L’Espanyol va fer un pas més per continuar escrivint la seva història a Primera. Els blanc-i-blaus van esgarrapar un empat a Mestalla (1-1) en un partit en què van avançar-se, però que se’ls va complicar a la segona meitat. La reacció del conjunt local va exigir la millor versió de la defensa espanyolista, però també algunes intervencions de gran mèrit d’un Joan Garcia que està fent Sant Jordi en tots els partits que disputa el seu equip. Una nova jornada sense perdre per a un Espanyol que dormirà a vuit punts del descens. 

El València de Carlos Corberán és un equip rejovenit. Ha sortit de la zona de descens i ha sigut capaç de lluitar de tu a tu amb el Reial Madrid al Santiago Bernabéu. I no només plantar cara, també guanyar, gràcies a un gol en el temps de descompte contra un equip que s'havia oblidat de defensar (1-2). La primera victòria de la temporada fora de casa de l'equip xe. Un resultat que és or per als valencianistes i que suposa una nova pedra a la sabata per als madridistes, que de mica en mica van perdent opcions de guanyar la Lliga.

"Mai no m'havia avorrit tant com ara", deien alguns aficionats del Girona després d'una primera meitat soporífera. Míchel s'ha enrocat, intentant fer funcionar un equip que no funciona. Contra el València, novament va utilitzar Bojan Miovski en la punta d'atac. Veure al macedoni fent moviments que no s'acaben de comprendre comença a desesperar. És cert que tampoc no hi ha gaire on triar, però és preocupant que el tècnic de Vallecas no interpreti correctament el que li està passant. La xiulada a Miovski va ser sonada. En un minut al camp, Stuani ja havia generat més perill. En cinc ja havia marcat. Per segon cop aquesta setmana, el 7 va salvar un punt, neutralitzant el gol inicial de Diego López (1-1). El descens continua a set punts.

Barça i València es veuran les cares aquest dijous a Mestalla (21.30 hores) en un partit que correspondrà als quarts de final de la Copa del Rei. El Barça buscarà classificar-se a les semifinals de la competició, després que l'any passat caigués eliminat per l'Athletic Club a quarts de final.

No cal guanyar sempre amb èpica, com a Lisboa. Els grans equips també saben enllestir la feina en pocs minuts, com va fer el Barça de Flick davant un València convertit en un ninot destinat a cremar. Una exhibició ofensiva que recorda altres èpoques, quan golejar era una rutina. El nou Barça, ple de cares joves, va desfer el malefici de les darreres setmanes a la Lliga, fent pagar els plats trencats a un València que va sortir escaldat de Montjuïc (7-1). En tot just 15 minuts, el Barça ja havia marcat tres gols.

L’Espanyol va desaprofitar una gran ocasió per agafar oxigen, sortir del descens i enviar el València al purgatori. Els blanc-i-blaus van deixar escapar dos punts (1-1) en un partit gris en què van anar de més a menys després d’avançar-se al marcador. Un empat que no treu de pobre cap dels dos equips: els espanyolistes queden a un punt de la salvació, mentre que els valencianistes segueixen cuers, a cinc, amb un partit menys. Dos clàssics de la Lliga en hores baixes que continuen a totes les travesses per jugar a Segona la temporada vinent. 

La Costa Brava rugeix de gent, els Jocs Olímpics no fa ni una setmana que s'han acabat, la junta de Joan Laporta encara no ha tancat l'exercici econòmic 2023-2024 i el Barça de Hansi Flick ja s'ha estrenat a la Lliga 2024-2025 amb triomf (1-2). El destí d'aquest equip és una incògnita supeditada als malabarismes financers dels despatxos blaugranes, encallats a l'hora de poder inscriure jugadors sense restriccions tres anys i mig després de l'inici del mandat, i a la capacitat dels joves de La Masia i els veterans com Lewandowski de tapar les màximes vegades possibles les mancances de la plantilla. A Mestalla ho van aconseguir en un partit en què el conjunt català va anar de menys a més.

Com si fos una síntesi de tota la temporada, en el primer partit després que Xavi i el Barça anunciessin que caminaran de bracet una temporada més, el conjunt blaugrana va haver de remar contra els seus propis errors per no prendre mal contra el València (4-2). Davant 30.167 aficionats que van desafiar el temporal, amb un gran gruix de turistes en unes grades banyades per la pluja, Robert Lewandowski, amb un hat trick, va capgirar un marcador que al descans era de derrota. El València va pagar cara l'expulsió al primer temps de Mamardashvili. Amb el triomf, l'equip de Xavi recupera el segon lloc abans de visitar, dissabte, Montilivi.

Minut 98 amb 32 segons. Modric es disposa a llançar un córner i Gil Manzano comunica als jugadors que serà l’última jugada del partit. El croat fa la centrada, Mamardashvili refusa la pilota a la frontal de l’àrea i l’àrbitre internacional es posa el xiulet a la boca. Però, incomprensiblement, no assenyala el final. Brahim només necessita tres segons per recuperar la pilota, esmunyir-se per la banda i penjar la pilota a l’olla. És aleshores quan Gil Manzano decreta el final sense ser conscient del moviment sísmic que estava a punt de provocar al Comitè Tècnic Arbitral (CTA). Bellingham marca el gol de la victòria fora de temps i no puja al marcador. La cara de l’àrbitre és un poema. El nyap és incorregible i es converteix en una bomba de rellotgeria.

Ens hem acostumat tant al soroll que ja no el percebem. L'hem normalitzat. Tot és un escàndol, una vergonya, la competició està adulterada, els àrbitres estan sota sospita, els senyors criden a les tertúlies i es premia la filiació al club de torn de periodistes que els defensen amb passió i formes de fanàtics. S'analitzen fins a l'avorriment, en bucle, jugades controvertides, i consumim una polèmica rere l'altra sense temps per digerir-les mentre es caven rases i trinxeres cada vegada més fondes i les llistes de greuges són cada dia més llargues. L'atracament del segle és la pèrdua de credibilitat i dignitat dels professionals, el dany irreparable a la reputació i la imatge de la competició, la creença cada vegada més generalitzada que res és net, que hi ha conspiracions i mans brutes per tot arreu.

El Barça no se’n surt. Quan juga malament, perd i quan millora, punxa. A Mestalla, amb la mirada inquisidora de tothom per veure si Xavi aconseguia fer millorar el rendiment dels seus jugadors, el Barça no va poder passar de l’empat (1-1). Mal resultat per a un partit on el joc va millorar, especialment en atac. Però aquest és un gegant amb peus de fang, a qui poden fer molt de mal fàcilment, amb quatre cops. Quan portem tot just 17 partits de lliga, ja ha encaixat els mateixos gols que durant tota la temporada anterior. Un València fluixot, que fa prou amb mantenir-se a Primera, va acabar celebrant un empat amb regust de victòria, que en el cas del Barça tenia sabor de derrota. El Girona i el Madrid es poden seguir escapant, mentre per darrere, a la classificació, es van acostant l’Athletic i la Reial Societat.

Per sempre Cristhian Stuani a Girona, clau per entendre la seva presència a l'elit. L'uruguaià, que no entén d'edats ni de titularitats ni suplències, ha posat cap per avall Montilivi amb un doblet en els minuts finals per recuperar provisionalment el lideratge de la Lliga. El Girona, que perdia 0-1 contra el València, ha remuntat en un tram final de bogeria (2-1).

L’Espanyol s’acomiada de Primera amb el desenllaç més cruel i injust possible. Els blanc-i-blaus han certificat matemàticament (2-2) a Mestalla el descens en una tarda que serà recordada molt de temps per un arbitratge molt polèmic que ha perjudicat l’Espanyol. Els espanyolistes tenien a tocar la salvació quan, primer, els han anul·lat un rigorós gol de César Montes per un lleu contacte amb el porter rival. Després, al minut 94, Lino ha marcat l’empat en una acció precedida per una clara falta sobre Braithwaite dins de l'àrea. Gil Manzano i el VAR, però, han decidit afavorir el València en les tres accions. Tres decisions clau en un arbitratge polèmic que li costen la categoria als blanc-i-blaus. 

L’Espanyol afronta la setmana més crítica de la temporada i, segurament, del que portem del segle XXI: dos partits en què es juga ser o no ser la temporada vinent a Primera. Els blanc-i-blaus, que ja no tenen marge d’error, visitaran aquest diumenge Mestalla (19 h, M. LaLiga) sent conscients que, malgrat tot, continuen tenint la paella pel mànec. Quan falten dues jornades, encara hi ha set equips implicats en la lluita per la permanència que es jugaran el destí en un màxim de nou partits. Hi ha 19.683 combinacions possibles, la major part de les quals envien l’Espanyol a Segona.

La taca del racisme empastifa el nom de la lliga espanyola de futbol. Després de veure com almenys un aficionat del València proferia insults racistes al jugador brasiler del Reial Madrid Vinícius Júnior, l’ens presidit per Javier Tebas s’ha intentat defensar de l’allau de crítiques rebudes, especialment des del Brasil, on fins i tot n'ha parlat el president, Lula da Silva. El cas ha transcendit l’àmbit esportiu, ja que el Reial Madrid ha decidit acudir a la Fiscalia General de l’Estat com a acusació particular perquè s’investiguin els fets.

El partit més calent de la Lliga es va jugar ahir a Mestalla. La victòria local, assolida per 1-0 gràcies a un gol de Diego López a la primera part i que suposa un pas clau del València per a la permanència a Primera, va quedar en segon pla pel protagonisme no esportiu de Vinícius Júnior. El davanter del Reial Madrid va amenaçar amb abandonar la gespa a la segona part després de rebre insults racistes des de la zona d'aficionats més radicals del conjunt xe. "Has sigut tu!, has sigut tu!", repetia el futbolista blanc una vegada i una altra mentre assenyalava amb el dit la persona que li havia proferit uns qualificatius lamentables. El partit es va aturar durant més de 10 minuts i no es va reprendre fins que no es va demanar per megafonia el cessament immediat d'aquestes actituds. No és la primera vegada que l'internacional amb la canarinha pateix per aquest motiu.

La Lliga s’ha convertit, en l’última dècada, en un mercat atractiu per a empresaris, fons inversors i hòldings estrangers que busquen diversificar els seus negocis entrant en el futbol. La majoria són rebuts amb les mans obertes pels plans d’inversió amb què arriben. Prometen liquidar deutes històrics, ambiciosos projectes esportius i ampliar i millorar les infraestructures. La realitat esportiva, però, demostra que els diners que arriben de fora de l’Estat no sempre donen la felicitat: els cinc últims classificats de la competició estatal estan dirigits per propietaris estrangers. 

Xavi Hernández i Joan Laporta es miren el calendari comptant els dies que falten per poder sortir a celebrar el títol de Lliga. El temps passa a poc a poc, quan tens tantes ganes de treure’t un pes de sobre. El Barça no acaba de rutllar, tot i que, cada cop que els nervis el porten a mossegar-se les ungles, es relaxa mirant la classificació. Contra el València, tal com va passar al Santiago Bernabéu a la Copa, el millor va ser el resultat. La posada en escena no va ser la d’un equip que domina la Lliga a plaer, ja que, en lloc de controlar el guió, es va veure per moments contra les cordes contra un equip en zona de descens. Sort que el València encara està pitjor o hauria pogut prendre mal un equip que, entrada la segona part, va perdre un dels seus puntals, Araujo, que no podrà jugar a San Mamés després de veure la vermella en una errada de comunicació amb Kounde. Tot són problemes, últimament.

"Crec que el millor per al València CF seria baixar a Segona. Aleshores, tinc la convicció que Lim [l'actual propietari] es decidiria a vendre i trobaria comprador". Aquesta reflexió del periodista Gustavo Clemente, conductor del programa Línia de fons d'À Punt, exemplifica la impotència i el desencís amb què molts aficionats viuen la crisi que devora un club que, des de dissabte, es troba en posicions de descens. Es tracta d'un plantejament arriscat perquè, amb un deute d'entre 350 i 400 milions d'euros, ¿algú pot garantir que la pèrdua de categoria no generés una desfeta econòmica ja irreversible?

A principis de febrer, el Girona s'ha situat cinc punts per damunt del descens, mirant des de dalt en la classificació conjunts de la dimensió del Celta, el València, el Sevilla o l'Espanyol. No sabem com acabarà la Lliga, si accelerarà encara més i no patirà, o si li tremolaran les cames i s'enfangarà. Però a hores d'ara veure com se'n surt fa que Montilivi s'estigui molta estona sentit felicitat. La victòria contra el València és un motiu d'alegria més (1-0).