França ha celebrat aquesta nit la victòria del PSG a la final de la Lliga de Campions. Una celebració, però, que ha acabat sent tràgica, amb importants aldarulls per tot el país i almenys dues víctimes mortals, segons ha confirmat el ministeri de l'Interior. Concretament, en el marc d'aquestes celebracions, un jove de 17 anys ha mort apunyalat a Dacs, al sud-oest de França. De moment, la policia no ha precisat en quin context es va produir l'atac. A París, un home ha mort quan conduïa una motocicleta i ha sigut colpejat per un cotxe.

Era qüestió de temps que el París Saint-Germain aconseguís guanyar la Champions. El que ben pocs s’esperaven és que aquesta temporada seria la bona. L’any que el club francès perdia la seva gran estrella, Kylian Mbappé, considerat per molts el millor davanter del panorama futbolístic. Però resulta que el millor de tots no era a la gespa, sinó a la banqueta. La inversió multimilionària del club havia de donar els seus fruits tard o d’hora, tot i que l’èxit del PSG no s’entendria sense Luis Enrique Martínez, el tècnic que ha posat ordre al vestidor i tàctica al terreny de joc. El van contractar per aconseguir l’orelluda i va completar la seva obra amb una exhibició a la final de Múnic. L’Inter de Milà no va tenir cap opció. I el resultat, per estrany que sembli, va quedar fins i tot curt.

Deu anys després de proclamar-se campió de la Lliga de Campions amb el Barça, Luis Enrique intentarà repetir la fita amb el París Saint-Germain. Els francesos no van fallar contra l’Arsenal a la segona semifinal i se citaran contra l’Inter a l’Allianz de Múnic el primer de juny en una final inèdita. De fet, el PSG arriba tot just a la seva segona final, després de perdre contra el Bayern de Hansi Flick el 2020, l’any de la pandèmia. Coses de la vida, el PSG podria tocar el cel el primer any sense Kylian Mbappé.

Hi ha dies tan preciosos a la vida que no s'obliden. Tots en tenim. I quan els recordem, amb el pas del temps, és impossible que no ens surti un somriure. El Girona, que ja en col·leccionava uns quants en forma de salvacions miraculoses o ascensos des de Primera Catalana, Tercera o Segona B, està aconseguint un àlbum de records molt ben parit. En gairebé dues dècades, el salt és immens: de tornar a Segona al Parc dels Prínceps per estrenar-se a la Champions. Però no oblida d'on ve, perquè cada petit pas que ha fet darrerament, des de continuar a Segona tot i la inestabilitat econòmica a suportar una garrotada esportiva rere l'altra li ha modulat la identitat fins a convertir-se en el que és avui: un club amb un cor immens que demostra que a vegades, per impensable que sigui un somni, aquest es pot fer realitat. Com sobreviure fins al minut 90 contra el PSG, en què un error de Gazzaniga va impedir un empat pràcticament assegurat (1-0).

El Reial Madrid fitxa Kylian Mbappé. Finalment, el davanter francès fa el pas que Florentino Pérez feia anys que desitjava i reforçarà el vigent campió d'Europa. Firmarà un contracte milionari per a les pròximes cinc temporades. Arriba lliure de traspàs, ja que fa unes setmanes va anunciar la seva decisió de no renovar amb el París Saint-Germain per anar a un altre lloc. Amb aquest fitxatge, el Madrid amplia la seva distància sobre el paper en relació amb els seus competidors. Ara mateix el front d'atac a disposició de Carlo Ancelotti el formen Mbappé, Vinícius, Bellingham i Rodrygo, si bé és cert que el club blanc té pressupostada una venda milionària en l'exercici econòmic 23-24, que està a punt de tancar-se.

El futbol, afortunadament, no hi entén ni de lògica, ni de pronòstic, ni de diners. En una nit dramàtica a París, el Borussia de Dortmund alemany s'ha classificat per jugar una final de la Champions per tercer cop a la seva història després de trencar el cor dels francesos (0-1). Un gol de cap de Hummels a la segona part, sumat a un gran desplegament defensiu d'un equip que ha aconseguit desconnectar del joc a Mbappé, ha permès al Borussia tornar a Wembley, on el 2013 ja va jugar una final de la Champions contra el Bayern, que va perdre. Si el Bayern elimina dimecres el Madrid, es repetiran final i escenari.

L'eliminació contra el PSG va suposar punxar un globus que, per mèrits propis, el Barça s'havia guanyat. La derrota és dolorosa. "Avui tothom estava tocat. Demà serà un altre dia i estarem millor. Fa mal", expliquen a l'ARA des del vestidor. Però, a diferència de les patacades dels últims anys, aquest cop, la sensació és diferent. L'última vegada que el Barça va arribar a unes semifinals de la Champions va abandonar la competició després de ser humiliat per un dur correctiu a Anfield (4-0). Llavors, la sensació era de cicle acabat. Calia fer foc nou. En canvi, malgrat la golejada contra el PSG, la sensació és que l'equip, almenys, ha recuperat el pols competitiu a Europa. No és que el Barça estigui preparat per dominar els grans equips del continent, ni de bon tros, però amb el triomf a París va demostrar clars símptomes de recuperació després de més d'un lustre de desfetes en la competició.

Injustícia. Desconsol. Desesperació. Indignació. Immolació. Per aquests cinc estadis va transitar el Barça en un dolorós adeu de la Lliga de Campions després de caure contra el PSG (1-4). Europa continua sent una quimera. Ja són cinc anys sense olorar les semifinals de la Champions. El dia en què Barcelona i bona part de Catalunya s'havien tenyit de blaugrana, el dia en què l'afició tornava a creure que es podia reparar l'orgull malmès durant uns últims anys nefastos en la màxima competició de clubs, el dia en què tot el barcelonisme s'havia permès el dret a somiar, la Lliga de Campions es va convertir de nou en un malson. Un més. La ferida és gran. Toca acceptar-ho. Toca renunciar a la sensació d'eufòria que va despertar la victòria a París i el primer gol de Raphinha a Montjuïc perquè, malgrat que l'estadi blaugrana es va preparar per viure una festa, les errades pròpies i l'arbitratge van fer tocar de peus a terra un Barça que no va perdre l'orgull fins al final. La temporada segurament acabarà en blanc, sense títols i, si res canvia radicalment, amb Xavi Hernández fent les maletes.

"Si em tornés a trobar en el mateix cas, marxaria del camp deu minuts després del final. No fos cas que tornessin a sortir dels vestidors i fessin un altre gol", diu en Ferran (1994), aficionat osonenc del Barça, revivint el 6-1 del Barça al PSG, l'any 2017. Encara estudiava i volia evitar les cues a l'estació de metro de Collblanc: va sortir del Camp Nou al voltant del minut 85, com tants altres, amb un 3-1 al marcador. Perquè pensava que culminar la remuntada era impossible.

Pedri González vol ser titular aquesta nit contra el PSG (21 h, Movistar Liga de Campones). Ell mateix va definir en la prèvia del transcendental duel d’avui a Montjuïc que és “el partit més important” que ha tingut amb el Barça “fins ara”. El migcampista canari va retornar de forma decisiva en l’enfrontament d’anada a París després de superar la vuitena lesió muscular que ha patit en tres temporades com a blaugrana. Va servir l’assistència de l’empat del Barça quan més estaven patint els blaugranes al Parc dels Prínceps. 

L'emocionant victòria del Barça davant el PSG (2-3) de dimecres no va ser l'únic resultat de l'anada dels quarts de final de la Champions al Parc dels Prínceps. El partit també va acabar amb dues detencions a la graderia blaugrana. La policia va arrestar dos aficionats per fer salutacions feixistes i gestos racistes, segons ha informat la prefectura de París en un missatge a X. Se'ls acusa, en concret, d'"apologia dels crims de guerra i insults públics de caràcter racista".

El Barça de Xavi ja no tem els fantasmes d'Europa. El Barça de Xavi ara treu or d'Europa. És el Barça d'un vestidor unit. Un grup de jugadors que van saber divertir-se, patir, sobreviure i, sobretot, sortir amb un marcador triomfant del Parc dels Prínceps. Gràcies a un doblet d'un Raphinha pletòric i un cop de cap de Christensen, els blaugranes van saber neutralitzar i superar el PSG de Luis Enrique i Kylian Mbappé (2-3). Faltarà rematar la feina i allargar les bones sensacions en la tornada a Montjuïc, però el Barça de Xavi, endossant-li tres gols a domicili al PSG, recorda a tot Europa que s'ha guanyat el dret a somiar.

És l’hora de la veritat. Un moment que el barcelonisme esperava des de feia molts anys. Per fi el Barça tornarà a sentir-se gran, podrà defugir el complex d’inferioritat que arrossegava des de feia temps. I, en part, això es deu a Xavi.

Un relat falsari ha fet fortuna entre els Homo sapiens de totes les eres: el que apunta que qualsevol temps passat va ser millor. La cosa adquireix mil formes: n’hi ha que romantitzen la vida dels seus avis –una vida de violències i misèria– i n’hi ha que s’exalten recordant que de petits jugaven al carrer, i no tanta pantalleta. Hi ha els polítics estantissos que reivindiquen el sentido de estado y los pactos de la sacrosanta Constitución i hi ha la gent que fa olor de tancat i que et diu que ja no es fan pel·lícules com les d’abans, que la música d’avui ja no és música. 

Ousmane Dembélé ja forma part del passat del Barça. El club blaugrana i el París Saint-Germain han arribat a un acord per al traspàs del francès per 50,4 milions d’euros. L'extrem, una peça clau de l'equip de Xavi Hernàndez, que confiava cegament en ell, ha preferit tornar al seu país després de rebre fa uns dies una oferta del PSG. Amb aquesta operació, el Barça rep uns diners que poden permetre acabar d'inscriure tots els jugadors davant la Lliga 24 hores abans del debut al camp del Getafe.

Barça, PSG, gires nord-americanes, clàusules de rescissió i converses a correcuita en habitacions i vestíbuls d'hotels de luxe. El context que va marcar l'adeu de Neymar ara fa sis anys s'està repetint a menys escala amb el futbolista que havia de reparar l'enorme buit que va deixar el brasiler a la banda esquerra blaugrana. L'erràtic i alhora genial Ousmane Dembélé és ara qui té un peu i mig al club francès. Els petrodòlars tempten l'extrem normand i una clàusula de rescissió de 50 milions d'euros fins a l'1 d'agost (és a dir, fins aquest dilluns a les 23.59 hores) poden agilitzar una operació que deixaria un forat considerable en l'onze tipus de Xavi Hernández dues setmanes abans que comenci la Lliga.

L'exili francès de Messi s'ha acabat. El PSG ha fet oficial que Lionel Messi abandona la Lliga francesa, després de dues temporades on ha guanyat aquesta competició, però no ha aconseguit brillar a la Lliga de Campions. A les portes de fer 35 anys, l'argentí encara no sap on jugarà la temporada vinent. Sobre la taula té una oferta molt sucosa a escala econòmica del futbol saudita, però al Barça i l'Inter de Miami encara somien a poder canviar el destí. L'anunci s'ha fet abans del darrer partit de la temporada del PSG, partit on Messi ha estat xiulat pels aficionats radicals locals.

El porter andalús del PSG, Sergio Rico, ha ingressat en estat greu per una caiguda quan anava a cavall. L'accident ha tingut lloc a Andalusia, prop del poble d'El Rocío, on el jugador va viatjar ahir després d'haver estat suplent en el partit contra l'Estrasburg, en què el PSG va aconseguir el punt que el proclamava matemàticament campió de la lliga francesa. Rico està ingressat a l'Hospital Virgen del Rocío de Sevilla amb un traumatisme cranioencefàlic, segons fonts del centre sanitari. Les mateixes fonts diuen a l'agència Efe que el porter del PSG ha estat "ingressat per valorar l'abast de la caiguda" i que "el seu estat general és greu". El cavall li hauria donat un cop al cap, després de la caiguda. El cavall que muntava s'hauria posat nerviós i això hauria provocat la caiguda.

La història de Leo Messi amb el París Saint-Germain ha viscut un acostament, malgrat que tot apunti a un trencament aquest 30 de juny. L'argentí ha tornat als entrenaments aquest dilluns després que el club parisenc el castigués amb dues setmanes sense sou i feina per haver anat a l'Aràbia Saudita. El motiu del perdó cal trobar-lo en el vídeo que el jugador va penjar al seu compte d'Instagram, en què demanava disculpes. "Vull demanar perdó als meus companys i al club. Sincerament, pensàvem que tindríem dies lliures després del partit, com havia passat les setmanes anteriors. Tenia organitzat aquest viatge a l'Aràbia, que havia ajornat anteriorment", va explicar Messi, a peu dret, seriós i vestit amb una americana. "Aquesta vegada no el vaig poder cancel·lar. Aquí estic a l'espera del que el club decideixi", afegia en una gravació de 38 segons.

El PSG ha suspès Leo Messi durant quinze dies amb efecte immediat. Segons informen els mitjans francesos L'Équipe i RMC, l'astre argentí, a qui el Barça vol recuperar, no podrà jugar, entrenar-se amb l'equip ni cobrar la part proporcional del sou durant dues setmanes. La dràstica decisió del club, que és propietat d'un fons sobirà d'inversió de Qatar, s'ha produït després que el jugador viatgés dos dies a l'Aràbia Saudita, juntament amb la seva família, per motius comercials sense notificar-ho als seus responsables.