La portaveu popular al Consell de Mallorca, Núria Riera, cobra 127.211 euros públics a l'any, 37.200,8 euros més que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Segons va avançar elDiario.es, Riera ocupa el càrrec de cap de servei del Govern, amb una retribució anual de 76.889 euros, que se sumen als 50.322 anuals que cobra com a portaveu del PP a la institució insular. Així doncs, Riera faria una mitjana diària de 14 hores de feina, amb una dedicació del 100% de la jornada laboral per al càrrec que té al Govern, a més d'un 75% de la jornada per al Consell. "Estic ben igual que altres portaveus", ha assegurat la popular aquest dimarts. "Ara mateix n'hi ha a aquesta sala que també estan amb una dedicació parcial del 75%", ha insistit.

Aquest dijous no ha estat un bon dia per al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. A més de la derrota dels populars al Congrés, el president dels conservadors ha vist com el sobresou que la seva formació li va pagar des que va agafar les regnes del partit en substitució de Pablo Casado continuava portant-li maldecaps. Segons ha avançat Eldiario.es, l'expresident gallec hauria rebut també un plus de 31.850 euros com a president del grup del PP al Senat, una quantitat que els populars van ocultar quan durant la campanya del 23-J i després de setmanes de pressió van fer pública la retribució del seu líder. Aleshores el PP va explicar que Feijóo havia rebut de la formació 39.260 euros en només nou mesos, a més del seu sou com a senador, que ronda els 70.000 euros anuals. Va obviar, però, el complement extra per la seva tasca com a cap de files al mateix Senat de 31.850 euros, que ara s'ha fet pública.

Gairebé 3 milions de treballadors públics veuran créixer el seu salari fins a un 3,5% aquest 2022. A aquest augment s’hi afegirà el del 2023, que serà d’un 2,5% –amb dos augments variables d’un 0,5% cadascun, de manera que l’increment salarial podria ser del 3,5%–. I, finalment, tindran un augment d’un 2% el 2024, també amb la possibilitat que creixi fins al 2,5%. En total, un augment d’un 8% entre els anys 2022 i 2024 però deixant la porta oberta perquè escali fins al 9,5%.

Des que el juliol del 2008 hi ha la possibilitat d’accedir a la llicència per edat al Parlament de Catalunya, s’han concedit 62 sol·licituds d’aquest règim especial que permet cobrar sense treballar. Segons dades lliurades per la mateixa cambra catalana en el marc de la petició de transparència que va fer l'ARA, se’n van autoritzar set durant la presidència d’Ernest Benach, amb qui va començar el sistema especial, i a partir d’aquí han anat augmentant de forma exponencial: se’n van donar catorze amb Núria de Gispert, onze amb Carme Forcadell i fins a divuit més durant el mandat de Roger Torrent. Durant aquest 2021, amb la presidència de Laura Borràs, se n’han concedit 12, tot i que no s’estan executant, ja que la mesa ha decidit acabar amb aquest règim especial i estudia si les pot revertir després que l’ARA destapés dilluns que el Parlament destina 1,7 milions d’euros anuals a retribuir 21 funcionaris que ja no hi treballen. Aquest és el cost de les llicències d'edat vigents a l'abril de 2021, no coneixem quants diners públics s'hi han destinat al llarg d'aquests catorze anys perquè el Parlament no ha facilitat les retribucions del personal que s'hi ha acollit.

Aquests darrers dies l’escàndol sobre retribucions i jubilacions ha posat a la diana el prestigi de la més alta institució de Catalunya. Alguns podrien tenir la temptació de penalitzar el diari que, amb una excel·lent tasca de recerca a través del dret d’accés, ha pogut obtenir una informació que fa anys que hauria de ser objecte de publicació i transparència. Entre altres coses perquè ho diu la llei, i la coneixia molta gent, encara que potser a alguns no els havia interessat esbrinar-ne els detalls legals. Penalitzar el diari seria caure en el parany de matar el missatger, un missatger que de forma totalment professional ha contribuït a sanejar i visibilitzar una situació anòmala que no tan sols afecta el Parlament, sinó també moltes altres institucions, d’aquí i de fora, que en les seves retribucions i beneficis s’allunyen dels estàndards bàsics de les retribucions públiques als professionals de primera línia –com el sector sanitari, els educadors, els bombers o els policies, per posar-ne alguns exemples–. La indignació de la ciutadania és comprensible, però el prestigi és recuperable, i més quan ara, de forma contundent, s’ha pres una decisió de canvi assumint totes les conseqüències.

Dos ex secretaris generals del Parlament de Catalunya i dinou funcionaris més de la cambra cobren pràcticament el 100% del sou malgrat que ja no ocupen el seu lloc de treball. Es tracta d’un règim especial que s’anomena “llicència per edat” i que existeix  només per als treballadors del Parlament de Catalunya des de l’any 2008. Un privilegi inaudit que no té comparació en el mercat privat comú ni en l’administració de la Generalitat, i que fins ara es podia sol·licitar quan els treballadors complien els 60 anys i en portaven més de quinze a l’administració parlamentària per gaudir-ne fins a la jubilació. Segons ha pogut saber l’ARA arran d’una petició de transparència feta el mes d’abril de l’any passat i lliurada recentment, fins a 21 funcionaris del Parlament estan acollits a aquesta figura, el sou dels quals suma 1,7 milions d’euros anuals (vegeu el gràfic).

Si la Moncloa fos una empresa, seria la més gran d’Espanya. Seria la que tindria més empleats (514.514) i més pressupost (458.970 milions), però moltes coses haurien de canviar: la seu hauria de ser un gratacel i Pedro Sánchez hauria de seure en un despatx a l’última planta i tenir un sou de set xifres. Però la Moncloa és un palau del segle XVII, el despatx del president és a la primera planta i el seu sou està molt lluny de ser el més alt. De fet, centenars de càrrecs guanyen més diners que Sánchez, que cobra 84.845,16 euros anuals. I no és a l’administració, sinó al costat més empresarial de l’Estat, on es paga millor: bona part dels sous més alts els guanyen els executius de les empreses públiques. Al capdavant del rànquing s’hi situa el president de la Companyia Espanyola d’Assegurances de Crèdit a l’Exportació (CESCE), que actua de creditor de les arques públiques. El seu president, Fernando Salazar, va cobrar 231.928,21 euros el 2020. 8.000 més que el segon del rànquing, el president de Loteries, Jesús Huerta. Tot i dirigir empreses, bona part dels executius tenen una trajectòria lligada a un partit: abans de Loteries, Huerta va passar pels departaments de Salut i Hisenda d’Andalusia, quan María Jesús Montero n’era consellera. Amb Montero com a ministra, Huerta lidera un ens adscrit a Hisenda. La següent empresa pública on es cobra millor és la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). El sou més elevat és el de Bartolomé Lora, vicepresident, que el 2020 va guanyar 221.867,52 euros. És així perquè la SEPI es va passar un any i mig sense president. Fins al 2019 ho va ser Vicente Fernández, però va ser destituït quan va ser imputat en un cas que investiga l’adjudicació de l’explotació d’unes mines a Sevilla pel seu rol com a llavors secretari d’Ocupació d’Andalusia. Treballava en el mateix executiu que Montero –llavors consellera d’Hisenda– i, quan va passar a la Moncloa, Fernández la va acompanyar des del SEPI. Montero, de fet, es va resistir a posar un substitut al SEPI fins que el jutge va desestimar els recursos d’arxiu. Al març va nomenar Belén Gualda, que era la màxima executiva de Navantia, una altra empresa pública, dedicada a la construcció naval militar, on es cobra un sou destacat: 168.630 euros. Per sobre s’hi situa un vell conegut de la política catalana, l’exdiputat del PSC i president d’AENA, Maurici Lucena, amb 170.000 euros anuals.

Fa poc ha tingut notable ressò i controvèrsia el fet que un diputat al Congrés li etzibés a una diputada competidora la seua insensibilitat social perquè lluïa vestimenta cara (sic) i portava anys vivint de salari polític (sic). Va ser només una picabaralla parlamentària més, tot i formular la xocant paradoxa que la crítica fos emesa per algú que ha canviat d’estil de vida de forma tan dràstica com legítima des que va accedir a la representació política, canvi que no se li coneix a la diputada al·ludida. Projecció? La cosa no mereix una columna, però obre pas a una qüestió sobre la qual pot ser útil una mica més de reflexió i debat.

Els pressupostos generals de l'Estat "més expansius" de la història, com defensa el govern espanyol, han començat a ser analitzats en comissió abans de la seva votació al Congrés de Diputats. Un dels primers a donar el seu parer ha sigut aquest dimecres el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, que ha posat la lupa sobre un dels anuncis del govern espanyol per al 2021: l'increment referenciat als pressupostos del 0,9% dels sous públics i les pensions d'acord amb l'IPC.

El govern de Pedro Sánchez inclourà finalment un augment del 0,9% dels sous dels treballadors públics per a l'any 2021 a l'esborrany dels pressupostos generals de l'Estat del 2020, segons han confirmat fonts del ministeri de Funció Pública a l'ARA. L'increment dels sous públics l'aprovarà demà dimarts el consell de ministres, juntament amb l'esborrany dels pressupostos generals de l'Estat. Des del ministeri de Funció Pública asseguren que aquesta aprovació va en la línia de la previsió de la inflació del pròxim exercici i la revalorització prevista també per a les pensions públiques, que serà del 0,9% per al 2021.