Nou cas d'infiltració policial als moviments socials i polítics als Països Catalans, i ja en van sis. La darrera investigació de La Directa, publicada aquest dimarts, revela que un agent de la Policia Nacional va estar una mica més de dos anys infiltrat en l'activisme a Lleida, a l'entorn de l'esquerra independentista. Sota la falsa identitat de Joan Llobet Garcia, i graduat a l'Escola de Policia d'Àvila tot just un any abans d'iniciar l'operació d'espionatge, l'agent va aterrar a la capital del Segrià el setembre del 2019 i en va marxar el novembre del 2021. Durant aquest temps va implicar-se al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), va començar a militar a Endavant i va participar activament en les protestes contra la sentència del Procés (2019) i les de suport al raper lleidatà Pablo Hasél.

Vismara, Lubina i Benetau. Són els noms en clau de tres agents de la Guàrdia Civil que es van infiltrar en un grup andalús que introduïa haixix a l'Estat. El líder va acabar condemnat a vuit anys de presó i va recórrer contra la sentència dient que els agents havien vulnerat el seu dret a la intimitat. Aquesta història, que va començar entre fardells i narcollanxes a les platges d'Almeria, ha acabat representant el primer pronunciament del Tribunal Constitucional sobre els agents encoberts. És recent, del juny de l'any passat, i avala aquesta figura citant la llei allà on està recollida, la d'enjudiciament criminal.

Barcelona s'ha convertit en la capital europea de les empreses d’espionatge israelianes, que s’hi han establert durant els últims 18 mesos, segons informa el diari Haaretz. Tot un seguit de companyies d’aquest sector han escollit la Ciutat Comtal per considerar que, així, es poden obrir a un mercat més ampli i fugir de les restriccions que els ha imposat el govern israelià després de tot un seguit d’escàndols internacionals.

A finals de desembre del 2015 Podem va aconseguir representació al Congrés per primer cop després d'obtenir 69 diputats en les primeres eleccions generals a les quals es presentava. Una irrupció que va inquietar el govern del popular Mariano Rajoy, que sense que cap jutge ho demanés va fer un rastreig massiu de les bases de dades policials per investigar diferents aspectes de la vida dels nous parlamentaris. Segons ha avançat El País, l'Audiència Nacional (AN) ja té a la seva disposició les proves documentals d'aquest suposat espionatge.

Quan ho preguntes a la porta del Castell de Vincennes, els treballadors fan cara de sorpresos. "Aquí van executar Mata Hari? No ho sabíem", diuen. Cap placa ho recorda, però el 15 d’octubre del 1917 l’espia més famosa d’Europa va ser executada en aquest castell als afores de París, segurament en un dels fossars. D'altres diuen que va ser al fons del recinte, on hi havia un camp de tir d’entrenament durant la Primera Guerra Mundial. No se sap amb seguretat quin va ser el lloc de l’execució, ja que la fotografia que a vegades es fa servir per parlar de la mort de Mata Hari en realitat és un fotograma d’un film d’època.

El músic Pau Casals va ser un objectiu predilecte dels serveis d’espionatge franquista, que controlaven tots els seus moviments, sobretot mentre vivia exiliat a Prada de Conflent (el Conflent). De retruc, cobles gironines que van acostar-se al músic van rebre prohibicions i advertiments del règim.

El comportament del PP de Feijóo negant-se a, o fent-se pregar per, concertar una reunió amb Pedro Sánchez, a pesar de les reiterades propostes formulades des de la presidència del govern espanyol, té similituds amb el del PP de Rajoy quan es va negar, de manera igualment repetida, a reunir-se amb Puigdemont per discutir sobre el referèndum d'autodeterminació. En tots dos casos, els motius adduïts per obstruir el que hauria de ser el normal funcionament institucional i la interlocució entre els diferents partits polítics (el cap de l'oposició en relació amb el president del govern, en el cas de Feijóo i Sánchez, o el president d'Espanya davant del president de Catalunya, en el de Rajoy i Puigdemont) són d'índole patriòtica, i en tots dos casos, també, Puigdemont hi apareix com a antagonista. Rajoy solia dir que “no podia ni volia” accedir a debatre una qüestió que, segons la doctrina del PP en aquells dies, no es podia ni posar a l'ordre del dia d'una reunió sense atemptar contra la Constitució i l'ordenament jurídic. En l'actualitat, Feijóo i Cuca Gamarra es resisteixen a reunir-se amb Sánchez justament a causa de les “altres reunions” que diuen que manté, justament, amb Puigdemont. De manera més àmplia, afirmen que defugen trobar-se amb el líder socialista perquè s'ha associat amb els que volen destruir Espanya només per satisfer la seva ambició personal, etc. A més de fer les coses difícils, el PP aconsegueix d'aquesta manera realitzar una maniobra de desviament de l'atenció en què exhibeix autèntica mestria: fent parlar de les aliances de Sánchez (suposadament il·legítimes, il·legals i fins i tot immorals), es deixa de parlar de l'única aliança veritablement tòxica per a una democràcia, que és amb l'extrema dreta.

En l'última dècada diverses de les màximes autoritats del Govern han hagut de passar pels jutjats per causes relacionades amb el Procés, però ho han fet sempre com a investigats o acusats. En canvi, aquest dimecres el president del Govern, Pere Aragonès, ha declarat davant del jutjat d'instrucció 29 de Barcelona com a víctima de l'espionatge a l'independentisme en el marc del cas Pegasus. Aragonès ha assenyalat expressament el CNI com el responsable de l'espionatge, que, segons la querella del president, s'hauria allargat uns 20 mesos, entre el juliol del 2018 i el març del 2020, un període clau per a la política catalana i espanyola. A la sortida dels jutjats, després de declarar durant uns 45 minuts, Aragonès ha insistit en la necessitat de desclassificar la informació relativa a l'espionatge amb el programari Pegasus: "El govern espanyol té l'obligació ètica i moral de desclassificar la informació", ha dit.

Per primer cop un càrrec del Centre Nacional d'Investigació (CNI) haurà de donar explicacions com a investigat pel cas Pegasus, d'espionatge polític. Segons ha avançat Eldiario.es i ha confirmat l'ARA, un jutge de Barcelona ha admès a tràmit la querella del president de la Generalitat, Pere Aragonès, per l'espionatge al seu telèfon mòbil i ha citat com a investigada l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Paz Esteban, cessada el maig de l'any passat després que esclatés l'anomenat Catalangate. Al ser preguntat per aquesta qüestió en roda de premsa, Aragonès ha confiat en la "màxima col·laboració de totes les autoritats de l'Estat amb la justícia".

Una balena blanca de cinc metres de llarg va aparèixer diumenge passat a la costa oest de Suècia, al port de Hunnebostrand, on es va desplegar un dispositiu per alliberar-la d'una xarxa on havia quedat embolicada. El simple fet que una beluga aparegui en una costa tan poblada (i tan lluny de les aigües àrtiques on solen viure aquests cetacis) ja va generar enrenou, que es va amplificar, encara més, quan alguns experts van assegurar que es tractava d'un exemplar particular, el Hvaldimir, una suposada balena espia de Rússia.

La més gran filtració de documents classificats de la història del Pentàgon des de Wikileaks ja té un presumpte culpable, detingut i encausat per l'FBI, amb nom i cognom: Jack Teixeira, un jove de 21 anys, membre de la Guàrdia Nacional Aèria de Massachusetts, que hauria estat filtrant des del gener més d'un centenar de fotos de documents d'alt secret en una sala privada de xat de la plataforma de jugadors de videojoc Discord. Aquest divendres, ha estat acusat de dos delictes a un tribunal de Boston per recopilar i compartir informació classificada, i posar en risc la seguretat nacional dels Estats Units.

El Pentàgon està en alerta des que va transcendir divendres una suposada filtració de documents classificats, la més gran des que Wikileaks va publicar els estralls de l’exèrcit dels Estats Units a l’Iraq. Un centenar de documents, que tot just daten de fa 40 dies, revelen documentació operativa de la guerra d’Ucraïna i informació sobre l’espionatge nord-americà als seus aliats. No queda clar quants dels informes –marcats com a "top secret"– són autèntics i ja s’ha demostrat que alguns han estat modificats. Sigui com sigui, en plena preparació de l’anunciada contraofensiva ucraïnesa de la primavera, pinten un panorama molt més negre per a Kíiv del triomfalisme que Biden expressa en els seus discursos públics.

El Servei Federal de Seguretat (FSB) rus ha detingut el periodista estatunidenc Evan Gershkovich, de 31 anys, corresponsal del Wall Street Journal a Rússia, acusat d'un presumpte espionatge en interès del govern dels Estats Units. S'ha obert contra ell una causa penal que podria comportar fins a 20 anys de presó. De moment, un tribunal de Moscou ha decretat dos mesos de presó preventiva, fins el 29 de maig.

L'expresident del Panamà, Ricardo Martinelli, ha demanat al jutjat de Palma que l'investiga per un presumpte cas d'espionatge a la seva exparella que arxivi el cas perquè s'han superat els terminis màxims de la instrucció. Segons ha informat Europa Press, el jutjat havia acordat que declaràs pròximament sobre l'acusació, però encara no havia establert cap data.

L'expresident del Panamà, Ricardo Martinelli, s'ha personat davant del jutjat de Palma, que l'investiga per un presumpte espionatge a la seva parella a Mallorca fent servir els serveis d'un professional de seguretat privada i diversos guàrdies civils, segons ha informat Europa Press. Fonts properes al cas asseguren que l'expresident s'ha personat amb un advocat i procurador davant del jutjat de Violència sobre la Dona de Ciutat.

Un talp, com en algunes de les més rocambolesques conxorxes de la Guerra Freda, i una operació d'engany per descobrir un traïdor van permetre la identificació l'agost del 2021 de David Smith, un antic guarda de seguretat de l'ambaixada britànica a Berlín i exmembre de la Royal Air Force (RAF), com a espia al servei de Moscou. Aquest divendres Smith, escocès de 58 anys, ha sigut condemnat a 13 anys i dos mesos de presó pel tribunal penal Old Bailey, del centre de Londres.

Un caça F-16 dels Estats Units ha abatut aquesta matinada un quart objecte volador no identificat, aquest cop un aparell en forma d'octàgon, sobre el llac Huron, a la frontera amb el Canadà. És l'últim episodi de la història que va començar a finals de gener, quan Washington va detectar i abatre un globus que va considerar un aparell espia de la Xina.

Un globus aerostàtic espia de la Xina sobrevola els Estats Units i dimecres era al nord-oest del país, al cel de Montana. Ho ha denunciat aquest dijous a la nit el Pentàgon dels Estats Units en un comunicat en què assegura que el govern nord-americà està seguint "de prop" els moviments de l'enginy. Segons Pat Ryder, brigadier general i portaveu del quarter general de la Defensa del país, de seguida que el van detectar "es va actuar immediatament per protegir-se davant la recopilació d'informació delicada".

El govern de l'Iran ha informat que ha executat Alireza Akbari, un ciutadà amb doble nacionalitat iraniana i britànica condemnat sota l'acusació de treballar per als serveis secrets del Regne Unit. El primer ministre britànic, Rishi Sunak, ha qualificat l'assassinat d'Akbari, que havia sigut viceministre de Defensa del govern iranià entre el 1997 i el 2005, d'acte "cruel i covard".