El ministeri d’Interior francès va publicar fa unes setmanes un informe anomenat Germans Musulmans i islamisme polític a França en què alertava sobre la perillosa penetració d’aquesta organització, els valors de la qual van en contra dels principis de la República (i de qualsevol sistema democràtic basat en les llibertats individuals i la separació entre religió i Estat). Una de les mesures que ha pres el govern gal per contrarestar la influència de la germandat ha estat la decisió de promoure l’ensenyament de llengües estrangeres, algunes maternes dels fills de la immigració nord-africana. El que crida l’atenció és que entre aquests dotze idiomes que s’oferiran no hi ha l’amazic. En relació amb la qüestió, Rachid Raha, president de l’Assemblea Mundial Amazic, ha adreçat una carta a Emmanuel Macron en la qual alerta sobre l’error de prendre per àrabs els franco-berbers. “La discriminació dels fills de la immigració –diu Raha– accentua el seu desarrelament cultural i reforça la seva crisi d’identitat, cosa que facilita el seu aïllament i fa que s’acabin sentint atrets per la ideologia islamista salafista”. Raha cita una antropòloga (Tassadit Yacine) i dos historiadors (Pierre Vermeren i Omar Hamourit) per afirmar que la segona llengua de França és l’amazic, i no pas l’àrab.

La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el president francès, Emmanuel Macron, s'han reunit aquest dimarts per apropar posicions en qüestions com Ucraïna, l'Orient Mitjà i les relacions amb els Estats Units, enmig de les creixents tensions entre París i Roma.

L'estàtua de cera del president de França, Emmanuel Macron, era una de les més populars del museu de cera de París, el Museu Grévin. Però l'estàtua ha desaparegut aquest dilluns i ja no es pot veure. Dues dones i un home que s'han fet passar per turistes primer i després s'han disfressat amb roba de treballadors del museu se l'han emportada dissimulada amb una manta i han sortit per una porta d'emergència, segons asseguren diferents mitjans de comunicació francesos. Una persona ha trucat al museu per reivindicar l'acció en nom de Greenpeace.

Falten gairebé dos anys per a les eleccions presidencials però els partits francesos ja es comencen a mobilitzar. Mentre que alguns partits d'esquerra tornen a estar enfrontats i l'extrema dreta ha vist com la seva líder ha estat condemnada a cinc anys d'inhabilitació, la dreta intenta girar full a la profunda crisi que arrossega des de fa anys. El seu objectiu és tornar a conquerir l'Elisi el 2027 aprofitant que l'actual president, Emmanuel Macron, ja haurà esgotat els dos mandats consecutius que permet la llei francesa i que, ara com ara, el macronisme no té un hereu definit.

Europa canvia el to contra el govern de Benjamin Netanyahu. La cap de la diplomàcia comunitària, Kaja Kallas, ha anunciat que la Unió Europea revisarà si Tel-Aviv està complint amb les obligacions que exigeix en matèria de drets humans a Gaza, tal com estableix l'acord d'associació que tenen els 27 i Israel. Aquesta decisió arriba després que la pressió dels estats membres hagi començat a guanyar força durant els últims dies per la intensificació dels bombardejos, l'ampliació de l'ocupació de la Franja de Gaza i el bloqueig d'Israel a l'entrada d'ajuda humanitària.

La carrera del fiscal del Tribunal Penal Internacional, Karim Khan, s'ha acabat. Aquest divendres ha anunciat que s'aparta temporalment del càrrec fins que finalitzi la investigació per un presumpte cas d'assetjament sexual denunciat per una empleada del tribunal. Khan va ser qui va promoure l'ordre de detenció internacional del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per crims de guerra i contra la humanitat a Gaza. Establert el 1998, el TPI passa pel moment més delicat de la seva història. En les últimes setmanes regna un ambient de por als Països Baixos i han dimitit alts funcionaris d’aquest òrgan judicial que s’encarrega d’investigar i jutjar els crims de guerra i de genocidi d’arreu del món.

Un any després de l'assassinat de dos vigilants penitenciaris en una emboscada per alliberar un narcotraficant durant un trasllat, França està a punt d'inaugurar la primera presó d'alta seguretat on traslladarà aquest estiu els cent narcotraficants més perillosos. La presó no només estarà plena de càmeres de vigilància i tota mena de tecnologia per evitar que hi entrin mòbils i armes o hi sobrevolin drons, sinó que també els presos estaran sotmesos a unes condicions molt més dures que en qualsevol altre centre penitenciari francès. París s'ha inspirat en el model antimàfia italià.

El president de la República Francesa, Emmanuel Macron, s'ha convertit aquest dimecres a el primer dirigent europeu en rebre el president sirià interí, Ahmed al-Sharaa, una figura controvertida perquè va liderar una de les branques de l'organització terrorista Al-Qaeda. Amb la caiguda al desembre del règim de Bashar al-Assad, el nou president interí ha canviat la vestimenta de jihadista pel vestit i la corbata. Al-Sharaa ha saludat Macron amb una encaixada de mans –cordial però menys efusiva del que és habitual en l'inquilí de l'Elisi– i ha respost totes les preguntes que li han fet els periodistes.

Amb el sacseig geopolític que ha suposat l'arribada a la Casa Blanca de Donald Trump, l'auge de l'extrema dreta a Europa i la guerra a Ucraïna, un eix franco-alemany políticament fort és més necessari que mai. Totes les esperances del president de França, Emmanuel Macron, estan posades en el nou canceller alemany, Friedrich Merz. El conservador, del mateix partit que l'excancellera Angela Merkel, la CDU, és un europeista convençut i Macron sembla tenir-hi molta més sintonia que amb el seu predecessor, Olaf Scholz. És habitual que el primer viatge oficial a l'estranger d'un nou canceller sigui a França, però Merz s'ha desplaçat a París menys de 24 hores després de ser nomenat. És tota una declaració d'intencions.

Davant l'amenaça per a la ciència que suposa l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca –amb retallades al finançament de projectes científics i la censura a determinades línies d'investigació–, Europa fa un pas endavant per atreure els científics nord-americans afectats per les polítiques del president dels Estats Units. La Comissió Europea ha anunciat aquest dilluns una nova inversió de 500 milions d'euros per al període 2025-27 per fer d'Europa "un pol d'atracció" per als investigadors d'arreu del món.

França i el Regne Unit lideraran una missió de pau europea que es desplegarà a Ucraïna per garantir que Rússia compleix l'alto el foc quan es tanqui un acord de pau. El president de França, Emmanuel Macron, ho ha confirmat aquest dijous en finalitzar la cimera que s'ha celebrat a París amb una trentena de líders, la majoria europeus, i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Tot i això, Macron ha admès que no hi ha consens per tirar endavant la missió i només hi participaran els exèrcits “d'alguns” països. “No hi ha unanimitat”, ha reconegut. “Alguns estats no tenen la capacitat de participar-hi. En altres és el context polític el que no els hi permet”, ha justificat el president de França.

Les negociacions per posar fi a la guerra a Ucraïna impulsades pel president dels Estats Units, Donald Trump, s'han intensificat en els últims dies. La pau a Ucraïna encara no està a tocar, però cada vegada sembla més a prop. Davant la perspectiva d'un alto el foc, França i el Regne Unit pressionen la resta de governs perquè s'avanci en l'arquitectura de la força de pau que ha de garantir que Rússia compleix els acords. Fins ara pocs governs han dit en veu alta que se sumaran a la missió de pau, però tant París i Londres com Kíiv creuen que ha arribat l'hora de comprometre's.

El govern francès està elaborant un "manual de supervivència" d'una vintena de pàgines adreçat als ciutadans perquè sàpiguen com actuar en el cas que hi hagi una guerra al país o qualsevol altre tipus de crisi greu, ja sigui una catàstrofe natural, una fuita nuclear o una pandèmia. La notícia l'han filtrat alguns mitjans de comunicació i ha estat confirmada per fonts governamentals. L'executiu encara no ha decidit si imprimirà la guia i l'enviarà a totes les llars o bé la publicarà a internet perquè tothom hi pugui accedir, segons explica France Info.

L'aterratge de Donald Trump a la Casa Blanca ha sacsejat l'ordre internacional sorgit de la Segona Guerra Mundial i després de l'enfonsament de la Unió Soviètica. Un dels molts efectes, evident des de Westminster, ha estat l'acostament de Londres a Brussel·les i també a París, ja perceptible immediatament després de la victòria electoral de Keir Starmer el juliol passat. Sota el govern laborista, el Brexit no causa entusiasme, es vol refer la relació amb la Unió Europea i reparar les ferides que hi va deixar. Però malgrat la complicitat de les últimes setmanes en la carrera armamentista per a la defensa d'una Ucraïna i una Europa abandonada o gairebé pels Estats Units, moltes arestes continuen encara sense llimar. I no serà fàcil suavitzar-les.

Una trentena de països de la Unió Europea i l'OTAN s'han reunit a París aquest dimarts, convocats pel president de França, Emmanuel Macron, i representats pels caps de l'estat major de defensa, per perfilar la proposta franco-britànica d'enviar una missió de pau a Ucraïna quan hi hagi un alto el foc. La idea és desplegar entre 20.000 i 30.000 soldats sobre el terreny per garantir que Rússia compleix els acords. "La reunió és una primera pedra sobre les garanties de seguretat", resumia el ministre de Defensa francès, Sébastien Lecornu. Macron anava una mica més enllà: "És el moment que Europa faci valer tot el seu pes".

Amb l'aliança entre la Unió Europea (UE) i els Estats Units a punt de saltar pels aires i amb l'apropament de Washington a Rússia, una retirada dels EUA de l'OTAN ja no és una idea tan boja. Als països del bloc comunitari els preocupa que el país més poderós del món acabi suspenent el paraigua militar que protegeix el territori europeu d'amenaces exteriors, especialment de Rússia, des de fa més de sis dècades.

Hores abans de l'inici de la cimera europea extraordinària que servirà per debatre el pla europeu per rearmar-se davant la nova situació geopolítica, el president de França ha advertit aquest dimecres al vespre que el món ha entrat "en una nova era" i Europa ha de reaccionar. "Davant d'aquest món ple de perills, seguir sent espectadors seria una bogeria", ha afirmat Emmanuel Macron en una al·locució televisiva.

L'endemà de la cimera de líders d'una quinzena de països europeus i el Canadà per traçar un pla de pau per a Ucraïna, la proposta de França –que encara no compta amb l'aval del Regne Unit– es concreta. El president de França, Emmanuel Macron, ha revelat en una entrevista a Le Figaro que la idea que hi ha damunt la taula és una primera treva d'un mes que només afectaria els atacs aeris i per mar així com els atacs a infraestructures energètiques. La treva, doncs, no s'aplicaria als combats terrestres.

Europa passa per l'adreçador d'un Donald Trump més alineat amb Moscou que no pas amb Kíiv. Els líders d'una quinzena llarga de països s'han reunit aquest diumenge a Londres per bastir una estratègia de suport a Ucraïna que condueixi a una pau duradora i, en un intent d'implicar-hi els Estats Units, han promès un augment significatiu en el capítol de defensa i presentar un pla al president Trump. Sense el "rearmament accelerat i massiu del continent" de què ha parlat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, no hi ha pràcticament cap possibilitat d'aconseguir que les "garanties de seguretat" que demana Volodímir Zelenski comptin amb el suport dels Estats Units.

De forma implícita, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha contradit les paraules del president dels Estats Units al Despatx Oval de la Casa Blanca durant la seva trobada d'ahir amb el president francès, Emmanuel Macron. La pressa de Washington a posar fi a la guerra i les prioritats de Vladímir Putin no sembla que coincideixin. Quan li han preguntat en la seva compareixença diària sobre les afirmacions de Trump, segons les quals Rússia estaria oberta al desplegament de forces de pau europees a Ucraïna, Peskov ha remès els periodistes a un comunicat anterior de les autoritats russes en el qual es deia que aquesta mesura seria inacceptable per a Moscou.