La plaça de Cort, a Palma, acollirà aquest horabaixa la concentració anual de suport al poble sahrauí, organitzada per l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears. L’acte inclourà l’encesa d'espelmes en record dels presos polítics i de les persones desaparegudes.

L'Espanyol celebra aquest divendres una junta general extraordinària d'accionistes on s'hauria d'aprovar una ampliació de capital de quasi 38 milions, que sanejarà l’equip periquito i permetrà que torni a la regla 1:1 del fair play de la Lliga. Com ja és habitual a l’entitat blanc-i-blava, serà telemàtica, i els precs i preguntes dels accionistes, enviats prèviament a través d’una plataforma en línia, es llegiran i respondran en veu alta pel club. Això vol dir que no es reviuran intervencions com les de l’il·lustre Quimet Cañellas, que va popularitzar el "Bones tardes, amics meus tots". Ni tampoc episodis violents, com el que va patir Ernest Vilches l’any 2012, un 19 de novembre, quan un grapat d’aficionats van intentar agredir-lo després de mostrar una estelada amb els colors de l’Espanyol durant el seu torn de paraula a la Fira de Cornellà.

En una compareixença conjunta i sense preguntes, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, i el seu homòleg marroquí, Naser Burita, han constatat que la relació entre l'Estat i la monarquia alauita passa pel seu "millor moment de la història" i el motiu de fons és el gir que Espanya va entomar l'abril del 2022 sobre el Sàhara Occidental donant suport a la proposta d'autonomia (i no a l'autodeterminació) sobre l'excolònia espanyola plantejada pel Marroc. "[La decisió] va suposar un punt d'inflexió en la relació", ha reconegut Burita aquest dijous.

Des del seu pis de Palma, Maria Àngela Thomàs Andreu, de 83 anys, ensenya amb orgull les fotos de l’àlbum de la seva etapa al Sàhara Occidental. El desembre de 1974 tenia 33 anys quan aterrà a Al-Aaiun, capital de l’aleshores encara colònia espanyola. Ho feu amb els seus quatre fills petits per acompanyar el seu home, Bernat Vidal Garcias, militar de professió, natural de Llucmajor. Aquella nova destinació era el càstig imposat a Vidal per pertànyer a la Unión Militar Democrática (UMD). Es tractava d’un reduït grup d’oficials que, a les acaballes del franquisme, s’organitzaren per democratitzar l’exèrcit.

Cop dur de la justícia europea a Rabat. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha anul·lat aquest divendres els acords comercials del 2019 entre la Unió Europea i el Marroc en matèria de pesca i de productes agrícoles perquè no compten amb el consentiment del poble del Sàhara Occidental. Concretament, el dictamen assegura que no caldria un consentiment "explícit" en cas que no comportés obligacions per als saharauis o que els acords suposessin clarament un avantatge per a ells. Ara bé, segons la màxima instància de la justícia europea, no es dona cap d'aquests dos condicionants en els acords tancats entre el bloc comunitari i l'estat marroquí.

França ha donat suport al pla d'autonomia del Marroc sobre el Sàhara Occidental, que reconeix la sobirania de Rabat sobre l'excolònia espanyola, i afirma que és "l'única base per assolir una solució política justa, duradora i negociada d'acord amb les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides". En una carta que ha enviat el president francès, Emmanuel Macron, al rei Mohamed VI, en motiu del 25è aniversari de la seva presa de possessió, Macron destaca "la intangibilitat de la posició francesa en aquesta qüestió de seguretat nacional" del Marroc i assegura que "el present i el futur del Sàhara Occidental s'inscriuen en el marc de la sobirania marroquina".

Israel s'ha convertit en l'últim país que s'ha posat al costat del Marroc, seguint els passos dels Estats Units, i reconeix la sobirania de Rabat sobre el Sàhara Occidental. El gabinet reial marroquí va informar aquest dilluns al vespre que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha enviat una carta al rei Mohamed VI per traslladar-li la nova posició del país respecte a l'antiga colònia espanyola. En la missiva, indica que aquest reconeixement "es reflectirà en tots els actes i documents" del govern israelià i afirma que el país també estudia l'obertura d'un consolat a Dajla. Aquest gest podria ajudar a desencallar certes qüestions que impedeixen unes relacions bilaterals plenes entre els dos països.

Va ser el fitxatge estrella de Yolanda Díaz, el que va col·locar de número dos per Madrid perquè fes tàndem amb ella el 23-J. La líder de Sumar no s'ha cansat de repetir que és un "luxe" que Agustín Santos (Los Angeles, 1955), un diplomàtic de llarga trajectòria i militant durant anys d'Esquerra Unida, formi part de la seva candidatura. Però és precisament tota l'experiència que ha anat acumulant en l'àmbit diplomàtic la que en els últims dies ha convertit Santos en un fitxatge més aviat incòmode per a Díaz. Incòmode per una de les taques que va deixar quan era cap de gabinet del ministre d'Exteriors Miguel Ángel Moratinos a l'hora de gestionar el conflicte del Sàhara, però també per les seves paraules avalant l'1-O com un exercici d'autodeterminació de Catalunya que ja li ha retret la dreta espanyola.

Espanya va deixar en mans del Marroc el rescat d'una barcassa amb una seixantena de persones a bord que va naufragar dimecres passat a la ruta canària, la més mortífera de les vies migratòries de tot el món. Els nàufrags van estar esperant ajuda al voltant de 12 hores, però l'un per l'altre, i tot i que l'embarcació era en una zona de rescat espanyola (SAR), ni el govern espanyol ni el marroquí no van fer res abans que fos massa tard. La llanxa pneumàtica es va enfonsar amb el tràgic balanç de 37 morts (tècnicament desapareguts perquè només s'han pogut rescatar els cossos d'una nena i d'un adult) i 24 supervivents.

"Per la justa causa del poble sahrauí i perquè totes les persones que es veuen obligades a fugir puguin tornar a casa, ho promet". Aquestes són les paraules amb què Omar Lamín accedí al seu càrrec com a diputat aquest dimarts a la sessió constitutiva del Parlament de les Illes Balears. Nascut el 1988, Lamín és el primer sahrauí que ocupa un escó en una cambra autonòmica. La seva arribada a Mallorca va ser el 1997, en concret al poble de Santa Margalida, i de llavors ençà la seva vida ha estat vinculada a allò que els militants del PSIB anomenen "la família socialista".

L'associació Amics del Poble Sahrauí rebrà un dels 15 premis Ramon Llull que el Govern entregarà en un acte institucional el pròxim 28 de febrer a la Llotja de Palma, juntament amb les Medalles d'Or de les Balears. La decisió de l'Executiu no és menor, ja que la presidenta del Govern, Francina Armengol, es va erigir en una de les principals veus crítiques dins el PSOE davant el canvi de posició amb el Sàhara Occidental anunciat per Pedro Sánchez ara fa quasi un any.

La líder del Movimiento por la Dignidad y la Ciudadanía (MDyC) de Ceuta, Fatima Hamed, és la primera dona musulmana a encapçalar un partit a Espanya amb representació. Va saltar a la plana mediàtica pels seus enfrontaments amb Vox a la ciutat autònoma, reivindicant la conjugació entre ser musulmana i espanyola. La formació es va adherir divendres passat a la Declaració de Mallorca, una aliança de set partits entre els quals hi ha MÉS per Mallorca. Hamed defineix la unió com a “fraternal” i espera, com en el cas de les Balears, que les pròpies reivindicacions se sentin a Madrid. Amb l’ARA Balears, la líder del MDyC repassa altres qüestions com la revolució de les dones a l’Iran i l’afectació a Ceuta de les relacions entre Espanya i el Marroc.

Pedro Sánchez ha intervingut aquest dijous a la nit a la 77a Assemblea General d'ONU a Nova York i ha defensat trobar una "solució política" per al conflicte del Sàhara Occidental en el marc de les Nacions Unides. El president espanyol, però, ha obviat el gir que va fer l'estat espanyol respecte aquesta qüestió al mes de març, quan es va alinear amb el Marroc i va donar suport a la seva proposta d'autonomia per al Sàhara. "No podem arrossegar conflictes del segle passat i, pel que fa a una zona molt important per a Espanya com és el Sàhara Occidental, Espanya dona suport a una situació política mútuament acceptable en el marc de la carta de l'ONU", ha afirmat. El gir de Sánchez va aixecar crítiques entre els seus socis de govern i d'investidura, però també entre l'oposició. De fet, el PSOE es va quedar sol defensant el cap de l'executiu. Aquest canvi de postura, a més, també va suposar obrir un conflicte diplomàtic amb Algèria.

Encara no es coneixen de res, ni saben quina cara fan: només els n'han dit el nom i que tenen vuit anys. Però quan els presenten per primera vegada, s'abracen com si fes molt de temps que esperaven veure aquella personeta. És el cas d'Agnes –francesa, però resident a Mallorca–, que s'acaba de trobar amb Hiba, la nina del Sàhara Occidental que passarà l'estiu a casa seva. Aquesta és una de les més de 40 famílies que han participat enguany en el programa de Vacances en Pau –després d'estar dos anys aturat per culpa de la pandèmia–, de l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí, i que han rebut aquest dijous els infants que acolliran fins a principis de setembre.

Algèria ha convertit aquest dimarts el 60 aniversari de la seva independència de França, el 5 de juliol del 1962, en una demostració de força militar. Unitats de l'exèrcit de terra, amb els carros de combat T90 i els sistemes de míssils S-300 de fabricació russa, un centenar d'avions i les forces navals (inclosos els dos submarins soviètics classe Kilo), han participat en la desfilada més gran de la història del país, sota la supervisió del president de la república, Abdelmadjid Tebboune.