Nou capítol de l'opa del BBVA al Banc Sabadell. I l'episodi es representa al Regne Unit, on hi ha TSB, la filial britànica de l'entitat financera catalana. I amb un tercer protagonista, el Santander, que aprofita l'ocasió per reforçar-se en un mercat dels considerats "segurs", on ja té una important presència. I de rebot descol·loca un dels seus principals competidors, el BBVA. La jugada torna a fer trontollar una opa que fa més d'un any ja va començar amb mal peu.

L'opa del BBVA al Sabadell es comença a semblar a la que l'antiga Gas Natural (avui Naturgy) va llançar el 2005 a Endesa. Després d'una ofensiva dirigida des del govern del PP, l'operació va descarrilar i La Caixa, principal accionista de Gas Natural, va acabar de patrocinadora de la selecció espanyola de futbol. S'havia superat el perill de catalanitzar una Endesa que al final va acabar en mans italianes (Enel).

Abans d’argumentar el títol d’aquest article, que pretén explicar les raons per les quals el BBVA hauria d’avortar l’opa sobre el Banc Sabadell, vull subratllar dues premisses que no són de cap manera menors: la primera és que el banc d’origen basc té tot el dret a intentar comprar un altre banc. Aquest dret no només deriva d’un marc legal que ho fa possible, sinó que descansa en la lògica de mercat; qualsevol pot pretendre adquirir un competidor, si aquest accepta ser comprat. La segona premissa consisteix a afirmar que són els propietaris del Banc Sabadell, i només ells, els que tenen la potestat de vendre o de rebutjar l’operació.

El Banco Santander va prendre el control del Banesto l'any 1998, però no va ser fins al 2013 que aquest segon va desaparèixer del tot integrat dins el primer. Ara, aquell escenari es podria repetir, però amb el BBVA i el Banc Sabadell com a protagonistes i el motiu és la condició per raons d'interès general que el govern espanyol ha decidit afegir a l'opa hostil. El consell de ministres d'aquest dimarts ha acordat imposar al BBVA mantenir el Banc Sabadell per separat durant tres anys, amb la possibilitat d'ampliar-ho dos anys més, és a dir, durant un total de cinc anys.

Aquest article el signen conjuntament Pere Aragonès, Artur Mas, Ximo Puig, Antoni Castells, Jaume Giró, Oriol Junqueras, Andreu Mas-Colell, Natàlia Mas Guix i Vicent Soler

Luis de Guindos, avui vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), va ser el primer ministre d'Economia que amb la llei de defensa de la competència de l'any 2007 a la mà va decidir el 2012 elevar una opa al Consell de Ministres ii va al·legar raons d'interès general. Es tractava de l'operació de compra de La Sexta per part d'Antena 3. Era l'únic ministre del rang que podia penjar-se aquesta medalla, fins aquest dimarts a la tarda, quan l'actual ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, decidia fer el mateix en el cas de l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell.

A partir d'ara està en mans del govern espanyol el futur de la possible fusió del BBVA amb el Banc Sabadell. Després de convocar una consulta pública inèdita en una concentració empresarial tot i el vistiplau de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), l'executiu sembla haver mirat de carregar-se de raons per prendre una decisió. I aquesta podria ser la de complicar l'operació, perquè tenien més incentius per participar-hi els contraris que els favorables, a diferència de l'1-O, tot i que el govern ha insistit que no era un referèndum.

La importància econòmica del Banc de Sabadell a Espanya és menor que a Catalunya. A Catalunya, dues de cada tres pimes són clientes del Banc de Sabadell; a Espanya, una de cada dues.

1. Salvador Illa sap donar titulars. Té la virtut d’encunyar frases que, dites amb el convenciment d’un catòlic auster, guanyen credibilitat. En el fastigós cas de la nena de 12 anys violada i explotada sexualment durant dos anys mentre era una menor tutelada per la Generalitat, el president Illa ha promès “arribar fins al final” en la investigació. La nova consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, també ha garantit que aniran “fins al final” per aclarir què passava a la DGAIA (direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència). Com pot ser que es cometessin delictes com aquest i no saltessin les alarmes? I, quan s’arribava a conèixer el cas –sembla que per la denúncia d’un convidat a violar la menor–, per què es mirava de tapar i de silenciar amb les formes antigues? Allò de la roba bruta es renta a casa, potser? Però això no era roba bruta, només. Ahir, en l’excel·lent reportatge de Marta Rodríguez a l’ARA, un testimoni assegurava, parlant de les nenes que resideixen en centres de la DGAIA, que “les relacions sexuals amb homes adults a canvi de regals o de diners són el pa nostre de cada dia”. Tela. Aquí fallen els controls i els protocols, en una DGAIA que ja ha sortit massa vegades als diaris en els últims vint anys. La justícia ja està fent el camí amb el cervell de la trama d’aquest cas –per a qui la Fiscalia demana 107 anys de presó– i amb els 16 pederastes investigats per agressió sexual a la mateixa menor tutelada. Potser “anar fins al final” també voldrà dir que els responsables polítics que han permès tot això, per incapacitat o per poca vigilància, també responguin davant de qui calgui. Esperem-ho. De moment, per més que la gran majoria de treballadors i educadors socials vinculats a la DGAIA facin una feina encomiable, el volum (5.200 menors tutelats que viuen en centres) i la falta d’eines per a un material tan sensible ens allunya d’una gestió òptima. Anar fins al final també obliga a repensar com fer front, d’una manera humana, possible i efectiva, a una realitat molt complexa. Fer-ho com fins ara, o posar-hi pedaços, està clar que no serveix.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha dit la seva sobre l'opa del BBVA al Banc Sabadell. Ara som en un moment més polític: la fase en què el govern central –com estableix la normativa– s’ha de pronunciar sobre les condicions addicionals que imposi al BBVA per raons d’interès general. A partir d’aquí, si el BBVA manté l'opa, la paraula la tindran els accionistes.

Intento entendre aquest curiós concepte que es diu “opa hostil” (em meravella el desacomplexat “hostil”) sobre el Banc Sabadell. M’expliquen que les “fusions bancàries” a Espanya “han suposat, en alguns casos, retallades de fins al 50% en les estructures de gestió”. No parlem, només, de tancar oficines i acomiadar persones. Tinc la hipoteca en un banc, petit i basc, que és el que em va fer el millor tracte. Per a mi, una treballadora, un dos per cent o un dos i mig per cent suposa mitja vida. En aquest banc, sí, valoro que em coneguin pel nom. Molt poques vegades a la vida en tinc, de tracte personal. Al súper em fan passar per la caixa ràpida, a Twitter em contesta un robot.

L’oferta pública d’adquisició (OPA) que el BBVA ha llançat sobre el Banc Sabadell no és només una operació financera més: pot tenir un impacte rellevant en la configuració del sistema bancari a Catalunya i a Espanya. El president del govern espanyol ha anunciat l’obertura d’una consulta pública inèdita per recollir l’opinió de ciutadans, entitats i organitzacions sobre si aquesta operació respon a l’interès general. És una oportunitat perquè una decisió d’aquesta transcendència es prengui amb una visió estratègica, tenint en compte el seu impacte econòmic i territorial.

Quan a finals dels anys 70 del segle passat Espanya va recuperar la democràcia, una cançó va esdevenir un himne: "Habla, pueblo, habla" [Parla, poble, parla]. Encoratjava la participació dels ciutadans a les urnes per avalar la llei de reforma política després de 40 anys de dictadura. Doncs bé, el president Pedro Sánchez, en la seva intervenció a la inauguració de la 40a Reunió Anual del Cercle d'Economia a Barcelona, sembla haver recuperat aquest esperit.

Deixo per als que en saben, els banquers i els economistes, les discussions tècniques sobre l’assalt del BBVA al Sabadell, que sovint emmascara el que, en part, no deixa de ser una operació de poder. Per molt que es vulgui disfressar com si fos una gràcia caiguda del cel, per a Catalunya i per als accionistes del Banc de Sabadell, la realitat és que està plena de contradiccions i porta una ineludible càrrega de dimensió política. ¿O no ho és la pretensió de diluir un banc català en el marc d’un dels principals bancs d’Espanya?

Cal tapar-se molt fort les orelles per no sentir el clam: l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell ha rebut el rebuig de la majoria de partits catalans, de l’empresariat i dels sindicats (també els espanyols), i aquest dijous s’hi va afegir una veu no menor, donades les circumstàncies: la de la vicepresidenta Yolanda Díaz, que amb la poca afició pels matisos que la caracteritza va dir a TVE que l’executiu del qual ella forma part ha de “posar-se al costat del bé comú”.

Apassionant duel de màrqueting al sector financer espanyol. El BBVA va llançar aquell anunci carregat de bones intencions que venia a dir “tant se val d’on venim, si de Madrid o de Bilbao, l’important d’un banc és que caci ratolins”, fent protagonistes dos clients assenyats que haurien pogut acabar quedant per sopar. Era la manera de convertir el cop de puny d’una opa en una cançó de La Marató i d’explicar-ho a la catalana, és a dir, suggerint diàleg i apel·lant al sentit concret de les coses que se’ns atribueix. Una forma interessant de baixar una operació de poder econòmic i polític a peu de carrer, despullada de les parts lletges, i de convidar a imaginar-se com a servei a la societat els fantàstics avantatges d’un banc de mida europea, encara que la lletra petita comporti el dany col·lateral de la desaparició d’un banc català.

Els clients no acostumen a ser els fans d'un banc. Però la primera junta d'accionistes del Banc Sabadell a la ciutat en què va néixer fa 144 anys, un cop retornada la seu social, ha estat una excepció, amb l'ombra de l'opa del BBVA planant. Ja ho reflectien la primera i segona onada d'una enquesta d’ISPD/Netquest per a l'ARA: 4 de cada 10 clients marxarien del banc en cas que prosperés la fusió.

CaixaBank, BBVA, Banco Santander i Banc Sabadell acaben de tancar el seu millor any. Totes quatre entitats financeres han assolit rècord de guanys el 2024, amb un benefici conjunt de 30.242 milions d'euros, un 18% més que l'any 2023, quan van guanyar 25.243 milions. La millora s'explica, principalment, per la bona marxa de l'economia espanyola, uns tipus d'interès encara alts i l'increment de l'activitat creditícia. Alhora, tots els bancs viuen un moment de reducció de costos tecnològics per la digitalització i irrupció de la intel·ligència artificial al sector.

El BBVA també mou fitxa només començar l'any. L'entitat que presideix Carlos Torres fitxarà Jordi García Bosch, que ja treballa al BBVA, per coordinar la integració amb el Banc Sabadell. En concret, el directiu assumirà la responsabilitat d'una oficina de nova creació que vetllarà perquè la integració tiri endavant. Aquesta oficina es dedicarà a analitzar els diferents aspectes de la futura transacció, així com els passos que caldrà donar en tot moment, segons ha avançat Bloomberg i ha pogut confirmar l'ARA. Amb aquest nou equip, el banc bilbaí no només mira el desenllaç de l'opa, sinó directament la fusió. Per tant, dona per feta l'operació.

El ministre d’Economia ha declarat que la decisió del Sabadell de tornar la seu social a Catalunya no té res a veure amb l’opa, sinó que és un “procés lògic” conseqüència de la normalització política a la comunitat. Cap analista independent no ho ha vist així, sinó com una maniobra defensiva per assegurar-se un compromís més gran del govern espanyol amb el fracàs de l'operació.