Aquest divendres migdia la plataforma Stop Desnonaments de Mallorca va intentar impedir que una dona i els seus dos fills discapacitats fossin forçats a sortir d’una planta baixa del carrer d'en Sureda de Portocristo. Segons expliquen fonts del col·lectiu, la casa on residien havia estat denunciada per un veí que defensava que es tractava d’un local i no d’un habitatge.

Un any enrere, cap dels nou joves tenien idea de circuits ni tensions i avui ja han estat capaços, sota la tutela d’un mestre, de muntar plaques fotovoltaiques i punts de càrrega d’electricitat per a vehicles. A finals de maig, i després de 930 hores de formació i pràctiques, ja podran treballar com a auxiliars en el sector de les energies renovables. I si passen l’examen per al certificat verd fins i tot estaran capacitats per signar els butlletins elèctrics. Dayana González, de 28 anys i mare d’una criatura de dos, és l’única dona de l’equip, i amb el casc de seguretat a la mà explica que ja somia muntar la seva pròpia empresa i ser la cap.

Dijous que ve a les 11.30 del matí, si ningú hi ha fet res, la dona i el jove de la foto hauran hagut d’abandonar el pis on surten retratats, que és ca seva, perquè n’hauran estat desnonats. Fa uns dies l’ARA Balears va informar –amb una excel·lent crònica de Laura López Rigo– del seu cas. Ella és Catalina Pomar Ballesta, de 67 anys, i ell és el seu fill Raúl. El pis és a un edifici del carrer de Vicenç de Paül, al barri del Camp Redó de Palma. Els en fan fora perquè el reclama un usurer, com a pagament d’un deute que va contreure amb ell l’home de Catalina, que ja és mort. L’usurer ja s’havia quedat una altra propietat de la família –un garatge amb dotze places de cotxe, valorat a la baixa– com a pagament de la meitat del deute. L’altra meitat ha generat interessos, que el prestador en qüestió es cobra ara amb l’habitatge. L’usurer –un vulgar escanyapobres– ja ha subhastat el pis i l’ha venut, segons informa la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), a un gran tenidor per 14.000 euros, sense donar a Catalina Pomar dret de tanteig ni retracte. El marit de Catalina va recórrer a un usurer perquè es trobava estret de doblers i, en plena crisi financera del 2008, els bancs havien tancat l’aixeta del crèdit. Dir que Catalina i Raúl són, encara, víctimes d’aquella crisi no és exagerat.

Creu Roja Balears va atendre 22.407 persones en situació d'extrema vulnerabilitat en 2023, una xifra que suposa un 5% més que el 2022. Segons ha detallat l'entitat i ha difós Europa Press, es va donar servei a 53.478 persones dins de l'acció social i humanitària, de les quals un 41% es trobava en situació d'extrema vulnerabilitat. L'augment des del 2019, darrer any abans de la pandèmia de covid, és del 64%. L'atenció consisteix a cobrir necessitats bàsiques d'alimentació, higiene, material escolar i ajudes per fer front als subministraments bàsics. També s'han duit a terme projectes per pal·liar la solitud no desitjada, fomentar l'ocupació entre els joves i els aturats de llarga durada i amb dones amb dificultats socials.

La Fundació Patronat Obrer ha atès 4.880 persones en situació de vulnerabilitat el 2023, d'acord amb la seva memòria anual, on el 51% han estat homes i el 49%, dones. La presidenta de la Fundació, Catalina Serra, ha destacat que l'entitat "és una xarxa enfront de l'exclusió social" i ha valorat "la feina desinteressada" dels voluntaris, que cada dijous reparteixen el banc d'aliments i donen classes d'espanyol a persones nouvingudes. "També ho són els entrenadors de futbol i els membres de la Junta Directiva", ha afegit.

Sorpresa i decepció davant la convocatòria d’eleccions anticipades després que els partits hagin estat incapaços d’arribar a un acord per als pressupostos de la Generalitat. Sorpresa i decepció perquè el llistat de projectes, iniciatives i normatives de l’àmbit social que decauen, o que quedaran paralitzades durant mesos, és enorme. Sabem que les decisions polítiques afecten el conjunt de la ciutadania, però anar a les urnes al maig és una pèssima notícia sobretot per a les persones en situació de vulnerabilitat i les entitats socials que les acompanyen i els donen suport, gairebé dos milions de persones a tot Catalunya. Una vegada més, la inestabilitat política impactarà directament en qui menys ho mereix, una part de la població que necessita respostes polítiques decidides i fermes per sortir de la pobresa, l’exclusió i la desigualtat i que està cansada d’esperar.

Les Illes Canàries, Andalusia i Catalunya són les tres comunitats autònomes on hi ha un percentatge de població més alt que si d’un dia per l’altre es queda sense la seva principal font d’ingressos només podria fer front a les despeses durant una setmana. Al cap de set dies, la persona afectada s’hauria d’endeutar o bé es veuria obligada a canviar de llar. En el cas canari aquesta situació de vulnerabilitat econòmica afecta al 10% de la població, mentre que a Andalusia i Catalunya el percentatge és del 8%.

Assegura sentir-se com una David que ha vençut Goliat. “La lluita ha valgut la pena”, diu satisfeta Yolanda Peregrín, al conèixer que un jutjat penal de Barcelona ha condemnat dos directius i una treballadora de DPS Consulting (ara Pares Seixa), un despatx jurídic contractat per Endesa per reclamar els deutes de clients fent servir mètodes que, segons la sentència, inclouen la “intimidació” i “coaccions”. Una mena de cobradors de frac dels deutes a la gran elèctrica. En el cas de Peregrín, en una trucada del juliol del 2020, una operària de l’empresa es va fer passar per funcionària dels jutjats i la va amenaçar dient-li que si no pagava els 2.300 euros que devia li embargarien tots els béns i comptes al seu nom. La dona va aconseguir enregistrar la conversa, que ha estat clau per a la condemna, que encara es pot recórrer a l’Audiència de Barcelona i, per tant, no és ferma.

La Xarxa Contra la Segregació Escolar a Palma, que ja inclou 15 escoles, cinc associacions de famílies i dos sindicats, ha reclamat aquest dimecres que la Conselleria d'Educació i l'Ajuntament de Palma s'impliquin en l'objectiu de garantir la distribució equilibrada de l'alumnat entre totes les escoles de Ciutat, per evitar que hi hagi centres "de primera i de segona". Aquesta situació es deu al fet que n'hi ha que "concentren un gran nombre d'alumnes provinents de classes baixes, immigració o que requereixen majors necessitats de suport" en comparació amb altres escoles. Aquest fet genera una "segregació i estigmatització dels centres" que posteriorment es reflecteix en les oportunitats que tenen els alumnes, així com en l'augment de l'abandonament escolar, el menor rendiment escolar i majors dificultats per a la tasca docent, han explicat la Xarxa en roda de premsa.

El Consell de Mallorca ha anunciat aquest dimarts que les famílies que tinguin uns ingressos anuals inferiors als 40.531 euros podran sol·licitar un bo de 200 euros. L'entitat insular ha explicat que disposa d'una partida pressupostària de cinc milions d'euros per oferir aquestes ajudes a les famílies amb situació de vulnerabilitat i que esperen que aquest bo pugui arribar a 25.000 famílies de l'illa.

El Govern balear i l'Ajuntament d'Alaior han acordat la construcció de pisos d'allotjament dotacional, destinats principalment a joves i altres col·lectius vulnerables. La parcel·la es troba al carrer de la Indústria i pertany a l'Ibavi.

L’estat del benestar s’ha construït en les últimes dècades gràcies a l’aportació del tercer sector social. L’atenció a les persones no es pot concebre sense la tasca essencial de les 3.000 associacions, fundacions, cooperatives i centres especials de treball d’iniciativa social, empreses d’inserció i entitats singulars que gestionem serveis socials en diversos àmbits: pobresa i exclusió, inserció laboral, lleure, educació, salut o justícia. Serveis en forma d’acompanyament i suport a col·lectius en situació de vulnerabilitat, com infants, joves, dones, gent gran, migrants, refugiats o persones amb discapacitats, problemes de salut mental, addiccions, que pertanyen al poble gitano, del col·lectiu LGTBIQ+, que no tenen llar o que tenen problemes per trobar feina.

La Creu Roja va atendre durant el 2021 83.200 residents a les Illes Balears, 28.731 dels quals estaven en una situació de vulnerabilitat extrema. Durant l'any passat es van fer 8.566 activitats i els voluntaris i treballadors de l'organització destinaren més de 30.000 hores a ajudar residents a l'Arxipèlag en situació de vulnerabilitat i pobresa. A més, les dades publicades aquest dimecres per la Creu Roja mostren que el 63% de les persones que van ser ateses per l'organització són dones.

Mentre el reguerol de persones desplaçades per la guerra no cessa a les Balears, milers d’illencs lliuren cada dia la mateixa batalla des de fa dos anys. Les dues crisis successives –primer, la de la pandèmia i ara, la d’Ucraïna– no donen treva als estrats socials més vulnerables. El darrer cop ha estat la inflació. Administracions i entitats socials preveuen que la pujada dels preus agreugi el risc de pobresa, que ja afectava el 22% de la població balear abans d’aquesta situació, segons les darreres dades de l’EAPN(European Anti Poverty Network), del 2020. Per tal d’esmorteir l’impacte, aquesta setmana els executius autonòmic i insular ja han anunciat mesures econòmiques.

L'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) fa una passa més enllà en la protecció de les persones més vulnerables i crea un ajut mensual d'entre 135 i 607 euros que es podrà combinar amb l'Ingrés Mínim Vital (IMV) de l'Estat i la Renda Social Garantida (Resoga) de la Conselleria d'Afers Socials del Govern. Es tracta de l'Ajuda d'Urgència Social per al Suport als Processos d'Inserció. Així ho han explicat aquest divendres dematí la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, i la consellera de Drets Socials i presidenta de l'IMAS, Sofia Alonso.

Una tesi de la UIB ha tombat la creença que tothom té les mateixes possibilitats de morir o emmalaltir i que el nivell de vida, el barri on vius i el teu estatus socials són intranscendents a l'hora de patir alguna patologia. Guillem Artigues Vives ha demostrat, a través d'estudis sociològics, que la desigualtat socioeconòmica influeix en la mortalitat dels residents a Palma.

Fa uns mesos em vaig referir en aquesta mateixa plana a l'ús (i a l'abús) que s'estava fent del terme vulnerabilitat. Avui hi torno, impactat encara pel tràgic desenllaç d'un desnonament al barri de Sants, a Barcelona, on un veí es va precipitar al buit quan els agents judicials van accedir a l'habitatge on vivia de lloguer. Tot plegat obliga a replantejar qüestions importants, i a fer-ho més enllà dels previsibles llocs comuns basats en consideracions purament emocionals, que aquí deixarem de banda. Resulta que la persona esmentada disposava d'un "informe de vulnerabilitat" referit a la seva situació econòmica precària, i suposo que també a altres factors. Pel que he anat llegint, aquest tipus d'informes tenen un fort component interpretatiu, és a dir, estableixen relacions causals entre la situació d'una determinada persona i uns fets concrets (en aquest cas, les conseqüències laborals derivades de la pandèmia, etc.). Estic convençut que aquest tipus d'interpretacions causals són honestes, benintencionades i imparcials... però no deixen de ser interpretacions. A més a més, poden obviar alguna de les múltiples variables que conflueixen subterràniament en cada cas concret. Vull dir, per exemple, que no és el mateix passar per un mal moment amb un estat d'ànim mínimament equilibrat i positiu que veient les coses d'una manera fatalista i tenebrosa enmig d’una depressió.

El covid-19 ha fet evidents una infinitat de debilitats del capitalisme modern. I en molts països les retallades en serveis socials i salut pública del passat han amplificat el dany causat per la pandèmia, a part d'altres lesions autoinfligides per l'estat que han empitjorat la resposta al virus. Però als països que havien invertit en les capacitats del sector públic, en general els ha anat molt millor. Els exemples més sorprenents s'han vist en el món en desenvolupament, on destaquen el Vietnam i l'estat indi de Kerala.