Abans que Iuri Gagarin es convertís en el primer home a arribar a l’espai, un munt de bestioles van orbitar per sobre dels caps dels humans. Durant els anys 50 els soviètics i els nord-americans van portar la seva rivalitat més enllà del nostre planeta, iniciant una cursa espacial que faria immortals noms com Gagarin, Neil Armstrong, Aléksei Leónov, Buzz Aldrin o Valentina Tereixkova. Però abans d’ells, van existir la Laika, el Baker, la Belka, el Ham i la Strelka. Els primers animals a l’espai, però no els primers a volar, ja que el 1783 els germans Montgolfier havien posat una ovella, un ànec i un gall dins d'un globus d'aire calent per veure què passava si els feies volar.

Quan Aleksei Leónov recordava la seva vida, s’adonava de com havia canviat el món en 75 anys. Havia nascut en una casa de fusta de Sibèria, i de petit aixecava la vista, fascinat, quan passava per sobre el seu cap un avió Tupolev volant elegantment. Encara semblava un miracle, veure un home volar. Poc esperava l’Aleksei que ell seria el primer home a realitzar un passeig espacial.

El 1978 els meus pares van anar a Polònia, el primer viatge a l’estranger de la seva vida. Quan van tornar a Moscou, la meva mare no parava de parlar del que hi havien vist: no un lloc sinó una pel·lícula, Cabaret, de Bob Fosse. Sobretot li va quedar gravada una escena. Tres amics tornen d’un viatge de cap de setmana. Gairebé sense dormir, amb ressaca i capficats pels seus embolics sexuals i romàntics, es paren en una cafeteria al costat de la carretera. Un adolescent amb l’uniforme de les Joventuts Hitlerianes comença a cantar. Se’l veu molt formal i alhora pueril, amb els pantalons marrons ficats dintre d’uns mitjons blancs fins als genolls. Però, al cap d’un minut, s’hi uneixen altres nois uniformats i de seguida s’aixequen i comencen a cantar tots els clients menys un. Els protagonistes del film s’escapoleixen. Han procurat apartar el nazisme dels seus pensaments, però en aquest moment s’adonen que són minoria i que s’ha acabat la vida que han conegut fins ara. La cançó que canta tothom és Tomorrow belongs to me.

Les cartilles de racionament tornaran a Rússia l'any que ve. Aquesta mesura, històricament vinculada a temps de guerra i postguerra, serà recuperada a Kaliningrad a partir d'aquest 2025. L’enclavament rus entre Polònia i Lituània que permet a Rússia una sortida estratègica al mar Bàltic –peça que Stalin es va cobrar en la repartició d’Europa després de la Segona Guerra Mundial– continua sent un focus de tensió en les relacions entre Putin i els seus veïns occidentals. I una de les regions de Rússia més afectades per les sancions imposades per Occident a Moscou per l'agressió contra Ucraïna.

El març del 1932, quan la Segona República estava a punt de complir el primer any de vida, va arribar a Barcelona Francis Ferry. Nascut el 22 de maig del 1899 a Szombathely, entre Hongria i Àustria, havia rebut un encàrrec del Comissionat d’Afers Estrangers de la Unió Soviètica: "Havia d’ampliar la base del Partit Comunista d'Espanya (PCE), que en les eleccions del 1931 havia obtingut uns resultats desastrosos, també a Catalunya. Una de les estratègies de la III Internacional (coneguda com a Komintern) per revertir-ho va ser incloure el dret a l’autodeterminació dels pobles d’Espanya en el programa electoral i proposar la creació d’un partit específic a Catalunya: el Partit Comunista de Catalunya", explica l’historiador Manu Valentín (Barcelona, 1978), que ha escrit una trilogia sobre els anys previs a la Guerra Civil a Barcelona: Los cimientos: la Contra(R)evolución Española, El golpe: el derecho a la sonrisa i La huida: la Barcelona de Orwell, tots tres editats per Ojo de Buey.

El 21 de gener de 1924, la notícia es va escampar per tots els racons d’un jove estat que era observat, fos amb esperança o por, per la resta del planeta. Vladímir Ilitx Uliànov, Lenin, havia mort. Els treballadors van deixar en silenci les màquines durant uns minuts i la gent va anar aplegant-se a les cases del poble dedicades al líder revolucionari. Les autoritats van ordenar tres dies de dol i aixecar estàtues, busts i monuments a Lenin. No només això, centenars de pobles, ciutats, barris, empreses, cims i edificis es van batejar amb el seu nom, com farien amb Sant Petersburg, rebatejada com a Leningrad aquell 1924. El seu nom i el seu rostre, amb aquells ulls ametllats orientals herència dels seus avantpassats calmucs, eren omnipresents. Però per al cadàver de Lenin no hi hauria pau.

Rússia és el país més gran del món. Té una superfície el doble de gran que els Estats Units i que la Xina; cinc vegades més que l'Índia. Però la Rússia de Vladímir Putin s'estén encara més enllà de les seves fronteres. Després de la caiguda de la Unió Soviètica (URSS), al voltant d'uns 25 milions de russos van quedar fora de Rússia, escampats per països ara independents. Les minories russes han sigut un actiu que Putin ha intentat capitalitzar en el seu anhel de mantenir el màxim de poder sobre l'espai postsoviètic. L'altre instrument és la influència política (o xantatge) sobre governs que es mouen al ritme que marca el Kremlin.

El dia de Nadal de fa exactament 30 anys, Mikhaïl Gorbatxov es rendia a l'evidència i dimitia com a president de la Unió Soviètica. Al Kremlin, un canvi de banderes confirmava la fi d'una era: desapareixen la falç i el martell, que quedaven definitivament substituïts pel blanc, el blau i el vermell de la nova Federació Russa. La dissolució de l'URSS, definida per l’actual president rus, Vladímir Putin, com “la catàstrofe geopolítica més gran del segle XX”, va suposar la creació de 16 nous estats, que van arrossegar vells problemes i en van crear de nous.

Llibert Ferri (Barcelona, 1948) va viure en primera persona l’ensorrament del comunisme a Europa i, posteriorment, el de la Unió Soviètica. Enviat especial i corresponsal de TV3 entre el 1987 i el 2007 i actualment col·laborador de l’ARA, mai ha deixat d’estar connectat a Rússia i a l’univers postsoviètic. Autor de diversos llibres i assajos, publica ara Putin trenta anys després del final de l’URSS (Edicions de 1984), una radiografia de l’home fort del Kremlin i del país i de la societat que evoluciona sota les seves directrius. “Putin ens interessa perquè és un personatge exòtic, inquietant i fins i tot fascinant”, assegura. 

‘Queridos camaradas’

(3,5 estrellas)

Direcció: Andrei Kontxalovski. Guió: Elena Kiseleva i Andrei Kontxalovski. 120 minuts. Rússia (2020). Amb Iúlia Visotskaia, Vladislav Komarov i Alexander Maskeline. Estrena als cinemes el 9 de juliol.

]]>

El cèlebre espia britànic George Blake, que va treballar com a agent doble per a la Unió Soviètica, ha mort aquest dissabte als 98 anys, segons ha informat el Servei d'Espionatge Exterior de Rússia (SVR). "Avui ha mort el llegendari espia i coronel de l'SVR de Rússia, George Blake. Estimava sincerament el nostre país i admirava els èxits del nostre poble durant la Segona Guerra Mundial", ha assenyalat l'organització, successora del KGB, el servei d'espionatge de l'URSS per al qual va treballar secretament Blake.

]]>

Direcció: Kirill Serebrennikov. Guió: Mikhaïl Idov, Lili Idova, Ivan Kapitonov i K. Serebrennikov. 126 minuts. Rússia i França (2018). Amb Teo Yoo, Irina Starshenbaum i Roman Bilyk.

]]>

Rússia ha suspès aquest dimarts la projecció de la pel·lícula britànica 'The death of Stalin'. El film és una sàtira política que ha sigut criticada per personalitats de la cultura de Rússia perquè es burla del passat soviètic del país. El ministeri de Cultura rus ha informat que la retiraven aquest dimarts quan ha enviat una nota a la distribuïdora Volga. També ha explicat que una pel·lícula pot ser retirada de la projecció en cas que inclogui informació prohibida per la legislació. D'altra banda, la distribuïdora Volga ha concretat que el ministeri va donar el permís per projectar la pel·lícula, però que van canviar d'idea quan van rebre nombroses mostres de rebuig.

]]>

“El més important a la vida és sentir que et comprenen...” Monika Zgustova (Praga, 1957) tanca amb aquesta frase d’Irina Emeliànova -que reflecteix les dificultats de moltes dones per tornar a la normalitat després de passar pels gulags soviètics- l’obra Vestides per a un ball a la neu (Galàxia Gutenberg). L’escriptora i traductora d’origen txec, resident a Barcelona des dels anys 80, torna a parlar en el seu nou llibre de l’opressió que van patir les dones sota el règim soviètic. Si a La nit de Vàlia traçava el retrat d’una supervivent dels gulags i a Les roses de Stalin s’endinsava en la vida de la filla de Stalin, a Vestides per a un ball a la neu recull el testimoni de nou dones -científiques, actrius, mestres, matemàtiques, poetes- que van viure la traumàtica experiència dels camps de treball forçats.

]]>