Les investigacions del jutjat d'instrucció número 2 de Sabadell i del Tribunal Català de l'Esport (TCE) sobre un possible frau electoral en els comicis a la presidència de la Federació Catalana de Futbol (FCF), que va guanyar Joan Soteras el 13 de febrer del 2023, avancen de manera paral·lela i l'ARA n'ha conegut nous detalls. Un dels documents que està analitzant el TCE són uns àudios, als quals ha accedit aquest diari en exclusiva, en què el director general de la FCF, José Miguel Calle, deixa entreveure que les targetes de dèbit federatives dels directius, els delegats de les delegacions territorials i el mateix Calle es van utilitzar amb finalitats electorals per afavorir la candidatura de Soteras.

La vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, ha demanat a través de l'ARA que "Joan Soteras i la seva junta directiva" de la Federació Catalana de Futbol (FCF) "facin un pas al costat" després que aquest diari hagi publicat informacions del sumari de la investigació que el jutjat d'instrucció número 2 de Sabadell està portant a terme per presumptes delictes de falsedat en documents privats i públics i d'administració deslleial per part de Soteras, el president de l'organisme, i vuit membres més de la FCF. En aquest sentit, Vilagrà ha considerat que "ja n'hi ha prou que el futbol català estigui a l'ull de l'huracà per presumptes corrupteles o tergiversació de documents" i que els seus dirigents "s'allunyin dels valors de l'honestedat i la transparència".

Laura Vilagrà és la consellera de la Presidència i s’ha convertit en la principal interlocutora de la Generalitat amb el govern espanyol a la taula de diàleg. Allà s’ha gestat la reforma del Codi Penal que condiciona ara mateix el tauler polític.

Cap de setmana intens al Palau de la Generalitat. Com ja va fer dissabte, aquest diumenge el president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha tornat a tancar des del matí al seu despatx per acabar de configurar el seu nou gabinet. Trucades, reunions amb el seu equip més proper i, sobretot, molt d'hermetisme. Fins ara no ha transcendit cap nom més enllà de les travesses habituals que es fan quan s'està coent un nou executiu. La idea és que els noms es puguin fer públics entre avui i demà. L'objectiu final, que els nous inquilins dels departaments de la Generalitat estiguin asseguts dimarts a la sala Tàpies de Palau –on es reuneix el consell executiu– per arrencar amb el primer govern en solitari d'Esquerra des de la restauració democràtica.

El cessament del vicepresident, Jordi Puigneró és una decisió encara de conseqüències incertes. Aquest dijous al matí hi ha convocada l'executiva de Junts per valorar quins escenaris s'obren després de la decisió del president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb la sortida del Govern sobre la taula. "Amb la decisió d'ahir ens sentim bastant expulsats del Govern", ha admès el secretari general de Junts, Jordi Turull, en una entrevista a RAC1, on també ha explicat que els consellers han posat el càrrec a disposició del partit. "Cada vegada és més difícil reconduir la situació", ha reconegut sense voler avançar escenaris: "S'ha de reunir l'executiva del partit i jo escoltaré".

La taula de diàleg tindrà una nova vida, qui sap si l'última, a partir d'aquest estiu. Aquest divendres la Generalitat i el govern espanyol han pactat els passos per escenificar el restabliment de les seves relacions, malmeses des de l'espionatge del Catalangate. Tot plegat s'ha gestat en una reunió a Palau entre la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Els acords són bàsicament dos: el 15 de juliol es reuniran a la Moncloa el president Sánchez i el president Aragonès per posar les bases d'aquest nou punt de partida. A partir d'aquí, els dos governs es comprometen a convocar la taula de diàleg "un mínim" de dos cops abans que acabi l'any. No és un objectiu menor, tenint en compte que en més de dos anys només s'ha reunit, precisament, dues vegades, i sense cap acord.

¿Candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern 2030 o 2034? Fins ara, tots els actors, sobretot la Generalitat, el govern aragonès i el Comitè Olímpic Espanyol (COE), treballaven amb l'objectiu d'aspirar a ser la seu dels Jocs del 2030, però les reticències amb l'Aragó –que ja han provocat que el govern català posposi la consulta sobre la candidatura– estan superant els terminis previstos. Tant és així que aquest divendres el COE ha obert per primer cop la porta a passar els Jocs al 2034. Ho ha dit el seu president, Alejandro Blanco, que ha avisat que si no s'aconsegueix abans de l'abril o el maig del 2023 –quan s'acaba la convocatòria– un projecte "presentable", s'haurà d'anar al 2034. "Si no, anirem a la següent candidatura", ha advertit Blanco en una entrevista a Catalunya Ràdio. La resposta del Govern ha sigut immediata i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha afirmat que no es plantegen "cap altre escenari" que no sigui el del 2030: "Hi podem arribar", ha dit la consellera. Tot plegat dos dies després que el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Thomas Bach, passés per Madrid.

Ni explicacions ni assumpció de responsabilitats. La primera trobada entre el govern català i la Moncloa per abordar el Catalangate, després d’una setmana de tensions per l’escàndol d’espionatge a l’independentisme, ha acabat aquest diumenge sense els resultats que esperava la Generalitat. La trobada, d’una mica més de dues hores a Palau entre el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i la seva homòloga catalana, Laura Vilagrà, ha servit –això sí– perquè l’executiu espanyol anunciés l’obertura d’un “control intern” del CNI com a mostra de la seva “voluntat inequívoca” d’esclarir els fets i refer la confiança amb el govern de Catalunya.

Des que han aprovat junts els pressupostos de la Generalitat del 2020, els de l'Ajuntament de Barcelona (2020 i 2021) i els de l'Estat (2021), ERC i els comuns s'han interpel·lat unes quantes vegades per portar la seva aliança una mica més enllà dels comptes públics. Aquest diumenge els dos partits s'han instat a explorar un pacte de govern després de les eleccions del 14 de febrer però tant els uns com els altres s'imposen condicions que a priori són inassumibles per l'altra part. ERC proposa als comuns que participin en un futur executiu on també hi siguin JxCat i la CUP, mentre que els comuns volen un "govern d'esquerres" que necessitaria el PSC. Els d'Oriol Junqueras asseguren que mai pactaran amb els socialistes catalans i els d'Ada Colau, que mai ho faran amb JxCat. Així doncs, s'interpel·len a concretar una aliança que ara mateix sembla impossible.