La cocteleria Sips, situada al carrer Muntaner de Barcelona, és la millor del món. I la Paradiso la quarta, segons The World’s 50 Best Bars 2023, el rànquing que va començar fa quinze anys i que funciona amb el mecanisme conegut de la seva llista bessona, el dels 50 millors restaurants del món, que compta amb vint-i-una edicions.

Dos locals de Palma (ambdós ubicats al passeig de Mallorca) s'han classificat entre els 20 bars d'Espanya i Portugal amb estrella Top Cocktail Bars 2022, l'equivalent a les Michelin en cocteleria. Ginbo Gin & Cocktail Bar i Chapeau Cocktail & Whiskey Bar van rebre una i dues estrelles, respectivament, ahir dilluns a la XX edició de Madrid Fusión. D'aquesta manera, van esdevenir els únics establiments de les Balears a rebre aquesta distinció.

Justícia divina. Aquest podria ser el nom alternatiu del còctel Vladimir Pride Punch, amb què la cocteleria Ginbo –ubicada al passeig Mallorca de Palma– reivindica "una imatge de Putin prohibida a Rússia, atès que va ser icona de les protestes del col·lectiu LGTBI+ al país". Ho explica Borja Triñanes, bartender de la cocteleria i un dels cervells que hi ha darrere d'aquesta idea. Assegura que, "encara que no ho sembli, la idea d'aquesta beguda va sorgir abans de l'inici de la invasió d'Ucraïna". Vladimir Pride Punch és un dels 17 nous tragos –terme que fan servir dins el gremi– que Ginbo presenta demà dijous com a part de la nova carta del bar, 'Back to the 90s'.

L’estiu són vacances, repòs, lleure i alguns luxes a la cuina. I què són els còctels, sinó unes petites vacances, un luxe, que converteix en festa la beguda d’un dia qualsevol? La imatge d’una copa ben guarnida, potser amb una petita ombrel·la, a la vora d’una piscina, o la d’una sangria en un llarg àpat dominical, o la d’un gintònic, o la d’un combinat sense alcohol –que també existeixen moltes opcions al nostre abast per gaudir sense necessitat de consumir alcohol– en una terrassa mentre el sol es pon sobre el mar, són tan evocadores com el millor souvenir. Amb els còctels, a l’estiu, se sol buscar deixar passar el moment, i beure pel plaer de fer-ho, però amb el gran repte de no acabar patint caparra. I també hi ha el repte de triar receptes adaptades a les nostres possibilitats com a coctelers casolans, i el de no deixar-nos en l’intent el pressupost de les vacances. Molts reptes sí, però si fem cas dels professionals, també moltes possibilitats.

Què ho fa que Nadal i Cap d’Any ens facin veniu ganes de beure còctels? Què tenen aquestes dates que històricament en moltes cultures s’han associat a les begudes combinades? Que les festes siguin temps de còctels, però, no és un fenomen actual, sinó que, com anirem veient, la idea de celebrar-les barrejant begudes es perd a la proverbial nit dels temps.

A les acaballes d'aquest 2020, que serà difícil d'oblidar, casa nostra s'ha convertit de nou en un espai refugi. La baixada de les temperatures i les mesures per contenir la pandèmia fan que hi passem més hores que de costum. Estant a casa venen ganes de prendre begudes que ens resultin reconfortants i ho pot ser un còctel. Els baristes diuen que, en el sentit ampli de la paraula, fins i tot un cafè amb llet és un còctel, perquè no deixa de ser una mescla líquida de diversos ingredients. Ara bé, les possibilitats de gaudir amb combinats casolans són enormes, i no tenen per què dur gel ni tampoc alcohol, així que n'hi ha aptes per a tots els gustos que són idonis per als dies de fred que comencen a treure el cap.

Ferran Adrià i Javier de las Muelas han presentat aquest dilluns una nova entrega -el segon volum- de la Bullipedia, aquest cop dedicada a la cocteleria. Ferran Adrià ha explicat que d'aquesta obra se'n llançaran 3.000 exemplars i ha dit que queda a mig camí entre el tractat científic, la crònica de tendències i un màster en administració i gestió d'una cocteleria, segons ha recollit Europa Press.

“Hola, què teniu sense alcohol?” Aquesta és la pregunta recurrent que fan les embarassades o mares lactants, les persones abstèmies o les que han d’agafar el cotxe quan volen fugir de les consumicions de sempre. Només cal mirar la carta d’un bar qualsevol: refresc de cola, llimona o taronja, te fred ensucrat, aigua amb gas, sucs envasats, batut de xocolata, alguna orxata si és temporada i para de comptar. D’oferta n’hi ha, però si es resten les opcions ensucrades o amb gas, per exemple, la cosa ja canvia. Tot i que cada cop hi ha més establiments que aposten per alternatives saludables, innovadores o econòmiques, segueixen sent una minoria.

La barra és el temple on es guarden els secrets més inconfessables. Escoltar, veure i callar és la filosofia bàsica de treball per als 'bartenders', que són garantia de discreció davant de les vides poc endreçades d'alguns clients, però han fet un pas endavant per marcar perfil propi quan es tracta de preparar un còctel. Les noves generacions s'han atrevit a convertir la barra en una Meca de la creativitat, i s'escarrassen per ser els millors amfitrions i delectar amb elaboracions d'autor. La premissa que ja es pot experimentar en un bon grapat de locals és que qui vulgui submergir-se en un cúmul de sensacions farà curt si sempre es demana un gintònic. Així que els nous 'bartenders' s'allunyen de la imatge de pel·lícula de senyor amb americana i dilatada trajectòria, cosa que no els impedeix combinar la cocteleria clàssica de sempre amb preparats originals per despertar els cinc sentits i agradar a molts paladars. Parlem amb cinc joves coctelers que ens expliquen com han arribat fins al darrere de la barra.

Barcelona, botiga Cinemascope, carrer Sepúlveda amb Muntaner, mitja tarda d’un dia de principis dels 2000. “Nens, deixeu-me seure una estona que m’acabo de fotre dos Dry Martini”, ens diu Terenci Moix. I seu una estona i conversa amb nosaltres de pel·lícules, dels actors que li agraden. Acabats els minuts de repòs i de xerrera, s’aixeca i enfila cap a casa seva, a baix de tot de Muntaner. Segur que volia escriure, probablement un fragment arravatat i inspirador d’‘El arpista ciego', la novel·la en què estava treballant, l’última que va publicar. Al Terenci li agradava degustar un bon Dry Martini, preparat amb ofici, remenat amb el pols ferm i amb el punt just de fortor que emana de la contundent fusió entre la ginebra i el vermut sec, puntejada, esclar, pel toc inconfusible de l’oliva. Una beguda que, per cert, fascinava molt més perillosament –a ell tan sols l’entretenia– un altre escriptor amb qui molts cops el van comparar.

Així doncs, com que feia molta calor i tenia set, vaig tirar-me a dins de la copa banyera que m’havien portat. Ja 'on the rocks' (hi havia uns quatre o cinc glaçons), la sensació començava a ser refrigerant. Des d’allà, vaig tirar-me de cap diverses vegades. Tocava el fons, on trobaves més concentració de 'gin', i tornava a pujar com un coet. La sensació era bestial, seca, fresca i efervescent. Duia pell de llimona finíssima, groga, sense blanc, amb una aroma pura, que se m’enfilava pel nas conduïda per un munt de bombolles. Després de fer algunes braçades a l’estil Esther Williams d’'Escola de sirenes' i jugar amb unes boles negres que picaven força, vaig sortir de l’absurda copa escalant palla amunt. Ja arribat a la part de la corba on hi ha els plecs acordió, vaig saltar per anar a parar a la butaca del bar. Em sentia totalment tonificat, mai més ben dit.