"Res de crisi de govern i res de Santos [Cerdán] fora del PSOE", "De Santos res de res. Ens trobarem un àudio parlant sobre obres, però res de contraprestacions". Només 24 hores abans de conèixer-se l’informe de la Guàrdia Civil i la gairebé imputació de l’ex número 3 del PSOE al Tribunal Suprem, diverses fonts de la Moncloa tancaven files i es mostraven convençudíssimes que la mà dreta de Pedro Sánchez a Ferraz estava net. "Estem molt tranquils", insistien. ¿Cerdán va enganyar fins a l’últim instant a tot el seu partit? ¿Assegurava que no s’havia de defensar de res perquè no s’imaginava que Koldo García havia estat més de quatre anys gravant converses en secret? Aquesta és la versió que Pedro Sánchez planteja per sobreviure al cas Cerdán, el cop més dur d’una legislatura contaminada per l’acció als tribunals fins a punts insospitats, ja sigui per la legítima fiscalització d’una corrupció endèmica o per les temptacions de fer política des de la judicatura.

El psicòleg Florian Kaiser parla del "dir que no com a darrer bastió de la llibertat de decisió". Al Kurier austríac, Guido Tartarotti descriu el fenomen de l’època d’abans dels navegadors en cotxes i mòbils: com més temps fa que es va en la direcció equivocada, menys predisposició es té a girar cua –fins i tot si cada cop hi ha més i més dubtes sobre el camí triat—. El motiu: s’hi ha invertit tant de temps, nervis i combustible, i tot això no es pot pas perdre a la babalà! L’efecte és conegut en psicologia i pel mateix motiu hi ha persones que s’aferren a relacions personals tòxiques i que les fan infelices, miren una pel·lícula dolenta fins al final o segueixen fidels al seu grup de música, fins i tot quan ja fa temps que el cantant ha perdut la veu. El mateix és aplicable als antivacunes: com més proves hi ha que s’equivoquen, més tossuts són. A casa nostra, ben bé podríem parlar dels partidaris de la República d’Ítaca. És més fàcil repartir premis al botifler de l’any que no pas reconèixer que el llarg camí no duu enlloc. A finals del 2017 Laura Fàbregas reflexionava a The Objective sobre "la traïció". "El meu poble té un alcalde de la CUP [...] i la meva pàtria sentimental és Catalunya, [...] però no soc independentista". Des d’altres llocs d’Espanya se’ns pregunta "Per què heu trigat tant de temps a parlar?" Però és que amb les polítiques identitàries i amb el nacionalisme una persona se sent "part d’un col·lectiu, se sent catalana", i aleshores "és molt difícil debatre des dels sentiments; no hi ha un punt de trobada, perquè cadascú té els seus i tots són legítims".

Oriol Junqueras no ha deixat d’ocupar la presidència d’Esquerra mentre ha estat tancat a la presó i la continuarà ostentant ara que ja és lliure. Des del 2017, quan va ser privat de llibertat, que ha marcat les directrius d’Esquerra i el gir pragmàtic que ha protagonitzat el partit des de la proclamació d’independència de fa més de tres anys. Amb la victòria del 14-F i l’arribada d’ERC a la presidència de la Generalitat, Junqueras conviurà ara amb el lideratge del cap de l’executiu, Pere Aragonès. La idea del partit és emular la bicefàlia que tradicionalment ha practicat el PNB: que Junqueras es bolqui en el partit i faci territori amb la mirada posada en les municipals del 2023 i Aragonès centralitzi la imatge més institucional . Més enllà d’això, com part de la resta d’exconsellers, Junqueras també haurà d’afrontar una fiança milionària del Tribunal de Comptes.

Més de mil dies després, el recompte de nits a la presó dels líders de l'1-O arriba al seu final. El consell de ministres aprovarà aquest dimarts els indults als presos polítics, que aviat podran sortir en llibertat. El president espanyol, Pedro Sánchez, ho ha anunciat aquest dilluns en un acte al Liceu de Barcelona al qual no ha assistit cap membre del Govern, i en què ha presentat la mesura de gràcia com una via per "obrir pas a la reconciliació". "El govern d'Espanya ha decidit afrontar el problema, buscar la concòrdia, per això proposaré els indults al consell de ministres", ha dit davant d'un auditori de 300 persones, entre representants polítics i empresarials i d'organitzacions. Sánchez ha cridat a "arrencar el camí" per "recuperar la convivència", però ho ha fet sense desgranar cap proposta concreta per a Catalunya més enllà dels indults i remarcant que "fora del pacte constitucional no hi ha espai per a la política".

Tres anys i mig després de l'1-O, la justícia tanca un altre capítol de la macrocausa contra el Procés. El jutjat penal número 11 de Barcelona ha absolt els cinc membres de la Sindicatura Electoral del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 pels delictes de desobediència i usurpació de funcions públiques. Jordi Matas, Marc Marsal, Tània Verge, Marta Alsina i Josep Pagès s'enfrontaven a dos anys i nou mesos de presó a petició de la Fiscalia, que va mantenir les acusacions en el judici que es va celebrar el 3 i el 4 de març a la Ciutat de la Justícia després de dos ajornaments. La jutge considera que no hi ha proves suficients per condemnar els cinc síndics, cosa que implica que la presumpció d'innocència preval i que, per tant, els absol.

Un dels focus de tensió entre els socis de Govern els últims anys s’ha situat al Parlament per la resposta a la repressió de l’1-O. Ara, ERC i JxCat volen intentar evitar que es reprodueixi pactant ja, amb la CUP, la manera de respondre a les causes judicials pendents. I és que, si la legislatura anterior va estar marcada pels tribunals, aquesta es torna a trobar d’inici amb el risc de múltiples inhabilitacions. Comptant la nova presidenta, Laura Borràs, hi ha fins a sis investigacions obertes als tribunals que afecten nou diputats independentistes i que en un moment o altre la mesa pot haver d’abordar, ja sigui per l’obertura de judici oral o per una primera sentència d’inhabilitació.

Dolors Bassa ha estat la primera dels presos polítics en sortir de la presó aquest divendres, després d'haver obtingut el tercer grau per segona vegada. "Surto contenta i amb empenta", ha dit Bassa a les portes de la presó. L'exconsellera de Treball i Afers Socials ha fet una crida a la mobilització: "Tinc ganes de dir a tothom que es mobilitzi, perquè cada persona que es quedi a casa és un vot que va al 155. Hem de votar, tornar a guanyar, demostrar-los que les urnes ens tornen a donar la raó". Bassa no forma part de la llista electoral d'ERC, tot i que ha avançat que participarà a la campanya. Aquest primer cap de setmana, però, el dedicarà a la família.

Quan Espanya va ratificar el Conveni Europeu de Drets Humans, en el marc dels estats del Consell d’Europa, va assumir que en termes de drets fonamentals la cúspide del sistema no era el Tribunal Constitucional, sinó el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Estrasburg és la màxima instància a què pot acudir un ciutadà de l’estat espanyol si considera vulnerats els seus drets, però també és cert que les eines que té el TEDH per fer valer les seves sentències o que els estats compleixin la seva jurisprudència són minses. O, si més no, els països que hi estan vinculats tenen marge per interpretar-les i aplicar-les com considerin convenient. Ho hem vist aquesta setmana amb dos casos: el d’Arnaldo Otegi -el Tribunal Suprem ha decidit repetir el judici després que Estrasburg considerés que no en va tenir un de just sobre la seva pertinença a banda armada-, i el del Tribunal Constitucional, que, dividit, s’ha desmarcat de la doctrina europea resolent que l’ultratge a la bandera espanyola no està emparat per la llibertat d’expressió.

La decisió del Tribunal Suprem de revocar el tercer grau i el 100.2 dels presos polítics ha generat tensions i protestes també dins l'àmbit jurídic. La Coordinadora de l'Advocacia de Catalunya ha denunciat aquest dissabte que amb aquest pronunciament el tribunal ha atacat els "drets fonamentals" dels presos i vulnerat "greument" el "dret de defensa de la població penitenciària". Per això, reclama als Col·legis de l'Advocacia i el Consell de l'Advocacia de Catalunya que tramitin una queixa formal al Consell General del Poder Judicial (CGPJ).