Diu d’ell que, d’adolescent, era “divertit, xerrador, graciós i molt bona persona”. Sortien a voltar quan queia el vespre per alguns dels bars clàssics de Palma: Es Carreró, Sa Font. Algun dia també anaven per Gomila: “I ell xerrava amb tothom, tenia molta retòrica i anava de grup en grup coneixent gent. Ara potser ha perdut un poc de gràcia, però continua essent un tros de pa”, diu, entre rialles –durant tota la conversa riu recordant bons moments–, Pedro Moll, un dels amics que el periodista i escriptor Jaume Oliver (1975) –reconegut recentment amb el premi Ciutat de Palma de novel·la– encara conserva de l’adolescència.

Prop de 100 periodistes de les Illes Balears han signat una carta oberta impulsada per la Revista Posidònia i el Comitè de Solidaritat de Menorca amb Palestina, arran de l’assassinat d’Anas al-Sharif i els seus companys del mitjà d’Al-Jazeera. El manifest, anomenat Prou periodistes assassinats, prou genocidi a Gaza, recorda que en pocs mesos, Israel ha assassinat més de 200 periodistes que cobrien els atacs d'Israel contra el poble palestí a la franja de Gaza.

Wael Dahdouh és un periodista mític al món àrab. Cap de l'oficina d'Al-Jazeera a Gaza, fa set mesos va predir una nova guerra i l'hi va dir a la seva dona, l'Amna. No sospitava que seria així de llarga –el 7 d'abril va fer set mesos que va començar– i molt menys que el destí obriria un cràter infernal a la seva vida. Dahdouh ha perdut la meitat de la família, desenes de companys i la salut. Tothom es pregunta com pot tirar endavant amb aquest calvari personal.

Fa un poc més de tres anys va anar de Mallorca a Rabat per cobrir l'actualitat informativa del Marroc i el Magreb. Marc Ferrà (Palma, 1995) és un periodista freelance que conta el que succeeix a l'altra riba de la Mediterrània amb paraules, veu i també imatge. Durant el seu primer any i mig a Rabat es va dedicar, principalment, a la premsa i la ràdio, però ara ja fa més d'un any que s'ha convertit en la cara de diversos informatius estatals. La crisi diplomàtica amb Espanya i l'entrada d'unes 10.000 persones a Ceuta són algunes de les cobertures que destaquen en la seva trajectòria internacional.

Si “no deixis que la realitat t’espenyi un bon titular” és una dita, malèvola, que s’atribueix al gremi periodístic –“pitjor seria haver de fer feina” n’és un altra–, el cert és que no té res de nou: periòdics i periodistes del passat, a les Illes Balears, publicaven molt més marcats per les seves tendències ideològiques que no per la veracitat de les notícies. Ho recordam ara, quan hem celebrat aquesta setmana –dimarts, 3 de maig– el Dia de la llibertat de premsa.

Les redaccions dels anys setanta eren soroll mecànic de màquines d’escriure, fum de tabac de tots els colors i homes en un món mascle que es mirava des de mirades masculines, quan no masclistes. Amb territoris informatius encara més privatius dels homes com els esports, amb una jove Isabel Bosch desafiant l’homologació dels cromosomes imparells al Diari de Barcelona, o les corresponsalies internacionals, amb una jove Núria Ribó a Nova York i Londres.

El periodisme literari està de dol per la notícia de la mort de Rosa Maria Piñol, un dels referents del periodisme cultural català. Membre de l'equip fundador de l'Avui, els seus primers treballs es van centrar en Barcelona i ensenyament, però l'any 1980 va ingressar a la secció de Cultura i allà es va començar a especialitzar en el món dels llibres i les lletres. L'any 1983 va fer el salt a La Vanguardia, on va consolidar el seu domini en el camp de la literatura i la cultura catalanes. La seva implicació en aquest àmbit la va fer formar part, l'any 2010, de l'equip que va començar a preparar la sortida de l'edició traduïda al català del diari.

Aquest 2020, l’any de la pandèmia en què el confinament estricte va dificultar la tasca dels periodistes arreu del món durant moltes setmanes, la investigació anual de Reporters Sense Fronteres (RSF) ha recomptat 50 periodistes assassinats, una xifra similar als 53 de l’any anterior. El que més destaca l’informe, però, és que més de dos terços d’aquests assassinats, el 68%, no es van produir en entorns de conflicte armat, sinó en països en pau.

Intrèpid, bon narrador, erudit i valent. Robert Fisk no queia sempre bé als seus col·legues, sobretot després que denunciés que alguns feien la seva feina còmodament des de l'habitació d'hotel. El periodista, que ha mort aquest cap de setmana als 74 anys, víctima d'un infart, visitava morgues i les dues bandes de les trinxeres, palaus i barraques. Era considerat un referent en el reporterisme de guerra, fins al punt que el 2005 el New York Times el va qualificar com "el corresponsal més famós del Regne Unit".

Els dos periodistes australians que treballaven com a corresponsals a la Xina han aterrat aquest dimarts a l'aeroport de Sidney. No ha sigut un viatge qualsevol: els dos professionals han retornat a Austràlia per por a ser detinguts arran d'un xoc diplomàtic entre Pequín i Canberra, que ha pujat d'intensitat en els últims mesos. Els periodistes són Bill Birtles, de la cadena de televisió ABC, i Mike Smith, del portal Australian Financial Review. Amb la seva marxa, Austràlia es queda sense periodistes i sense mitjans acreditats al gegant asiàtic per primera vegada des de la dècada dels setanta.

El Mapa de la Censura de Mèdia.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans del Grup Barnils, va registrar un total de 201 incidents que atempten contra la llibertat d’expressió i el dret a la informació durant el 2019. Així, aquest es converteix en l’any amb més casos documentats des de la creació del Mapa, el 2015, fins i tot per sobre del 2017, que incloïa l’ofensiva contra el referèndum d’independència de Catalunya.

Amb armilles identificatives i les càmeres aixecades, uns 200 professionals de la informació s'han concentrat aquesta tarda a la plaça de Catalunya de Barcelona per reclamar que s’aturin les agressions contra els mitjans de comunicació, que s’han fet especialment visibles durant les protestes i aldarulls per la sentència del judici de l’1-O. Durant l’acte, convocat per diferents associacions professionals com el Col·legi de Periodistes de Catalunya o el Sindicat de Professionals de la Comunicació, Gabriela Grífol, periodista de Betevé, ha llegit un manifest en què es reclama tant a la conselleria d’Interior de la Generalitat com al ministeri d’Interior que s’investiguin les agressions dels últims dies i es depurin responsabilitats. Segons els últims recomptes, 65 professionals han sigut víctimes d’agressions durant els últims dies.

En un comunicat conjunt, diferents entitats que apleguen els professionals del sector de la informació de Catalunya han exigit a la conselleria d'Interior de la Generalitat i al ministre d'Interior del govern espanyol que investiguin les agressions contra periodistes que cobrien les protestes de resposta a la sentència del judici de l'1-O. La suma de periodistes que han sigut víctimes d'agressions mentre feien la seva feina ascendeix fins als 65 professionals, segons indica l'últim recompte.

La premsa no ha quedat al marge de la violència que s'ha viscut en les protestes contra la sentència del Procés. La situació és caòtica i hi ha molts periodistes ferits. Segons el recompte fet per l'Observatori Mèdia.cat del Grup de Periodistes Ramon Barnils, almenys 20 periodistes han estat ferits durant les protestes de la nit i matinada d'aquest divendres a Catalunya. Mèdia.cat ha comptabilitzat 14 periodistes ferits per la policia, un per manifestants d'extrema dreta i cinc més d'autoria indeterminada. En paral·lel, Albert Garcia, fotoperiodista d'El País, va ser detingut per la Policia Nacional mentre cobria els aldarulls de divendres i ha estat posat en llibertat de matinada. En total, l'observatori Media.cat del Grup Barnils estima en un recompte provisional que des de dilluns 58 professionals de la informació han patit agressions mentre exercien la seva feina.

Durant 12 anys, Mayra Cisneros ha encapçalat un programa de ràdio a la ciutat de Coahuila, a Mèxic, un dels països del món més perillosos per als periodistes. Segons l’organització Artículo XIX, des del 2000 fins avui 123 periodistes han sigut assassinats al país i 24 continuen desapareguts. El 99% dels crims continuen impunes. El 2006 la violència es va disparar amb l’anomenada guerra contra el narcotràfic del president Felipe Calderón, però va continuar amb Peña Nieto i encara es manté amb el govern d’esquerres d'Andrés Manuel López Obrador. El 26 de juny de l’any passat, Cisneros va ser segrestada per un escamot, després d’haver patit amenaces directes de l’alcalde, que es presentava a la reelecció. Algú va donar una contraordre i se’n va sortir. Ha pogut viatjar a Barcelona acollida per un programa de l’Ajuntament i la Taula per Mèxic, que pretén que els informadors amenaçats tinguin un “respir” i reforçar les seves capacitats per afrontar la seva difícil situació.

Els periodistes birmans Wa Lone i Kyaw Soe Oo, detinguts fa un any quan investigaven una massacre contra la població rohingya per part de l'exèrcit birmà, han apel·lat aquest dilluns contra els set anys de presó que compleixen acusats de violar la llei de secrets oficials.

80 periodistes morts, 348 de detinguts, 60 de segrestats i tres de desapareguts. Aquestes són les xifres d'aquest 2018 que ha fet públiques aquest dimarts l'organització Reporters Sense Fronteres per denunciar les conseqüències que han patit els professionals de la informació per exercir la seva feina. En total, dels periodistes assassinats, 49 reporters van morir "de forma deliberada perquè les seves investigacions afectaven els interessos d'autoritats polítiques o econòmiques, de grups religiosos i criminals", denuncia l'organització. De fet, el cas més recent és el del periodista de l'Aràbia Saudita Jamal Khashoggi, assassinat el 2 d'octubre, i un altre el del reporter eslovac Jan Kuciak, que va morir assassinat el 21 de febrer.