Fa poc, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar la possibilitat d'establir un nou marc legislatiu on es fes pública obligatòriament, amb tots els ets i uts, qui són els propietaris dels mitjans i de quina manera es financen. Així mateix, va plantejar també una reforma de la publicitat institucional, que en alguns casos implica la pràctica totalitat dels ingressos de certs mitjans. En el fons de tot plegat hi gravita la qüestió de la responsabilitat legal, i també política, de la ingent quantitat de mentides, mistificacions, insinuacions malintencionades, etc. que el flux informatiu digitalitzat ha elevat a dimensions mai vistes (i sembla que la cosa no ha fet més que començar). Tal com es planteja, el projecte de Sánchez és factible? Jo crec que no, i per diferents raons. 

El diari La Razón ha atorgat a la Comunitat de Madrid el seu Premi Especial a la Gestió Sanitària en el marc dels XIII premis A Tu Salud que atorga el susdit rotatiu, que ens n'informa aquest dimecres amb una portada monogràfica on apareix Isabel Díaz Ayuso amb el premi a la mà i amb aquest titular: "Persegueixen la col·laboració público-privada en sanitat de forma insensata".

L’Audiència Nacional ha ordenat la reobertura de la peça 18 del cas Tàndem i que es prengui declaració, en qualitat d’investigat, el president de La Razón i membre del consell d’administració d’Atresmedia, Mauricio Casals. En concret, el tribunal vol determinar si va ser la persona que va encarregar l’espionatge dels germans Javier i Ignacio Pérez Dolset a l’excomissari José Manuel Villarejo.

SI DISSABTE m’haguessin desafiat a endevinar la foto de portada de La Razón hauria fracassat per molt que m’haguessin donat tres milions d’oportunitats. Es tracta, com aclareix el titular de portada davant d’una estampa tan exòtica, de “La granota de l’home que va moure la llosa dels 2.000 quilos de Franco”. I què té d’especial o noticiable aquesta granota? Res. Perquè resulta evident que la llosa no la va moure equipat només amb aquesta peça de roba: hauria de ser unes quantes talles més gran per encabir-hi l’entranyable Hulk. És només que el diari ha entrevistat el fill del seu difunt portador i -com que el descendent no té ganes de notorietat per raons fàcils d’imaginar- el diari no ha tingut més remei que posar la foto de la granota. Per cert, la formulació de la frase és una mica estranya, no troben? No diuen “la llosa de 2.000 quilos de Franco”, sinó “la llosa dels 2.000 quilos de Franco”, com si el que pesés dues tones no fos la pedra sinó Franco himself. “Els 2.000 quilos de Franco”, poca broma amb el sintagma. Potser és la poètica manera que té el diari d’indicar que el dictador deixa sentir encara el seu pes gegantí sobre la pell de brau, per molt que sigui ja només en la seva fase espectral i d’ossos transhumants.

SI ALGÚ BUSCAVA MÉS detalls dels fets de Cornellà a la premsa tenia els elements clàssics: la notícia (un home abatut després d’atacar una comissaria), les interpretacions (el possible lligam terrorista, el desig de suïcidi) i l’entorn (el tradicional veí que respon que no semblava a simple vista que l’home pogués apunyalar ningú). La Razón, però, va desistir de l’esquema clàssic davant d’un fets amb moltes incògnites i va innovar portant directament al titular especulacions que l’únic fonament que tenen, si es llegeix la notícia, és la imaginació del que la redacta. “L’atacant de Cornellà volia venjar el 17-A i va intentar suïcidar-se perquè era gai”. La segona part, l’orientació sexual, sorgia de les declaracions de l’exparella d’Abdelouahab Taib. I la primera? Per parts. Primer, el diari exposa que la Interpol esperava una acció a Europa, i “en aquest escenari podria emmarcar-se l’acció” de Cornellà. Quan vegin un condicional en un text, agafin la cartera. Després el rotatiu aprofita que l’exparella va parlar del “conflicte intern” de l’atacant per afirmar que, com que coincidia amb l’aniversari del 17-A, “podria haver estat el detonant de l’acció de Cornellà”. Segon condicional, i anem pel hat trick : unes declaracions sobre una suposada reacció irada d’Abdelouahab Taid en veure l’homenatge a la televisió a les víctimes de la Rambla que no s’atribueixen a ningú. ¿L’única veritat sobre la relació dels fets d’ahir amb el 17-A? Que els Mossos descarten qualsevol relació.

Hiperventilat. Supremacista. Sectari. Indesitjable. Talibà. Servil. Un home de palla. El masover. El "pelele" de Puigdemont. La marioneta. El "títere". El titella. El lacai. Un 'hooligan'. Un fanàtic. Un ultra. Un xenòfob que han col·locat per reemplaçar “el liante prófugo”. Kim Torra-un.

El president de 'La Razón', Mauricio Casals, està sent investigat per la seva presumpta participació en un cas de frau de subvencions públiques orquestrat per l'empresa tecnològica Zed Worldwide, creadora de videojocs. Casals ha estat imputat per l'Audiència Nacional arran d'una querella presentada per la Fiscalia Anticorrupció.

Suposo que l’estructura periodística més potent d’Espanya, en aquests moments, no deu ser cap diari o televisió, sinó la unitat policial dedicada als assumptes econòmics, coneguda com a UDEF: per donar l'abast a totes les filtracions que han de complir al llarg del dia –amb previsible escala al ministeri de l’Interior– ha de tenir un veritable exèrcit d’aguerrits treballadors, dossier amunt, dossier avall. Per cada carpeta que arriba a un jutge, en deuen aterrar cinc als despatxos de determinats mitjans. Portada de 'La Razón' de dijous: “El ‘barrufisme’ de Podem: Persones sense recursos donen 5.000 euros al partit”. Un subtítol ampliava la informació: “Els donants dels comptes no paguen l’IRPF en no arribar al mínim de 12.000 euros a l’any”. El ‘barrufisme’ és un terme policial equivalent a l'acció de blanquejar. La sospita de la policia –convertida en acusació un cop ho filtra a la premsa– és que algú ha donat diners d’origen no gaire explicable a persones que, a canvi d’una comissió, retornen els diners al partit, ara ja justificables com a “donació”. Però només és una hipòtesi. També podria ser que els donants treballessin en economia submergida. Quan el diari parla de “sense recursos”, vol dir sense recursos declarats. La llista, a més, ha estat manipulada amb Photoshop –de forma barroera– per retallar les files o les columnes que no interessen. Si s'hagués publicat la taula íntegra s’hauria entès, per exemple, que el nombre de donants de 5.000 euros al partit és de... dos. Amb això difícilment pots cobrir els costos de manutenció capil·lar del partit, per fer l’acudit fàcil. En total, les persones que han donat més de 1.000 euros formen una marabunta de quinze ànimes.

Avui em poso ulleres de pasta carei de 'coolhunter', jersei de coll alt negre i els comunico les tendències per a la properes setmanes pel que fa a premsa espanyola.

1) Rotunda i directa. La portada de l’'Abc' posa Sánchez d’esquena i li estampa un magnífic i enorme “No” a l’esquena. De fons es veuen parlamentaris desenfocats: pur llenguatge cinematogràfic per dir que el Congrés se li esvaeix, al socialista.

Diu La Razón en portada: “Alarma al PSOE perquè Podem el guanyi ja en estimació de vot al CIS”. I l’ Abc, també en primera: “Temor al PSOE perquè Podem l’avanci avui en estimació de vot”. L’acceleració dels temps informatius és ja tan bèstia que els diaris ofereixen les reaccions als resultats d’una enquesta... un dia abans que es publiquin les dades! Ironitzo, esclar. Els que fa uns anys que ens afaitem desconfiem de les casualitats. I, en aquest cas, totes les mirades apunten a les tres esses de Soraya Sáenz de Santamaría com a probable espoilerjadora dels resultats de l’enquesta del CIS. Com que els dos diaris més afins al PP no poden fer evident que han rebut les dades de manera avançada, omplen els subtítols i les pàgines de verbs en condicional, però el lector veterà detecta a la primera que es tracta d’un mer formalisme. Per no dir que totes dues capçaleres parlen d’un “temor” i d’una “alarma” que no sustenten en res objectivable -càrrecs que consideren dimitir, admissió explícita de por per part d’algun dirigent, increment del consum de Fortasec- perquè el partit refusa valorar el CIS fins que no surti. L’ Abc aporta, això sí, un parell de declaracions genèriques. Resumint: destaquen en portada unes reaccions (que no s’han produït) a una enquesta (que no s’ha publicat). És un nou exemple de les distorsions surrealistes que genera l’excessiva proximitat dels diaris amb els polítics. Però després ens queixarem de la crisi del periodisme.

El 30% dels electors del PP es planteja no votar al president del govern, Mariano Rajoy, per haver retirat la llei de l'avortament i el 63,8% de l'electorat de centredreta se sent defraudat per l'executiu, segons l'enquesta de NC Report que publica el diari 'La Razón'.

El jutge d'instrucció que investiga la publicació al diari 'La Razón' de 22 fotos de DNI de jutges que van signar un manifest a favor del dret a decidir ha imputat el director del rotatiu, Francisco Marhuenda. Tres policies estatals van admetre al jutjat haver consultat la base de dades del DNI per fer un informe sobre els magistrats, però van negar haver-lo remès al diari esmentat. Per això, els jutges afectats van demanar que la denúncia inicial s'ampliés al director del diari, ja que la notícia no anava signada. El jutge ha admès l'ampliació, i ha citat Marhuenda el proper 28 de maig com a denunciat i assistit d'advocat per un possible delicte contra el dret a la intimitat i la pròpia imatge.

El comissari en cap de la brigada d'informació de la policia espanyola a Barcelona va ordenar a dos inspectors del cos fer un informe sobre els 33 jutges favorables al dret a decidir que van signar un manifest a favor de la consulta sobiranista. Així ho han declarat aquest dimecres al jutjat els dos inspectors que van accedir a la base de dades del DNI per consultar les fotografies i els noms dels magistrats, que van incloure en la documentació lliurada al seu comissari. Dels 33 jutges, 26 van aparèixer amb la foto del DNI publicada al diari 'La Razón', cosa que els va fer posar una denúncia per revelació de secrets. Els inspectors han dit que no van passar la informació al diari.

El diari conservador 'La Razón' dedica tota la portada a la victòria del Reial Madrid i la Lliga aconseguida i titula "Sóc del Madrid". I en el subtítol de portada afirma: "Avui molts aficionats, encara que no siguin madridistes, tenen el cor blanc". A més, el diari ofereix un suplement de 16 pàgines dedicat a les 32a Lliga del Madrid. Tot i així, en cap de les pàgines interiors explica el perquè d'aquest títol i d'aquest subtítol a la portada.