¿Han embogit, les empreses que estan comprant accions pròpies? Hi ha qui s’ho pregunta atesa la tendència, que l’any passat va suposar més de 167.000 milions d’euros a tot el món; en l’exercici actual van pel camí de continuar per aquesta via de compensació als accionistes. La tendència també s’ha imposat a Espanya i sembla que no s’aturarà. Des del començament del 2025 s’han registrat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) operacions d’aquesta mena per valor de més de 7.000 milions d’euros protagonitzades per companyies del principal índex borsari, l’Íbex-35, però també les duen a terme companyies que cotitzen al mercat continu.

La borsa del Tòquio ha tancat la jornada de dilluns amb una caiguda per sobre del 12% que ha arrossegat, tot i que amb davallades menors, els parquets europeus i nord-americans. La forta reducció es deu a la decisió del banc central japonès d'augmentar els tipus d'interès i a les pors entre els inversors que els Estats Units entrin en recessió.

Invertir en renda variable, el que coneixem col·loquialment com la borsa, és altament arriscat. De fet, segons l’escala de risc de la CNMV d'1 a 7, la borsa es considera el nivell màxim, de 7. Ara bé, si coneixent el risc decidim fer-ho, podem o bé comprar i vendre nosaltres mateixos accions d’alguna empresa o fer servir un fons d’inversió que ens ho gestioni.

El ruble, la moneda russa, continua la seva davallada als mercats de divises i ja val només un centau de dòlar. Les sancions imposades pels països occidentals han anat erosionant progressivament el tipus de canvi fins als nivells més baixos registrats per la moneda des de la invasió d'Ucraïna el febrer del 2022.

L'aprovació dels fons Next Generation i, sobretot, l'emissió de deute europeu per finançar-los són el pas més destacat que ha fet la Unió Europea per acostar els seus mercats financers al model unificat que tenen els Estats Units, considerats per la majoria d'economistes com el model a seguir per millorar el finançament de les empreses, segons un estudi del think tank Europe G presentat aquest dimarts a Barcelona.

L'expresident de la Reserva Federal –el banc central dels Estats Units–, Ben Bernanke, ha sigut guardonat amb el premi Nobel d'economia del 2022. Bernanke, que va presidir la institució durant la crisi econòmica global del 2008, ha estat premiat juntament amb dos economistes nord-americans més, Douglas Diamond i Philip Dybvig, "per la seva recerca en bancs i crisis financeres", segons ha anunciat aquest dilluns la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències, que escull els guanyadors.

L'acord entre el Regne Unit i la Unió Europea pel Brexit ha estat rebut amb relativa fredor pels mercats. El fet que les negociacions s'hagin tancat a primera hora de la tarda de la vigília de Nadal ha provocat que els inversors europeus no hagin pogut reaccionar a la notícia de l'acord, ja que la majoria de mercats del continent havien tancat unes hores abans.

Després de la tempesta no ve la calma sinó el desconcert. Els actius refugi tradicionals i els relacionats amb els sectors més beneficiats per la pandèmia del covid-19 són les inversions més profitoses en aquestes darreres setmanes, un cop passat un primer període de grans davallades amb l’arribada de l’epidèmia a Europa i als Estats Units. No obstant, els forts estímuls dels bancs centrals han inundat de liquiditat el sector financer, que viu un moment d’invertesa.

Goldman Sachs potser serà l’emblema del capitalisme global, el banc per on han passat –i on van a treballar– molts dels que decideixen els designis de l’economia mundial. Però quan ha de fer previsions sobre la borsa els seus analistes fallen tant com els altres, és a dir, molt. Si l'1 de gener passat vostè hagués posat els seus estalvis en mans de Goldman Sachs, que sàpiga que difícilment hauria guanyat diners.

La borsa espanyola ha reaccionat amb una lleugera caiguda al resultat de les eleccions generals d'aquest diumenge. L'Íbex-35, que agrupa les 35 empreses més grans del mercat borsari espanyol, perdia un 0,24% a les 10.30.

La rendibilitat oferta en el mercat secundari pels bons espanyols amb venciment a deu anys va caure amb força dijous i va marcar el nou mínim històric del 0,052%, i fins i tot va arribar a desplomar-se fins al 0,049% durant la sessió, davant el temor d’una nova recessió econòmica. Des de l’inici de l’any, l’interès del bo espanyol a deu anys, que va acomiadar el 2018 a un 1,422%, s’ha reduït en un 96%.

Les borses de tot el món van patir dimecres fortes davallades al començar a sentir els tambors de recessió. El primer senyal d'alarma el va donar Alemanya, que es va contraure un 0,1% al segon trimestre. Tot i que encara no es pot parlar de recessió, perquè cal que se sumin dos trimestres consecutius en negatiu, el cert és que a finals del 2018 ja s'apuntava a una possible desacceleració mundial i ara s'ha demostrat que el repunt de l'economia en el primer trimestre del 2019 va ser només un miratge. Els canvis de cicle no es reverteixen fàcilment. L'altre senyal d'alarma l'ha emès Europa, que ha experimentat un alentiment: la UE va créixer un 0,2% durant el segon trimestre i un 1,1% interanual, la dada més baixa des del 2013.

L'escalada borsària que ha fet l'Íbex-35 durant el 2019 ja és història. La caiguda d'aquest dimecres, que ha fregat el 2%, ha deixat el selectiu espanyol en mínims de l'any i l'equipara a la situació amb què va tancar l'any passat: aleshores estava en els 8.539 punts i ahir es quedava en els 8.522.

Deu anys de guanys ininterromputs és la xifra rècord que ostenta des de fa una setmana la borsa de Nova York. El mercat alcista a Wall Street engegat el 8 de març del 2009 encara continua. Aquell dia d’hivern, l’índex S&P-500, que agrupa les 500 empreses cotitzades més grans dels Estats Units, va tocar fons a mitja jornada amb 666,79 punts, una dada recordada des de llavors com el mínim del Diable. Aquesta setmana el mateix índex fluctua còmodament vora els 2.800 punts.

Per què van caure tant les accions de CaixaBank i el Banc Sabadell durant la jornada d’ahir?

Els inversors no saben on trobar refugi. Ni en la renda fixa ni en la renda variable. Tampoc en les matèries primeres. El 2018 ha estat un any marcat, als mercats financers, pels rendiments escassos, negatius en la majoria dels casos, i no hi ha cap sector o producte on es pugui trobar una alternativa per aconseguir tancar l’any amb les carteres d’inversions amb guanys destacats

Els mercats han passat ràpidament del pànic a la indiferència, després de la victòria de Donald Trump a les eleccions americanes. L'Íbex-35 ha obert la sessió d'aquest dijous a l'alça amb uns guanys de l'1%, després del xoc que van patir ahir les borses en obrir, arran de l'arribada del candidat republicà a la Casa Blanca.

En un discurs en clau positiva en què Donald Trump s'ha oblidat dels missatges proteccionistes que espanten els mercats internacionals, el polític nord-americà ha volgut insistir en la necessitat de teixir acords entre països, un discurs conciliador que ha estat suficient per permetre que les borses internacionals comencin a pair el xoc inicial que d'entrada ha provocat la seva victòria a les eleccions dels Estats Units. Tots els parquets europeus s'han llevat aquest matí clarament a la baixa arrossegats per la incertesa econòmica que suposa el triomf electoral del candidat republicà. La davallada, però, s'ha moderat després del discurs del nou president americà.