Els Mossos d'Esquadra han afegit al sumari del Barçagate un nou informe al qual han tingut accés l'ARA i SER Catalunya que conclou que "els investigats [entre els quals hi ha Josep Maria Bartomeu, l'expresident del Barça] van manipular documents que entregaven a l'empresa auditora", PriceWaterhouseCoopers (PwC), la qual es va encarregar de fer l'auditoria externa del cas. El cos policial, després d'haver acabat la investigació dels dispositius tecnològics dels investigats, considera que "el preu pagat a PwC [361.000 euros més IVA] pel FC Barcelona només perseguia els interessos personals dels investigats per encobrir una contractació irregular de les empreses de Carlos Ibáñez que perjudicaria novament el patrimoni financer del club, cosa que podria constituir una nova administració deslleial dels seus recursos econòmics".

Ja fa tres anys i mig que va esclatar el cas Barçagate, però el procés d’instrucció encara no està clar quan acabarà. Ara mateix, la data marcada és el 29 de juliol, però és probable que s’allargui sis mesos més. En cas que la jutgessa acabi optant per aquesta decisió, serà la cinquena pròrroga que viurà la instrucció. De fet, segons va avançar el Què t’hi jugues de SER Catalunya i ha pogut confirmar l'ARA, dos dels investigats en aquest cas per presumpta administració deslleial i corrupció entre particulars, l’expresident del Barça Josep Maria Bartomeu i la seva mà dreta, Jaume Masferrer, han demanat que la instrucció s’allargui sis mesos més, fins al gener del 2024, i tenir l'opció de declarar després que descartessin fer-ho quan els Mossos d'Esquadra els van detenir el març del 2021.

El cas Negreira és l’últim episodi. Però no deixa de ser un de tants. Ni el primer ni malauradament l’últim. Una pena. Un costum. La sensació que no hi ha un pam de net enlloc. El pagament de 7 milions d’euros que el Barça va fer en 17 anys a les empreses vinculades a l’exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) demostra que els mecanismes de control de la despesa fallen. I si van funcionar, tots els presidents i òrgans de control serien còmplices d’un fet, com a mínim, reprovable èticament. I veurem si alguna cosa més.

"Mai he cobrat un duro del Barça", assegura Albert Lesán. El periodista i comunicador, que presentava durant dos anys el programa 'Rondeando' a 8TV, és un dels noms que surten esquitxats pel Barçagate, la investigació arran de l'ús de diners del club per publicar missatges en benefici de la junta de Josep Maria Bartomeu. Segons informava el programa Què t'hi jugues?, de la SER, els Mossos, que han allargat sis mesos més el sumari d'aquest cas, han inclòs pagaments a periodistes com una branca pel control de l'opinió pública. Els acusats són el mateix Lesán i Marçal Lorente, que haurien rebut pagaments a través de terceres empreses interposades i en conceptes ficticis.

Els Mossos d'Esquadra veuen indicis que l'exdirector general del Barça, Òscar Grau, i l'excap dels serveis jurídics, Román Gómez Ponti, van filtrar els contractes de Lionel Messi i Gerard Piqué a la premsa, segons ha avançat la Cadena SER. Un informe dels Mossos, que s'ha lliurat al jutjat de Barcelona que investiga el Barçagate, recull diversos correus que apunten que Gómez Ponti i Grau, amb el coneixement del llavors president del club, Josep Maria Bartomeu, “volien i pretenien” filtrar els contractes de Leo Messi i Gerard Piqué que va publicar El Mundo.

Nou revés judicial per al Barça. L'entitat blaugrana ha perdut el tercer judici contra l'excompliance officer Noelia Romero arran del seu acomiadament com a represàlia per la seva investigació interna del cas Barçagate. L'antiga empleada del Barça, després de guanyar i aconseguir que el seu cessament es considerés improcedent –malgrat que la demanda inicial era considerar-lo nul–, va tornar a demandar el club per l'impagament del bonus anual, d'uns 22.000 euros. Ara la jutge ha tornat a donar la raó a la demandant i el Barça haurà de fer-li el pagament acordat. "S'ha fet justícia", ha admès a l'ARA Romero.

Se’ls associa al Barçagate, però a través dels micròfons del Què t’hi jugues de la Cadena SER aquests tres periodistes han explicat dia sí dia també moltes de les notícies que han fet trontollar el Barça els últims anys. Ara han convertit les seves informacions en un llibre que narra què va passar al club entre l’adeu de Neymar i el de Messi.

De moment s'han acabat les declaracions de testimonis pel cas del Barçagate. L'última de comparèixer ha sigut Noelia Romero, ex compliance officer, que va ser acomiadada com a represàlia per haver investigat el cas. Segons fonts judicials a les quals ha tingut accés l'ARA, Romero ha descrit quin era el format que imperava en l'entitat en la contractació de Nicetream. L'ex compliance va començar una investigació sobre el cas després que la cadena Ser fes publica la trama i, havent mantingut diverses converses informals amb unes 15 persones, va veure que es tractava "d'un esquema típic de corrupció". Romero ha deixat clar que la valoració final de si és delicte o no és de la jutge i que ella només descriu d'aquesta manera la realitat que va viure.

Comencen les declaracions dels testimonis pel cas Barçagate en la primera jornada de compareixences a la Ciutat de la Justícia. El primer a comparèixer davant de la jutge d'instrucció Alejandra Gil ha sigut Jaime Malet. El CEO i fundador de Telam Partners, intermediari entre I3 Ventures i el Barça, ha explicat com es van desenvolupar les negociacions i l'acord entre les dues parts.

En un escorcoll policial efectuat al domicili de Jaume Masferrer, que va ser la mà dreta del president del Barça Josep Maria Bartomeu, els Mossos d'Esquadra han trobat documents que certifiquen l'existència d'almenys quatre comptes de Twitter que formen part del cas Barçagate. Els gestionava I3 Ventures, l'empresa contractada pel club blaugrana. Els comptes, segons s'explica en les noves pàgines del sumari a què ha tingut accés l'agència Efe, són @jfunesemis, @sergirdrgz, @massiveattack57 i @goku_emprenyat, les quatre suspeses per Twitter. Els Mossos també sospiten d'una altra anomenada @el10blaugrana.

El propietari d’I3Ventures, Carlos Ibáñez, va declarar el 20 de juliol com a investigat per possible corrupció entre particulars i administració deslleial arran de l’escàndol del Barçagate. En la declaració, a la qual ha tingut accés l’ARA, Ibáñez defensa que les referències a Joan Laporta, Pep Guardiola i Jaume Roures a les pàgines de Facebook del Barçagate tenien com a finalitat “controlar el mal reputacional” que aquestes persones feien al club perquè totes elles “l’estaven atacant”.

El judici del Barçagate segueix avançant al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Després de les declaracions d'Òscar Grau i Román Gómez Ponti a principis de juny, aquest dimarts ha sigut el torn de Carlos Ibáñez. El president de Nicestream, conglomerat d'empreses contractat pel FC Barcelona pel monitoratge de les xarxes socials i presumpta creació d'estats d'opinió contra jugadors i personalitats de l'entorn blaugrana, ha defensat que, dins de l'acord amb l'entitat blaugrana, es perveia la creació de perfils que van acabar sent difamatoris, segons fonts jurídiques consultades per l'ARA.

"Estic fortament satisfeta de com ha anat [la vista]. Ara cal esperar que es faci justícia", confessava Noelia Romero a les portes del jutjat social 8 de la Ciutat de la Justícia. Després de les més de tres hores de judici, l'antiga compliance officer blaugrana es va mostrar exultant i optimista a l'espera de la sentència del magistrat Juan Manuel Fernández en el seu cas contra el Barça. Fins a 7 testimonis (tres per part del club i quatre a demanda de l'advocat de Romero) van complementar els punts de vista dels advocats, que van centrar els seus interrogatoris en el cas Barçagate (o Bartogate) i les tasques de Romero mentre formava part de l'entitat blaugrana.

L'acomiadament de Noelia Romero, antiga compliance officer del Barça, va ser una de les primeres decisions que l'expresident blaugrana, Josep Maria Bartomeu, va executar després que es fes públic el cas Bartogate. Romero demana justícia, l'admissió de culpes de part del Barça i netejar el seu nom desprestigiat públicament amb les acusacions que s'han fet després de la seva sortida. No ha volgut parlar gaire més enllà d'una entrevista que va concedir a La Vanguardia, però ha deixat clar que la seva intenció en aquest judici és que "es faci justícia" per a ella i "per a la figura del compliace", a més de "crear un precedent".

Ha començat el judici pel cas del Barçagate amb les vistes orals de dos dels acusats principals. L'antic CEO de l'entitat blaugrana, Òscar Grau, i l'excap dels serveis jurídics del club, Román Gómez Ponti, han sigut els dos primers investigats a declarar. El paper clau de Josep Maria Bartomeu com a ideòleg, i el de Jaume Masferrer com a executor, han quedat reforçats a través dels testimonis dels dos acusats. El president i la seva mà dreta donaran la seva versió en seu judicial més endavant. De moment l'única data que tenen fixada és per declarar en la causa oberta amb l'administrador únic de Mediapro, Jaume Roures.

A banda de les qüestions delictives associades al cas, l'anomenat Barçagate ha permès observar amb una certa precisió la mecànica que regeix l'inframon dels comentaris anònims a internet. De fet, la cosa ha quedat fins i tot quantificada. Resulta que només sis perfils de Facebook, sis, creats per l'empresa I3 Ventures (Respeto y deporte, Sport leaks, Alter sports, Justicia y diálogo, Jaume un film de terror i Més que un club) van generar ni més ni menys que 175.598 fans, 3.748.078 interaccions, 234.088 compartiments i 113.619 comentaris. No és poca cosa, precisament... En tot cas, aquí no ens interessen tant les males pràctiques de l'afer com l'engrescada participació de milers i milers d'usuaris, sense els quals tot plegat no hauria servit de res. Vull dir que la cosa fou engegada presumptament per diversos directius del FC Barcelona en encarregar campanyes de desprestigi a l'esmentada empresa, però els qui la van consumar van ser els mateixos usuaris. De fet, l’objectiu era aquest: cap sorpresa, doncs. 

Tres dies després de guanyar-se el bitllet per a la final de Copa per la via èpica, remuntant una eliminatòria que estava molt costa amunt contra el Sevilla (3-0), el Barça se la torna a jugar a la Lliga. L’equip que entrena Ronald Koeman visita aquest dissabte l’Osasuna a El Sadar (21 h, Movistar LaLiga) amb la intenció de mantenir viva la flama a la competició estatal. Sumar els tres punts en terres navarreses confirmaria la bona ratxa dels blaugranes lluny del Camp Nou, on acumulen vuit victòries consecutives des de la jornada 15. Però sobretot serviria per pressionar els seus dos principals oponents a la classificació, l’Atlètic de Madrid i el Reial Madrid, que s’enfronten demà al Wanda Metropolitano (16.15 h). Si el Barça fa la feina avui, la distància de cinc punts (amb un compromís més) amb els matalassers es mantindrà demà en cas de victòria local al derbi madrileny, baixaria fins als dos si els de Zidane s’imposen als de Simeone i es quedaria en tres per sobre i dos per sota si el duel a la capital acaba en empat. Ara l’Atlètic té 58 punts (i un partit menys) i el Barça i el Madrid, 53.

Els Mossos d’Esquadra creuen que queda demostrada l’administració deslleial de Josep Maria Bartomeu relacionada amb el cas Barçagate, però segueixen investigant per quina raó es va pagar una xifra de diners tan elevada a I3 Ventures. Sospiten que “directius, administradors, treballadors o col·laboradors” haurien pogut percebre “contraprestacions” per adjudicar els contractes a aquesta companyia. Si una línia d’investigació és saber si els protagonistes del presumpte delicte l'haurien comès per interessos personals, una segona línia tindria una interpretació política.

Que cap dels tres candidats a presidir el Barça gosi reivindicar el seu llegat o el de Sandro Rosell –les persones que han dirigit el club els últims deu anys– potser no és tan humanament dolorós com les detencions i la nit al calabós d'aquesta setmana, però encara és més revelador.

Els darrers mesos de mandat de Josep Maria Bartomeu l’ambient a les oficines del Camp Nou era “irrespirable”, segons expliquen alguns treballadors del club propers a l’àrea de direcció. “Quan es demanaven explicacions per saber què eren aquelles factures, et deien que no es podia dir res, ja que venia directe de Direcció", confessen responsables d’algunes de les àrees on es van fraccionar factures per evitar passar les despeses per la comissió de control del club. A més, quan es va saber que el cas s’investigava, hi va haver pressions sobre els treballadors perquè no parlessin amb la premsa i ajudessin a “defensar la imatge del club”. En realitat, es tractava d’intentar protegir les persones que han acabat acusades de presumpta administració deslleial i corrupció entre particulars.