Mentre els incendis de Los Angeles segueixen actius, són moltes les estrelles de Hollywood que estan perdent casa seva. També n'hi ha moltes que estan posant en marxa iniciatives per intentar ajudar els afectats pels focs.

L'actor britànic Anthony Hopkins ha celebrat en un missatge de vídeo publicat al seu perfil d'Instagram que fa 47 anys que està sobri i ha aprofitat el missatge per encoratjar tothom que lluita contra el problema de l'alcoholisme arreu del món. “Soc un alcohòlic en procés de recuperació. Sé que hi ha persones que lluiten en aquesta cultura de la cancel·lació, de l'odi i de la manca de compromís, plena de nens que són assetjats -escriu el veterà actor, de 85 anys-. I jo els responc: sigueu amables amb vosaltres mateixos. Sigueu amables. Manteniu-vos fora del cercle de la toxicitat amb les persones que us ofenen. Viviu la vostra vida. Sentiu-vos orgullosos de la vostra vida”, afegeix el famós intèrpret d'Hannibal Lecter a El silenci dels anyells, film pel qual es va emportar un Oscar com a millor actor el 1991.

Prenent com a model l’autobiogràfica Amarcord, en què Federico Fellini va retratar la Itàlia feixista de la dècada de 1930 amb dosis equivalents de nostàlgia i esperit crític, James Gray –un dels grans auteurs del Hollywood actual– rememora amb Armageddon time la seva preadolescència a la Nova York de principis dels anys 80, en les albors de l’era Reagan. El resultat d’aquest exercici d’autoficció és un colpidor drama intimista que transita des de l’exaltació inicial (amb Anne Hathaway i Jeremy Strong com els pares d’un clan que sembla sortit de Toro salvatge de Martin Scorsese) fins a un assossec meditatiu que permet a Gray reconciliar-se amb la seva herència familiar mentre passa comptes amb una nació regida per la llei del més fort.

Aquesta setmana al Sense ficció de TV3 han emès el documental Hannibal Hopkins i Sir Anthony. Estava programat des d’abans que l’actor guanyés, per sorpresa, el seu segon Oscar la matinada de diumenge a dilluns per la seva al·lucinant, preciosa, creació a El pare. És més que probable que al programa tinguessin enregistrada des de feia temps l’habitual presentació prèvia de Montse Armengou, però van tenir el bon criteri de fer-ne una expressament per a l’ocasió, ressaltant el recentíssim guardó de Hopkins. El documental és molt senzill, repassa la carrera de l’actor i rescata fragments d’entrevistes fetes al llarg dels anys. Li falta una injecció de relat, una actualització més severa, una intenció més clara i seductora. Però tot i així és interessant.

Vint-i-nou anys després de guanyar l’Oscar per la seva icònica encarnació del psicòpata Hannibal Lecter a El silenci dels anyells, el gal·lès Anthony Hopkins ha tornat a elevar-se fins al panteó de Hollywood, aquesta vegada per la seva magnífica interpretació d’un malalt d’Alzheimer a El pare, l’opera prima del francès Florian Zeller. Amb aquest segon Oscar, Hopkins, de 83 anys, es converteix en l’intèrpret més veterà que aconsegueix l’anhelat guardó, ja que supera el canadenc Christopher Plummer, que es va endur l’estatueta daurada als 82 anys pel seu paper a Beginners.

'El pare'

(3,5 estrelles)

Direcció: Florian Zeller. Guió: Christopher Hampton i Florian Zeller a partir de l'obra de Florian Zeller. 97 min. Regne Unit i França (2020). Amb Anthony Hopkins, Olivia Colman i Mark Gatiss. Estrena als cinemes

]]>