El secretari del Fòrum de la Societat Civil per a la reconstrucció de les Illes Balears, David Abril, ha presentat aquest dimarts al Congrés dels Diputats un document amb més de cent mesures per fer front a la crisi de l'accés a l'habitatge a l'Arxipèlag, entre les quals inclou ampliar el parc públic d'habitatge un 10% per al 2040, la qual cosa implicaria construir unes 2.600 cases anuals.

El diputat de MÉS per Mallorca i Més per Menorca adscrit al grup plurinacional Sumar, Vicenç Vidal, ha registrat una llei en el Congrés per limitar la compra d'habitatge a persones físiques.

El Congrés ha donat llum verda a tramitar la llei per blindar el plurilingüisme a l’Estat impulsada per ERC, Comuns, Bildu, el PNB, el BNG, MÉS per Mallorca i Compromís. Malgrat no haver-la proposat, tant el PSOE com Junts també han votat a favor de la iniciativa.

El PSOE al Congrés ha acusat la presidenta del Govern, Marga Prohens, de ser “la nova veu” contra la immigració, i també li ha demanat què faria "si la població immigrant de les Balears es declaràs en vaga, què passaria a Mallorca, Eivissa i Formentera?".

El diputat de Sumar MÉS al Congrés, Vicenç Vidal, ha dit aquest dilluns sentir-se "profundament agreujat per l'actitud inconsistent i poc humana del govern de Marga Prohens" amb relació a l'actitud que la presidenta del Govern ha tingut aquests dies respecte l'arribada de migrants. Per al diputat de la cambra baixa, "la prioritat en una situació com la que tenim és la defensa dels drets humans i el sentit comú".

La presidenta del Congrés i líder del PSOE a les Balears, Francina Armengol, ha admès aquest divendres que es va trobar a Palma amb l'empresari Víctor de Aldama —que figura com a investigat en la trama d'hidrocarburs i el cas Koldo— encara que ha situat aquest fet en el marc d'una reunió amb Globalia quan era presidenta del Govern balear i ha insistit que no el coneix. Fonts pròximes a la líder del PSOE balear han assegurat que Armengol mai ha tingut una reunió específica ni recorda haver parlat mai amb Aldama. L'empresari va afirmar aquest dijous en un programa de televisió que s'havia reunit amb l'expresidenta del Govern al Consolat de Mar. Segons ha recollit Europa Press, les mateixes fonts han assenyalat que Aldama formaria part de la comitiva que va acompanyar Pepe Hidalgo a una reunió amb el Govern per parlar de Globalia, una de les empreses més grans i amb més treballadors de les Balears, però que en cap cas va ser una reunió a posta amb el presumpte comissionista.

El més important és el missatge simbòlic i polític. Això és el que traslladen fonts del ministeri de Defensa, que veuen molt difícil portar a la pràctica un embargament real d'armes a Israel. L'endemà que el Congrés tramités una proposició de llei que planteja la introducció d'aquesta figura jurídica contra estats que vulnerin el dret internacional, amb el vot favorable del PSOE, l'entorn de Margarita Robles refreda aquesta possibilitat. "Hi ha algunes llicències que s'estan utilitzant, però ho torno a dir: no són armes. No podem posar-ho tot al mateix sac, són per a la protecció de vides. No ens quedem en el detall", ha dit en declaracions als mitjans, preguntada per si Espanya continuarà adquirint productes israelians en l'àmbit de la defensa i la seguretat.

En plena polèmica pels whatsapps entre Pedro Sánchez i l'exministre de Transports José Luis Ábalos que els últims quatre dies ha publicat El Mundo, el president espanyol havia de sobreviure aquest dimecres a una nova sessió de control al Congrés. Una vegada més, ha contraatacat qüestionant el lideratge d'Alberto Núñez Feijóo al PP. "Ha comparat el congrés PP amb el conclave vaticà. Vagi amb compte, perquè s'entra papa i se surt cardenal", ha dit Sánchez, fent ús d'una expressió per indicar el nomenament d'algú inesperat. Abans Feijóo havia tornat a emular José María Aznar amb el seu "Váyase" a Felipe González. "Marxi, convoqui eleccions. Estalviarà la vergonya als espanyols", li ha dit al cap de l'executiu de l'Estat.

L'endemà que Pedro Sánchez se sotmetés a l'escrutini del Congrés per l'apagada elèctrica i l'increment de la despesa en defensa, el govern espanyol ha passat un nou examen amb la votació del decret per fer front als aranzels de Donald Trump. L'enfrontament amb la dreta viscut durant la compareixença del cap de l'executiu s'ha tornat a visualitzar amb l'enèsim vot en contra del PP, que s'ha negat a donar suport a la norma que activa els primers 7.720 milions d'euros per pal·liar els efectes de la guerra comercial. També Vox s'hi ha oposat, però la majoria plurinacional que va investir Sánchez ha salvat el paquet de mesures. El vot a favor d'ERC, Junts, Bildu, el PNB, el BNG i Coalició Canària així com amb l'abstenció de Podem han permès agafar una mica d'aire al govern espanyol després de dues setmanes encadenant sobresalts.

El PSIB-PSOE ha triat el lema 'Triam lluitar' per al seu 15è congrés, al qual acudiran el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, i l'expresident de la Generalitat Valenciana Ximo Puig. L'acte tindrà lloc aquest cap de setmana i comptarà amb la presència de la seva secretària general i presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, i el secretari general del PSOE i president del govern espanyol, Pedro Sánchez. En total es preveu que hi assisteixin 230 delegats del partit i prop de 170 convidats.

Isabel Díaz Ayuso arribarà als tribunals per evitar que el govern espanyol, de la mà de Junts i de la resta de socis de la investidura, imposi el repartiment dels menors migrants que hi ha a les Canàries. Sigui com sigui, la presidenta madrilenya no impedirà que arribin a la seva comunitat, però ja prepara ubicar-los en un polígon industrial de Fuenlabrada, fet que ha enervat l'oposició madrilenya. La Comunitat de Madrid, que critica amb vehemència que hagi de ser la que més en rebi i que, en canvi, Catalunya sigui la que menys –obviant que l'administració catalana ha fet un esforç d'acollida superior els últims anys– esgrimeix que els seus centres també "estan saturats" i planteja que el que hi ha al polígon de Fuenlabrada, municipi amb un alcalde socialista, és el que està "més ben preparat".

El republicà Mike Johnson ha aconseguit reeditar la presidència de la Cambra dels Representants per la mínima en una votació que torna a mostrar les divisions internes en el si del Partit República. Dos congressistes que s'havien desmarcat a l'inici de la votació, han canviat el sentit del seu vot en un gir d'última hora per investir el candidat de Donald Trump. L'ajustada majoria dels republicans a la cambra baixa feia que el suport de la bancada més radical del parit fos crític per aconseguir els 218 vots necessaris dels 434 membres que estaven presents aquest divendres a la sessió.

El govern espanyol supera una nova prova de foc, però a mitges. D'una banda, veu com la seva reforma fiscal prospera definitivament sense patir grans modificacions –el PP ha intentat fins a l'últim moment deixar-lo en paper mullat–. De l'altra, ha d'assumir que aprovar un impost extraordinari a les energètiques és gairebé una missió impossible després que Junts i el PNB, dos dels socis habituals, s'hagin aliat aquest dijous amb el PP per vetar una pròrroga de l'actual gravamen. D'aquesta manera, tot i que l'executiu de Pedro Sánchez té intenció d'aprovar-ne un de nou, tal com s'ha compromès amb els seus socis d'esquerra, arribarà ferit de mort al Congrés dels Diputats.

El preu d’un pa de pagès oscil·la entre els 2 i els 4 euros. Si és sense gluten, el cost d'aquest aliment s'enfila fins als 8 euros. Aquest és només un exemple del greuge comparatiu que viuen les persones amb malaltia celíaca a Catalunya i Espanya i un dels motius pels quals aquest dijous es vota al Congrés dels Diputats una proposició no de llei per atorgar ajudes econòmiques per sufragar la cistella de la compra. La proposta també ha de servir per escurçar els terminis de diagnòstic de la celiaquia: avui dia, cal esperar de mitjana uns 7 anys per saber que es pateix aquesta patologia eminentment digestiva. A més, tampoc se sap del cert quantes persones hi conviuen. Es calcula que a escala europea afecta un 1% de la població, però també que un 75% dels afectats no saben que ho són. I, de fet, ni a Catalunya ni a l'Estat s'ha fet mai un cens que pugui aclarir l'abast de la celiaquia.

Mallorca Nova, organització lligada a MÉS per Mallorca, ha duit a terme aquest dissabte el III Congrés al Centre Cultural Sa Mina, a Lloseta. A la trobada, l'entitat juvenil ha aprovat, amb una àmplia majoria, redefinir-se com a independentista i no com a sobiranista, terme que utilitzava Mallorca Nova fins aleshores. Així mateix, s'ha acordat no formar part de cap coalició en la qual hi hagi partits estatals, concretament s'ha fet referència a Sumar. Aquest darrer punt s'ha aprovat de manera molt ajustada, amb poc més de la meitat dels vots.

El Pi ha aprovat amb un 100% dels vots les ponències política, econòmica i estatutària del partit. La formació ha duit a terme aquest dissabte la primera jornada del 7è Congrés, que ha tingut lloc a Costitx. Segons han explicat, la jornada ha servit per "definit les línies principals per als pròxims anys".

Un dels llibres d’anàlisi política més sòlids sobre el trànsit del Procés al post-Procés va ser Principi de realitat. Una proposta per a l’endemà del procés, de Jordi Muñoz, aparegut el març del 2020. Prèviament, el 2018, en plena onada repressiva, Esquerra s’havia arriscat reorientant la seva estratègia de construcció d’una majoria social per la República a les condicions d’un cicle molt més llarg i costerut que l’anterior. Encara que una part molt significativa de l’independentisme continuava enganxada a l’èpica declaratòria i la jugada mestra, va semblar que aquella reorientació era ben entesa per l’electorat. Fins que en el cicle últim, governant a la Generalitat, el partit republicà ha acumulat mals resultats i han quedat al descobert les conseqüències de no haver fet el debat intern amb la profunditat que el gir requeria. Això ha coincidit amb un entorn independentista abocat al tacticisme partidista insubstancial, a les picabaralles de saló políticament irrellevants. I ha coincidit també amb un protagonisme institucional creixent d’Esquerra Republicana mentre minvava la seva vinculació als moviments i les mobilitzacions socials. Afegim-hi la indignitat incompetent d’uns quants aprenents de bruixot que no retien comptes als òrgans interns de control. Què podia anar malament?

El verd de la branca del ficus i el ramatge d’un arbre del carrer emmarca les figures de les dues dones, col·locades d’una manera ideal: la de la dreta, que escolta, una mica més avall que la de l’esquerra, que li xerra. La de l’esquerra va amb bata i du ulleres, i té darrere seu les persianes del balcó, d’un verd esvaït que rima sense problemes amb el dels vegetals.

El govern espanyol ha retirat in extremis la llei del sòl, que s'havia de votar aquest dijous al ple del Congrés, per evitar una nova derrota parlamentària a les portes de les eleccions europees. L'executiu de Pedro Sánchez ha informat de la decisió amb l'argument que la norma "no es vegi afectada per la situació electoral", tot i que la realitat és que no comptava amb prou suports per tirar endavant i hagués suposat un nou fracàs del PSOE a la cambra baixa espanyola en una mateixa setmana. Dimarts tots els grups —incloent-hi Sumar, soci al govern de coalició— van tombar la seva llei contra el proxenetisme.

La comissió del Congrés que investiga els contractes d'emergència per a la compra de material sanitari en pandèmia ha citat per al pròxim 27 de maig a la presidenta del Govern, Marga Prohens, i pel 10 de juny, l'actual ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, en la seva condició d'expresident de les Canàries.