Bandera blanca a la Moncloa per la polèmica sobre la carn. Han hagut de passar deu dies de retrets després que es fessin virals les declaracions del ministre de Consum, Alberto Garzón, sobre les macrogranges, perquè els socis de govern hagin decidit aquest dijous acabar la guerra. Si durant els últims dies gairebé tots els membres de les dues ales del govern han anat apareixent als mitjans per tensar la corda, avui ha sigut el dia per començar a passar pàgina, i la desfilada de declaracions ha servit per intentar posar punt final a la polèmica.

La polèmica per les paraules del ministre de Consum, Alberto Garzón, sobre les macrogranges va camí de perpetuar-se fins a les eleccions de Castella i Lleó. A Madrid no hi ha ministre ni portaveu de partit a qui els periodistes no demanin opinió sobre el debat. També bull a les xarxes socials, i l'hemeroteca ha revelat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va defensar en un missatge gravat pocs dies abans de les eleccions del 10-N del 2019 les mateixes tesis que el ministre a qui dilluns va criticar. "Hem de reflexionar sobre la reducció del consum de carn, apostar per la ramaderia ecològica, de menor escala i gran valor ambiental i social, que generi llocs de treball al món rural", deia.

La Moncloa desautoritza el ministre de Consum, Alberto Garzón, per les seves crítiques a la ramaderia industrial i no és la primera vegada que ho fa en els últims mesos. En una entrevista publicada al diari britànic The Guardian va afirmar que les macrogranges "contaminen el sòl, contaminen l'aigua i després normalment s'exporta". "És una carn de pitjor qualitat, és un maltractament animal el que es produeix i és un impacte ecològic descomunal i desproporcionat", va dir en castellà, segons la transcripció que ell mateix ha penjat al seu compte de Twitter. Tot i que l'entrevista és del 26 de desembre, aquest dimarts va saltar la polèmica quan alguns mitjans la van recuperar: en anglès apareixia el terme mala qualitat en lloc de pitjor i va originar que els partits de l'oposició i les empreses del sector es llancessin al coll de Garzón.

La reacció del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a l’intent del seu ministre de Consum de promoure una reducció en el consum de carn, ha estat a bastament comentada. En la millor tradició aznariana, Sánchez va despatxar la qüestió amb una boutade : “A mí, donde me pongan un buen chuletón al punto, eso es imbatible ”.

El futur financer de l’esport professional no passarà pel negoci de les cases d’apostes. El ministeri de Consum va presentar ahir a la Comissió Europea l’esborrany del reial decret de comunicacions comercials de les activitats del joc que es va elaborar al febrer i que es va modificar posteriorment en la línia de la crítica parlamentària que exigia un paquet de mesures més dràstic per minimitzar la visualització del sector.

Enmig de la greu crisi oberta entre el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la Guàrdia Civil per les investigacions en contra del govern espanyol i que ha desembocat en la destitució de part la cúpula d'aquest cos a Madrid, el ministre de Consum, Alberto Garzón, ha afegit avui més llenya al foc. Garzón ha assegurat que pot ser que "hi hagi elements reaccionaris dins" de les forces i cossos de seguretat de l'Estat que "assumeixin com a propi el discurs que convida al cop d'estat" que encoratja la "dreta política". "¿Pot ser que hi hagi elements reaccionaris a dins que assumeixin com a propi aquest discurs, que de vegades fins i tot convida al cop d'estat encara que sigui a nivell discursiu? Pot ser. Però són absolutament minoritaris i no posen en risc la democràcia", ha assenyalat.

El president del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), José Félix Tezanos, ha publicat un polèmic article en què aconsella als espanyols concentrar el vot "en aquells partits que ara per ara poden governar". L'article, titulat ¿Com sortir dels bloquejos polítics?, ha aparegut aquest dimarts a la revista Temas, de la qual Tezanos és director.

Les bases d'Esquerra Unida (IU) han donat suport, amb un 61,5% dels vots a favor i el 34,7% de la militància en contra, a reeditar la coalició amb Podem, Equo i la resta de confluències per a les eleccions generals del 28 d'abril, segons els resultats de la consulta celebrada al llarg de la setmana passada.

Esquerra Unida (IU) i el Partit Comunista d'Espanya (PCE) han presentat una querella al Tribunal Suprem contra Joan Carles I. L'acusen de fins a 13 delictes, entre els quals suborn, frau, tràfic d'influències i constitució de grup criminal. Hi sumen també l'amiga del rei emèrit Corinna zu Sayn-Wittgenstein i el director del Centre Nacional d'Intel·ligència, Félix Sanz Roldán, així com el comissari jubilat José Manuel Villarejo i els empresaris Juan Miguel Villar Mir i Juan Villalonga.

Els comuns i els seus socis estatals són el principal focus d'atenció del Govern a l'hora de trobar aliats potencials per defensar a Madrid el referèndum pactat. Aquest divendres, a tres dies de la reunió amb Pedro Sánchez a la Moncloa, el president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha reunit amb el coordinador federal d'Esquerra Unida, Alberto Garzón, amb qui ha conversat durant poc més d'una hora. En acabar, Garzón, ha celebrat que torni el clima de diàleg amb l'Estat i s'ha mostrat esperançat que a partir d'ara hi haurà una via directa de comunicació entre governs. També ho ha fet la portaveu de l'executiu, Elsa Artadi, que veu les esquerres espanyoles com a sòcies en la recerca del referèndum.

El sector crític amb més suports dins d'Esquerra Unida (IU), IU Sí amb Més Força, toca el crostó al líder del partit, Alberto Garzón, després que el seu protagonisme dins el grup parlamentari del Congrés estigui eclipsat per les cares visibles de Podem.

No hi ha dia que Pablo Iglesias i Íñigo Errejón airegin les seves diferències en públic. En la recta final per a la presentació dels projectes que cada família de Podem presentarà a Vistalegre 2 -el termini acaba diumenge-, el líder del partit ha volgut fer aquest divendres una demostració de força de la mà d'Esquerra Unida (IU) i les confluències en un acte a la Complutense de Madrid. Mentre que el seu número dos reclama més autonomia i independència del partit per decidir cada pacte electoral, Iglesias proposa crear un "bloc històric" amb IU i totes les confluències per presentar-se junts a unes hipotètiques eleccions espanyoles el 2020 i "guanyar Espanya". Ara bé, respectant l'estructura interna dels partits.

Dissabte de platja. De calor d'estiu enganxifosa que fa que la roba es quedi amarada de suor. Un exèrcit lila, però, té un pla alternatiu just el dia que, segons els càlculs d'Eratòstenes, fa 3.200 anys que va acabar la guerra de Troia. Van ben equipats: samarreta corporativa, barrets de palla, ulleres de sol, papers convertits en vanos, banderes republicanes i alguna senyera, i crits ben esmolats. Prenen posicions, aguanten drets fins al final i disparen tant com poden amb els telèfons mòbils.

L'Arc de Triomf de Barcelona s'ha tenyit aquest dissabte de lila. La capital catalana acull un acte sense precedents que aplega en un mateix escenari el líder de Podem, Pablo Iglesias, i d'IU, Alberto Garzón, a Catalunya. A més, hi participen la líder de Compromís, Mónica Oltra, i el candidat d'En Comú Podem, Xavier Domènech, entre d'altres. L'acte, que ha aplegat més de 4.500 persones, segons l'organització, és insòlit a la capital catalana. L'objectiu és fer una exhibició de múscul i reivindicar que les aliances entre territoris són claus per forçar un canvi de govern a la Moncloa i aconseguir el dret a decidir per a Catalunya.

El portaveu d'IU, Alberto Garzón, ha reconegut aquest dimarts que ell és comunista, però ha negat que ho sigui la coalició Units Podem que ha conformat amb el partit liderat per Pablo Iglesias. "No és una coalició de comunistes, jo sí que sóc comunista i hi ha més gent que és comunista, però la immensa majoria són gent que es defineix d'una altra manera i amb la qual podem treballar conjuntament per millorar la vida de les persones", ha remarcat.

Units Podem. Aquesta serà la marca electoral amb què es presentarà a les eleccions del 26 de juny la coalició entre Podem i IU –i altres formacions com Equo–. Així hi han anunciat aquest divendres tant el líder del partit lila, Pablo Iglesias, com el d'Esquerra Unida, Alberto Garzón, des dels seus comptes de Twitter.

Aval rotund de les bases de Podem i IU a la confluència pel 26-J que aquesta setmana han anunciat els seus equips directius, liderats per Pablo Iglesias i Alberto Garzón respectivament. A Podem un 98% dels incrits ha dit sí a l'acord, segons ha explicat el secretari d'organització, Pablo Echenique. Dels 144.540 participats, 141.649 ha avalat la confluència, el nom de la qual es coneixerà el divendres, i 2.787 l'han rebutjada. Per contra, fa unes setmanes, quan Iglesias negociava amb el PSOE, el 88% va dir no al pacte de Pedro Sánchez i Albert Rivera i el 91,7% va dir que volia un govern d'esquerres.

El PSOE i Podem mantenen una dura batalla pel relat. Ningú vol aparéixer com aquell que frustra un govern d'esquerres i el període negociador obert, per ara infructuós, entre el PSOE i Podem té una data límit: el 2 de març. "Si algú no vol el govern d'esquerres, que ho digui! Que deixin de jugar al gat i a la rata", clamava aquest dijous al migdia el líder d'IU-UP Alberto Garzón. En un intent de buscar un desllorgidor a la situació, el dirigent comunista ha proposat formalment aquest matí una reunió entre el PSOE, Podem, Compromís i IU-UP per parlar de programa de govern i de com ha de ser l'executiu. Pablo Iglesias, que s'ha entrevistat amb ell aquest matí al Congrés, ha acceptat ràpidament la proposta mentre que, des de Brussel·les, Pedro Sánchez, ha evitat adquirir compromisos que deixin C's en fora de joc i ha remès a les negociacions bilaterals.