Prop de dos mil anys després de l'explosió del Vesuvi, Dionís torna a exhibir la seva rauxa i bonhomia a Pompeia. El déu del vi, les festes i les orgies ha reaparegut a la ciutat romana gràcies a les excavacions del jaciment arqueològic, que han revelat un gran fris datat entre l'any 40 i el 30 abans de Crist que representa Dionís amb el seu seguici habitual de ballarines, caçadores i sàtirs.

Les sorpreses que amaga el jaciment de Pompeia són, de moment, inexhauribles, i cadascuna d'elles revela nous detalls que ajuden a fer-se una idea de com era viure a la ciutat romana que l'erupció del Vesuvi l'any 79 dC va sepultar. Només aquest 2024 s'ha localitzat un saló de banquets decorat amb uns frescos de temes mitològics inspirats en la guerra de Troia i s'han presentat noves troballes a la casa de Leda i el cigne, i una mica més enrere es va descobrir la fleca-presó en què rucs i esclaus vivien tancats en un petit recinte on molien el gra i també un thermopolium, establiment en què se servia aliment i begudes a les classes més baixes de la ciutat, encara amb restes de menjar conservades.

Pompeia, que es va començar a excavar al segle XVIII, és com una enciclopèdia immensa que explica també la història més personal de l'Antiga Roma. Durant unes obres per evitar les filtracions d'aigua, a l'est del jaciment, on hi ha la biblioteca del parc arqueològic, s'ha localitzat la tomba d'un personatge que devia ser força important, perquè se'l va honorar amb un gran monument públic. La tomba conserva una gran inscripció, amb lletres molt regulars, i encara hi ha restes de pintura vermella. Està dedicada a Numerius Agrestinus Equitius Pulcher, que té una altra tomba a Pompeia que va fer construir la seva esposa. Encara no se sap si l'urna amb les seves restes està enterrada a la tomba pública o a la familiar.

Pompeia, que es va començar a excavar al segle XVIII, és com una enciclopèdia immensa a la qual cada dia s’afegeixen noves pàgines gràcies a la tasca dels arqueòlegs. Milers i milers d’objectes i elements arquitectònics detallen la vida quotidiana de les classes sovint obviades en els documents escrits i expliquen, per exemple, quan i com van morir els seus habitants. "Durant segles, per les cartes que havia escrit Plini el Jove, 25 anys després de l’erupció, es creia que l’erupció havia tingut lloc el 25 d’agost de l'any 79 dC, però durant unes excavacions que es van fer el 2019 a la Casa del Jardí es va trobar la prova definitiva que en realitat la catàstrofe havia tingut lloc al nostre mes d’octubre", explica l’arqueòleg Rubén Montoya, que al llibre Pompeya. La ciudad romana en 100 objetos (Crítica) recorre la història que amaguen diferents estris i restes guardats als museus i dipòsits.

Al segle XVIII, durant les excavacions a l’antiga ciutat romana d’Herculà, es va descobrir una casa amb una biblioteca filosòfica i que contenia 1.800 papirs carbonitzats per l’erupció del Vesuvi. Es creu que biblioteca contenia nombrosos textos epicuris i que en el moment de ser colgada per les cendres volcàniques era dirigida pel filòsof Filodem de Gàdara (I aC). Fins ara, però, havia estat pràcticament impossible saber què deien la majoria de papirs.

El jaciment de Pompeia continua amagant sorpreses. L'últim descobriment, en un bon estat impressionant, ha estat un saló de banquets que conservava les parets negres i decorades amb uns frescos de temes mitològics inspirats en la Guerra de Troia. Era "un ambient refinat en el qual es passaven moments de convivència, entre banquets i converses, en el qual es respira un alt nivell de vida, per uns espais amplis, pels frescos i mosaics, per la qualitat de les pintures i l'elecció dels temes", han informat a través d'un comunicat signat per Gabriel Zuchtriegel, el director del parc arqueològic del sud d'Itàlia, on hi ha la mítica ciutat destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79.

Quan l'any 79 aC la lava del Vesuvi va enterrar Pompeia, a la ciutat romana s’estava construint una casa. Més de 2.000 anys després, els arqueòlegs han trobat tot el material que testimonia que aquell dia el que avui anomenaríem paletes estaven en plena activitat: eines, rajoles, maons de tova apilats i munts de calç. Tot plegat dona moltes pistes sobre les tècniques i el tipus de ciment que s’utilitzava a l’antiga Roma per aixecar parets.

Pompeia, la ciutat romana que va ser arrasada i sepultada per l'erupció del Vesuvi l'any 79 dC, continua amagant tresors de gran valor com el que s'hi acaba de descobrir. Es tracta d'un fresc en perfecte estat de conservació que evoca el mite dels germans Hel·le i Frixos, que escapen de la seva madrastra enfilats en el moltó alat amb velló d'or. Aquest animal, conegut per aparèixer també en el mite de l'heroi Jàson i dels argonautes, ha d'ajudar els dos germans a fugir volant fins a la Còlquida, però durant el trajecte la noia es precipita al mar: segons algunes versions, ella mor, però en d'altres és rescatada per Posidó, que la converteix en una de les seves amants.

Pompeia no deixa de revelar nous episodis de com vivien els més desafavorits a l'Antiga Roma. L'últim descobriment del Parc Arqueològic de Pompeia és una fleca-presó on esclaus i ases treballaven en condicions infrahumanes. Es tracta d'una habitació estreta on la llum amb prou feines entrava a través de petites finestres amb reixes de ferro. No hi havia cap porta ni accés a l'exterior, sinó que s'accedia a través d'una porta que donava a la part residencial que estava decorada amb frescos. En un d'aquests frescos es veia una massa de pa de forma rodona. A la part residencial també es van localitzar inscripcions de propaganda política en què s'animava a votar a Aulus Rustius Verus.

El jaciment de Pompeia continua donant sorpreses als arqueòlegs. En un fresc d'una casa ha aparegut un plat que podria ser un "avantpassat llunyà de la pizza", segons un comunicat fet públic aquest dimarts. Tal com informa Efe, els arqueòlegs descarten completament que el que es pot veure dins una safata al costat d'una copa de vi sigui una pizza perquè li falta el tomàquet (aleshores inexistent a Europa) i la mozzarella. Però els arqueòlegs diuen que sí que podria ser una focaccia, damunt la qual s'haurien posat les fruites que té al costat: magranes, una altra fruita que podria ser un dàtil (amanit amb espècies o amb una mena de pesto conegut com moretum) fruits secs i arboços grocs.

Amb el metavers tot és possible, fins i tot convertir-se en el gladiador Marcus Atilius. És en la pell d'aquest ciutadà romà, que es va unir als gladiadors per saldar els seus deutes, que es pot viure una realitat paral·lela. Es pot entrar en una masmorra, creuar unes precàries passarel·les, anar al gimnàs, esquivar algun cop d'espasa i acabar a la sorra amb un públic enfervorit a les grades i un estratosfèric elefant a pocs metres. Des d'allà es pot veure com el Vesuvi entra en erupció, mentre tothom entra en pànic. Aquest viatge a l'octubre de l'any 79 dC, quan Pompeia va desaparèixer sota les cendres, es pot fer fins al 15 d'octubre a l'exposició Pompeia, l'últim gladiador, al Museu Marítim. El museu és, a més, un lloc amb un passat romà: sota les Drassanes Reials hi ha una necròpolis, datada del segle I al V dC.

El 2018, a Pompeia, van descobrir un espectacular larari, l'altar que els romans dedicaven a les divinitats de la llar, amb unes espectaculars pintures de jardins exuberants, serps i ocells. Tant luxe, però, no amagava un habitatge opulent sinó una llar modesta. Darrere el jardí encantat, com el van batejar els responsables del jaciment de Pompeia, hi havia habitacions que han conservat el seu mobiliari pràcticament intacte. "Les excavacions han tret a la llum cambres amb el seu mobiliari que ens expliquen moltes coses de la realitat de la classe mitjana i baixa, una immensa majoria que sempre ha estat infrarepresentada per les fonts escrites", ha assegurat aquest dissabte el director del parc arqueològic italià, Gabriel Zuchtriegel.

S'hi refereixen com l'individu A. Era un home d'uns 35 o 40 anys, que feia 1,64 centímetres d'alçada i a qui la mort va enxampar al menjador de casa seva durant l'erupció del Vesuvi l'any 79 aC. La seva salut no era gaire bona: segurament tenia tuberculosi vertebral, que és una infecció greu als ossos que acaba deformant la columna. Fins ara, de l'individu A només se sabia que era un dels milers de ciutadans que van morir instantàniament pel núvol de cendra volcànica a alta temperatura provinent del volcà i van quedar sepultats a la ciutat portuària de Pompeia, un dels jaciments arqueològics més importants del món. La seqüenciació d'ADN antic l'ha rescatat. Les seves restes es van trobar a la Casa del Fabbro (Casa de l'Artesà), enterrades i protegides pels materials piroclàstics, i el seu perfil genètic és el primer genoma que s'obté d'un pompeià mort durant l'erupció del Vesuvi. Els resultats de l'estudi s'han publicat aquest dijous a la revista Nature.

Les troballes excepcionals continuen a la zona de la vil·la de Civita Giuliana, a Pompeia: després d’un carro cerimonial gairebé intacte, un estable amb les restes de tres cavalls i les despulles d'un home ric i un servent, ara els arqueòlegs han descobert una habitació de petites dimensions on van viure uns esclaus, probablement una família amb un fill, que s’encarregaven del manteniment de la vil·la dels seus amos. Com informen diverses agències, l’habitació té uns setze metres quadrats i és a prop del pòrtic on es va trobar el carro cerimonial al gener. Com va informar ahir el ministeri italià de Cultura, l’estat de conservació és “excepcional” i permet conèixer millor la vida quotidiana d’un nivell de l’antiga a societat pompeiana, els dels esclaus, del qual encara es tenen pocs coneixements.

Segons la tradició, els cossos d'adults sempre s'incineraven a Pompeia, la ciutat destruïda per l'erupció del Vesubi l'any 79 aC. Per això, la troballa d'un grup d'investigadors de la Universitat de València ha desconcertat els arqueòlegs. En una excavació han descobert una tomba magníficament conservada i amb el cos parcialment momificat d'un home, Marcus Venerius Secundio. Segons informa l'agència Efe, la troballa s'ha dut a terme durant el projecte que investiga l'arqueologia de la mort a la necròpolis de Porta Sarno.

A partir del 12 d'agost, el públic podrà visitar una de les troballes més recents i extraordinàries de l'àrea arqueològica de Pompeia: el thermopolium, un restaurant on se servia menjar calent i begudes a les classes més baixes de la ciutat. Destacava per la seva "excepcional decoració" i les restes d'aliments que es van trobar en el seu interior quan va ser descobert.

Uns responsables del parc arqueològic de Pompeia han anunciat aquest dissabte que han trobat un carro cerimonial romà en perfecte estat de conservació entre les ruïnes clàssiques de la ciutat italiana, segons informa Europa Press. Es tracta d'un vehicle localitzat a la zona de Civita Giuliana, al nord de Pompeia. El carro és un vehicle de ferro, de quatre rodes i amb capacitat per a una o dues persones, gairebé únic en el seu gènere, segons els experts.

Els habitants més adinerats de Pompeia es podien permetre molts luxes, com la vaixella de plata que es va trobar a la Casa de Menandre; mobles guarnits amb delicats panells de vidre amb relleus, com el de la Casa de Marc Fabi Rufus, i el luxós cràter de bronze amb relleus on barrejaven l’aigua i el vi a la casa de Juli Polibi. Alguns altres habitants tenien secrets ocults: el 2019 els arqueòlegs van descobrir una capsa amb desenes d’amulets, anells i estatuetes de bronze, ceràmica i ambre que són un dels atractius de la reobertura del museu del jaciment, l’Antiquarium, després d’estar tancat durant 36 anys fins al 2016, quan s’hi van començar a fer exposicions temporals. Com diu el director del parc arqueològic de Pompeia, Massimo Osanna, aquests amulets són “una de les coses més curioses que hem descobert”, i tot apunta que van pertànyer a una dona benestant que recorria “a la màgia” i es guarnia amb aquests objectes per protegir-se de la mala sort. El conjunt de peces és conegut com “el tresor de la bruixa”, i entre aquestes hi ha una petita calavera i uns amulets amb forma de fal·lus.

L'àrea arqueològica de Pompeia, la ciutat destruïda el 79 dC per l'erupció d'el Vesuvi no deixa de sorprendre. Aquest dissabte s'ha comunicat la troballa d'un thermopolium, el lloc on se servia menjar i beguda, intacte i decorat i amb restes d'aliments. El ministeri de Cultura italià i l'àrea arqueològica consideren que és "un altre descobriment extraordinari a Pompeia, a les noves excavacions empreses dins el projecte de manteniment i restauració de la regió V", tal com recull l'agència Efe.

Els equips arqueològics que excaven a l'antiga ciutat italiana de Pompeia han descobert tres edificis amb grans balcons, àmfores de vi i mosaics. Les noves troballes són a l'àrea de Regio V i suposen "una novetat en aquesta zona", segons ha explicat el parc arqueològic. L'arqueòloga de les excavacions, Alberta Martellone, ha explicat que, al costat d'una de les cases, s'ha trobat també un jardí amb una altra construcció pròxima. Ara els treballs se centraran a avançar als espais adjacents d'aquesta edificació. També s'hi han descobert uns quants mosaics, un dels quals manté el color vermell i permet distingir una figura alada que representa Cupido.