Vox està en el punt de mira de la comptabilitat des de l'abril d'aquest any, amb acusacions de corrupció al grup parlamentari a Catalunya. Però ara el Parlament certifica que les despeses personals passades a compte del grup a la cambra catalana van existir. En total, 39.000 euros entre el 2021 i el 2022 són els que un informe de l'Oïdora de Comptes del Parlament detalla, segons ha avançat El Confidencial i ha pogut comprovar l'ARA. Qui hauria passat els rebuts personals no és altre que el president del grup i secretari general de la formació d'extrema dreta a tot l'Estat, Ignacio Garriga. L'exdiputada dels ultres Isabel Lázaro va ser la primera a alertar de les "irregularitats comptables", tot i que el partit li va restar credibilitat, al·legant que era un rampell per haver estat exclosa de les llistes per a la demarcació de Tarragona. Les despeses desgranades, però, alimenten les acusacions de sobresou que va fer l'expolítica i que el partit nega.

Si Vox tenia dos objectius en aquestes eleccions del 12-M, només n'ha aconseguit un. El seu candidat, Ignacio Garriga, ha quedat derrotat en el frec a frec amb el PP i el partit deixa de ser la primera força de la dreta al Parlament. Mantindrà els 11 diputats que ja va obtenir el 2021, encara que suma prop de 29.000 vots respecte als últims comicis. Aquest resultat, però, certifica que han salvat els mobles en el seu altre propòsit: normalitzar la presència d’un partit obertament xenòfob com el seu a les institucions catalanes, a què ara se sumaran els dos diputats d’Aliança Catalana.

Benvolgut Ignacio Garriga, li escric en solidaritat absoluta, després de llegir que una membre del seu admirable partit, Vox, l’acusa “d’haver carregat despeses personals a la targeta del grup parlamentari”. Es queixa que van des de “menjar a domicili i el cost de l'associació de pares de l'escola dels seus fills fins a adquisicions a les botigues Ametller Origen i en una llibreria de l'Opus Dei”. Sembla mentida.

Ignacio Garriga, el secretari general de Vox, va ser vexat dimarts des dels micròfons d’esRadio, per Federico Jiménez Losantos. Agafant-se a la dita cubana de l’època d’El meu avi (“Qui fos blanc, encara que fos català”) va dir: “Doncs Déu no va ser generós i als Garriga els va fer catalans i negres”. Ràpidament, en Garriga va fer un tuit on refermava l’orgull que sent per la seva mare (no esmenta la comunitat negra) i per ser català i on el titllava de “racista fastigós”. Llavors, el líder del partit, Santiago Abascal, el va repiular tot dient: “Encara que hi ha coses que no s’esperen mai, sabem que estàs endurit en pitjors batalles”. També li va dir que és “un orgull per a milions d’espanyols que confien en Vox”.

Nou episodi en la cruenta batalla que lliura Federico Jiménez Losantos contra Vox, el partit al qual el periodista d'Esradio va donar suport en els seus inicis, però que s'ha convertit en el seu blanc predilecte els darrers mesos. Durant l'emissió del seu programa aquest dimarts, Losantos fins i tot ha atacat el secretari general de Vox, Ignacio Garriga, pel seu origen i pel color de la seva pell, recorrent a una antiga dita cubana de l'època colonialista. "Qui fos blanc, encara que fos català. Bé, doncs Déu no va ser generós i als Garriga els va fer catalans i negres, però sembla que són de l'Opus i van a missa, aleshores Déu els salvarà, encara que amb aquest Papa no sé com està l'assumpte".

Quan va començar l'any, Alberto Núñez Feijóo confiava acabar-lo com un president del govern espanyol de tarannà moderat, amb un govern en solitari, i amb un PSOE ja sense Pedro Sánchez i disposat a arribar a acords amb ell. La realitat no ha pogut ser més diferent: ara és un cap de l'oposició que es manifesta al carrer gairebé cada setmana i que ha hagut de recórrer a figures clarament oposades al seu estil de fer política, com ara Cayetana Álvarez de Toledo, per competir amb Vox. El motiu de la radicalització de Feijóo no ve només de la derrota electoral de la dreta espanyolista el 23-J, sinó de l'ofensiva en diversos fronts oberts per Sánchez i que ha deixat el gallec descol·locat i els dos partits de la dreta més enfrontats que mai.

És raonable i bo que ens preocupem per la presència de discursos que atempten, clarament, contra drets fonamentals, i sobretot quan aquests discursos acaben transformant-se en propostes polítiques que, d’entrada, veiem que tenen recorregut en la nostra societat. La presència d’aquestes propostes polítiques a Catalunya ja no es pot menysprear i la seva diversificació no és signe de feblesa, sinó de possibilitat. Però, per què escandalitza més el fet que guanyi Aliança Catalana a Ripoll amb 1.401 vots que no els 150.653 de Vox a tot Catalunya? Aliança Catalana ha obtingut 8 regidors (6 a Ripoll, 1 a Manlleu i 1 a Ribera d’Ondara) i l'extrema dreta de Vox, en canvi, ha passat de tenir 3 regidors al municipi de Salt a tenir-ne 124 repartits entre 75 municipis, incloses les quatre capitals catalanes. Per què es considera Aliança Catalana una ultradreta nostrada i, en canvi, es considera Vox de Catalunya ultradreta espanyola?

Vox ha presentat aquest dimarts les línies mestres de la seva campanya electoral, que conté ecos del trumpisme. "Recuperem Catalunya" –una idea similar al famós lema del nord-americà Make America great again– és el seu eslògan de campanya, que el partit ha presentat a Barcelona en un acte amb el candidat a la Generalitat, Ignacio Garriga, i el líder del partit a Espanya, Santiago Abascal. En la línia de Trump, Abascal ha estès a més una ombra de dubte sobre els comicis. "Soc aquí per exigir unes eleccions lliures", ha advertit: "Són possibles enmig d'una pandèmia, però unes eleccions no són possibles ni legítimes sense llibertat per a tots els partits i sense igualtat".

Si una moció de censura permet alguna cosa és llibertat de temps i arguments a qui la presenta. I, tot i estar abocada al fracàs, la de Vox va servir aquest dimecres per convertir el Congrés en un aparador electoral de les seves idees. Mai abans en l'any i mig que porta a la cambra l’extrema dreta havia tingut tant de marge per exposar el seu discurs guerracivilista, antieuropeu, xenòfob, antifeminista, centralista i antiecologista, així com les seves teories conspiranoiques alineades amb Donald Trump sobre l’origen del “virus de Wuhan” i una conxorxa mundial alimentada pel magnat i filàntrop George Soros. Entre el candidat de Vox a les eleccions catalanes, Ignacio Garriga -que va presentar la moció-, i el candidat a la moció, Santiago Abascal, van sumar tres hores i mitja inicials de barra lliure per exposar el seu programa electoral.