Són dies complicats per a l'administració del primer ministre grec, el conservador Kyriakos Mitsotakis. Arran de l'escàndol d'espionatge amb Predator que sacseja Grècia i del qual cada setmana se'n saben nous detalls, el govern grec viu els seus dies més negres. I és que s'ha sabut que fins i tot havia espiat els seus propis ministres. El cas Predator té un abast i unes conseqüències que van molt més enllà de les que han tingut fins ara a Catalunya i a Espanya el Catalangate i el cas Pegasus.

La tecnològica Apple ha anunciat que prepara una nova funció de seguretat per als seus dispositius, anomenada Lockdown Mode (que es traduiria com a mode bloqueig), per protegir activistes pels drets humans, periodistes i dissidents polítics de possibles atacs d'espionatge informàtic. La nova funcionalitat, que estarà disponible a partir de la tardor, és la resposta de la companyia al ciberespionatge mercenari perpetrat per organitzacions governamentals amb programari d'empreses com NSO, responsable del malware Pegasus que va infectar la cúpula política de l'independentisme, incloent-hi el president català, Pere Aragonès, i també el mòbil del president espanyol, Pedro Sánchez.

Mentre l'escàndol del Catalangate i el flirteig espanyol amb Pegasus encara cueja, l'espionatge s'embolica encara més. El Grup d'Anàlisi d'Amenaces de Google (TAG, per les sigles en anglès) ha detectat l'ús durant l'any passat d'un altre programari espia, anomenat Predator, comprat per "actors amb suport governamental" de diversos països, incloent-hi Espanya. En concret, l'equip de Google ha trobat cinc vulnerabilitats zero day (errors o forats en la programació desconeguts pel fabricant, i per tant sense solució) que, segons assegura "en un alt grau de confiança", s'han fet servir per infectar telèfons Android amb un malware anomenat Alien que, al seu torn, instal·la al telèfon el programari espia Predator, capaç per exemple d'activar el micròfon del mòbil i gravar tot allò que s'hi digui a la vora.

¿És compatible que a l’estat espanyol sigui constitucional que hi hagi partits polítics legalment inscrits que tinguin com a objectiu assolir la independència d’un territori i que, alhora, es doni barra lliure al Centre Nacional d’Intel·ligència perquè faci el que vulgui amb la finalitat de prevenir, detectar i neutralitzar els grups o persones que defensen democràticament la independència, amb el pretext que són una amenaça per a l’ordenament constitucional?

El Marroc és des de fa anys client de Pegasus i algunes investigacions i filtracions permeten fer-se una idea de com utilitza el software d'espionatge el regne alauita. L'estiu passat, el centre d'investigació periodística Forbidden Stories, amb seu a França, va revelar que Rabat tenia una llista de 10.000 telèfons, entre els quals el del president francès Emmanuel Macron i la meitat del seu govern, i també el de nombrosos activistes i periodistes, objectius potencials del seu espionatge. De fet, la investigació, en què van col·laborar disset grans mitjans internacionals, situava el Marroc en segona posició, després de Mèxic, entre els estats del món que més utilitzen Pegasus. Aquest dimecres el diari britànic The Guardian, que forma part d'aquest consorci, publica que en aquesta llista hi havia 200 números de telèfon espanyols, encara que en el moment en què es va revelar l'existència de la llista només es va parlar del telèfon de l'excorresponsal d'El País a Rabat, Ignacio Cembrero. Més tard, Le Monde va publicar que també havia estat afectat el telèfon d'Ali Lmrabet, periodista marroquí independent resident a Barcelona.

El govern espanyol comença a quedar-se sol davant el cas Pegasus. Aquest dimarts l'oposició en bloc s'ha aliat per forçar la compareixença del president espanyol, Pedro Sánchez, al ple del Congrés. Consideren que les explicacions que s'han donat fins ara són insuficients i reclamen que el cap de l'executiu doni la cara per l'espionatge a líders independentistes, però també a ell mateix i a la ministra de Defensa, Margarita Robles. Els grups independentistes, al costat també del PP, Ciutadans i Vox, han votat a favor a la d'aquesta compareixença a la junta de portaveus d'avui. Només el PSOE i Unides Podem s'hi han oposat perquè consideren que s'han de fer "passos previs" abans que el president espanyol hagi de comparèixer al Congrés.

La intel·ligència és la reducció de la incertesa per anticipar solucions i decisions polítiques en tots els àmbits: des de l'economia i l'energia fins a la seguretat. Rere aquesta definició essencial s’amaga un món poc conegut pel secretisme que l’envolta. L’eficàcia és el seu principal objectiu, i l’opacitat, la senya d’identitat que permet que l’espionatge –com a tal, un concepte il·legal, apunta l’analista en seguretat expert en jihadisme Jofre Montoto– sigui un recurs legítim per als serveis d’intel·ligència, ara al focus del debat arran del Catalangate. El CNI espanyol, doncs, no és una rara avis en aquest camp, però té una particularitat –o una anomalia– i és que, a diferència d’altres països, actua tant per les amenaces interiors, de dins de les fronteres de l’Estat, com per les exteriors.

Selfies i fotografies de les vacances, correus de feina, whatsapps personals –molt personals–, les contrasenyes del banc i el registre de l’activitat econòmica, les sèries, pel·lícules i música preferides, les hores de son diàries, el nombre de passes que hem fet caminant... Al mòbil ho guardem tot. I és l’objecte que sempre tenim a la vora. De dia, a la butxaca o a la bossa; de nit, damunt la tauleta de nit; i al lavabo, a la mà més sovint del que volem admetre. Amb un programa troià com Pegasus, qualsevol estrany pot accedir a tot el que es guarda al telèfon, però també sentir i veure tot allò que hi passa a la vora a través de la càmera i el micròfon de l’aparell. És una de les violacions de la intimitat més profundes que es poden cometre.

Des que la notícia sobre l’espionatge als líders independentistes es va fer pública a través del reportatge de la revista The New Yorker, la manera com hi han sucat pa alguns mitjans deixa entreveure un biaix gens innocent.

A cap líder polític o social de l'independentisme català o basc o de Podem el pot sorprendre que l'espiïn. Però una cosa és això i una altra que el New Yorker presenti proves que s'ha instal·lat un sofisticat material informàtic d'espionatge israelià, al qual només poden accedir els estats, en més de 60 telèfons. Una cosa és que sospitis que escolten les teves converses i una altra que apareguin proves que ho demostren i que el govern acabi reconeixent que el Centre Nacional d'Intel·ligència segurament és darrere d'un espionatge sens dubte il·legal.

El Dilluns de Pasqua, dia en què moltes famílies catalanes celebren la festa de les mones, alguns vàrem rebre d’un padrí llunyà un obsequi ben especial. El padrí és una organització canadenca sense ànim de lucre anomenada Citizen Lab, i l’obsequi tenia forma de descobriment: se’ns revelava que, després d’una investigació independent, minuciosa i seriosa, la conclusió era que més de cinquanta dirigents polítics i associatius catalans del món sobiranista havíem estat espiats a través d’un software que s’havia infiltrat als nostres mòbils.

Nova ofensiva internacional de l'independentisme català arran del ciberespionatge a diversos polítics, activistes i periodistes revelat aquesta setmana. Des de la seu del Parlament Europeu de Brussel·les, l'expresident Carles Puigdemont i l'exvicepresident Oriol Junqueras, juntament amb la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie; el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, i el diputat de la CUP Carles Riera, han anunciat que presentaran querelles en cinc països europeus –Bèlgica, Suïssa, Luxemburg, Alemanya i França–, on el software d'espionatge Pegasus es va fer servir contra l'independentisme i el seu entorn, segons la investigació de Citizen Lab.

Des que es va destapar el primer escàndol relacionat amb el ciberespionatge d'alguns governs i autoritats europees a la seva pròpia ciutadania, la Comissió Europea s'ha mostrat alertada i preocupada, però a la pràctica hi ha fet ben poca cosa. Des de Brussel·les, l'executiu comunitari ho considera "inacceptable", però assegura que no té competències per fer res més que reclamar als governs que investiguin els diversos casos que han sortit a la llum. A les últimes revelacions destapades per la revista The New Yorker arran d'una investigació de Citizen Lab, hi apareixen involucrats diversos governs europeus, com el grec i l'espanyol, amb el ciberespionatge massiu de polítics, activistes i periodistes catalans al centre de la polèmica.

La policia israeliana hauria utilitzat de manera generalitzada el programa espia Pegasus contra alts funcionaris del govern, alcaldes, líders activistes, periodistes, familiars i assessors de l'ex primer ministre Benjamin Netanyahu, així com testimonis i acusats en un dels tres expedients judicials que actualment es veuen en un tribunal de Jerusalem per presumpta corrupció.

Microsoft i Citizen Lab han comunicat aquest dijous que han detectat una altra empresa israeliana dedicada a vendre programes espia a governs i que s’han identificat més de cent víctimes, "incloent-hi polítics, activistes pels drets humans, periodistes, acadèmics, treballadors d’ambaixades i dissidents polítics". Entre aquestes víctimes, avisa Microsoft, hi ha ciutadans de Catalunya. L’empresa, Candiru, té la seu a Tel Aviv i una estructura corporativa "deliberadament opaca", segons l’informe de Citizen Lab, que afegeix que recluta exmembres de la unitat d’intel·ligència de senyals de l’exèrcit israelià.