L'avaria d'un autobús del TIB a la rampa de sortida de l'estació intermodal de Palma ha provocat retards de més d'una hora que ja han estat solucionats. Segons han confirmat fonts sindicals, ha estat cap a les 15.00 hores d'aquest dilluns quan l'esmentat autobús ha quedat encallat a la sortida.

Les associacions de veïns de Palma han expressat aquest dimarts davant Cort la seva indignació perquè encara no han rebut les subvencions de la convocatòria 2025-2026 de les quals demanen el "pagament immediat". Les entitats veïnals han denunciat que aquests ajuts "pateixen el retard més gran dels darrers anys" i han assegurat que deuen factures i que han deixat de fer activitats per aquest motiu. "Ens han posat una camisa de força", ha denunciat la presidenta de la Federació de les Associacions de Veïns de Palma, Maribel Alcázar.

L'alerta taronja a Mallorca i Menorca per fortes plogudes i tempesta ha provocat més d'un centenar de retards als aeroports de Palma, d'Eivissa i de Menorca. Segons la informació Aena, Son Sant Joan acumula 98 vols retardats, 43 en les sortides i 55 en les arribades. També s'han cancel·lat dos vols que havien d'arribar procedents de París.

Un total de 12 vols han estat cancel·lats en sis aeroports de l'Estat aquest dissabte, quatre dels quals operaven a l'aeròdrom de Palma, com a conseqüència de la segona jornada de vaga dels Tripulants de Cabina de Passatgers (TCP) de Ryanair, segons ha informat USO. De fet, Son Sant Joan ha esdevingut l'aeroport més afectat de l'Estat al llarg de la jornada d'avui.

Els malalts de covid-19 no són les úniques víctimes d'aquesta pandèmia. Els pacients d'altres malalties, com ara el càncer, s'han vist afectats pel retard en diagnòstics i tractaments. Concretament, s'han diagnosticat un 21% menys de nous casos de càncer, segons un estudi liderat per l'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) que recull dades de 37 hospitals de l'Estat durant el mesos de confinament, de març a juny. Aquest descens del 21% en els nous diagnòstics es tradueix en 50.000 pacients a qui encara no se'ls ha detectat el càncer, "i se sap que la curació del càncer està estretament vinculada a l'estadi en què es diagnostica", ha recordat Mariluz Amador, directora mèdica de l'AECC i coordinadora de l'estudi. La caiguda més important en els nous diagnòstics es va registrar entre els mesos d'abril i maig, amb un 32% menys que el 2019.

Aquests dies sembla que l'única causa de mort i de malaltia al món sigui el coronavirus. I efectivament, és una pandèmia que està posant al límit el sistema sanitari i està ocupant bona part dels esforços dels seus treballadors. Però hi ha moltes altres patologies que ara han quedat aparcades, i encara que algunes es poden ajornar per més endavant –cosa que provocarà un embús al qual també s'haurà de fer front amb més recursos–, n'hi ha d'altres que s'han d'atendre amb la mateixa urgència que fa dos mesos. I entre elles destaquen els infarts i els ictus, que són la segona causa de mort a Catalunya després dels tumors, segons les dades del 2017 que va fer públiques el departament de Salut fa uns mesos. Tot i que segurament el 2019 creixeran molt les morts per infeccions de l'aparell respiratori provocades pel covid-19, també podria ser que no superessin les causes de morts més habituals, que fins i tot podrien tenir un repunt, perquè els metges alerten que hi ha un retard a l'hora d'acudir a urgències per por a ser contagiats pel coronavirus. La doctora Fina Mauri, directora del Pla de Malalties Cardiovasculars del departament de Salut, alerta en el reportatge que fem avui al diari que no es pot abaixar la guàrdia perquè el risc de morir en un infart és del 30% o el 40%, mentre que per al covid-19 tot just podria arribar a ser del 6%.

"Sorprèn el poc debat que genera que una de cada quatre dones acabi per no tenir cap fill, en contra de les seves pròpies expectatives i desitjos". Aquesta és la conclusió del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la UAB, que ha fet públic el seu informe sobre l'evolució de la natalitat a l'Estat. El document, que porta el títol 'La infecunditat a Espanya: tic-tac, tic-tac, tic-tac!!!', presenta una sèrie de dades demolidores sobre l'evolució del fenomen de la maternitat, com per exemple que el 25% de les dones nascudes el 1975 no tindran cap fill. Serà la generació "més infecunda de totes les generacions nascudes a Espanya en els darrers 130 anys", que és la data en què van començar a recollir-se estadístiques.