El Barça ja s’ha acomiadat de jugar a Montjuïc, on s’ha estat com a local dues temporades.

Veure el Barça jugant a Montjuïc era necessari. No quedaven gaires opcions més. El Barça no va poder (o no va saber) aprofitar la pandèmia per guanyar temps jugant a porta tancada a l'estadi Johan Cruyff, com sí que va fer el Madrid. En aquells temps de Bartomeu, el Barça va seguir jugant en un Camp Nou buit que feia por, amb els crits dels jugadors ressonant pels vells murs, espantant els ocells que hi fan niu. No, el Barça ja tenia més deutes que somnis, llavors. I la següent directiva, encarregada de renovar l'estadi, ha estat qui ha pujat en penitència a Montjuïc. No és culpa seva, que la situació heretada fos un desastre. Sí que és cosa seva no haver-ho gestionat bé i haver castigat la moral dels fidels que fan un acte de fe i enfilen les rampes de Montjuïc cada setmana.

El Girona té un problema, i gros. Perquè la brillant classificació per a la Champions ha deixat al descobert les mancances de Montilivi, que no està preparat per afrontar la competició europea. La UEFA no permet ocupar les graderies retràctils i, malgrat que la intenció del club era fer entrar les grues a l'estadi a partir del 27 de maig, desmuntar les de gol nord i preferent i construir-ne d'obra nova amb una inversió de 20 milions, meditava fer-se enrere i es plantejava l'exili: compartir estadi amb el Barça a Montjuïc o anar-se'n a l'RCDE Stadium eren les alternatives. La gran virtut de la propietat del Girona era haver aconseguit que a la ciutat només es parlés de futbol, després de dècades discutint de deutes i impagaments. Però quan s'ha assolit l'excel·lència esportiva, s'ha parlat de tot menys de la pilota. L'entorn estava que trinava, fins que aquest divendres el club, a través d'un comunicat, ha confirmat que no farà falta marxar de Girona per veure partits de la màxima competició europea.

Cada vegada que pregunten a Joan Laporta per les obres del nou Camp Nou, el president acaba la seva resposta parlant dels "imponderables". Set mesos després que les grues entressin a l'estadi, els treballs van a bon ritme i ja està en marxa la construcció de l'estructura de la tercera graderia. No hi ha contratemps, de moment, però encara falta molta feina per fer. La més delicada. Mentrestant, Montjuïc és la casa provisional d'un club que s'ha fet seu l'estadi olímpic, li ha rentat la cara i l'ha convertit en un bon recinte per jugar a futbol. Però és només per un temps limitat. Ningú desitja que l'estada es prolongui més del necessari. Ni l'arrendador ni l'arrendatari. El calendari té fixat el retorn al Camp Nou per al mes de novembre i tant el Barça com l'Ajuntament creuen els dits perquè es compleixi.

Dissabte es va registrar la segona millor entrada de la temporada a Montjuïc. Feia un mes que els blaugranes no jugaven a casa i es va notar a la graderia: 46.229 espectadors van anar a veure el partit entre el Barça i el Vila-real. Només en el clàssic de Lliga hi havia més gent (50.112). Era el primer enfrontament com a local després de les vacances de Nadal i, ben segur, els Reis d'Orient es van encarregar de fer feliç més d'un barcelonista regalant-li entrades.

A l'equip directiu del Barça no va agradar la manera com els mitjans parlaven del trasllat a Montjuïc. Que si el fred, que si era més complicat arribar-hi o que si la visibilitat no era prou bona. "Sembla que ens n'anem a Sibèria o ves a saber on", apuntaven des de la junta de Joan Laporta. Però cinc mesos després de l'estrena, en el Trofeu Joan Gamper amb el Tottenham, les dades d'assistència han confirmat els mals pronòstics. Contra l'Almeria tan sols hi van anar 34.471 espectadors, la xifra més baixa de la temporada. Esclar que era un dimecres feiner, contra el cuer, amb un Barça que arrossegava una mala ratxa de joc i resultats i que es disputava a les 7 de la tarda.

Els trasllats són processos incòmodes, especialment per als clubs de futbol. Posen a prova la fidelitat d’unes aficions que no sempre estan predisposades a canviar les rutines per acompanyar els seus equips a l’exili. Tot i que la distància que separa de Montjuïc l’Spotify Camp Nou i els terrenys on fins al 1997 s’aixecava l’estadi de Sarrià és exactament la mateixa, quatre quilòmetres, la resposta de les respectives masses socials ha estat força diferent: l’Espanyol va aconseguir arrossegar un 45% més d'abonats en les dotze temporades que va viure a l’Estadi Lluís Companys que el Barça enguany. 

A Montjuïc sempre s’hi torna. A vegades, Barcelona gira l’esquena a la muntanya, però sempre acaba per fer-hi les paus. Amb l’Estadi Olímpic passa el mateix. D'ençà que va ser inaugurat el 1929, ha viscut dies de glòria i èpoques en què queia a trossos, abandonat. Ara, després d’uns anys en què tenia poca activitat, serà per primer cop la casa estable del Barça. Tot i que el club blaugrana ja sap què és jugar aquí. És un retorn a un escenari conegut, on el debat sempre ha estat el mateix: és l'escenari ideal per veure-hi futbol?

L'aforament dels partits del Barça a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, com va avançar l'ARA, per qüestions de visibilitat serà inferior als 56.000 espectadors que té de base el recinte que acollirà els partits de l'equip blaugrana com a mínim durant un curs i mig. L'aforament es reduirà a menys de la meitat del que té el Camp Nou, amb 49.472 localitats que es consideren comercialitzables, de les quals 9.369 tindran una visibilitat reduïda. La xifra de seients que anirà destinada a abonats del feu blaugrana serà de 27.385. La resta s'utilitzaran per a la venda d'entrades.

L’Estadi Olímpic Lluís Companys. L’Estadi Olímpic de Montjuïc. L’Estadi de Montjuïc. El camp de l’Espanyol. L’Estadi de l’Exposició Universal del 1929. Al llarg de gairebé cent anys (els compleix el 2029), són diversos els noms –depenent dels anys i dels usos– amb què hem conegut el recinte esportiu immens que corona la muntanya de Montjuïc. Aviat, a partir de mitjans d’agost, estarà a punt per ser la casa del Futbol Club Barcelona mentre duren les obres de reforma i millora del Camp Nou. La construcció de l’estadi va durar dos anys, des de l'abril del 1927 –el dia 5 es va col·locar la primera pedra– fins a la seva inauguració, el 20 de maig del 1929, amb motiu de l’Exposició Universal i amb un doble esdeveniment, el partit de rugbi entre Espanya i Itàlia i el partit de futbol entre un combinat de jugadors catalans i l’equip britànic del Bolton Wanderers. Capacitat per a 60.000 espectadors i un cost total de 65 milions de pessetes. Així informava La Vanguardia el dia de la col·locació de la primera pedra: “La idea d'incloure al pla de l'Exposició la construcció d'un gran estadi obeeix al desig que les manifestacions, atlètiques, que han cobrat als nostres dies un auge extraordinari, tinguin a la nostra ciutat un marc adequat que permeti no només organitzar amb la més gran brillantor un cicle de jocs i concursos esportius, sinó reunir a l'estadi de la seva exposició els grans valors internacionals de l'esport”.

El dia que el Barça va anunciar que Limak havia guanyat el concurs per remodelar el Camp Nou, el club va justificar l'elecció dient que aquesta empresa turca era l'única que garantia acabar les obres a temps i sense que es disparés el pressupost. Que el Barça hagués anat a Turquia per fer les obres va generar controvèrsia, sobretot perquè es tractava d'una constructora que no operava en borsa i perquè deixava pel camí dues UTE –una liderada per FCC i l'altra per Ferrovial i Acciona– que eren, fins ara, les candidates per refer l'estadi. I també, perquè Limak no tenia cap infraestructura d'aquestes característiques al seu historial. La resposta oficial del club va ser que, per a la constructora, el Camp Nou venia a ser "la porta d'entrada a Europa" i que, per tant, s'havia "ajustat en el pressupost i en el calendari" per ser la guanyadora. "Tothom hi surt guanyant", asseguraven.

La muntanya de Montjuïc celebrarà un cap de setmana amb 70 activitats culturals el 16 i 17 d'octubre per fer redescobrir a la ciutadania la muntanya de Montjuïc. Viu Montjuïc, el parc de la cultura és la marca que han impulsat les institucions culturals que hi ha per prestigiar la muntanya com un espai de cultura i lleure, i acostar-se als barris més propers, als ciutadans de tot Barcelona i al món. "Volem crear una nova concepció del parc de Montjuïc", ha dit el director del Teatre Lliure, Juan Carlos Martel.

Aquest gener, un home va trobar una làpida a l'avinguda Miramar, a prop de l'Hotel Miramar i el Club de Tir Olímpic. Es tracta d'una peça de grans dimensions, feta amb pedra de Montjuïc, i amb una inscripció jueva a la cara superior. Després d’una intervenció arqueològica d’urgència, s'ha determinat que la làpida formava part de la necròpolis jueva de Montjuïc, una de les necròpolis jueves medievals més importants de tota la Península i d’Europa, amb una cronologia compresa, com a mínim, entre els segles IX i XIV.

El pavelló Alfons XIII del recinte de Fira de Barcelona es convertirà, un cop renovat, en un espai de recerca en arts digitals, divulgació, indústria cultural i creativa, fabricació digital i exposició per a nous creadors. El projecte, que han batejat amb el nom de Barcelona Hub d’Art, Ciència i Tecnologia (Artech Hub), l'impulsen nou institucions i té el suport de la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona. Però Artech Hub està a les beceroles i aquest dilluns, com explicava el director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, només se n'han pogut presentar "els primers esbossos". El projecte vol optar als fons europeus i s'hauria de tirar endavant entre el 2021 i el 2024.

Els terrenys que ocupa la Fira de Barcelona a Montjuïc són propietat de l’Ajuntament i la concessió acaba el 2025. Encara falten cinc anys, però la transformació que provocarà la fi del contracte és d’una magnitud tan gran que ha generat moltes expectatives, i també certes tensions. La Fira, que ara té molta més presència a l’Hospitalet que a Montjuïc, es va establir a la falda de la muntanya fa gairebé un segle, el 1929, i durant tot aquest temps la ciutat ha canviat molt. Aquesta part de Barcelona ja no és perifèria -ara es pot considerar fins i tot centre- i les 27 hectàrees que ocupa la Fira tenen molts candidats.

Davant de situacions crítiques calen reaccions excepcionals. L’Espanyol, enfonsat en una crisi futbolística i anímica des de fa mesos que l’impedeix sortir del descens, necessita urgentment un triomf per tornar a creure’s capaç i revitalitzar els ànims decaiguts. Encara queda temps per capgirar la situació, però per això cal que arribin unes victòries que es resisteixen. Per trobar-les, l’Espanyol necessitarà l’empenta d’una afició que semblava haver deixat enrere el patiment, i que després d’uns anys reclamant més ambició per deixar enrere els anys en zona de ningú i poder optar a Europa, ara torna a resultar més necessària que mai. El club fa setmanes que ha engegat la maquinària per fer una crida als seus de cara a aquest partit.

Que a Europa no hi ha rival petit és una lògica que es pot aplicar cada cop a més esports. I l'hoquei herba, on fa anys que diverses lligues competeixen per destronar les grans potències, n'és un exemple. Aquesta tarda s'ha pogut comprovar al Pau Negre de Montjuïc, que en la primera jornada del KO16 que acull aquest cap de setmana ha vist com el Polo, l'amfitrió d'aquesta fase, ha quedat eliminat en el primer partit contra el Surbiton HC (5-2), el vigent subcampió i actual líder de la lliga anglesa.

El millor hoquei herba d’Europa torna a Barcelona. Gairebé sis mesos després de quedar-se a les portes del podi de l'última Copa d’Europa, el Reial Club de Polo buscarà aquest cap de setmana tornar a optar a ser un dels millors clubs del continent a casa. I és que les instal·lacions del Pau Negre, que el 2016 ja van acollir la ‘final four’, seran la seu del renovat KO16 entre aquest divendres, 4 d’octubre, i aquest diumenge, dia 6. I és que enguany el format de l’EHL presenta algunes novetats força importants. La més significativa, la supressió de la lliga de grups de tres equips prèvia a les rondes de KO16 i KO8. Aquestes últimes habitualment es disputaven per Setmana Santa. Ara, però, la competició arrenca amb un nou format: un KO16 amb dues eliminatòries en què 16 equips busquen quatre places per acompanyar els campions de les quatre principals lligues en una ‘final eight’ que es disputarà per Setmana Santa en una seu encara per determinar.

La Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos d'Esquadra reforçaran la seva presència a la zona de l'avinguda Maria Cristina per l'espectacle de pirotècnia, música, llum i aigua que es farà aquest dilluns a la nit per celebrar el Cap d'Any. A partir de les 23.40 h començarà l'espectacle creat per a l'ocasió per la companyia francesa Groupe F, amb Christophe Berthonneau com a director artístic i amb música original de Scott Gibbons, segons informa l'Ajuntament. A partir de les 21.30 hores, com els anys anteriors, el públic podrà veure en directe un espectacle coreogràfic de llums, colors i música de les fonts màgiques de Montjuïc.

Un noi amb la samarreta del Barça atura un totterreny que surt del camp de futbol del Poble-sec. Són dos quarts d'una del migdia d'un dimarts qualsevol, però qui condueix el cotxe amb ulleres de sol és Andrés Iniesta. Ell abaixa la finestra i el noi s'hi acosta per fer-li una foto ràpida amb el mòbil. El cotxe de seguida desapareix carrer avall i al camp de futbol hi queden una desena de vehicles –entre ambulàncies, bombers i policia–. Mitja hora abans, Iniesta era al mig de la gespa artificial i compartia sofà amb Risto Mejide. A banda i banda tenien unes grades plenes de fans del jugador i muntades per a l'ocasió, però després d'uns vint minuts d'entrevista una de les dues grades s'ha esfondrat.