“Si m’he allargat més del que havíem previst inicialment no ha estat per la dificultat del procés de traducció, sinó perquè he passat molta pena. Quan llegeixes aquest llibre com a lector i et trobes amb passatges durs, pots passar-los ràpid, com quan veus una pel·lícula i et tapes els ulls. Però quan ho tradueixes, t’hi has de ficar, t’has de recrear en cada paraula i cada expressió. I ha estat complicat”. Així resumeix l’escriptora i traductora Laia Malo el que ha suposat dur a terme la primera traducció al català de L’ocell pintat, de Jerzy Kosiński, una novel·la que tot i haver passat relativament desapercebuda i haver estat volgudament ignorada durant anys, Malo no dubta a qualificar d’una de les “grans obres de la literatura universal”. “Va ser l’editor Tomeu Canyelles qui me la va posar a les mans perquè era un llibre que l’havia marcat a la seva adolescència. I després de llegir l’original em vaig posar a investigar i no vaig entendre com podia ser que no existís encara cap traducció al català, no només pels temes que tracta, que són importantíssims, sinó perquè la literatura catalana sempre ha fet cas de les minories, de les persones desplaçades i massacrades durant la Segona Guerra Mundial. De fet, la primera traducció que se’n va fer al castellà, publicada l’any 1968, la signava un poeta català: Agustí Bartra”.

U n cop van haver prohibit la celebració del Nadal tal com, de primer, ens l’havien inculcat, publicitat i fet celebrar per mitjà de coaccions, n’hi va haver més d’un que es va demanar què carai era allò que ara s’entristia de no poder fer. Reunions amb individus amb qui tanmateix no s’avenia? La despesa ignominiosa en regals i quincalla? Els àpats sense mesura? Balls i vici fins a l’endemà? Entre els qui rondaven la ciutat, es percebia una vacil·lació, una inèrcia col·lectiva estroncant-se. Què punyetes era, això del Nadal...