Els ministres del govern de Finlàndia han rebut una formació per combatre les seves actituds i els seus comentaris racistes que han agitat el país. Des de la formació del govern, fa tres anys, l’executiu ha estat sacsejat per diversos episodis que han posat en evidència l’actitud racista dels ministres que formen part del Partit dels Finlandesos. La formació populista d’ultradreta va entrar amb més pes que mai a l’executiu l'any 2023, ocupant set de les dinou carteres del govern, que està format juntament amb el Partit de Coalició Nacional (conservadors) i dues formacions més petites.

“Tu et penses que la vida és tot amor i diversió, que pots decidir quin camí triar i que no cal que tinguis por de res... Penses de debò que en Janne vol una dona que prengui les seves decisions?”, retreu a la Maya (Amanda Jansson) la seva germana en un moment d’El destino de Maya, dirigida per la realitzadora i actriu finesa Tiina Lymi. Guardonada amb el premi a la millor pel·lícula del BCN Film Fest 2024, aquest film que adapta la primera entrega de la reconeguda pentalogia de l’escriptora Anni Blomqvist és, doncs, una reivindicació de les fortaleses de les dones. En clau d’èpica romàntica i domèstica, i amb un alè narratiu molt acadèmic, Lymi engalana la seva versió del clàssic literari amb l'ús preciosista del paisatge de l’illa de Stormskerry per acompanyar els reptes i les adversitats que encara la Maya, des de la joventut fins a la vellesa.

El Parlament de Finlàndia ha aprovat una llei que prohibeix que els ciutadans russos que no són residents al país nòrdic puguin comprar qualsevol mena de propietat o habitatge, al·legant que això suposa un risc per a la seguretat nacional.

Davant l'amenaça russa, Finlàndia vol rearmar-se. Per això augmentarà la despesa en defensa fins al 3% del PIB el 2029 i abandonarà el Tractat d'Ottawa, la convenció internacional que prohibeix l'adquisició, producció, emmagatzematge i utilització de mines antipersones. Hèlsinki se suma així a diversos països europeus veïns de Rússia que opten per renunciar a aquest tractat internacional. Polònia, Estònia, Letònia i Lituània ja ho van anunciar el 18 de març passat.

La transmissió d'electricitat entre Finlàndia i Estònia a través d'una de les dues connexions submarines entre els dos països va quedar tallada el dia de Nadal. Ja des del primer moment, les autoritats de tots dos països van apuntar a un possible sabotatge, tot i que la investigació encara està oberta. El mateix dia, quatre cables submarins més, en aquest cas de fibra òptica, van quedar malmesos. Incidents d'aquest tipus són cada cop més comuns al mar Bàltic, cosa que ha fet posar en alerta no només els països afectats, sinó tota la Unió Europea i també l'OTAN.

"Tothom recorda el seu primer Nokia. Quan dius aquest nom, sempre evoca un record". Qui fa aquesta afirmació és Mark Manson, dissenyador que va entrar a la firma de telecomunicacions als anys 90 en el seu pic de popularitat més alt. Podria semblar una exageració, però el 1998 Nokia era la marca de mòbils més popular del món, amb un 40% de la quota de mercat mundial, segons recorda un article del Guardian.

"Els nivells d'amenaça militar estan augmentant. Hem d'estar preparats per al pitjor dels casos: un atac armat a Suècia". Amb aquesta contundència arrenca el fullet que a partir d'aquest dilluns rebran totes les llars sueques, amb recomanacions sobre com preparar-se per a un eventual atac militar o algun altre tipus d'emergència greu. L’Autoritat de Protecció Civil i Emergències (MSB en les sigles en suec) ha actualitzat el fullet informatiu que ja va enviar fa sis anys a totes les cases del país. Durant aquest temps, s'han produït canvis molt notables referents a la seguretat de Suècia: l'amenaça russa s'ha intensificat amb la guerra a Ucraïna i Suècia ha reforçat el seu sistema de defensa amb l'ingrés a l'OTAN.

Aquest 2024 Finlàndia encapçala per setè any consecutiu el rànquing mundial de la felicitat i, segons les enquestes, és un dels països europeus on els ciutadans gaudeixen de més llibertat i més benestar. Tanmateix, també té capítols foscos. "De quin benestar estem parlant i de la felicitat de qui? La versió que donarien les persones sordes seria força diferent", assegura Hisayo Katsui, professora d’estudis de la discapacitat de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de Hèlsinki, que va parlar sobre l’esterilització forçada i l’avortament de persones sordes durant el segle XX a Finlàndia a les jornades Memòries Subalternes. Persones amb discapacitat, cap a la inclusió, que va organitzar l’Observatori Europeu de Memòries (Eurom) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona (UB).

L'auge de l'extrema dreta i la caiguda dels partits ecologistes a Europa són les dues principals conseqüències de les eleccions d'aquest diumenge. Però hi ha una zona del continent en què ha passat justament el contrari. Als tres països nòrdics de la Unió Europea (Suècia, Finlàndia i Dinamarca), els partits de l'esquerra verda són els grans guanyadors d'aquests comicis, mentre que l'extrema dreta ha reculat. I en tots tres estats, els resultats han sigut inesperats i històrics.

Als països nòrdics l’esquerra revifa, i a Polònia, Hongria i els Països Baixos els ultraconservadors han retrocedit.

Els ministres de Defensa dels països bàltics i nòrdics estan reunits aquest dijous a Lituània, en plena escalada de tensió amb Rússia a la regió. Tot just aquest dimecres les autoritats bàltiques van alertar sobre la suposada intenció del Kremlin d'apoderar-se d'algunes illes que són territori de Lituània i Finlàndia al mar Bàltic. El govern de Vladímir Putin vol modificar les seves fronteres marítimes al mar Bàltic i amenaça amb generar una nova crisi diplomàtica annexionant-se illes reclamades per alguns d'aquests estats bàltics. Aquest dijous la portaveu del ministeri d'Exteriors rus, Maria Zakhàrova, ha admès que el ministeri de Defensa està treballant per "clarificar" les fronteres marítimes de Rússia, tot i que ha assegurat que és una feina purament “tècnica”. Segons la portaveu, les fronteres al mar Bàltic han d'estar "d'acord amb la llei internacional".

Un nen de 12 anys armat amb una pistola ha matat aquest matí un company, de la mateixa edat, i n'ha ferit dos més, també de 12 anys, a l'escola Viertola, de Vantaa, la quarta ciutat més gran de Finlàndia, situada al nord de la capital, Hèlsinki. Era el primer dia de classe després del llarg cap de setmana de Pasqua. El presumpte autor ha sigut detingut una hora després, segons ha informat la policia. El diari HS ha informat també que l'incident només ha afectat una aula del centre. Els dos ferits estan en estat greu. La policia ha afirmat també que l'arma homicida tenia llicència i pertanyia a un familiar del sospitós. Els quatre nens involucrats són de nacionalitat finesa i res fa sospitar, almenys en els primers estadis de la investigació, que hi hagi antecedents de comportament violent entre ells que puguin explicar què ha desencadenat l'atac.

La setmana passada Finlàndia va coronar, per setè any consecutiu, el rànquing de països "més feliços" del món, segons l'Informe mundial de la felicitat que publica anualment el Centre de Recerca del Benestar de la universitat d'Oxford. Aquest any, però, l'efemèride ha quedat entelada per una onada de vagues que fa setmanes que dura i que posa de manifest el creixent descontentament dels finlandesos amb el govern conservador de Petteri Orpo, que va prendre el poder l'any passat enarborant la bandera de l'austeritat econòmica.

Ves qui ho havia de dir, que el país que posés més reticències a l'oficialitat del català a la Unió Europea no hagués de ser França, com tothom esperava, sinó Finlàndia. El ministre d'Afers Exteriors d'aquell país, Anders Adlercreutz, membre del Partit Popular Suec de Finlàndia, coneix bé Catalunya, on va fer un Erasmus quan estudiava arquitectura, i fins i tot parla una mica el català. Tanmateix, no veu clar que el català (ni l'euskera, ni el gallec) pugui ser llengua oficial de la Unió Europea. “Entenem la necessitat. Entenc la situació lingüística, però quan prenem una decisió hem de mirar cap a on ens condueix”, va dir Adlercreutz aquest dimarts, com a resposta al fet que el seu homòleg espanyol, José Manuel Albares, tornés a dur la qüestió de l'oficialitat d'aquestes llengües a la reunió de ministres europeus d'Afers Exteriors a Brussel·les. Cal recordar que l'admissió de noves llengües oficials a la Unió Europea s'ha de produir per unanimitat de tots els estats membres.

El conservador Alexander Stubb ha guanyat la segona volta de les eleccions presidencials a Finlàndia amb el 51,6% dels vots. El seu rival, l'ecologista Pekka Haavisto, ha retallat distàncies els últims dies, però no ha aconseguit superar l'avantatge que Stubb ha mantingut durant tota la campanya electoral.

El conservador Alexander Stubb lidera el recompte a la primera volta de les eleccions presidencials finlandeses d'aquest diumenge, amb el 27,1% dels vots davant del 25,8% de l'ecologista Pekka Haavisto. L'ultradretà Jussi Halla-aho, amb el 19% quedaria fora de la segona volta, que se celebrarà l'11 de febrer.

Les eleccions presidencials a Finlàndia feia anys que no despertaven tant interès. El país nòrdic vota aquest diumenge entre nou candidats a substituir el conservador Sauli Niinistö, que ha esgotat els 12 anys que permet com a màxim la Constitució, després de liderar el canvi en política exterior més important del país: l'ingrés a l'OTAN, una decisió històrica que fins que no va començar la guerra a Ucraïna tenia un suport molt minoritari a Finlàndia. A la pràctica, el lloc se'l disputen tres candidats: un ex primer ministre liberal, el ministre d'Exteriors del govern de Sanna Marin i l'exlíder del partit d'extrema dreta. Si cap dels tres aconsegueix més d'un 50% dels vots, cosa que es dona pràcticament per descomptada, hi haurà segona volta l'11 de febrer.

Ja fa més d'un any i mig que Suècia va sol·licitar l'ingrés a l'OTAN i, de moment, continua esperant, mentre Finlàndia li ha passat per davant. Tot i que el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va accedir a aixecar el bloqueig el juny passat, el procés s'ha anat allargassant, i Estocolm continua pendent de la llum verda tant de Turquia com d'Hongria. Darrere d'aquest retard hi hauria els tentacles de Vladímir Putin i els seus serveis secrets, que van idear un pla per sabotejar l'accés dels dos països nòrdics a l'Aliança Atlàntica, segons ha confirmat la intel·ligència de Finlàndia.

Les imatges de grups de migrants arribant en bicicleta als passos fronterers finlandesos, envoltats de neu i a temperatures gèlides, s'han repetit les últimes setmanes a tots els mitjans del país nòrdic. Finlàndia acusa el Kremlin d'intentar posar en risc la seva seguretat mitjançant l'ús de migrants com a arma, com ja va fer Bielorússia fa dos anys a les fronteres amb Polònia, Letònia i Lituània. Per aturar-ho, aquest dimarts el govern finlandès ha decidit tancar completament la frontera amb Rússia. El 18 de novembre ja van quedar clausurats els passos fronterers del sud del país, els de més activitat, però el flux de migrants (tot i que reduït) es va traslladar al nord, i la setmana passada la mesura es va ampliar a tota la resta de passos, tret del de Raja-Jooseppi, el més septentrional. Però a partir de dijous ja no es permetrà l'entrada de ningú a Finlàndia des de Rússia a través de cap pas terrestre. L'última vegada que la frontera es va tancar completament va ser fa 80 anys, durant l'última guerra entre els dos països.