Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són fonamentals per al món de la cooperació internacional, ja que aborden desafiaments com la pobresa i el canvi climàtic, promouen la col·laboració i l'enfocament integral per crear un futur sostenible per a tothom.

L'accés a l'aigua potable és un repte global i crític per raons diferents. Mentre que a les Balears la pressió del turisme en fa un sobre ús i la deficient xarxa hídrica perd milions de tones d’aigua, al Senegal milers de persones manquen d’un accés fiable a aigua potable, com és el cas dels més de 2.000 residents de les illes Bliss Karone.

El maig del 1972, l’Assemblea de les Nacions Unides va aprovar una resolució que instava els països econòmicament més desenvolupats a destinar el 0,7% del seu producte interior brut a erradicar la fam al món. La xifra del 0,7% sorgia com el resultat d’una sèrie de càlculs, tot seguint les recomanacions del Banc Mundial l’any 1969 basades en l’informe Pearson. 

Albert Viñas és un sabadellenc de 62 anys que treballa com a coordinador d’emergències a Metges Sense Fronteres (MSF) des de fa dues dècades. El recull de les 48 missions en què ha participat és un compendi dels pitjors desastres humanitaris que s’han patit al món en el tombant de segle: la fam a Kènia, la guerra d’Angola, les massacres de Darfur, el terratrèmol d’Haití... fins a l’última ofensiva jihadista a Moçambic o la crisi actual a la regió etíop de Tigre. La setmana que ve viatjarà al Sudan del Sud. Podria explicar mil situacions terribles que ha viscut en pròpia pell, però diu que no li agraden les “batalletes”. D’aquesta vida marcada per escenaris apocalíptics es queda amb una anècdota: “El 2003, a la República Democràtica del Congo, hi havia una nena petita que havia perdut la parla després que li matessin els seus pares. Jo anava d’aquí cap allà i un dia que la portava em va dir muzungu, que vol dir home blanc; així va tornar a parlar”.

No els avorriré amb les xifres. Es poden quedar amb una idea molt simple: els acords pressupostaris en matèria de cooperació internacional no es compleixen mai. Ni a Catalunya ni pràcticament enlloc. Des que el govern espanyol va desactivar les acampades de protesta a desenes de ciutats de l’Estat que reclamaven el 0,7%, prometent arribar al 0,35% del seu pressupost, amb cada nou pressupost es repeteix la situació. Vint-i-set anys després d’aquella tardor amb la ciutadania instal·lada en places i avingudes, la Moncloa ha reprès la recuperació d’aquesta política pública. Amb prou feines arribarà al 0,28% el 2022, mentre que en paral·lel prepara una reforma legal per actualitzar la cooperació als nous temps.

La Conselleria d’Afers Socials i Esports ha informat que el pressupost de cooperació al desenvolupament del Govern augmentarà el 2022 fins als 6,8 milions d'euros. En un comunicat, la Conselleria ha indicat que aquesta quantitat suposa un augment del 7,6%, és a dir, 484.359 euros més.

Potser el món que surti de la pandèmia del coronavirus serà un cúmul de països bel·ligerants, més tancats i nacionalistes que abans. Però si no hi ha una col·laboració ràpida i eficaç d’abast planetari, és possible que el món no sigui capaç de superar amb èxit aquesta crisi. Ara com ara, predominen les respostes nacionalistes de mà dura. Al costat dels tocs de queda, els confinaments i les requises, els governs tanquen les fronteres i recorren a la retòrica bèl·lica per aixecar la moral de la ciutadania. Les cadenes de subministrament i el comerç de tot el món es veuen afectats pels confinaments, però també per la competència entre els països rics que es disputen el material sanitari. Aviat, però, els governs hauran de tornar a posar en marxa l’economia mundial. I per a això caldrà que funcioni la cooperació internacional en una sèrie d’àmbits d’importància crucial.

Abans que el coronavirus acaparés tants titulars, un informe de l'OMS advertia que el món no estava preparat per a una "pandèmia respiratòria virulenta i de ràpida propagació", que podria matar entre 50 i 80 milions de persones, causar pànic i inestabilitat i afectar seriosament el comerç i l'economia mundial. L'experiència dels últims 200 anys ha demostrat que només si els governs prenen mesures coordinades es pot respondre amb eficàcia a una pandèmia així, i fins i tot llavors només es pot fer amb la confiança i el suport de la ciutadania. Això apunta a tres reptes a què els líders polítics hauran de fer front en la lluita contra el coronavirus, conegut ara com a Covid-19.

La reina Letícia ha visitat aquest dilluns a la localitat moçambiquesa de Manhiça el centre de referència internacional contra malalties transmissibles, entre elles la malària, impulsat per cooperants espanyols. Aquest ha sigut el primer acte de l'agenda de la visita de la reina a Moçambic, on ha conegut sobre el terreny els efectes dels dos ciclons que han assotat el país en menys de mes i mig.

Els tres membres de l'equip d'Oxfam a Haití que estaven investigats per explotació sexual van amenaçar físicament un company perquè no els delatés en la investigació sobre els fets del 2011, segons revela l'informe intern de l'ONG difós aquest dilluns.