L'envelliment de la població ha dut el govern espanyol a haver de buscar solucions per poder fer front a les pensions. Per aquest motiu, des de fa anys, a Madrid es busca incentivar un model híbrid que permeti començar a rebre la jubilació mentre s'allarga la vida laboral. És a dir: un sistema que permeti treballar i ser pensionista de manera simultània. Després dels múltiples fracassos, a partir de l'1 d'abril entraran en vigor una nova sèrie de canvis en la regulació que pretenen incentivar aquestes vies.

Un dels reptes que té Espanya és el de la despesa pública del sistema de pensions i, en particular, com es cobreix en el mitjà i el llarg terminis tenint en compte que d'aquí uns anys es jubilarà la generació del baby boom, la més nombrosa. La Comissió Europea, en línia amb el que ja ha anticipat l'autoritat fiscal (Airef), considera que tot i la recent reforma del govern espanyol caldran més ajustos per cobrir el cost del sistema. Això exigirà activar un mecanisme que passa, principalment, per un increment de les cotitzacions socials. El Banc d'Espanya, però, mira de reüll aquesta opció: "Sostenir el finançament del sistema de pensions exclusivament en l'increment de les cotitzacions socials podria ser perjudicial per a l'ocupació i la competitivitat de l'economia espanyola", adverteix l'organisme supervisor en un nou capítol de l'Informe anual 2023, publicat aquest dimarts al migdia.

Després de saber-se que les pensions contributives pujaran un 3,8% l'any que ve, la flamant ministra de la Seguretat Social, Elma Saiz (PSOE), ha avançat aquest dimarts que l'ingrés mínim vital (IMV) i les pensions no contributives s'incrementaran un 6,9%. Alhora, també ha explicat que una de les pensions més baixes de totes, la de viudetat amb càrregues familiars, s'incrementarà un 14% i, finalment, ha situat l'increment de les pensions mínimes contributives entre un 5% i un 7%, segons ha detallat en una entrevista a l'agència Efe. Cal recordar que les pensions contributives són les de jubilació, viudetat, orfandat, incapacitat permanent o en favor de familiars.

Les pensions contributives incrementaran un 3,8% el 2024. Així ho anticipen des del ministeri de la Seguretat Social, després que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) hagi donat a conèixer la dada anticipada de la inflació interanual d’aquest mes de novembre, que se situa en un 3,2%. Fonts del ministeri, però, recorden que es tracta d’una dada pendent de confirmar-se per part de l'INE i tot i que és probable que no canviï, ja que la xifra anticipada sol coincidir amb la confirmada, la revalorització definitiva de les prestacions no se sabrà fins al 14 de desembre, quan l'INE publiqui la dada definitiva.

El passat 1 d’octubre va entrar en vigor la modificació de la Llei General de la Seguretat Social, plasmada en el reial decret llei 2/2023, gràcies a la qual els dies treballats a temps parcial s’equiparen als dies treballats a temps complet, a efectes del còmput dels períodes de cotització necessaris per poder accedir a les pensions de jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal i naixement i cures de menors a càrrec. 

Sense sorpreses d'última hora, el Congrés dels Diputats ha validat el reial decret llei de la reforma de les pensions. L'executiu espanyol ha comptat amb el vistiplau de la majoria dels socis d'investidura, que han convalidat el decret, però també la seva tramitació com a projecte de llei, és a dir, que malgrat que el decret estarà en vigor, ara s'obre la tramitació parlamentària perquè els partits puguin presentar esmenes i modificar algunes parts del text. De fet, la votació perquè es tramiti com a projecte de llei ha tirat endavant per unanimitat.

Qui serà l'encarregada –cada tres anys a partir del 2025– d'analitzar si la reforma de les pensions del govern espanyol es comporta en termes fiscals tal com s'ha previst, ja anticipa que la norma té llacunes. L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) apunta que la reforma aprovada en consell de ministres fa tot just una setmana serà insuficient per cobrir la despesa que suposaran les pensions.

La foto de l'acord per a la segona part de la reforma del sistema de pensions inclourà els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT. Els dos agents socials han ratificat aquest dimecres la reforma del govern espanyol dissenyada pel ministeri de la Seguretat Social sota la batuta del ministre José Luis Escrivá (PSOE). "És un acord amb una rellevància històrica", ha defensat el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez. El líder de CCOO, Unai Sordo, ha apuntat que es tracta d'una reforma que aporta "ingressos que garanteixen la viabilitat [del sistema de les pensions] per als pròxims 25 anys".

Com fer que el sistema de pensions sigui sostenible en un entorn d'allargament de l'esperança de vida i d'arribada a l'edat de jubilació de la generació del baby boom és un repte que comparteixen tots els països occidentals. I les protestes que veiem a França aquests dies, on Emmanuel Macron pretén allargar l'edat mínima de jubilació dels 62 als 64 anys, demostren que és una qüestió clau que desperta passions. En el cas espanyol és evident que calia fer alguna cosa, perquè en els darrers anys la caixa de la Seguretat Social ha anat acumulant dèficits i s'ha buidat per un conjunt de factors. És per això que la Comissió Europea havia condicionat l'arribada del tercer paquet de fons europeus a la reforma del sistema de pensions. Al final, els dos socis del govern espanyol han arribat a un acord, avalat per Brussel·les, en què s'intenta donar una resposta al repte sense rebaixar l'import de les pensions, que era l'amenaça que ha planat durant tota la negociació.

Després de mesos de negociació, el ministeri de la Seguretat Social ha posat damunt la taula una última (i a priori definitiva) proposta de segona part de la reforma de les pensions. Es tracta d’un document acordat entre els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Unides Podem, que fins ara havien discrepat sobre alguns dels elements més espinosos de la reforma. Tanmateix, la Seguretat Social ha estat negociant també amb Brussel·les –de qui ja tindria l'aval–, amb els socis habituals al Congrés de Diputats, com ERC i EH Bildu, i amb els agents socials, sindicats i empresaris. 

La llei del només sí és sí és ara mateix l'esquerda més profunda al govern de coalició del PSOE i Unides Podem, però no és l'única. Vegem-ho.

¿Podrà Espanya pagar les pensions quan es jubili la generació del baby boom? Afrontar aquest repte és una de les claus de la segona part de la reforma de les pensions, que vol fer sostenible la caixa de la Seguretat Social. Cal tenir en compte que en menys de deu anys es jubilaran la generació més nombrosa, els boomers, i la despesa en prestacions es dispararà en un moment en què el deute ha superat per primer cop els 100.000 milions d'euros, segons el Banc d'Espanya. El nombre de pensionistes passarà dels 10 milions actuals als 15 milions l'any 2050.

La UGT comença a assumir que el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, tirarà endavant la proposta de modificar el període de càlcul de les pensions, una mesura que s'emmarca en la segona part de la reforma del sistema i que està compromesa amb Brussel·les. És en aquest context que el sindicat ha mogut fitxa i s'obre a acceptar una proposta d'aquest estil, però a canvi d'altres qüestions. En concret, proposa que es toqui l'accés a la pensió mínima contributiva.

La reunió entre el govern espanyol i els agents socials -sindicats majoritaris i patronals- per la segona part de la reforma de les pensions, que s'ha d'aprovar abans que s'acabi l'any, s'ha centrat aquest dilluns en la bretxa de gènere. El ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá (PSOE), ha plantejat a sindicats i patronals la seva proposta per resoldre la diferència estructural entre les prestacions que reben les dones i les que reben els homes, que se situa en un 30%. En aquest sentit, Escrivá vol aplicar canvis pel que fa a les "llacunes de cotització" durant la carrera laboral, millorar la cobertura de períodes com ara una excedència per cuidar familiars i augmentar el complement de maternitat.

La proposta inicial del ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá (PSOE), d'ampliar el període de càlcul de les pensions de 25 a 30 anys i triar els 28 millors ha aixecat molta polseguera. D'entrada, perquè ha rebut el rebuig de sindicats i patronals, però també de la majoria de partits polítics, i fins i tot de dins del govern espanyol. “No ho compartim”, ha dit la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz (Unides Podem).

Aquest dilluns, el ministeri de la Seguretat Social ha reactivat la taula de negociació de les pensions amb els agents socials –sindicats i patronals– i ha presentat per fi una proposta formal de la segona part de la reforma del sistema. Fins ara, els contactes havien estat permanents però de forma informal, i el govern no havia presentat un document amb la proposta concreta, que ara s'haurà de negociar. El temps, però, ja ha començat a córrer si es té en compte que aquesta part de la reforma ha d'estar aprovada abans que acabi l'any, segon es desprèn del pla de recuperació enviat a Brussel·les.

El govern espanyol i els agents socials han de tancar abans que s'acabi l'any alguns dels elements de la segona part de la reforma de les pensions, compromesa amb Brussel·les. El temps, per tant, es comença a exhaurir.

El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha afirmat aquest dilluns, en el marc de la negociació amb els agents socials per culminar la reforma de les pensions, que plantejarà apujar progressivament la pensió màxima i elevar la base màxima de cotització per afavorir la sostenibilitat del sistema.

Aquesta no serà una tardor tranquil·la ni per a la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ni per al ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá. Malgrat haver aprovat mesures estrella com la reforma laboral, les dues carteres han d'entomar la negociació amb sindicats majoritaris i patronals al voltant de diverses reformes en matèria laboral i de la Seguretat Social: des d'un nou acord per a l'augment del salari mínim interprofessional (SMI) fins a la segona part –no poc convulsa– de la reforma de les pensions. Tot plegat, en un context marcat per uns preus que continuen desbocats, amb una previsió d'inflació mitjana per a aquest 2022 d'entre un 7% i un 8%, i uns salaris que, per contra, es mantenen estancats, cosa que provoca una pèrdua amb comptagotes del poder adquisitiu de molts treballadors. Aquestes són les feines pendents de cara al nou curs:

El ministre d’Inclusió i la Seguretat Social, José Luis Escrivá, celebrava encara no fa un any un acord amb els agents socials per a la reforma del sistema de pensions. El consens, però, era sobre un primer bloc de mesures que, entre altres coses, recuperava la revalorització de les pensions a l'IPC i deixava enrere el factor de sostenibilitat del PP aprovat l'any 2013. Escrivá va deixar per a la segona meitat d'aquest 2022 tota una segona fase (i no poc polèmica). Són els elements més feixucs, com ara els plans de pensions públics, que arriben precisament aquest dijous al Congrés de Diputats, i ho fan en una votació molt ajustada. A aquesta norma, però, se n'hi afegeixen d'altres que tot just s'han de començar a negociar i que tenen per objectiu "compensar" la despesa futura. Això sí, totes estan compromeses amb Brussel·les.