La falta d’efectivitat de l’Espanyol el va condemnar a l’empat contra el Tenerife (1-1). Els de Manolo González van demostrar un joc i una actitud millorats que haurien pogut consolidar les bones sensacions de Saragossa. Els dos gols van arribar en els últims minuts, després de que l’Espanyol generés un bon grapat d’ocasions que no va convertir.

El Girona és nou equip de Primera Divisió. Deien que només les primeres vegades eren especials i que mai se sentia res semblant. Era mentida, cada vegada és preciosa. Perquè en el seu segon ascens el Girona va obrir les portes del paradís. Va resistir a tot per coronar-se, després d’un any complicat, eliminant el Tenerife a la final del play-off (1-3). Míchel i una plantilla increïble ho han aconseguit. Per fi.

Es posarà la samarreta de l’ascens del 2017, agafarà la mà a la Judit, la seva dona, i anirà a casa d’uns amics de tota la vida. Així viurà el definitiu Tenerife-Girona (21 hores, #Vamos) Jordi Guerrero (Arbúcies, 1968), el segon entrenador de l’equip blanc-i-vermell l’any de la proesa esmentada i ara al cos tècnic del Galatasaray, fent parella amb Domènec Torrent.

“Volem fer història i sentim que la ciutat i tota la demarcació està al nostre costat”, explica Míchel Sánchez, que d'aquí unes hores es podria convertir en el segon entrenador que fa pujar el Girona a Primera Divisió. Per assolir-ho, haurà de guanyar a Tenerife (21 hores, #Vamos); perquè cap altre resultat li val, després del 0-0 de l’anada a Montilivi. L'equip, conjurat per aconseguir l'ascens, ja ha aterrat a Tenerife. "Molta sort demà", els hi deia el pilot en baixar les escales. L’Heliodoro estarà ple a vessar, tal com ho va estar l’estadi blanc-i-vermell l’altre dia, el qual estarà representat per 250 valents que han desafiat els preus i les dificultats logístiques per acompanyar el seu equip cap a l’elit. L’ocasió s’ho val i qui hi sigui ho recordarà tota la vida.

En un món perfecte, els resultats serien perfectes; però en el món real, els resultats són realistes. Entenent que el context no era gens agradable, el Girona, amb nou baixes, algunes molt importants, va fer un exercici encomiable d’esforç a Tenerife (2-1), caient per una individualitat d’Enric Gallego i acabant amb els joves, enrabiats, buscant una justícia invisible.

Fa un any, en un empat a dos del Girona a Saragossa, Francisco feia debutar Ramon Terrats. Aquella nit també es van estrenar Monjonell i Jandro Sánchez, que se sumarien als minuts jugats per Pau Víctor, Gumbau i Valery, autor d’un dels gols i estabilitzat al primer equip des de l’etapa a Primera. Era una nit d’orgull per a la base blanc-i-vermella, una de les poques apostes del club amb el canvi de propietat que sempre ha caminat en la direcció adequada, responent quan l'hi han demanat i sense queixar-se. Liderada per Albert Síria i per incomptables tècnics que es desviuen pels seus nois, a Tenerife (21 hores, GOL) torna a situar-se al peu del canó, perquè Míchel, que dijous va fer debutar Ricard Artero, l’últim diamant del planter, només disposa de 13 futbolistes amb fitxa professional.

El Girona és el cinquè classificat provisional de la Segona Divisió. Repetim: el Girona és el cinquè classificat provisional de la Segona Divisió. No és cap somni, però ho sembla. El triomf agònic contra el Tenerife (1-0), el tercer seguit i el quart consecutiu com a local, és or pur i allarga la dolça harmonia que viu l’entitat. Si rellisquen Sporting o Rayo, acabarà la jornada als llocs de play-off per primer cop aquest curs.

“Recordo que al segon dia d’entrenar amb nosaltres vaig haver de cridar-li l’atenció”, explicava aquesta setmana Francisco Rodríguez en una entrevista al Tu diràs de RAC1 sobre la brillant aparició d’Arnau Martínez, un dels joves del planter que han permès aguantar la plantilla quan ja semblava que es trencava a trossos. “Vaig dir-li: «Arnau, no pots estar tota l’estona parlant; has de conèixer la gent i saber quan et donen permís». Acabava d’arribar i ja protestava. No volia pagar als rondos, deia que no era culpa seva. I no pots entrar al món professional llançant-te, perquè els companys t’apartaran. Als vestidors hi ha uns codis i ell només tenia disset anys, no el coneixia ningú!”, argumenta l’entrenador del Girona, al·lucinat amb el seu caràcter. “No deixava de repetir-me que com podia ser tan descarat, però això et demostra la personalitat que té. És un nen, però jugant no sembla un nen”.

Amb cara d’entremaliats i rient per sota el nas, ¿qui no ha dubtat a assegurar que l’últim dia de feina, per sorpresa, tenia una petita grip que misteriosament desapareixia en les hores següents? Feta la llei, feta la trampa. En el fons, el Girona no va fer res diferent del que tots hem intentat algun cop: avançar les vacances. La conseqüència va ser que el Tenerife el va escombrar (2-0). De les que podríem patir nosaltres, millor no parlar-ne.

Aquest mes de desembre el Girona no ha encaixat cap gol. Entre Lliga i Copa, entre Juan Carlos i Arijanet Muric, els blanc-i-vermells acumulen cinc partits amb la porteria a zero. Lògicament l’equip també encadena cinc duels sense perdre (quatre triomfs i un empat), perquè una cosa porta a l’altra. L’estabilitat a la part alta de la classificació -s’ha passat de mirar el descens de reüll a estar empatat amb el sisè classificat- coincideix amb el fet d’haver-se fet grans al darrere. No passava tantes vegades des del curs 2009-10, amb Narcís Julià a la banqueta. Els porters d’aquella època eren Albert Jorquera i Dani Mallo, que també van estar-se un mínim de 450 minuts sense recollir cap pilota de les xarxes.

Sense punteria ni fissures defensives, l’Espanyol ha arrencat un empat (0-0) de la seva visita a Tenerife. Un viatge fugaç marcat per la paciència dels blanc-i-blaus. Després d’esperar més de vuit hores, dissabte, els resultats d'unes proves PCR que van autoritzar el viatge, el conjunt de Vicente Moreno ha madurat de valent el partit a l’Heliodoro Rodríguez López, on no ha acabat trobant l’encert que buscaven.

La ronda de test ràpids practicada als membres del primer equip de l’Espanyol mostrava tres possibles positius per covid-19. Davant aquest resultat provisional i seguint tots els protocols sanitaris de LaLiga, els membres de l’equip blanc-i-blau van ser aïllats i a la tarda es va realitzar un test PCR a tota la plantilla que va mostrar un resultat negatiu . D’aquesta manera, i després de confirmar el resultat negatiu dels tests, el conjunt català viatjarà aquest diumenge al matí a Tenerife, on ha de jugar aquest diumenge (18.15 h, GOL). “Des del començament d’aquesta crisi sanitària l’Espanyol ha aplicat els més alts estàndards de seguretat i prevenció, i així continuarem fent-ho conscients de la nostra responsabilitat”, va dir el club.

Quatre anys i mig després que Sergio García marxés per primer cop de l’Espanyol amb un discurs ple de llàgrimes i emotivitat, un altre dels capitans blanc-i-blaus, Esteban Granero, ha fet servir la mateixa fórmula, una roda de premsa de comiat, per sortir del club que ha servit les últimes dues temporades i mitja. Full en mà, el migcampista madrileny ha estat en el seu discurs igual d’elegant que ho és sobre la gespa. Tot i haver d’acceptar una solució proposada pel club, la rescissió del que li quedava de contracte –cinc mesos, a més d’un any més opcional– no ha tingut cap retret i sí molts agraïments cap a un Espanyol del qual marxa “amb més orgull que tristesa”.

Li ha durat poc, al Girona, això d’estar en posicions de play-off. La derrota a Tenerife (1-0), després d’una nova actuació per oblidar plena de males sensacions, és més un costum que no una excepció. Una badada va condemnar un equip que no va saber aixecar-se i continua perdent prestigi i omplint-se de dubtes.

Pep Lluís Martí ja ha sumat més punts que Juan Carlos Unzué. I això que el tècnic balear ha dirigit l’equip blanc-i-vermell dos partits menys dels que ho va fer el navarrès, acomiadat després de presentar un balanç del 50% de derrotes, sis en dotze jornades. El Girona, que continua sense ensenyar la fiabilitat que requereix qualsevol conjunt que aspira a pujar a Primera Divisió, s’ha instal·lat en la sisena posició però té una assignatura pendent: millorar els registres a camp contrari. La primera oportunitat serà contra el Tenerife (20.30 hores, Movistar LaLiga).

“Estem preparats, tot i les poques hores de recuperació. Sabem que el Tenerife serà un rival complicat, però hem de ser capaços de generar perill perquè no ens serveix res que no sigui la victòria”, confessa Pep Lluís Martí, que no disposa de temps per assaborir el triomf contra l’Extremadura que el va situar novament en zona de play-off d’ascens a Primera perquè ja té al davant una nova jornada. “No he ni mirat la classificació, però sí que he tingut temps d’analitzar el partit jugat”.

Un divendres a les 9 del vespre. Amb fred i tocat de l’adductor. Quan el més senzill hauria estat no forçar i evitar problemes, perquè el pa fa dies que se l’ha guanyat i ningú a la ciutat li pot retreure res. Però Cristhian Stuani mai s’amaga. Vol pujar a Primera i el camí més ràpid és fer-ho marcant gols que signifiquin victòries. Contra el Tenerife (1-0), l’uruguaià va trencar un partit marcat per l’expulsió d’Aitor Sanz i el Girona encadena dos partits guanyant.

“Esperarem a l'últim entrenament per saber si Stuani jugarà o no, nosaltres desitgem que pugui fer-ho”, comenta Pep Lluís Martí, l’entrenador d’un Girona que rep el Tenerife (21 hores, GolT) amb el dubte de la seva principal estrella. L’uruguaià va demanar el canvi en la victòria contra l’Extremadura del cap de setmana passat, i pateix una sobrecàrrega a l’adductor esquerre. Tot fa indicar que no se’l forçarà, perquè la Lliga és llarga i només faltaria que una inoportuna trencadissa el tingui fora de combat unes quantes jornades. Val més cuidar-lo i aprendre a viure sense ell.

Tres dies després d'eliminar l'Osasuna de la Copa del Rei, el Reus ha tornat a somriure en una visita complicada, aquest cop a Tenerife (0-1). El conjunt de Xavi Bartolo n'ha tingut prou amb un solitari gol d'Alfred Planas a deu minuts per al final que li permet agafar un oxigen necessari, ja que els situa amb 7 punts i els allunya del descens.

El Reus vol aprofitar les bones sensacions posteriors al triomf obtingut dimecres contra l'Osasuna a la Copa per aconseguir un resultat positiu a la Lliga. Aquest dissabte (18 h, LaLiga123, dial 49), els reusencs visiten el Tenerife, equip que superen només per un punt. Tots dos equips tenen molta necessitat de victòria, ja que estan a la part baixa de la classificació, més a prop del descens que de la zona noble.