La WWDC25, el congrés anual d’Apple per a creadors d’aplicacions i serveis celebrat aquesta setmana, ha deixat una sensació palpable de cautela que contrasta amb les ambicioses promeses d'intel·ligència artificial (IA) que l’empresa va llançar l'any passat. Després d'una edició de 2024 que va prometre una revolució amb Apple Intelligence però que amb els mesos va acabar sent percebuda com un llançament fallit amb anuncis fantasiosos sense fruits, les expectatives per a aquest any ja eren molt baixes. Apple ha renunciat a donar grans titulars i ha optat per un enfocament incremental i mesurat.

La Comissió Europea (CE) ha anunciat una multa de 500 milions d'euros a Apple i una altra de 200 milions a Meta (matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp) per infringir la llei de mercats digitals (DMA) europea, que va entrar en vigor el març del 2024. Les sancions arriben en plena guerra comercial entre els Estats Units i la resta del món, incloent-hi la Unió Europea.

Durant dècades, lobistes d'empreses dels EUA han pressionat perquè la Xina obrís les portes a bancs, companyies aeroespacials i cadenes de menjar ràpid. El fabricant d'avions Boeing, per exemple, va començar a rebre comandes del gegant asiàtic poc després d'una visita de Richard Nixon el 1972. Però ara, molts dels empresaris nord-americans al país veuen com el seu propi govern està desmantellant gran part de la feina feta.

Tot i que quan es pensa en Apple inevitablement s'arriba a la figura de Steve Jobs, la gran tecnològica no seria el que és ara sense el seu altre pare, Steve Wozniak (Califòrnia, 1950). És enginyer electrònic, malgrat que ell es defineix com a "inventor", i va marcar un abans i un després en el món de la tecnologia amb el desenvolupament del primer ordinador personal la dècada del 1970. L'Apple I s'acabaria convertint en la primera computadora llançada per la marca de la poma mossegada quan, juntament amb Jobs, van començar a comercialitzar-la el 1977.

David Bellos reconeix que si morís avui mateix, les idees del seu llibre encara estarien protegides setanta anys més, durant els quals l'editorial i els seus hereus continuaran explotant un assaig que critica, precisament, la deriva especulativa dels drets d'autor. A Copyright, la industria que mueve el mundo (Península, 2025), aquest professor de francès i literatura comparada de la Universitat de Princeton analitza amb l'advocat especialitzat en propietat intel·lectual Alexandre Montagu com aquest concepte s'ha acabat convertint en una eina que beneficia unes poques grans multinacionals i frena la creativitat que prometia defensar.

Vint-i-quatre hores després d'afalagar Donald Trump amb l'anunci d'una inversió supermilionària als Estats Units –500.000 milions de dòlars els quatre anys vinents–, els accionistes d'Apple han decidit aquest dimarts, en la junta general anual, que no s'empassen les directrius de Washington i que no suprimeixen les polítiques de diversitat, equitat i integració (DEI) que han seguit fins ara. Apple torna a distingir-se de la resta de competidors, no només pels seus dissenys, sinó distanciant-se de companyies com Meta, Google, Amazon, Walmart o McDonald's, que sí que han fet seus els nous vents reaccionaris que bufen als Estats Units.

Les incerteses provoquen inseguretats. I les inseguretats incentiven els autoritarismes. En una primera etapa sembla que hi haurà una congruència entre les orientacions econòmiques i de poder de la Casa Blanca i la cort dels magnats empresarials que li donen suport: les Set Magnífiques (The Magnificent Seven) del nou imperialisme tecnològic (Meta, Apple, Microsoft, Alphabet, Nvidia, Amazon, Tesla).

És una sèrie de gran sensibilitat i amb una cinematografia preciosa, però per al gran públic és una gran desconeguda. No ho és tant per a la premsa especialitzada, que la considera una de les millors ficcions del moment. Pachinko, una de les grans joies ocultes de la plataforma Apple TV+, estrena aquest divendres la seva segona temporada, un nou episodi de l'èpica història d'emigració d'una família coreana durant diverses generacions. Si quan es va estrenar la primera entrega, el març del 2022, el repartiment de la sèrie era pràcticament desconegut pels espectadors, amb la segona això ha canviat: entre les actrius de la sèrie, hi torna a haver Anna Sawai, ara tota una estrella gràcies a l'èxit de Shogun (de fet, la intèrpret neozelandesa d'origen japonès podria guanyar l'Emmy a millor actriu dramàtica aquest setembre). També forma part del càsting Youn Yuh-jung, guanyadora d'un Oscar a la millor actriu secundària per Minari.

"El que està passant amb Nvidia en l'era de la intel·ligència artificial (IA) és el mateix que va passar amb les pales quan hi va haver la primera febre de l'or". Així defineix el professor del màster en mercats financers de la Barcelona School of Management (UPF) Xavier Brun el fenomen que hi ha hagut aquest darrer any amb la tecnològica nord-americana, que s'ha evidenciat encara més aquestes últimes setmanes, quan Nvidia ha superat en capitalització Apple i Microsoft i s'ha convertit en l'empresa més valuosa del món.

Tal com s’esperava, la intel·ligència artificial (IA) ha protagonitzat la WWDC, el congrés anual d’Apple per als creadors d’aplicacions i serveis vinculats a les plataformes de la marca. Tothom donava per fet que l’empresa mouria fitxa en aquest àmbit del mercat tecnològic on l’activitat s’ha desfermat l'últim any i mig. I així ha estat, però a la manera d’Apple, que alguns trobaran poc ambiciosa i uns altres magistral.

Apple podria enfrontar-se a una batalla legal realment estrambòtica després que un empresari britànic hagi presentat una demanda de 5 milions de lliures contra la multinacional estatunidenca. Concretament, l'home ha acusat l'empresa d'enganyar els usuaris sobre l'eliminació dels missatges a l'aplicació iMessage, la qual cosa va conduir al descobriment de la seva infidelitat i posterior divorci.

John Sturges va dirigir el 1960 el western Els set magnífics, que tenia per subtítol “Van lluitar com set-cents”. Eren, cordeu-vos els cinturons, Steve McQueen, James Coburn, Horst Bucholtz, Yul Brynner, Brad Dexter, Robert Vaughn i Charles Bronson. Avui les set empreses magnífiques són les cinc grans plataformes tecnològiques (BigTech) Apple, Microsoft, Alphabet (Google), Meta (Facebook) i Amazon, a les quals s'hi ha afegit Tesla i el fabricant de xips avançats NVIDIA. Aquestes empreses van generar més del 60% de la pujada de vora el 25% de l’índex borsari S&P 500 als EUA l’any 2023, del qual tenen prop del 30% de la capitalització. El seu dinamisme explica també la discrepància de retorns amb la borsa europea.

El govern dels Estats Units ha presentat aquest dijous una demanda contra la companyia Apple per les seves pràctiques monopolístiques amb els telèfons mòbils iPhone. Es calcula que més d'un bilió de persones tenen alguna unitat d'aquest model de smartphone.

En una mà sobren dits per comptar els noms que han ocupat fins ara la posició de marca de telèfons mòbils més venuda al món. Motorola va ser-ho fins a l’any 1998, quan Nokia va destronar-la i s’hi va mantenir durant 14 anys. El 2012 l’empresa finesa va cedir el lloc a la sud-coreana Samsung, que ha regnat durant 11 anys més. Però fa poques setmanes es va formalitzar un nou relleu: amb 234,6 milions d’iPhones despatxats en el conjunt de 2023, Apple se situa per primera vegada com la marca més venuda a escala mundial, i supera els 226,6 milions de Samsung.

Apple confia inaugurar una nova era de la realitat virtual i augmentada amb el seu casc Vision Pro, que es pot reservar des d’aquesta setmana i arribarà a les botigues el 24 de febrer, inicialment només als EUA. Tim Cook, el màxim responsable de l’empresa, reconeix que les vendes seran “extremadament lentes” aquest any i que “la gent no apreciarà [el Vision Pro] fins que el provi”. El seu preu, a partir dels 3.500 dòlars, tampoc ajudarà a dinamitzar les vendes després de les primeres setmanes, per molt que Cook digui que “és el dispositiu d’electrònica de consum més avançat que s’ha creat mai”.

Jean-Noël Barrot, ministre francès de Transició Digital i Telecomunicacions, ha assegurat al diari Le Parisien que el govern del seu país demanarà a Apple aturar la comercialització de l'iPhone 12 després que diferents proves hagin demostrat que l'smartphone emet ones electromagnètiques per sobre dels límits legals. Els supervisors de l'ANFR, l'Agència Nacional de Freqüències, asseguren que els iPhones 12 mostren una xarxa d'absorció específica superior al legalment permès. Barrot ha explicat que una actualització del software hauria de ser suficient per corregir els problemes de radiació d'aquest model, que la companyia nord-americana comercialitza des del 2020.

En un mercat mundial de smartphones estancat o en declivi, Apple sempre havia aconseguit incrementar la facturació malgrat vendre menys unitats de l’iPhone, el producte que li aporta la meitat dels ingressos. No hi havia cap secret: només es tractava de fer cada model nou més car que l’anterior. Per ara, això s’ha acabat: alguns models del nou iPhone 15 que l’empresa ha presentat aquest dimarts són fins i tot una mica menys cars que els iPhone 14 que substitueixen.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha multat amb 194,15 milions d'euros diferents societats dels grups Amazon i Apple per arribar a pactes que restringien la competència a la pàgina web de la companyia de comerç electrònic. Es tracta de la segona sanció més elevada que imposa l'organisme que dirigeix Cani Fernández, després que el juliol de l'any passat imposés una multa històrica de 204 milions d'euros a sis grans constructores que es van repartir infraestructures públiques durant 25 anys.

Podríem pensar que la majoria de les nostres activitats quotidianes són privades. Poques vegades hi ha algú que escolti deliberadament les nostres converses, que espiï on anem a comprar o que ens segueixi quan ens desplacem. El govern necessita alguna mena d’ordre o manament judicial per poder sentir les nostres trucades telefòniques, per descobrir quins llibres hem tret de la biblioteca o per llegir el nostre correu.

El 20 de setembre del 1989, Jean-Louis Gassée estava nerviós. Aquell dimecres, el cap de productes d'Apple estava a punt de fer un anunci important. Va pujar a la tarima d'un centre de convencions de Universal City, a Califòrnia, va beure un glopet d'aigua i es va dirigir a l'auditori, que el mirava expectant. "Avui és el naixement oficial del darrer membre de la família Macintosh: el Macintosh Portable", va pronunciar. De seguida, el públic va arrencar a aplaudir. Es tractava del primer ordinador portàtil de la història de la companyia.