Entre Víctor Valdés i Iñaki Peña només hi ha hagut un porter procedent de La Masia que s'hagi fet un lloc en el primer equip del Barça: Jordi Masip (Sabadell, 1989). El vallesà, que acaba d'anunciar que es retira als 36 anys, és un dels que ha arribat més lluny en el Joc del Calamar que s'ha de superar per arribar a ser un porter d'elit. Sobretot si el teu equip és el Barça. "Vaig jugar quatre partits en el primer equip en tres temporades i tinc nou títols. Més títols que partits jugats", diu Masip durant la conversa amb l'ARA en un banc de fusta del Parc de Catalunya de Sabadell. Sembla que plourà i fa fred per ser març. Bromeja que ha portat cap aquí el temps de Valladolid, on va jugar les últimes set temporades i es va fer un nom.

L’Espanyol va tornar a jugar amb foc, però aquest cop no es va cremar. Una rematada de cap del debutant Roberto Fernández va servir per rescatar els blanc-i-blaus en un partit que se l’havia complicat més del previst davant del Valladolid (2-1) tot i avançar-se al marcador amb un preciós gol de Puado. Tres punts al sarró per treure el cap provisionalment del descens en un partit on l’únic motiu per l’esperança va ser l’estrena del punta cordobès, que va demostrar que un davanter també pot marcar gols amb el dorsal 2. 

Koeman va tornar a revolucionar l’onze inicial en el matx contra el Valladolid. Les rotacions del tècnic neerlandès van asseure aquest cop a la banqueta dos dels homes indiscutibles en els últims partits: Philippe Coutinho i Antoine Griezmann van quedar fora.

La primera final per intentar seguir en la lluita pel títol de Lliga és a Valladolid aquest dissabte (19:30 h, Movistar LaLiga). El Barça necessita sumar els tres punts per no deixar en solitari el Reial Madrid al capdavant de la classificació. Tot i que no depenen d'ells mateixos, els blaugranes han de sumar tots els punts en els últims tres partits de la competició i esperar que els blancs en perdin pel camí.

Ho va aconseguir a les rondes prèvies, a la fase de grups de l’Europa League i també a la Copa del Rei. A la Lliga, però, no hi ha manera. Després de 25 jornades, l’Espanyol és un dels cinc equips de Primera (juntament amb l’Osasuna, el Valladolid, el Celta i el Leganés) que enguany encara no sap què és enllaçar dues victòries consecutives en aquesta competició. No ho aconsegueixen des del tram final del curs passat, quan van registrar tres triomfs seguits que els van permetre accedir a Europa. Això sembla ara una quimera per als blanc-i-blaus.

L’Espanyol torna a sentir el fred que ha patit durant mesos. Sense l’abric de Raúl de Tomás, el conjunt d’Abelardo Fernández s’ha complicat una mica més la vida en un José Zorrilla on han patit una nova dolorosa derrota que, a més, serveix d’aspirina per al Valladolid, que s’escapa a deu punts dels blanc-i-blaus. Entrebanc força inoportú dels espanyolistes en un estadi que feia gairebé quatre mesos que no veia un triomf local. En un duel condicionat per una matinera expulsió de David López (per una primera groga injusta i una segona d’innecessària), els blanc-i-blaus s’han allunyat força de la imatge d’equip viu i valent que van mostrar una setmana enrere al Sánchez Pizjuán.

Eliminat de la Copa i amb l’Europa League vista per a sentència, l’Espanyol pot centrar-se, per fi, en una Lliga que no ha deixat de donar-li maldecaps des que va arrencar el curs. Abelardo Fernández, tercer tècnic d’aquesta temporada, va ser contractat amb una missió principal: assolir la permanència. Ni més, ni menys. En la cursa per perseguir-ho ha hagut de sacrificar dues competicions que il·lusionaven, però que també condicionaven la planificació esportiva. L’onze proposat a Wolverhampton no va ser l’esperat per molts seguidors, que van resignar-se, desencisats, a veure com s’esvaïa cruelment el somni europeu. L’aposta d’Abelardo, però, va ser conseqüent amb l’encàrrec que havia rebut el tècnic asturià: treure l’equip de la zona baixa de la classificació amb només 20 finals per disputar.

Només tres equips poden baixar de categoria, dos dels quals ja estan confirmats. La derrota del Rayo Vallecano per 4-1 contra el Llevant, un rival directe, el condemna a tornar a Segona. L'Osca, que al descans ja perdia per 0-5 i ha acabat 2-6 contra el València, és l'altre conjunt que jugarà a la categoria de plata la pròxima temporada.

El Madrid ha tirat de fortuna per salvar els mobles contra un Valladolid combatiu que ha estat a punt de donar la sorpresa al Santiago Bernabéu (2-0). Els blancs han acabat sumant un triomf immerescut gràcies a dos gols al tram final: Kiko Olivas ha desviat un tir de Vinicius al minut 83 que no anava ni a porteria i que ha acabat desviant al fons de la xarxa. Poc després, al minut 89, Ramos ha transformat a l'estil Panenka un penal provocat per Benzema.