El Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat les perspectives de creixement de l'economia espanyola tot i la incertesa i la frenada de l'activitat econòmica a escala mundial provocades per la guerra comercial iniciada pels Estats Units. En aquest sentit, l'organisme internacional preveu una desacceleració de l'activitat econòmica a tot el planeta i en especial als EUA, que de moment no afectaria l'Estat.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha anunciat aquest divendres una millora de dues dècimes a la seva previsió de creixement de l'economia espanyola per al 2025, fins al 2,3%, dues dècimes més que l'última previsió, publicada a l'octubre. Així mateix, l'organisme internacional calcula que Espanya haurà tancat el 2024 amb un increment de l'activitat econòmica del 3,1%, també dues dècimes més que el pronòstic de la tardor.

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE, el think tank de les economies més avançades) ha elevat en dues dècimes la previsió de creixement de l'economia espanyola per a aquest 2024, fins al 3%. La xifra és superior a la que projectava l'organisme en la seva darrera publicació al setembre i millora l'estimació del govern espanyol, que per ara situa la millora en el 2,7%.

El Fons Monetari Internacional ha mostrat optimisme sobre l'economia espanyola, malgrat la cautela a l'hora d'analitzar l'evolució del conjunt de l'economia mundial. L'organisme presidit per Kristalina Georgieva ha presentat aquest dimarts el seu informe sobre perspectives econòmiques, que situa Espanya com el país avançat amb un creixement més gran, fins i tot per sobre dels Estats Units.

El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts una millora de les previsions de creixement de l'economia espanyola per a aquest any. Així, l'executiu ha incrementat en tres dècimes, fins al 2,7%, el creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) espanyol aquest 2024.

L'economia espanyola va ser de les que més van caure l'any 2020, el primer any de pandèmia, i el motiu principal era el pes que hostaleria i turisme tenien sobre el PIB. Tres anys després, i amb la pandèmia fora de joc, és justament al revés. El producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) està mostrant molt més dinamisme a Espanya que en altres països de la zona euro, com és el cas d'Alemanya. "La fortalesa de l'activitat a Espanya estaria relacionada, en part, al pes que tenen els serveis vinculats a l'hostaleria i el turisme", resumeix el Banc d'Espanya en un nou informe publicat aquest dimarts.

El Banc Mundial avisa que l'economia mundial entrarà en una fase d'alentiment a partir de la segona meitat d'aquest any, després d'uns primers sis mesos amb un nivell d'activitat econòmica per damunt del previst inicialment. En el seu informe semestral sobre perspectives econòmiques publicat aquest dimarts, l'organisme ha incrementat la previsió de creixement arreu del món per al 2023 i ha predit un alleugeriment de la inflació, tot i alertar que es mantenen la majoria de riscos.

Espanya continuarà sent l'economia dels grans estats de la Unió Europea —entre els quals Alemanya, França i Itàlia— que creix a un ritme més accelerat i que trampeja millor les conseqüències de la guerra d'Ucraïna, la crisi energètica i la inflació persistent. Les previsions econòmiques publicades aquest dilluns per la Comissió Europea han tornat a incrementar les estimacions de creixement per a Espanya d'aquest 2023 i les han situat en l'1,9%, mig punt més del que el mateix organisme havia pronosticat l'hivern passat. "Està previst que la resiliència del mercat de treball [espanyol] i la implementació del fons de recuperació covid mantinguin el ritme de creixement, que s'estima que s'accelerarà encara més el 2024", destaca l'informe de l'executiu comunitari.

El govern espanyol complirà els objectius de dèficit públic marcats per la Unió Europea un any abans del que estava previst inicialment. Així, l'executiu enviarà aviat a Brussel·les el seu programa d'estabilitat pressupostària per al 2024, en el qual ha inclòs una taxa de dèficit del 3% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia), segons ha informat aquest dijous la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.

L'economia alemanya també esquivarà la recessió el 2023, segons els pronòstics del govern del canceller Olaf Scholz. L'últim informe econòmic del ministeri d'Economia germànic ha revisat a l'alça les previsions econòmiques i confia a evitar una crisi que fa pocs mesos semblava un fet consumat a ulls de la majoria d'economistes.

El Fons Monetari Internacional ha recalculat a l'alça les previsions de creixement de l'economia espanyola per al 2022, però les ha rebaixat lleugerament per a aquest any, segons un informe publicat aquest dijous.

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) s'ha afegit a la llista d'institucions econòmiques que preveuen una desacceleració de l'activitat econòmica a Espanya l'any que ve. L'organisme, que agrupa les economies desenvolupades del món, apunta a una caiguda del poder adquisitiu de les famílies provocada per la inflació i a la inestabilitat causada per la invasió russa d'Ucraïna com les principals causes de la frenada.

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) pronostica una caiguda de l'activitat econòmica durant l'estiu. Segons l'última previsió del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) de l'organisme, l'economia espanyola patirà un retrocés del 0,2% entre els mesos de juliol i setembre, després d'un primer semestre amb bones xifres econòmiques.

El govern espanyol ha mantingut sense canvis el pronòstic de creixement de l'economia per a aquest any, però ha hagut de retallar-lo per al 2023, segons la revisió trimestral del quadre macroeconòmic de l'executiu. La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, ha justificat la rebaixa per la conjuntura econòmica actual mundial i europea, molt afectades per la guerra a Ucraïna i l'encariment de preus de l'energia i de primeres matèries que se'n deriva.

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), l'organisme que agrupa les economies avançades del món, ha detectat un empitjorament de les condicions econòmiques, especialment a Europa, segons ha indicat aquest dilluns, quan ha publicat els seus indicadors compostos avançats (CLI, per les xifres en anglès) sobre conjuntura econòmica. Pel que fa a Espanya, l'ens espera una estabilització de les condicions econòmiques tot i la frenada de l'activitat registrada en els últims mesos.

La guerra a Ucraïna posa en perill el creixement econòmic mundial. El conflicte iniciat per Rússia està provocant un encariment dels preus a pràcticament tots els països que tindrà com a conseqüència que l’economia es debiliti. “El món està a punt de pagar un alt preu per la guerra de Rússia contra Ucraïna”, adverteix l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en el seu informe de previsions econòmiques publicat aquest dimecres. L’organisme posa xifres a l’impacte de la guerra: l’economia mundial creixerà aquest any un 3% del PIB, un punt i mig menys (4,5%) del que es preveia fa només sis mesos, abans que esclatés el conflicte. 

"Una pertorbació després d'una altra pertorbació". Així és com el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, resumeix l'escenari econòmic dels dos últims anys. Quan l'economia es començava a recuperar de la crisi del covid-19, l'increment dels preus, en particular dels energètics, alimentat encara més per l'esclat de la guerra a Ucraïna, ha tornat a trastocar el creixement fins al punt que les previsions que l'ens supervisor va fer a l'abril es revisaran encara més a la baixa. Així es desprèn de l'Informe Anual del Banc d'Espanya 2021 publicat aquest dimecres.

L'economia de les Illes Balears continua amb una tendència d'acceleració clara, segons ha informat el Cercle d'Economia de Mallorca. La guerra, així mateix, ha fet que la línia ascendent s'hagi moderat, però, així i tot, la recuperació és intensa, amb un 83% dels indicadors disponibles en creixement, molt similar al mes de febrer.

L'economia d'Ucraïna quedarà reduïda aquest any a gairebé la meitat del que era abans de la invasió russa. Segons estimacions del Banc Mundial, aquest 2022 el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) del país es desplomarà un 45,1% en comparació amb el 2021, una dada que no inclou la destrucció d'infraestructures.

Tots els líders polítics compten amb algun guru econòmic. Persones que busquen influir en les polítiques econòmiques dels partits. A Espanya n’hi ha uns quants i de tots colors. Per exemple, Pedro Sánchez està molt atent a tot el que comenten Manuel de la Rocha, l’actual cervell econòmic de la Moncloa, i l'economista Daniel Fuentes, molt actiu a Twitter. Yolanda Díaz, per la seva banda, segueix els consells de Manuel Lago, assessor seu, i de l'economista estrella de l’esquerra europea, Thomas Picketty.