Posats a parlar en termes bíblics, com ha fet el senyor Asens, el partit polític que estigui net de culpa que tiri la primera pedra. Vull dir que el festival d’incoherències abraça tot l’arc parlamentari des de temps immemorial. Però que tots els partits hagin fet algun cop una cosa contrària a la que han dit no és un eximent de res, sinó un motiu de desafecció de la gent amb els seus polítics, sobretot els de l’esquerra per allò de l’exigència moral superior dels seus votants.

La incògnita de si els comuns i Podem trencarien la seva aliança de cara a les eleccions catalanes es va resoldre el dimecres per una via que va sorprendre fins i tot una part de l’executiva del partit lila a Catalunya: la formació ha optat per no presentar-se al 12-M argumentant que fer-ho en solitari fragmentaria l’espai de l’esquerra i posaria en perill un futur govern progressista. Les bases de Podem a Catalunya han avalat la decisió en una consulta tancada aquest divendres amb un suport del 70,7% i una participació de dos mil inscrits. ¿Què ha passat perquè un partit que assegurava estar fort i preparat per defensar el seu projecte a les institucions catalanes hagi renunciat a donar la batalla electoral al Parlament?

Tenir raó està sobrevalorat. No cal ser un cínic per saber que a la política no n’hi ha prou amb tenir uns principis clars i actuar amb coherència. De fet, un excés de principis i de coherència és el camí més ràpid a la insignificança. La pràctica política ha de mantenir un equilibri entre l’ètica dels principis i l’ètica de la responsabilitat, ha de superar aquest binarisme weberià sense renunciar a cap de les dues lògiques. L’arribada dels comuns al poder –representada per l’elecció d’Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona– va suposar l’acceptació d’aquesta síntesi. Sense renunciar als principis bàsics que els havien permès arribar-hi, van entendre que governar és complex i que cal satisfer interessos plurals i, per tant, renunciar als maximalismes. Governar i ser un partit de govern té molts avantatges, però també has de pagar algun peatge: per exemple, i molt important, la pèrdua de la puresa. No és una crítica, tot el contrari. És un elogi a la capacitat de pactar i de transaccionar. És un elogi al tarannà de persones tan properes a Colau com han estat durant els seus dos mandats Joan Subirats i Jordi Martí. És un elogi al pragmatisme tossut i exitós de Yolanda Díaz.

Ja ho van petar a l’Ajuntament de Barcelona, sumant els seus vots al PP per fer Collboni alcalde i impedir així l’acord de Trias amb Maragall. Ho van fer amb el nas tapat, però ara els campions del tripartit no han tingut prou dits per obturar els narius pel Hard Rock i permetre l’aprovació d’uns pressupostos tripartits. N’han calculat les conseqüències? S’entén que ja els sembla bé obrir el camí a una victòria del PSC (sí, el defensor del Hard Rock i el que no els vol al cap i casal) o fins i tot de Junts (sí, els convergents de Trias). No s’acaba de veure quins càlculs han fet.

Jéssica Albiach (València, 1979) visita l’ARA amb la legislatura espanyola acabada d'estrenar i en plena negociació dels pressupostos catalans.

Aquest divendres David Miró conversa amb la presidenta del Grup Parlamentari d'En Comú Podem, Jéssica Albiach.

La possible modificació del delicte de malversació rebaixaria substancialment les penes –de fins a 12 anys de presó– a què s'enfronten els exiliats i una trentena de càrrecs del sottogoverno, però dirigents del PSOE i del PP, i també d'Unides Podem, s'han mostrat en contra d'introduir qualsevol canvi alertant que se'n podrien beneficiar els investigats i condemnats per corrupció.

El conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha proposat aquest divendres al president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, que creï una empresa pública per "blindar" energèticament Catalunya.

La presidenta del grup parlamentari d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, atén l’ARA pocs dies després que Unides Podem i el PSOE anunciessin un acord sobre els pressupostos.

Aquest divendres, a partir de les 11 h, Antoni Bassas conversarà amb la presidenta d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach.

Els comuns van salvar els mobles i van aconseguir ahir mantenir els vuit diputats del 2017 enmig d’un context de polarització entre el PSC i l’independentisme, i de l’amenaça de l’efecte Illa. En una campanya sense errors, el missatge de Jéssica Albiach de formar un govern d’esquerres ha quallat entre els seus votants, però no ha aconseguit fer forat entre l’electorat del PSC i ERC, amb qui es disputaven principalment la bossa d’indecisos, per créixer. Malgrat tot, mantenen intacta la seva aposta per una aliança d’esquerres.

Jéssica Albiach ha fet bandera durant tota la campanya d'anar de cara i dir la "veritat" sobre les seves intencions per després del 14-F. Tot i els vetos creuats, els comuns volen configurar un govern d'esquerres amb el PSC i ERC que posi les polítiques socials al centre i aposti pel diàleg amb l'Estat. I ha sigut aquesta bandera, la de la veritat, la que ha agafat aquest divendres el líder de Podem i vicepresident espanyol, Pablo Iglesias, quan ha tornat a defensar que simplement havia dit la "veritat" quan va assegurar, en una entrevista a l'ARA, que a Espanya no hi ha una situació de "plena normalitat democràtica". "Seguirem dient la veritat encara que sigui dura", ha afirmat Iglesias.

Des que han aprovat junts els pressupostos de la Generalitat del 2020, els de l'Ajuntament de Barcelona (2020 i 2021) i els de l'Estat (2021), ERC i els comuns s'han interpel·lat unes quantes vegades per portar la seva aliança una mica més enllà dels comptes públics. Aquest diumenge els dos partits s'han instat a explorar un pacte de govern després de les eleccions del 14 de febrer però tant els uns com els altres s'imposen condicions que a priori són inassumibles per l'altra part. ERC proposa als comuns que participin en un futur executiu on també hi siguin JxCat i la CUP, mentre que els comuns volen un "govern d'esquerres" que necessitaria el PSC. Els d'Oriol Junqueras asseguren que mai pactaran amb els socialistes catalans i els d'Ada Colau, que mai ho faran amb JxCat. Així doncs, s'interpel·len a concretar una aliança que ara mateix sembla impossible.

La situació de crispació que es va viure aquest dijous al Parlament després de conèixer-se la presó decretada per a set membres dels CDR (JxCat, ERC i els comuns van denunciar la "criminalització del moviment independentista" subscrita pel president, Quim Torra) continua portant cua. El president del Parlament, Roger Torrent, que ahir va acabar expulsant el president del grup parlamentari, Carlos Carrizosa, després de dir que el partit se sentia "amenaçat pels que donen suport al terrorisme", ha definit avui la jornada com un "espectacle lamentable". En una entrevista a RAC1, ha demanat una "reflexió" als parlamentaris i especialment a Cs, a qui ha acusat de "banalitzar el terrorisme" davant la proximitat del 10-N. També des dels comuns, i fins i tot des del govern espanyol (avui el ministre Fernando Grande-Marlaska ha demanat al partit taronja "cautela" en els discursos), s'ha criticat l'actitud de la formació d'Albert Rivera. Però, lluny de la crítica, avui Carrizosa es refermava en el seu posicionament.

La líder de Catalunya en Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, ha exigit al president de la Generalitat, Quim Torra, una "resposta inclusiva" a la sentència de l'1-O i no fer-la servir per impulsar un projecte independentista. En una entrevista d'Europa Press, ha recordat que va mantenir una reunió amb el president en què li va traslladar la seva proposta: "No és el moment d'una resposta ni del 47% ni del 50%. Necessitem una resposta del 80, del 90 i, si pot ser, que impliqui el 100% del país ".

Pedro Sánchez vol una repetició electoral a l'Estat, i Podem farà tot el possible per evitar-ho. És la tesi de la presidenta de CatECP, el grup dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, que considera que anar a eleccions seria "un desastre perquè implicaria desmobilització" i posaria en perill "l'oportunitat de tenir el govern més progressista des de la Segona República".

1. Conferència de Junqueras abans de ser traslladat demà passat cap al judici al Suprem, a Madrid: ERC representa “el camí factible cap a la República”, el centre del sobiranisme. Diana Ribas, número dos a les europees i dona de Raül Romeva, posa veu al missatge del líder republicà: “L’espai polític que nosaltres representem assumeix el repte complex d’intentar cosir la nostra societat”