Cantant i guitarrista d'Els Amics de les Arts, Joan Enric Barceló (Vidreres, 1981), debuta com a narrador amb Morir sabent poques coses (Edicions del Periscopi, 2023). El mestratge de Vicenç Pagès Jordà (1963-2022) ha sigut fonamental en la posada en marxa de la faceta literària de Barceló, que s'estrena amb un recull de contes que respiren l'alè de Pere Calders (1912-1994) i on els personatges miren d'entomar amb més dignitat que perplexitat la mort i l'absurditat del dia a dia més prosaic.

M’ho ha suggerit la lectura de Kennedyana de Vicenç Pagès Jordà (Folch & Folch, 2022). Ho he vist tot d’una, mentre en llegia el darrer capítol, “Conspiració o paranoia?” Pagès, a les conclusions, a propòsit de l’assassinat de John Fitzgerald Kennedy, escriu: “La popularització de la conspiranoia té efectes tant en la realitat com en la ficció. Si el que va succeir no se sabrà mai –o no es podrà demostrar mai– [...], ¿qui s’hi pot oposar amb èxit? En la mesura que condueix al fatalisme, a l’acceptació del que és inevitable, la conspiranoia pot ser convenient per al sistema. Quan la veritat no és útil, deixa de ser important”. I més endavant afegeix: “L’acumulació d’informació –transformada en entreteniment– genera incertesa, el lideratge carismàtic entra en crisi, s’instaura el desencís polític, el progrés deixa de ser una hipòtesi versemblant”.

El mes de gener de l’any passat, Vicenç Pagès Jordà –que hauria arribat a ser un referent en el món intel·lectual de Catalunya– lamentava que les lectures escolars no es triessin adequadament, que no s’hi treballés de manera rendible per a la capacitat de comprensió dels textos i que, en termes generals, la lectura es convertís en una tortura per als estudiants, en especial a partir del primer any de BUP.

"Escriure s'assembla a la improvisació controlada del jazz", assegurava Vicenç Pagès Jordà al llibre Un tramvia anomenat text. Amb aquesta barreja de control i llibertat va confegir una vintena de títols i centenars d'articles durant les últimes tres dècades. El seu "classicisme postmodern" va ser elogiat i premiat en vida i va ser recordat també aquest dijous a l'auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL, on es va celebrar un doble homenatge a l'escriptor, professor i crític literari.

El món literari català ha quedat colpit, aquest dissabte al vespre, per la mort permatura d'una de les seves plomes més lúcides i brillants. L'escriptor, crític literari i professor Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963) ha mort als 58 anys víctima d'un càncer, segons fonts pròximes a la família. Ha estat un dels noms més rellevants de la literatura catalana dels últims trenta anys, un escriptor curiós, original, prolífic i exigent, que ha rebut els principals premis del país.

"En els seus poemes encara hi ha molt de soroll. És un efecte secundari de la joventut que remet a un excés d'energia vital". A través d'aquestes paraules, Franz Kafka començava a relacionar-se amb el joveníssim poeta Gustav Janouch, que acabaria dedicant tot un llibre al seu mestre, Conversaciones con Kafka, avui en dia introbable. Eren els anys 20 del segle passat, i quedava molt de temps perquè les escoles d'escriptura creativa fessin furor, però el consell hauria pogut ressonar en una de les aules on, arreu del món, avui s'aborden les tècniques i mètodes per tirar endavant projectes literaris.