L'artista Joan-Pere Viladecans (Barcelona, 1948) afirmava el 1971 que treballava per fer un "modestíssim servei a la gent" que l'envolta. Han passat més de cinquanta anys des d'aleshores, i Viladecans no ha perdut l'afany solidari, com es pot veure a Viladecans Cartells, una exposició del Museu d'Història de Catalunya comissariada per Julià Guillamon que estarà oberta fins a 15 de setembre. La mostra inclou exemples d'aquest tarannà, com ara una escultura pública que va fer al Col·legi de Metges el 2022 per homenatjar la tasca dels sanitaris durant la pandèmia de la covid i els més de 90 cartells que ha fet al llarg de la seva trajectòria. "El compromís ve del barri. Sempre he tingut la preocupació que l'art fos una cosa que arribés al màxim de gent possible i que pogués ajudar les persones. I els cartells no són una obra i estan plantats al carrer, encara que siguin efímers", explica Joan-Pere Viladecans.

La pandèmia del covid va portar els metges i els altres professionals de la salut a uns límits extrems. "No hi ha cap metge viu que s'hagués enfrontat a una situació com aquesta, perquè per a l'última pandèmia, la de la grip espanyola, ens hem de remuntar al 1918", afirma el president del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), Jaume Padrós. Ho explica a propòsit de la inauguració aquest dijous d'una escultura a l'exterior de la seu del col·legi, obra de l'artista Joan-Pere Viladecans, per deixar testimoni de l'entrega del personal sanitari, i per homenatjar-los. "En les pandèmies es posa a prova tot un sistema, tot un país, tota una societat, i sobretot els valors de la població. Va haver-hi molts companys que van emmalaltir, alguns van tenir seqüeles i alguns altres van morir. La pandèmia va fer que els valors de la professió, com la vocació, l'esperit de servei i la permeabilitat, emergissin al màxim", subratlla Padrós.

Joan-Pere Viladecans és un bon conversador sobre la seva obra, com torna a demostrar amb motiu de la publicació de Catalunya. Història d'una nació, la versió de bibliòfil i actualitzada publicada per l'editorial Base del conegut assaig de l'historiador Jaume Sobrequés Història de Catalunya. També fa broma d'ell mateix i diu que té "mala fama" a les impremtes perquè és molt exigent i dona molta feina als tècnics per obtenir els millors resultats. "La nomenclatura de les impremtes és semblant a la del mar, n'has de saber parlar l'idioma", explica.