El primer ministre polonès, Donald Tusk, ha superat aquest dimecres la qüestió de confiança a la qual ell mateix s'havia sotmès amb l'esperança de recuperar la iniciativa política, després que el seu aliat i alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski, fos derrotat per un estret marge per l'ultradretà Karol Nawrocki a les eleccions presidencials de principis de mes. Els bons resultats obtinguts pel conservador i novell en la política havien desencadenat una onada de dubtes entre els socis de la coalició governant, sobretot perquè el president del país té dret a aplicar el veto en les mesures aprovades per l'executiu de Tusk. Nawrocki, que és exboxejador, encarna una postura més conservadora i nacionalista que Trzaskowski i el mateix Tusk, reformistes i proeuropeistes.

L’arribada per la mínima de l’ultraconservador Karol Nawrocki a la presidència polonesa planteja una cohabitació amb el primer ministre Donald Tusk capaç d’estroncar l’alleujament i l’optimisme de la UE, sobretot després del respir que va representar el triomf de l’europeista Nicusor Dan en les presidencials de Romania. La cohabitació que es perfila –gairebé coexistència– expressa que Polònia ha quedat lluny de ser el puntal més ferm de la UE a l’est, com desitjava Brussel·les. A Polònia els vots han mantingut el format de polarització social i geopolítica, amb amplis sectors de les classes mitjanes apostant per l’ultranacionalisme: ara pel de Nawrocki, admirador de Trump i del MAGA, com abans havien apostat pel PiS dels Kaczynski. Tant se val.

El moviment populista i conservador MAGA del president dels Estats Units, Donald Trump, es va marcar un punt a Europa el dia 1 de juny amb la victòria del nacionalista conservador Karol Nawrocki a les eleccions presidencials poloneses. “La seva victòria a les eleccions presidencials és un triomf per al moviment MAGA, que intenta influir en la política europea, polaritzar-la i dividir Europa”, apunta Joanna Stolarek, directora de la Heinrich Böll Stiftung a Varsòvia. El moviment MAGA (Make America great again) apel·la als valors conservadors, a la identitat nacional i al rebuig de les elits globalistes i dels immigrants.

Polònia continuarà sent un país dividit en dos. La victòria per la mínima de Karol Nawrocki, declarat euroescèptic i admirador d’Orbán i de Trump, a les presidencials de diumenge confirma la polarització de l'electorat polonès. El partit Llei i Justícia (PiS) continuarà sent la primera força de Polònia i deixa tocat l’executiu liberal reformista d’un Donald Tusk convertit en un altre ànec coix de la política europea. La missió de Nawrocki, a partir d’ara, serà preparar el camí per al retorn del PiS al govern el 2027. Tot i els seus poders limitats, la presidència –així ho ha demostrat fins ara Andrzej Duda– té la capacitat de vetar lleis, i Nawrocki ja ha anunciat que mantindrà els vetos del seu predecessor al reconeixement dels drets LGBTIQ+ o a la píndola de l'endemà. És partidari de no rebaixar el to de la llei de l’avortament, ha dit que bloquejarà els esforços d'Ucraïna per unir-se a l'OTAN, i ha promès un referèndum contra les polítiques mediambientals de la UE.  

El candidat nacionalista conservador Karol Nawrocki serà el nou president de Polònia, després de derrotar a les urnes l'alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski, amb un resultat molt ajustat (50,89% dels vots contra 49,11%). La seva victòria suposa un cop dur per al primer ministre centrista-liberal, Donald Tusk, i la seva agenda reformista, que malgrat això ha anunciat aquest dilluns que convocarà una moció de confiança al Parlament per demostrar que la seva coalició no té previst fer ni una passa enrere. Nawrocki, un novell en política, encarna una postura més conservadora i nacionalista que el seu rival, un reformista i europeista convençut.

Dues marxes paral·leles rivals, una en suport del candidat liberal proeuropeu Rafal Trzaskowski i una altra dels partidaris del conservador Karol Nawrocki, han recorregut el centre de Varsòvia aquest diumenge, una setmana abans de la segona volta de les eleccions presidencials poloneses en les quals es decidirà qui presidirà el país fins al 2030. Les manifestacions, que no van confluir en cap moment, posen en evidència la divisió del país: una Polònia més liberal i europeista, que encarna Trzaskowski; i una altra, la de Nawrocki, més conservadora, nacionalista i en contra d'una Unió Europea amb més competències. Era la primera vegada des del 1989 que es produïen dues marxes simultànies en una mateixa ciutat amb candidats presidencials rivals. Segons l’Ajuntament de Varsòvia, a la marxa nacionalista hi han participat unes 50.000 persones, i a l’europeista, unes 140.000.

Les urnes continuen posant a prova la Unió Europea, i li diuen que prou de dubtes, que cal anar a totes i resistir l’assalt conjunt de Trump i Putin. Fa just una setmana el que hauria pogut representar un daltabaix per a la democràcia a Romania –i de retruc per a l’est d’Europa– ha quedat en una sacsejada, una paròdia muntada pel candidat ultra George Simion proclamant-se guanyador quan les estimacions a peu d’urna deien que el president seria l’europeista Nicusor Dana. Alleujament i esperança a la UE, cohabitant amb temors, i tot plegat envoltat d'una gran incertesa que costarà que marxi, encara que el diumenge 1 de juny el liberal Rafal Trzaskowski arribi a la presidència de Polònia.

Lituània està prenent mesures per reforçar el corredor de Suwalki per dissuadir Rússia de llançar un atac eventual contra la Unió Europea o contra l'OTAN en aquest territori considerat, per a molts experts militars, com el taló d'Aquil·les de l'Aliança Atlàntica. Aquest corredor, d'uns 100 quilòmetres d'amplada i que fa de frontera entre Polònia i Lituània, està situat entre l'enclavament rus de Kaliningrad i Bielorússia, el principal aliat de Rússia.

L’allau d’informació d’actualitat global, política i econòmica, no para d’accelerar-se. La presidència Trump als EUA és una font inesgotable de sorpreses, ensurts i passos enrere que no deixen de neguitejar-nos. Per si no n’hi havia prou, aquest diumenge hi ha hagut tres eleccions europees importants que ens han tingut ben preocupats per la incertesa dels resultats i per les potencials conseqüències que podien tenir. En tots tres casos estava damunt de la taula el paper de forces contràries a la integració europea que podien guanyar. Encara que manca la segona volta de les eleccions presidencials poloneses, el resultat de les presidencials romaneses i de les parlamentàries portugueses no ha estat un desastre, tot i que el de les portugueses ha desbordat les previsions negatives.

Tres anys després de l’inici de la guerra a Ucraïna, el centre d’informació per a refugiats de Cracòvia, al sud de Polònia, continua funcionant a bon ritme. Però les coses han canviat. Al principi de la guerra, els ucraïnesos demanaven ajuda per trobar allotjament i feina. Ara, segons explica Ludmila Dimitrow, la coordinadora del centre, la majoria busquen assessorament sobre com obtenir la residència permanent o la ciutadania polonesa. Les classes de polonès tenen una demanda enorme. “Cada vegada que obrim un nou curs per a 25 persones, se n’hi apunten 400”, diu Dimitrow.

Un diumenge electoral a Romania, Polònia i Portugal va deixar resultats més o menys semblants en aquests tres estats membres de la Unió Europea. A saber, en tots tres casos la formació conservadora de cada país (Aliança Democràtica a Portugal, Coalició Cívica a Polònia i la candidatura independent de l'alcalde de Bucarest, Nicusor Dan) ha resistit l'envestida de la respectiva extrema dreta. En el cas de Polònia es tracta encara d'una primera volta, en què el candidat de la dreta liberal –i també alcalde, en aquest cas de Varsòvia, Rafal Trzaskowski– ha aconseguit superar per un marge estret el candidat ultra, Karol Nawrocki, a l'espera del que pugui passar d'aquí dues setmanes, a la segona volta. A Romania, la primera volta l'havia guanyat el candidat antieuropeu, George Simion, líder de la formació d'extrema dreta AUR, admirador de Trump i de Viktor Orbán, però en la segona volta, i contra tot pronòstic, Nicusor Dan ha aconseguit passar-li al davant, amb un resultat que ha donat aire a la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen i a les institucions europees en general. Per acabar, a Portugal el fins ara primer ministre conservador ha aconseguit repetir en el càrrec amb una victòria ajustada davant dels socialistes (els grans derrotats de la jornada) i de la ultradreta del partit Chega, que ha experimentat un d'aquests creixements espectaculars que fan les propostes il·liberals del món en aquests anys vint del segle XXI. Montenegro haurà de governar en minoria i primer explorarà les aritmètiques parlamentàries que li permetin governar sense dependre de l'extrema dreta de Chega, però manté una postura ambigua sobre el que pugui passar en el futur. Amb diferents modulacions, els partits de la democràcia liberal i de la socialdemocràcia europea es troben amb dilemes semblants.

L’alcalde de Varsòvia, Rafał Trzaskowski, s’enfrontarà l’1 de juny a la segona volta de les eleccions presidencials poloneses amb el candidat ultraconservador Karol Nawrocki després de l'ajustada primera volta de diumenge. Trzaskowski, candidat de la coalició liberal i proeuropeista Plataforma Cívica del primer ministre polonès Donald Tusk, obté una victòria per la mínima amb el 31,2% dels vots, amb el 99% escrutat. Nawrocki, un historiador nacionalista avalat per l’oposició ultraconservadora del partit Llei i Justícia (PiS) del president sortint Andrzej Duda, ha obtingut el 29,7% dels vots.. La participació s'ha elevat fins al 66,8% i encara més entre els joves (72,8 %), un fet sense precedent. Es precisament el vot jove qui ha donat ales a l'extrema dreta.

De Varsòvia a Lisboa, passant per Bucarest, milions d’europeus estan cridats aquest diumenge a les urnes per decidir el rumb polític de Romania, Polònia i Portugal. Aquest superdiumenge electoral se celebra enmig de fortes tensions geopolítiques, comercials i econòmiques al continent, a causa de l'amenaça russa i de la guerra comercial declarada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Brussel·les es manté a l'espera, sobretot de saber si Bucarest farà un gir cap a l’extrema dreta.

Durant el transcurs del partit de tornada dels vuitens de final de l’edició de la Copa d’Europa 67-68 entre el Górnik Zabrze i el Dínamo de Kíiv, disputat el 29 de novembre de 1967 al Silesian Stadium de la ciutat polonesa de Chorzów, les càmeres de la televisió soviètica, que retransmetia l’eliminatòria per a Ucraïna, van captar accidentalment una pancarta entre el públic on es podia llegir: "Oddajcie Lwów!", "Torneu Lvov!". La imatge no va durar més d’uns pocs segons, però van ser prou per sacsejar tota l’audiència ucraïnesa que en aquell moment mirava el partit. El lema plasmava per escrit una vella reivindicació polonesa, en plena Guerra Freda, de feia més de vint anys, des que als acords de Ialta de 1945 es va decidir que la ciutat considerada durant segles com una de les capitals culturals de Polònia passés (com tota la zona oriental de Galítsia, una històrica regió multiètnica i bressol del nacionalisme ucraïnès) a mans de la República Socialista Soviètica d’Ucraïna. Un botí de guerra que Stalin es va negar en rodó a deixar anar i que va incorporar (juntament amb tots els territoris a l’est de la línia Curzon, que havien pertangut a la Segona República Polonesa) a la Unió Soviètica. D’aquelles noces aquests confits.

El primer ministre polonès, Donald Tusk, ha anunciat aquest divendres que el seu govern planeja introduir un “entrenament militar per a tots els homes adults polonesos” amb l'objectiu que estiguin ben preparats en cas de guerra. “Estem preparant un entrenament militar a gran escala per a tots els homes adults de Polònia. També de les dones, però la guerra continua sent en gran mesura domini dels homes…”, ha explicat Tusk en un discurs davant del Sejm, la cambra baixa del Parlament polonès, en què ha parlat de la guerra d'agressió russa contra Ucraïna, les relacions transatlàntiques i la situació d'Europa en matèria de seguretat, després de l'inesperat gir del president dels Estats Units.

Desenganyat del periodisme, es va fer humorista i porta ja dues dècades filtrant l'actualitat a través de les ulleres de la sàtira i la paròdia. Parlem amb Queco Novell del Polònia, de l'Està Passant, de màscares, de la relació amb els seus imitats i de la seva germana Rosa, entre molts altres temes, en una conversa reposada i personal.

Europa commemora aquest dilluns el 80è aniversari de l'alliberament de l'antic camp de concentració i d'extermini nazi d'Auschwitz per part de l'Exèrcit Roig, el 27 de gener del 1945. L'expansió de l'extrema dreta al continent, la invasió russa d'Ucraïna i l'atac d'Israel contra Gaza en marquen l'aniversari.

Rússia hauria intentat dur a terme una operació de sabotatge a escala internacional que consistia en col·locar explosius i incendiar avions de càrrega de companyies aèries occidentals per crear terror entre els països de l’OTAN que més suport han donat a Ucraïna. Això és el que ha assegurat aquest dimecres el primer ministre de Polònia, Donald Tusk, un dels països europeus que més ha sostingut la resistència ucraïnesa i més agressiu s’ha mostrat en la seva retòrica contra Rússia. Precisament, ho ha explicat durant la trobada a Varsòvia amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, com a president del Consell de la Unió Europea que ara sustenta el líder polonès. 

Gairebé tres anys després de l'inici de l'agressió de Rússia a Ucraïna, el suport dels polonesos a l'acollida de refugiats ucraïnesos ha baixat a mínims. “La nostra relació amb Ucraïna és molt emotiva perquè som veïns propers. Quan va començar la invasió a gran escala d'Ucraïna, hi va haver una explosió d'amor [per part dels polonesos per ajudar els refugiats ucraïnesos]. Realment volem ajudar Ucraïna. Però era obvi que després d'un temps aquesta explosió d'amor no es podria mantenir al més alt nivell”, reconeixen fonts del govern polonès, que consideren que “ajudar i donar suport a Ucraïna és una qüestió vital, no només per a Polònia”, sinó també per a Europa.

El president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre polonès, Donald Tusk, han abordat aquest dijous en una reunió a Varsòvia l'eventual enviament de tropes occidentals de pacificació a Ucraïna en cas de treva entre Moscou i Kíiv o de signatura d'un acord de pau. Tot i això, Tusk deixa clar que, de moment, Varsòvia no preveu l'enviament de soldats polonesos al país veí.