La Guàrdia Civil va rescatar una nina després de sofrir un xoc anafilàctic durant una excursió escolar a la zona del Parc Natural de Llevant i després va ser evacuada a l'hospital en helicòpter.

“La percepció que hi ha cada vegada més infants amb al·lèrgies alimentàries és real. En els últims anys se n’ha detectat un augment del 30% i almenys un 20% de la població infantil presenta símptomes potencialment relacionats amb problemes al·lèrgics”, indica Luis Felipe Thorndike, pediatre al·lergòleg de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Un dels seus pacients és l’Aleix, de tres anys. Quan tenia deu mesos li van detectar al·lèrgia a l’ou i després, amb les proves pertinents, a la fruita seca. “Tenia deu mesos quan vam introduir l’ou a la seva alimentació, però li van començar a sortir faves per tot el cos. Vam trucar al metge, perquè en aquell moment de pandèmia no podíem anar a la consulta, i em va dir que creia que era una reacció al·lèrgica i que li donés un antihistamínic. Es va mig adormir però després va començar a vomitar. Em vaig espantar molt i me’l vaig endur a urgències”, recorda Anna Morejón, mare de l’Aleix. Després d’aquest episodi van anar a l’hospital, on li van fer el test de Prick, que consisteix en unes punxades al braç amb els extractes dels al·lèrgens, i una analítica. Els resultats van confirmar que tenia al·lèrgia als ous i, a més, a la fruita seca. “Llavors vam saber que la reacció que hauria tingut en cas de menjar fruita seca hauria estat més greu que amb l'ou”.

L’arribada de la primavera sol venir acompanyada pel bon temps i per uns paisatges idíl·lics, especialment en forma de camps florits. Però aquesta floració amaga un gran inconvenient: l’aparició de les al·lèrgies. En efecte, les parietàries, les gramínies, els pins, els plataners o els xiprers (entre d’altres) són les plantes i arbres que més quantitat d’al·lèrgies provoquen, i la manca de precipitacions que acusem gairebé de forma sostinguda any rere any no ajuda a evitar que el pol·len s’escampi per tot arreu.

Si tens al·lèrgia, millor que no et treguis la mascareta a l'exterior (encara que ja no sigui obligatòria) perquè et protegirà del pol·len ara que s'acosta la primavera. És la recomanació de la coordinadora de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) i investigadora de la UAB, Jordina Belmonte, per a les persones al·lèrgiques. Segons l'informe Primavera polínica a Catalunya, que s'ha presentat aquest dimecres, les pol·linitzacions d'aquesta primavera seran importants i augmentaran ràpidament després de les pluges de l'última setmana, però en cap cas sense arribar a rècords. De cara a l'estiu la previsió és que es produeixin dins de la normalitat. Per això, els experts aconsellen la mascareta com a element de protecció de tot allò que pugui arribar al nas i la boca, que és on impacten els al·lèrgens.

El pol·len i els contagis de covid-19 tenen una relació directa. Un estudi a escala mundial publicat a la revista científica PNAS, en què ha participat l’Institut de Ciència i Tecnologia (ICTA) de la UAB aportant-hi dades de Catalunya, relaciona l’increment i la disminució de les concentracions de pol·len a l’aire amb l’increment i la disminució de les taxes d’infecció de SARS-CoV-2. Segons la investigació, els grans de pol·len poden afectar el sistema immunitari de les persones, i no només les que tenen una al·lèrgia respiratòria, fent que siguin més vulnerables a contagiar-se de covid-19. 

La decisió de les autoritats sanitàries britàniques de desaconsellar l’administració de la vacuna de Pfizer i BioNTech a persones amb antecedents de reaccions al·lèrgiques greus ha suscitat força preocupació.

Una tardor i un hivern més humits i mes càlids han sigut la combinació de factors perfecta perquè els arbres i les plantes floreixin abans i els nivells de pol·linització ja estiguin creixent. A més, la previsió és que aquesta primavera també serà més càlida que altres anys. Tot plegat pot fer que les persones que pateixen al·lèrgia o complicacions respiratòries relacionades ja en comencin a notar els símptomes. Però, ¿com es poden diferenciar dels que provoca el contagi pel coronavirus?