"La Barcelona Bridal Fashion Week (BBFW) no és només una fira: és un punt de trobada imprescindible del sector, un espai on es gesta la creativitat i la innovació, i una cita important per teixir noves aliances entre els actors". Són paraules d'Albasarí Caro, directora de l'esdeveniment que, del 23 al 27 d'abril, convertirà la capital catalana en l'epicentre internacional de la moda nupcial. Enguany, a més, ho farà amb una edició de rècord. Entre el 23 i el 26 d'abril pel palau 8 de Fira de Barcelona s'hi podran veure les noves col·leccions per al 2026 que han confeccionat 44 dissenyadors. Del 25 al 27 d'abril, als palaus 1 i 2 i a la plaça de l'Univers es farà el trade show, que reunirà les propostes de 450 marques del sector provinents de 32 països. "Serem l'epicentre del negoci per als professionals del sector", afegeixen des de l'organització de la BBFW.

No existeix cap estudi clínic que ho confirmi, però un dels efectes immediats de la vacuna és l'alegria. "No t'ho pots ni creure, noi", confirma Ferran Pérez, que ja ni nota la punxada, i això que només fa dos minuts que s'ha hagut d'arremangar. Ni la poca llum que hi ha en aquest pavelló de la Fira de Barcelona, ni les ulleres, ni tampoc la maleïda mascareta no poden amagar la seva cara de felicitat. "Jo ara hauria de ser a les Maldives... Però tan bon punt ens posin la segona dosi a la meva dona i a mi marxarem ràpid, i tant!", continua. El Ferran, com les 2.000 persones que cada dia passen per aquest vacunòdrom, ha d'esperar-se encara quinze minuts abans de marxar —per si de cas patís alguna altra reacció a la vacuna, a part de l'alegria—, però li costa estar-se assegut, amb les ganes que té de sortir i viure tot el que li han robat. "Saps què passa, que jo ja tinc 70 anys i ja començo a pensar en la mort. He estat tota la vida treballant i pensant en la jubilació, i trobar-me ara així, sense poder viatjar i veient els nets des del balcó...", argumenta aquest veí del Masnou. "Però ara ens toca recuperar-ho com sigui", conclou. Ja té els bitllets per marxar amb la seva dona quan hagin rebut la segona dosi.

El pavelló Alfons XIII del recinte de Fira de Barcelona es convertirà, un cop renovat, en un espai de recerca en arts digitals, divulgació, indústria cultural i creativa, fabricació digital i exposició per a nous creadors. El projecte, que han batejat amb el nom de Barcelona Hub d’Art, Ciència i Tecnologia (Artech Hub), l'impulsen nou institucions i té el suport de la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona. Però Artech Hub està a les beceroles i aquest dilluns, com explicava el director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, només se n'han pogut presentar "els primers esbossos". El projecte vol optar als fons europeus i s'hauria de tirar endavant entre el 2021 i el 2024.

Una auxiliar prenent la temperatura, un agent de seguretat i un arc detector de metalls. Aquesta és la benvinguda al pavelló 7 Victòria Eugènia del recinte de Fira de Barcelona. No és època de congressos, d'exposicions, de compres o de vendes. El covid-19 ha portat l'Ajuntament a reconvertir aquesta nau en un espai d'acollida per a les persones sense llar. N'hi caben 225 i està gestionat per la Fundació Salut i Comunitat. N'hi ha una altra, amb la mateixa capacitat, dirigida per la Creu Roja. Per a alguns ha estat un refugi efímer, i per a d'altres, els que ja hi porten dos mesos, ha passat a ser la seva nova llar. A l'espera, esclar, que passi la crisi sanitària.

Fira de Barcelona ha arribat a un acord amb la GSMA, l'empresa organitzadora del Mobile World Congress, per prorrogar un any més el contracte que tenien per celebrar-hi el saló, segons ha pogut avançar l'ARA i posteriorment ha confirmat la GSMA en un comunicat.

A casa nostra –i segurament en molts altres indrets– es publiquen estudis avaluant el suposat impacte econòmic que una activitat, un sector o una instal·lació té sobre l'economia catalana. Aquests informes desprenen instantàniament un tuf de dubte, tant per la metodologia com pels qui l'han fet: generalment els elaboren persones que volen destacar les bondats d'aquella activitat o sector. És a dir, són part interessada. Un d'aquests estudis és el que assegura que el Mobile World Congress (MWC) hauria tingut un impacte de quasi 500 milions en l'economia de Barcelona aquest 2020. Objeccions instantànies: les persones que l'elaboren no són independents (l'estudi el fa anualment la GSMA, l'organitzadora del Mobile) i la metodologia és dubtosa, fonamentalment perquè la GSMA no ha volgut publicar mai l'informe, més enllà de donar la xifra d'impacte econòmic, que aquest any situaven en 492 milions.

"Avui és un dia molt fosc, però sabem que el sol tornarà a sortir". Aquest dijous el to i l'expressió facial del conseller delegat de la GSMA, John Hoffman, eren molt diferents del que acostuma a mostrar en les seves intervencions públiques. La seva consternació era gairebé palpable. L'entitat organitzadora del Mobile World Congress (que s'havia de celebrar del 24 al 27 de febrer) es va veure forçada a anul·lar el saló davant la llarga llista de baixes entre les empreses assistents, temeroses que algun dels seus treballadors es contagiés del coronavirus. Avui era l'hora, doncs, d'explicar el perquè de la decisió: "Una força major", han insistit els organitzadors.

La importància del Mobile World Congress per a Fira de Barcelona es resumeix molt ràpidament: gairebé 4 de cada 10 euros que factura la institució en tot l’any provenen d’aquest saló que dura quatre dies, segons dades del 2018. Sovint s’ha dit que el Mobile ha permès que Fira de Barcelona jugui a la primera divisió mundial (d’aquí ve el temor recurrent de perdre el saló). És per això que la cancel·lació anunciada avui pot tenir un impacte molt directe en els resultats de la institució, que l’any passat va facturar 215 milions i va obtenir un benefici abans d’interessos i impostos (ebitda) de 25 milions.

El dilluns 24, els periodistes que cobrirem informativament el MWC no haurem de matinar tant com altres anys. Tradicionalment, el tret de sortida del congrés (el formal, si més no, ja què el cap de setmana anterior assistim a moltes convocatòries prèvies) el donaven simultàniament a les 8.30 h les conferències de premsa d’Ericsson al pavelló 2 de Fira Gran Via i de Sony al pavelló 3. Però les dues empreses formen part de la llista, encara curta, que han anul·lat la seva participació a l’edició d’aquest any dient que prefereixen no exposar els seus empleats i clients a un eventual contagi del coronavirus 2019-nCoV procedent de la Xina.

El saló Seafood Expo Global - Seafood Processing Global, el més gran del món de productes del mar, ha anunciat aquest dimarts que es traslladarà a Barcelona a partir del 2021.

Fira de Barcelona va anunciar ahir per sorpresa i a través d’un comunicat que canviarà les condicions de contracte dels muntadors d’escenaris ( riggers ) després de la vaga que hi va haver durant la celebració del Sónar. L’entitat ha decidit retirar el concurs per adjudicar aquest servei i contractarà els riggers per a cada esdeveniment en lloc de fer una concessió durant un període determinat. Això seguirà així fins que, en els pròxims mesos, es torni a licitar el servei. “Es replantejarà fomentar la concurrència i participació de més empreses en la prestació d’aquest servei”, va dir la Fira.

El jutge encarregat del cas dels 'riggers' haurà de determinar si dicta mesures cautelars en les properes hores respecte a la presumpta vulneració del dret a vaga dels treballadors de la Fira de Barcelona. Tot això mentre els nous treballadors contractats per la Fira avancen en les tasques de muntatge del Sónar, que comença aquest dijous. Els 'riggers', que demanen que la subrogació dels contractes formi part del plec de condicions del concurs per a les empreses que organitzin esdeveniments en les seves instal·lacions de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, van iniciar dijous passat la vaga i des d'aleshores han protagonitzat diverses protestes a les portes del recinte. Els treballadors asseguren que el que volen és "desactivar" el muntatge del Sónar perquè està "invisibilitzant les conseqüències de l'aturada".

Per què les Fires encara tenen tant d’èxit?

El resultat electoral a la Cambra de Comerç de Barcelona, la més important de les 13 cambres catalanes, ha sigut un terratrèmol absolut, per transcendent i inesperat. Ningú s'imaginava un resultat tan contundent de la candidatura Eines de País, que han encapçalat l'ANC i el Cercle Català de Negocis. Amb tot, la Cambra és una institució ben poc coneguda. A continuació intentem explicar els principals dubtes que han sorgit, i especialment un: realment és tan important la Cambra?

Arribo a l’Alimentaria disposat a veure-ho tot, a olorar-ho tot i a menjar-m’ho tot perquè diuen que aquí s’hi ha de venir amb gana. I a mi em van educar per fer el que toca fer i per tant he vingut com toca: sense dinar. Entro a la fira amb la panxa buida i la mirada curiosa i a l’entrada em rep una caixa de 'panettone' gesticulant molt alegrement. A dins de la caixa hi ha un tècnic esportiu sense feina que n’ha aconseguit una aquí fent de 'panettone' quatre dies seguits, vuit hores cada dia. Jo li somric i li desitjo sort i encara no he fet dues passes dins la fira que tot d’hostesses m’ofereixen gots de caldo, potes de pop i creps de Nocilla. Amb la boca plena de xocolata desfeta, uns estudiants de la UAB em criden tots alhora “Tot és gratis, és al·lucinant”, i riuen perquè porten tot el dia aquí tancats sense ensumar la precarietat que es respira allà fora. Quan els deixo endrapant, un productor de tomàquets extasiat em demana que en tasti un dels seus. Que són immillorables, em diu, que són “tomàquets d’estiu per a l’hivern”, com et quedes, noi? I amb amb els ulls inflamats de màgia, aquest Willie Wonka de les verdures em diu que el seu tomàquet Monte Rosa del Gavà Grup és únic, que Martín Berasategui ha quedat impactat amb el seu sabor. Que havien dut 1.000 forquilles i no en queda ni una. I jo me’n fico un tros a la boca, i com amb la magdalena de Proust (aquest cop sense sucar el tomàquet a cap tassa de te, Déu me’n guard) un record vívid m’assalta i veig la meva àvia recollint amb les seves mans ossudes i tacades un tomàquet petit, d’un vermell esclatant. La veig amanint-lo amb oli del bo i fent-me un somriure preciós. “Bo, eh?”. “Boníssim, àvia. Bonííssim…”. I dissimulo un sanglot i segueixo travessant cultures i menjars. Litxis de la Xina, cigrons de Turquia, mel de Mèxic… fins que arribo a la zona Premium. En aquest paradís dels paladars selectes només s’hi menja caviar iranià, xampany i pernil de gla. Els homes i les dones Premium riuen molt fort i duen americana i molta gomina i molta laca al cabell i semblen una paròdia d’ells mateixos. Quan en surto segueixo per l'Azerbaidjan, els Estats Units, Mongòlia, Tailàndia, i a tot arreu sento olor d’escopinyes, de cafè i d’ametlles garapinyades i em perdo i duc tres bosses a sobre, i quan mig atordit vull sortir, el de seguretat em diu que només me'n puc endur una, que a l’Alimentaria no s’hi ve a arrasar. Però, saps què, em diu mirant-me amb complicitat, si fiques una bossa dins l’altra ja farem el fet. I jo ho faig i baixo les escales mecàniques, que ja no sé on sóc, i surto al carrer, busco la moto i veig una dona mig desmaiada. S’agafa fort a una bossa d’Aneto que a dins en té sis més i el seu marit que li busca un taxi per tornar a casa. Ella està embotida d’olors, colors i sabors. Jo entenc el seu mareig i em sento com ella, col·lapsat de tanta abundància, de tanta oferta, de tantes oportunitats de ser extasiadament feliç menjant, que no sé ni per on començar i agafo la moto i penso que avui sí, avui no soparé. I em sembla que demà tampoc. Empatxat. Molt.

El procés de substitució d’Agustí Cordón com a director general de Fira de Barcelona ha arrencat amb les urgències pròpies de qui ha de rellevar a corre-cuita una peça clau. El consell d’administració celebrat dimarts a la Fira va servir per iniciar el procés de selecció que ha de desembocar en el nomenament del nou director general, que idealment hauria de produir-se quan Cordón deixi el càrrec al novembre per incorporar-se al grup Zeta com a conseller delegat.