El fundador i líder empresonat del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdullah Öcalan, ha fet una crida a abandonar la lluita armada i avançar cap a la dissolució de l'organització. Aquest moviment marca una fita en el llarg i conflictiu enfrontament entre la milícia kurda i l'estat turc. Després de més de quatre dècades de lluita, aquest missatge, retransmès aquest dimarts, podria canviar dràsticament el curs de la relació entre el PKK i Turquia, així com la dinàmica a la regió kurda i en les relacions internacionals de Turquia.

Alguna cosa s’està movent a Turquia des de fa un parell de mesos. Hi ha indicis que el Govern turc estaria disposat a negociar amb el grup kurd Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) després de més d'una dècada des de l’últim intent per aconseguir la pau amb aquest grup, quan gairebé es va aconseguir, cosa que hauria posat fi a quaranta anys d'enfrontaments.

El moviment inspirat en Abdullah Öcalan a Rojava (nord-est de Síria) protagonitza una experiència única al Pròxim Orient que defensa un model confederal d'autonomies kurdes per damunt dels estats, els drets de la dona, l'ecologisme i una economia de base cooperativa. I ho fa contra dos estats poderosos –Turquia i Síria– i també contra els fanàtics de l'Estat Islàmic, als quals ha combatut amb el suport dels Estats Units. En parlem amb Sozdar Derik (Rojava, 1979), membre de la comandància general de la guerrilla de la Unitat Kurda de Protecció de les Dones (YPJ) i la Unitat Kurda de Protecció Popular (YPG), que ha visitat Barcelona convidada per la Fira Literal.

Divendres al migdia, al centre de París, un home de 69 anys va assassinar a trets tres persones i en va ferir cinc més. El personal d'una barberia va aconseguir immobilitzar l'home, que anava armat amb una pistola, i quan la policia el va detenir va dir que era "racista". El Consell Democràtic Kurd de França ha convocat aquest migdia una protesta a la plaça de la República per homenatjar els tres assassinats i exigir una investigació a fons. Justament d'aquí a dues setmanes s'havia de commemorar el desè aniversari de l'assassinat també a la capital francesa de tres militants kurdes a mans d'un agent turc, el 9 de gener del 2013, uns fets sobre els quals les autoritats franceses han mantingut el "secret de defensa".

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha anunciat aquest dimarts que llançarà una operació terrestre, "amb tancs i soldats", contra les milícies kurdes "tan aviat com sigui possible". D'aquesta manera, Turquia pretén intensificar els atacs aeris dels últims dies al nord de Síria i de l'Iraq, oficialment com a represàlia per l'atemptat del 13 de novembre a Istanbul, que Ankara assegura que va ser obra del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), tot i que l'organització ho nega.

El culebró sobre l'entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN, únicament alimentat per Turquia, ha arribat aquest dimarts a un nou capítol, amb la visita del nou primer ministre suec, el conservador Ulf Kristersson, a Ankara. En la mateixa línia de sempre, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha reiterat que el memoràndum trilateral signat a la cimera de Madrid del mes de juny ha d'implementar-se a la pràctica i no només verbalment. I Erdogan, que vol accions per part d'Estocolm, no les està apreciant. De fet, el màxim mandatari turc ha afirmat que el problema més gran és “l'actitud” sueca davant la lluita contra el terrorisme.

El govern suec ha superat aquest migdia una moció de confiança presentada per la ultradreta contra el seu ministre de l'Interior i Justícia, Morgan Johansson. Aquest fet, que en un altre moment seria un tema intern, amenaça ara amb traspassar les fonteres, ja que pot tenir un impacte directe en el procés d'ingrés de Suècia a l'OTAN. I és que en la votació (174 vots a favor i en calien només 175 perquè fos aprovada) ha estat clau el vot de la diputada independent Amineh Kakabaveh, d'origen kurdoiranià, que ha condicionat la seva abstenció al fet que el govern de la primera ministra, Magdalena Andersson, mantingui els acords de suport a les organitzacions kurdes. Justament el que el règim turc de Recep Tayyip Erdogan exigeix que s'acabi per acceptar la integració del país a l'Aliança Atlàntica, una decisió que requereix la unanimitat dels seus membres.

Enmig de la picabaralla pel veto turc a l'entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN, el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, tensa encara més les relacions a l'interior de l'aliança transatlàntica amb una nova ofensiva militar a Síria. Erdogan ha anunciat aquest dimecres la seva intenció de llançar una nova operació sobre el nord de Síria, a la zona limítrof amb el seu país, amb l'objectiu, ha dit, d'eliminar els terroristes de Tell Rifaat i Manbij. Durant un discurs davant dels legisladors del seu partit, AK, Erdogan ha confirmat així el que ja va apuntar la setmana passada, quan va parlar per primer cop de tornar a Síria per enfrontar-se de nou a la milícia kurdo-siriana YPG, que Ankara considera una branca local del proscrit Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), declarat organització terrorista.

Les milícies kurdes del nord de Síria han anunciat aquest dimecres que han recuperat el control d'un centre de detenció de presoners del Daeix (acrònim àrab de l'Estat Islàmic) amotinats des de la setmana passada. El centre de Gerweran, a la localitat d'Al-Hasaka, acollia uns 700 menors, sospitosos de ser fills dels jihadistes, que havien estat utilitzats com a escuts humans, segons la versió de la milícia, les Forces Democràtiques de Síria (FDS). Els milicians no han revelat si hi ha hagut víctimes entre els nois.

La policia de Noruega ha confirmat la identitat d'un cos trobat a la costa a principis d'any. Es tracta d'un nen de poc més d'un any que es deia Artin i que va morir al canal de la Mànega després que s'enfonsés la petita barca de pesca on viatjava amb quatre membres més de la seva família. Els cossos dels pares i els dos germans de l'Artin s'havien recuperat, amb un total de 19 cadàvers, però el nadó s'havia donat per desaparegut. Segons l'ONG Hengaw, a la pastera hi anaven 28 persones. Intentaven arribar a Anglaterra des de França.

Fins a 108 dirigents de l'esquerra prokurda de Turquia s'enfronten des d'aquest dilluns al judici per les protestes del 2014 contra el setge de Kobane, la ciutat kurdosiriana fronterera que va resistir l'atac de l'Estat Islàmic. Entre els acusats hi ha els dos líders de l'HDP, Selahattin Demirtas i Fiden Iüksedag, en presó preventiva des de fa cinc anys, i també figures destacades com l'alcaldessa de Diyarbakir, Gültan Kisanak. L'HDP, plataforma que agrupa partits d'esquerra i les principals formacions kurdes, que va arribar a ser la tercera força del Parlament d'Ankara, ha estat fortament perseguit els últims anys, amb molts dirigents empresonats, alcaldes cessats i ara en procés d'il·legalització, acusat de vincles amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), considerat terrorista pels Estats Units i la UE, un vincle que els representants de l'HDP neguen. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha reclamat unes quantes vegades l'alliberament de Demirtas perquè considera que s'han vulnerat els seus drets processals.

Condemnada a 22 anys i 3 mesos de presó, l'exdiputada kurda Leyla Güven ha estat detinguda aquest dimarts a la regió de Diyarbakir. Dilluns un tribunal turc la va sentenciar per terrorisme considerant-la membre del Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK. La dirigent kurda, de 56 anys, va ser elegida diputada del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), la coalició d'esquerres pro kurda, que era la tercera força al Parlament turc.

A l final, a Behrouz Boochani li va resultar difícil decidir què s’havia d’emportar i què havia de deixar al motel. Escampades pel terra de linòleum de l’habitació hi havia piles de roba i de llibres en persa, així com cendrers plens a vessar de burilles. Era un matí de novembre de l’any passat a Port Moresby, la capital de Papua Nova Guinea. A fora, els galls cantaven rabiosament sota l’abrasador sol equatorial. L’habitació de Boochani estava abarrotada; per mantenir la porta oberta, hi havia repenjat una paperera plena de restes i envasos de menjar preparat. Tot el que posseïa, tots els objectes i talismans reunits durant sis anys i mig de presó, s’amuntegava en aquesta petita habitació. Boochani era un dissident iranià i un migrant; un detingut i un refugiat. Al matí havia de tornar a emprendre la marxa amb l’esperança d’una nova vida. En realitat, no tenia cap mena d’importància el que s’endugués o no. “Se me’n fot, d’aquests llibres”, va dir de sobte, tot i que molts contenien obres del mateix Boochani.

La Jihan diu que no sap ni per on començar. Era un dia de celebració únic a la vida: un casament, el de la seva germana, que un bombardeig de l’OTAN va interrompre en segons, de forma abrupta. Aquesta kurda de 36 anys no pot evitar riure quan recorda la imatge dels comensals, tots molt mudats, mirant-se els uns als altres a la part del darrere d’un camió de bestiar. Després, torna a plorar.

Que falti el te durant un retrobament al Pròxim Orient és realment estrany, encara que aquesta última vegada els motius fossin de pes. El 9 d’octubre, la primera bomba turca sobre sòl kurdosirià va destruir una planta de tractament situada just a la frontera. Mig milió de persones no tenen aigua potable des de llavors. Va ser just aquest dia quan els Jalil, pare i fill, van fugir de la seva Serekaniye natal per buscar refugi a Al-Hasakah, 80 quilòmetres més al sud. Però aquí tampoc hi arriba l’aigua.

La guerra de Síria té molts perdedors. La població civil en primer lloc, que des del 2011 ha vist engolit en un bany de sang el seu clam de llibertat i justícia contra la dictadura dels Assad. I ara també els kurds, a qui el 7 d’octubre Donald Trump abandonava a la seva sort davant l’agressió de Turquia, després d’anys d’utilitzar-los com a carn de canó en el combat contra els jihadistes del Daeix. Davant la violència de l’ofensiva turca amb milícies jihadistes, que ha deixat almenys 300.000 desplaçats, la direcció kurda optava per posar-se en mans del seu vell enemic, el règim d’Al-Assad. Enmig de la destrucció s’erigeix un guanyador: el president rus, Vladímir Putin, que ha aconseguit convertir Moscou en àrbitre imprescindible al cor del Pròxim Orient.

Almenys 100.000 civils han fugit del nord de Síria durant els dos primers dies d’ofensiva turca, segons va informar per WhatsApp des de la zona de conflicte el Centre d’Informació de Rojava (RIC, segons les sigles en anglès). Moltes d’aquestes persones s’han desplaçat a la regió d’Al-Hassaka, mentre que d’altres han intentat fugir per la localitat de Tel Temir, en direcció a les muntanyes de Sinjar, a l’Iraq. La xifra de víctimes és molt confusa, però el RIC ja parla d’almenys 15 persones mortes i 25 de ferides.

Aliats d'un sol ús. Aquest és el missatge del president nord-americà Donald Trump als kurds de Síria. Després que durant més de tres anys les milícies kurdes hagin combatut l'Estat Islàmic poble a poble fins a esborrar el seu califat del mapa, ara Washington els deixa a l'estacada. Mentre les tropes nord-americanes s'han començat a retirar després de l'anunci sorpresa emès per la Casa Blanca dilluns, l'exèrcit turc prepara una ofensiva a gran escala per controlar un territori encara indeterminat al llarg de la frontera, amb l'objectiu d'eliminar de la zona els kurds, que titlla de "terroristes", i repoblar-la amb dos milions de refugiats sirians acollits a Turquia. Una operació de gran abast amb què el president turc, Recep Tayyip Erdogan, pretén no només allunyar les milícies kurdes de les YPG (Unitats de Protecció Popular) de la seva frontera sud, sinó també generar un canvi demogràfic i de pas treure's de sobre bona part dels refugiats.

La Casa Blanca ha donat llum verda a una operació militar turca de gran abast al nord de Síria. Els Estats Units retiraran les seves tropes de la zona i abandonaran els que fins ara havien sigut els seus aliats en la lluita contra l’Estat Islàmic: les milícies kurdes. Els kurds de Síria –que enmig del caos en què ha caigut el país després de la revolució contra el règim de Baixar al-Assad han construït una autonomia de facto’– es queden sols davant Turquia, el seu principal enemic.