el seu candidat autonòmic, Lluís Apesteguia. Cal tenir en compte que actualment aquesta dotació arriba als 1.169 milions d'euros, un 3,12% del PIB.

L'Ajuntament de Palma ha tancat el 2021 amb un superàvit econòmic de gairebé 48 milions d'euros, segons ha informat el batle, José Hila, aquest dimecres. Així, la junta de govern de Cort ha aprovat avui la liquidació del pressupost municipal del 2021 i, a conseqüència d'això, han decidit incorporar els 47,8 milions d'euros de romanent en el pressupost per al 2022.

Una de les paradoxes més curioses d’aquest país és que el catalanisme polític repeteix ad nauseam la importància de tenir mitjans audiovisuals potents en català i, tanmateix, ha estat incapaç de dotar TV3 d’un finançament ja no adequat sinó com a mínim estable. Els efectes de la crisi financera del 2008 –fa vora de tres lustres– van acabar provocant-li, a partir del 2012, una reducció d'una tercera part del pressupost i, des d’aleshores, s’ha permès que camini coixa, i amb una mà lligada a l’esquena.

La Comissió Europea ha enviat aquest dimecres la carta que fa oficial el càstig contra les vulneracions a l'estat de dret a Hongria. Després de nombroses amenaces i passos previs s'ha activat oficialment i per primera vegada el mecanisme que permet congelar fons europeus als socis comunitaris que incompleixen principis fonamentals de l'estat de dret, com per exemple la independència judicial, i posen en risc la correcta gestió dels fons europeus. Segons fonts europees, s'han detectat problemes reiterats en els processos de contractació pública, falta de control i lluita contra la corrupció i falta de sistemes de transparència i rendició de comptes.

Habituat en els últims anys a ser només notícia cada cop que algun grup de militars o exmilitars apareix en algun acte d’exaltació del franquisme o de caràcter colpista, la guerra a Ucraïna ha tornat a posar el focus a Espanya sobre l’exèrcit. La pressió de l’OTAN per accelerar el compromís de destinar un 2% del PIB al pressupost de Defensa ha reobert el meló sobre la despesa militar a l’Estat. Però quina és la situació actual de l’exèrcit? Quins recursos s’hi dediquen? ¿S’està realment tan lluny d’aquest objectiu del 2%? ¿O, com defensa l’investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau Pere Ortega, la despesa real ja la voreja? A continuació fem una radiografia de l’exèrcit ara que es torna a debatre el model de Defensa a l’Estat.

La Fundació Foment del Turisme de Menorca (FFTM) gestionarà un pressupost l'any 2022 d'un total de 5,7 milions d'euros, un 22,5% més que l'any passat. El pressupost es va aprovar anit per unanimitat a la reunió dels membres del Patronat de la Fundació, segons ha anunciat aquest dimecres el Consell de Menorca.

El patronat de la Fundació Teatre Principal de Palma ha aprovat aquest dilluns el pressupost per al 2022, la programació del primer semestre del 2022, el Pla d’activitats i la regularització del cor de cantaires, entre altres punts. El pressupost aprovat pel patronat és de 6.000.000 d’euros, 400.000 euros més que el pressupost del 2021. Amb aquest increment, el Principal consolidarà llocs de feina, internalitzarà serveis i regularitzarà l’activitat del cor.