Tot i que els preus s'han moderat al novembre a Espanya, els nivells encara elevats d'inflació i la política monetària del Banc Central Europeu (BCE) per intentar reduir-la amb un augment dels tipus d'interès estan provocant un fre del creixement econòmic a l'Estat i al conjunt de la zona euro. Segons les previsions econòmiques que ha publicat aquest dimecres l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), "la inflació es redueix, però el creixement s'alenteix". L'organisme empitjora el creixement de l'economia espanyola de cara al 2024, que passa de l'1,9% del PIB que preveia fa només unes setmanes a l'1,4%.

L'economia dels vint països de la zona euro va deixar enrere l'estancament registrat entre l'octubre de l'any passat i el març passat i va tancar el segon trimestre del 2023 amb creixement, segons dades publicades aquest dimecres per l'Eurostat, l'agència estadística comunitària. Malgrat això, l'activitat econòmica es va mantenir estancada en el conjunt dels 27 estats de la Unió Europea entre abril i juny.

Sembla que, de moment, la inflació en el conjunt de la zona euro no ha tocat sostre. Aquest octubre, els preus han crescut fins al 10,7% en comparació amb el mateix període de l'any anterior, segons ha avançat aquest dilluns l'Eurostat. Aquest nou augment suposa deixar enrere el màxim històric registrat al setembre (9,9%) i, alhora, afegeix pressió al Banc Central Europeu (BCE), que, en poc temps, ha anunciat dos increments dels tipus d'interès per frenar, precisament, l'escalada de preus. L'últim, de fet, ja situa els tipus bàsics en el 2%.

L'activitat empresarial a la zona euro s'ha moderat lleugerament aquest mes d'agost en comparació amb el juliol, tot i que es manté en els nivells més alts dels últims quinze anys. Per primera vegada des de l'inici de la pandèmia, l'activitat del sector serveis va superar la de la indústria, segons les dades avançades de l'índex de referència PMI compost que elabora la consultora internacional IHS Markit.

El Banc Central Europeu ha revisat la seva estratègia de política monetària i flexibilitzarà el control sobre les pujades de preus. D'aquesta manera, l'organisme abandona el seu objectiu de mantenir la inflació "propera però per sota del 2% anual" al conjunt de la zona euro i adopta un criteri més lax d'assolir un 2% "simètric" a mitjà termini, segons la presidenta del BCE, Christine Lagarde.

L'economia de la zona euro va tornar a la recessió, després de patir un descens de l'activitat el primer trimestre de l'any. La caiguda del producte interior brut dels països que comparteixen la moneda comuna va afectar la majoria d'estats membres, amb l'economia més gran, Alemanya, entre els principals retrocessos.

L’economista i guanyador del premi Nobel Robert Bob Mundell va morir el Dilluns de Pasqua passat als 88 anys al seu palauet als afores de Siena, a Itàlia. Considerat per col·legues i per la premsa com “el pare intel·lectual de l’euro”, Mundell va obrir el camí en la recerca sobre els tipus de canvi i el funcionament de les unions monetàries. Així mateix, va ser un dels principals defensors de la teoria anomenada economia de l’oferta, que donaria pas a la Reaganomics, les polítiques econòmiques del president nord-americà Ronald Reagan, basades en fortes rebaixes fiscals per als més rics, control de la inflació i un paper limitat del govern en l’economia.

Els països de la zona euro van perdre 3,1 milions de llocs de treball el quart trimestre del 2020 en comparació amb el mateix període de l'any anterior, segons dades publicades aquest dimarts per l'Eurostat, l'oficina comunitària d'estadística. Així doncs, el conjunt de països que comparteixen la moneda comuna van tancar l'any amb 157,9 milions de treballadors amb feina, davant dels 161 milions d'un any abans.

El Fons Monetari Internacional (FMI) preveu que l’eurozona no recuperi l’activitat productiva prèvia al covid-19 abans del 2026. En un informe que analitza les polítiques econòmiques a la zona euro en el marc de la pandèmia, l’organisme avisa que el “ressorgiment” del covid-19 fa que es necessitin “més polítiques fiscals” i alerta sobre el perill d’una “retirada prematura” dels estímuls. Pel que fa a les projeccions per al quart trimestre de l’any, l’FMI avisa que seran pitjors del que preveien per l’impacte de la nova onada de restriccions per frenar l’expansió del coronavirus.

La taxa d'inflació interanual de la zona euro s'ha situat al juliol en l'1%, una dècima per sota de l'estimació preliminar i tres dècimes menys que la xifra registrada el mes anterior. Això implica, de fet, el nivell més baix d'inflació a l'eurozona des del novembre del 2016 i obre la porta a una intervenció imminent del Banc Central Europeu (BCE).

La guerra comercial entre els Estats Units i la Xina comença a passar factura, també, a Europa. Alemanya, la primera economia de la Unió Europea, va contreure's un 0,1% el segon trimestre de l'any, arrossegada per la caiguda de les exportacions i la producció industrial, els seus dos grans pilars.

L'economia de la zona euro va créixer un 0,2% en el segon trimestre d'aquest any, just la meitat del que va augmentar en el mateix període de l'any passat i una dècima menys que en el primer trimestre del 2019, segons dades de l'Eurostat, l'agència europea d'estadística. Aquestes dades reforcen la tendència a la progressiva desacceleració que experimenta el conjunt de l'economia europea i que, en canvi, l'economia espanyola i la catalana estan resistint millor.

El ministre d'economia francès, Bruno Le Maire, ha demanat a Alemanya que aprofiti el seu marge pressupostari per augmentar la despesa pública i contribuir així a obtenir un creixement més gran al conjunt de la zona euro.

L'economia mundial augmentarà aquest any un 3,2%, segons les previsions de l'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), que ha rebaixat una dècima el pronòstic a causa de les guerres comercials. En canvi, l'organisme econòmic ha incrementat dues dècimes la previsió de creixement per a la zona euro, fins a l'1,2%.

Aires de frenada a les dues principals economies de la Unió Europea: Alemanya i França han retallat les seves respectives previsions de creixement per al 2019, coincidint amb les dades negatives tant d’exportacions com de producció industrial del país germànic.