Hi ha un moment del pòdcast Campeón! en què el periodista Joan Cabot es demana per què Toni Pla, personatge gairebé mític de l’escena musical palmesana de final del segle XX i principi del XXI, va voler canviar l’èxit que havia assolit darrere la barra del popular bar Ca’n Toni per un món que desconeixia, el de la promoció musical, on era més que probable que les coses no li sortissin sempre tan bé com esperava i somiava. La història que ha reconstruït Cabot, la d’un home que va aconseguir fites impossibles i que va ser part responsable, entre d’altres, de la desfeta d’un més que prometedor grup musical, convida a demanar-se pels conceptes d’èxit i fracàs, conceptes que molt sovint formen part de les converses en l’àmbit cultural però que no sempre tenen una mateixa definició o abast.

Volví, 911, ¿Qué más pues?, Loco, AM, Fiel, Miénteme. Encara que no ho vulguis, probablement deus haver sentit alguna d’aquestes cançons. Ja sigui a la ràdio tornant de la feina, al bar amb els amics, per l’altaveu de la parella que s’ha estirat al teu costat a la platja o a la festa íntima que han organitzat els veïns, el reggaeton sona a tot arreu. Des que el 2004 Daddy Yankee va llançar la cançó Gasolina, l’èxit d’aquest gènere musical nascut als anys 90 a Puerto Rico no ha fet més que créixer, primer a Llatinoamèrica, després a Espanya i finalment en altres països europeus i als Estas Units. Més o menys fidel als patrons rítmics originals o barrejat amb el trap, ha convertit en superestrelles globals artistes com Maluma, J Balvin, Bad Bunny, Anuel AA, Karol G i Ozuna, i ha servit perquè d'altres com Rosalía entressin amb força en el mercat internacional: el reggaeton Con altura, de Rosalía amb El Guincho i J. Balvin, és la cançó amb més reproduccions de l'artista de Sant Esteve Sesrovires, gairebé 1.900 milions només a YouTube; i la segona, Yo x ti, tú x mí amb Ozuna (415 milions).

El 2020 ha sigut un any d'alt consum televisiu, tant de cadenes en obert com de plataformes. Segons la consultora Barlovento, el temps que un espectador ha dedicat a la televisió aquest any ha sigut de 240 minuts al dia, una xifra que suposa un augment de 18 minuts respecte al 2019. El consum televisiu va arribar al seu pic durant el mes d'abril, en ple confinament total, quan es va registrar una mitjana de 303 minuts per persona al dia. En un any en què la televisió s'ha convertit en una de les grans distraccions contra el tancament, recordem alguns dels programes i espais que s'han convertit en fenòmens.