Els diputats del PP no amaguen aquest dimarts la satisfacció per la derrota de Víktor Orbán a les eleccions a Hongria. Veuen en el fet que qui ha desbancat l'extremistra no sigui precisament d'esquerres, sinó Péter Magyar, un exmembre de les seves files, una tendència a favor d'una dreta més moderada. Mentre Vox, que va enviar el seu líder, Gabriel Le Senne, a fer campanya per Orbán a Hongria, minimitza ara la desfeta, la presidenta del Govern, Marga Prohens, s'ha encarregat de recordar-la en la sessió de control al Govern. En un intercanvi amb Vox al Parlament, la popular li ha advertit que vagi "alerta" amb el populisme, perquè "no pot enganar tothom tot el temps".

El president del Parlament de les Illes Balears, Gabriel Le Senne, no assistirà al ple que la Cambra durà a terme aquest dimarts perquè és a una trobada del grup parlamentari d'extrema dreta del Parlament europeu, Patriots, a Hongria.

Desenes de milers de persones, més de 100.000 segons l'organització, han participat aquest dissabte en la Marxa de l'Orgull 2025 a Budapest, tot i la prohibició imposada pel govern ultranacionalista de Víktor Orbán a Hongria, que fa anys que persegueix políticament i judicialment el col·lectiu.

Les urnes continuen posant a prova la Unió Europea, i li diuen que prou de dubtes, que cal anar a totes i resistir l’assalt conjunt de Trump i Putin. Fa just una setmana el que hauria pogut representar un daltabaix per a la democràcia a Romania –i de retruc per a l’est d’Europa– ha quedat en una sacsejada, una paròdia muntada pel candidat ultra George Simion proclamant-se guanyador quan les estimacions a peu d’urna deien que el president seria l’europeista Nicusor Dana. Alleujament i esperança a la UE, cohabitant amb temors, i tot plegat envoltat d'una gran incertesa que costarà que marxi, encara que el diumenge 1 de juny el liberal Rafal Trzaskowski arribi a la presidència de Polònia.

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha intensificat la guerra contra el col·lectiu LGBTI. Hongria ha canviat aquesta setmana la seva Constitució per restringir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals. La controvertida esmena constitucional, impulsada per Orbán i aprovada àmpliament pel Parlament (140 vots a favor dels 199 en total), reconeix només dos gèneres, el masculí i el femení. A més, Hongria també ha blindat la prohibició de les marxes de l'Orgull Gai a l'anteposar “la protecció a la infància” a drets fonamentals com el de reunió i la llibertat d'expressió.

El primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, ha irromput aquest dimecres en la campanya electoral alemanya donant el seu suport a Alice Weidel, la líder del partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD), que va segon a les enquestes d'intenció de vot per a les eleccions alemanyes del 23 de febrer. Orbán considera que la líder ultradretana és "el futur d'Alemanya". "Tots els punts del programa de l'AfD beneficien Hongria, sobretot per la qüestió migratòria", ha dit Orbán en una conferència de premsa conjunta amb AfD celebrada a Budapest.

Fa algunes setmanes em vaig reunir amb acadèmics xinesos especialitzats en Europa i un dels temes que més interès tenien a tractar era la figura del primer ministre hongarès, Viktor Orbán. A la majoria dels països de la Unió Europea, Orbán és vist mig com un rebel i mig com un paràsit: un agent disruptor en temes com el suport a Ucraïna o el manteniment de l’estat de dret i la democràcia liberal, que a la vegada no vol marxar de la UE per continuar gaudint dels beneficis econòmics que comporta. A més, vaig apuntar als acadèmics xinesos, Orbán és un dels polítics més hàbils de la UE: ha aconseguit un capital simbòlic desproporcionadament més gran que l’escàs pes econòmic que té Hongria (1,2% PIB de la UE), erigint-se en model de dreta alternativa elogiat pels republicans nord-americans o aconseguint formar el tercer grup més important del Parlament Europeu.

Hongria i Eslovàquia han obert un nou front amb Brussel·les. Aquest cop, el motiu és el subministrament de petroli rus, tot i que la disputa parteix d'una decisió de Kíiv. El 24 de juny, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va incloure l'empresa russa Lukoil a la llista d'entitats sancionades per la seva vinculació amb el règim de Vladímir Putin i va tancar el pas del seu cru per Ucraïna a través de l'oleoducte Druzhba, cosa que afecta principalment Hongria i Eslovàquia, països encara molt dependents dels hidrocarburs russos. Budapest i Bratislava critiquen que aquesta decisió posa en risc la seva seguretat energètica i reclamen a Brussel·les que hi intercedeixi.

El president del Partit Popular Europeu, Manfred Weber, ha enviat aquest dimarts una carta al president del Consell Europeu, Charles Michel, alertant que la flexibilització de visats a Hongria per a ciutadans russos podria crear “greus llacunes per a les activitats d'espionatge”. La iniciativa podria, “potencialment, permetre que un gran nombre de russos entrin a Hongria amb una supervisió mínima, cosa que suposa un greu risc per a la seguretat nacional”, ha sentenciat el líder popular.

Hongria, l'ovella negra de la Unió Europea, està aprofitant la presidència de torn del Consell de la UE per marcar la seva pròpia agenda internacional. L'executiu liderat per l'ultradretà i euroescèptic Viktor Orbán bloqueja tota mena d'iniciatives de Brussel·les, sobretot pel que fa als ajuts a Ucraïna i les sancions a Rússia. I ara, en menys de quinze dies, ha tensat encara més la corda amb les reunions amb Vladímir Putin, Xi Jinping i Donald Trump, a més de Volodímir Zelenski, en la que ell mateix ha batejat com una "missió de pau".

Fa una setmana que el nom de Viktor Orbán sona amb molta més insistència que normalment. Després de reunir-se amb Vladímir Putin i Xi Jinping, aquest dijous té previst trobar-se amb Donald Trump a Florida, però ha evitat una reunió bilateral amb el president Joe Biden a la cimera de l'OTAN celebrada a Washington. Alguns analistes consideren fins i tot que la seva "missió de pau" per a Ucraïna ve directament de Mar-a-Lago. L'hongaresa Zsuzsanna Szelényi és especialista en la polarització i l'autocratització com a amenaces per a la democràcia a Europa. Al seu llibre Tainted democracy, Viktor Orbán and the subversion of Hungary [Democràcia contaminada, Viktor Orbán i la subversió d'Hongria] exposa la deriva autoritària del primer ministre hongarès. Ha estat una de les participants en una jornada a Barcelona sobre la integració europea després de les eleccions al Parlament Europeu organitzada pel Cidob, per FES Madrid i pel Global Policy Center. Parlem amb ella de l'amenaça que pot ser Orbán per als seus suposats aliats occidentals.

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, aprofitarà el seu viatge als Estats Units amb motiu de la cimera de l'OTAN per tornar-se a reunir amb l'expresident i candidat republicà Donald Trump. Segons ha avançat Bloomberg, i també han publicat The Guardian i Reuters, Orbán viatjarà aquest dijous a Florida per retrobar-se amb el magnat a la seva mansió de Mar-a-Lago, després de reunir-s'hi ja a principis de març. En canvi, Orbán no s'ha trobat amb el president Joe Biden durant la cimera de l'Aliança Atlàntica. De fet, el dirigent hongarès no ha mantingut cap trobada bilateral amb el president estatunidenc en els últims quatre anys.

Hongria és el soci de la Unió Europea que sempre neda a contracorrent i entrebanca tota mena d'iniciatives que compten amb un suport majoritari, sobretot si tenen relació amb la guerra d'Ucraïna i el règim de Vladímir Putin. De fet, és l'únic estat que té fons europeus congelats per la seva deriva antidemocràtica i que manté un pols constant amb la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen. Tot i això, i perquè així ho dicten els tractats, a partir d'aquest dilluns el país ostenta durant els pròxims sis mesos la presidència de torn del Consell de la Unió Europea. Això què pot implicar?

Als països nòrdics l’esquerra revifa, i a Polònia, Hongria i els Països Baixos els ultraconservadors han retrocedit.

Una hora abans que comenci el míting de Péter Magyar a Szeged ja hi ha una cinquantena de persones que s'esperen a la gran plaça de la catedral d'aquesta ciutat del sud d'Hongria per reservar-se les primeres files. Al peu de l'escalinata hi ha l'escenari per a la figura fulgurant de la política hongaresa: una simple furgoneta pickup amb un micròfon al remolc i dues banderes hongareses a la cabina, pintada també amb els colors nacionals. Tot plegat dona la imatge d'una cosa casolana. Més tard, però, es percep que l'estratègia de Magyar, que en poques setmanes s'ha erigit en la gran esperança dels hongaresos farts de Viktor Orbán, no és pas d'estar per casa, sinó que està tot ben pensat i cuidat.

A Hatvan, un poble 60 quilòmetres a l'est de Budapest, una rampa que no porta enlloc és l'únic que queda d'un projecte finançat amb centenars de milers d'euros procedents de fons de la Unió Europea. Fa vuit anys, aquí es va inaugurar un circuit per a bicicletes i en tot el temps que va estar en funcionament només el van fer servir 55 persones. Si s'analitza només des del 2018, de fet, només hi ha passat un ciclista, segons el mitjà independent hongarès Atlatszo, que descriu el projecte com un exemple de llibre del mal ús dels fons de la UE a Hongria.

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha sigut molt més fàcil de doblegar del que s'esperava i ha aixecat el seu veto a la partida de 50.000 milions d'euros d'ajuda a Ucraïna prevista en els pressupostos de la Unió Europea dels pròxims cinc anys. El dirigent ultradretà fa dies que amenaça amb mantenir el bloqueig tot i les amenaces de la UE i les necessitats de Kíiv, que veu com flaqueja el suport dels Estats Units i la invasió russa no cedeix. Però pocs minuts després de l'inici de la trobada dels caps d'estat i de govern dels Vint-i-set, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha anunciat l'acord. "Garantim un finançament previsible, ferm i a llarg termini per a Ucraïna", ha piulat.

La Unió Europea s’ampliarà. És un fet anunciat però carregat d’interrogants. Encara no se sap quan ni quins seran els primers membres, tot i que des de la Comissió Europea no descarten la data del 2030 que va proposar el president del Consell, Charles Michel, i les prioritats polítiques van quedant més clares.

"El centre d'Europa s'està desplaçant cap a l'est", afirmava l'agost passat, des de Praga, el canceller alemany, Olaf Scholz. Citava l'historiador Karl Schlögel, que el 2004 va ser una de les primeres veus de l'Europa occidental en alertar de la importància de l'est del continent, especialment després que vuit països exsoviètics haguessin entrat a la Unió Europea. "La nostra consciència d'Europa és asimètrica; els europeus de l'est estan molt més interessats en l'Europa occidental que a l'inrevés", alertava llavors. La situació ara és clarament diferent. La guerra a Ucraïna ha fet obrir els ulls a la denominada Vella Europa sobre la rellevància de l'est, especialment davant l'agressor rus.

Turquia ja no és l'únic aliat de l'OTAN que s'oposa al fet que Suècia s'incorpori a l'aliança militar, Estocolm haurà de superar un altre obstacle: Hongria. Dilluns, el Parlament de Budapest va debatre l'ampliació de l'Aliança Atlàntica, però només va donar llum verda a l'ingrés de Finlàndia. Després de setmanes de rumors, es va confirmar que Hongria, com Turquia, havia decidit abordar els processos dels dos països nòrdics per separat. I aquest dimecres, el govern de Viktor Orbán ha volgut explicar-ne els motius. En resum, retreu a Estocolm una "manca de respecte" cap a Hongria per les crítiques de Suècia, en la línia de Brussel·les, a l'estat de dret al país centreeuropeu.