Brussel·les incrementa la pressió sobre Donald Trump. El president estatunidenc manté congelada una part dels aranzels que va anunciar contra la Unió Europea i ha deixat en l'aire què acabarà fent. Davant d'aquesta incertesa, el bloc europeu no vol quedar-se de braços plegats i la Comissió Europea ha presentat aquest dijous un nou llistat de productes estatunidencs als quals amenaça d'incrementar les taxes de duanes si Trump no reconsidera la seva estratègia comercial i tira pel dret en la guerra aranzelària.

Davant l'amenaça per a la ciència que suposa l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca –amb retallades al finançament de projectes científics i la censura a determinades línies d'investigació–, Europa fa un pas endavant per atreure els científics nord-americans afectats per les polítiques del president dels Estats Units. La Comissió Europea ha anunciat aquest dilluns una nova inversió de 500 milions d'euros per al període 2025-27 per fer d'Europa "un pol d'atracció" per als investigadors d'arreu del món.

Persistir en l'error és equivocar-se doblement. I el Regne Unit s'adona que el Brexit ho va ser, un error. El problema és que la marxa enrere és del tot impossible. Però n'hi ha que volen posar-hi pegats. Així, un total de 60 diputats del Partit Laborista han instat aquest dijous el govern britànic a aprofitar l’impuls diplomàtic que el nou executiu de Keir Starmer va donar a les relacions amb la Unió Europea per establir un acord de mobilitat que permeti als joves de 18 a 30 anys viatjar i treballar temporalment entre el Regne Unit i els 27 estats membres.

Ursula von der Leyen manté la mà allargada a Donald Trump fins a l'últim moment, però avisa que no li farà cap mena de recança de pagar amb la mateixa moneda i d'aplicar l'estratègia de l'ull per ull. "Europa té moltes cartes [per respondre] i tots els instruments estan sobre la taula", va advertir dimarts la presidenta de la Comissió Europea en un discurs a l'Eurocambra.

L'aterratge de Donald Trump a la Casa Blanca ha sacsejat l'ordre internacional sorgit de la Segona Guerra Mundial i després de l'enfonsament de la Unió Soviètica. Un dels molts efectes, evident des de Westminster, ha estat l'acostament de Londres a Brussel·les i també a París, ja perceptible immediatament després de la victòria electoral de Keir Starmer el juliol passat. Sota el govern laborista, el Brexit no causa entusiasme, es vol refer la relació amb la Unió Europea i reparar les ferides que hi va deixar. Però malgrat la complicitat de les últimes setmanes en la carrera armamentista per a la defensa d'una Ucraïna i una Europa abandonada o gairebé pels Estats Units, moltes arestes continuen encara sense llimar. I no serà fàcil suavitzar-les.

Imaginem algú que, enmig d'un incendi, encarrega per correu un extintor per poder apagar les flames. Aquesta imatge grotesca suggereix la manera com Europa ha decidit de cop i volta resoldre els seus problemes de seguretat, que són qualsevol cosa menys imaginaris. El gir de guió propiciat per les batzegades de Donald Trump en política internacional ha agreujat la situació, però no l'ha pas creada. Si més no des de 2014, les intencions de recompondre l'URSS i les seves velles àrees d'influència eren més que evidents, i no només per l'ocupació de Crimea. Putin ha afirmat i repetit que la pitjor catàstrofe del segle XX va ser la descomposició de la Unió Soviètica. Qui no hagi volgut assabentar-se'n a Brussel·les és perquè és un ingenu o bé un complet irresponsable. La debilitat d'Europa a Trump ja li va bé, perquè ell no negocia ni dialoga mai: simplement regateja jugant sempre amb avantatge (i si no és així, no juga). És el que ha fet fins ara.

La nova administració nord-americana no es caracteritza precisament per la seva diplomàcia. Ho ha deixat ben clar el vicepresident dels Estats Units, J. D. Vance, en la cimera internacional sobre intel·ligència artificial (IA) que s'ha celebrat a París. L'enviat de Trump a la trobada ha parlat sense embuts ni subtileses per defensar una IA sense regulacions ni censures que "ofeguin" el desenvolupament d'aquesta tecnologia. Vance ha sostingut durant el seu discurs a la cimera aquest dimarts que una regulació internacional "és un terrible error". 

Elon Musk ha encetat l’any exercitant, al màxim, el seu múscul polític en l'escenari global. En menys d’una setmana, el propietari de la xarxa X ha demanat, amb les seves piulades, l'alliberament d'un activista d'extrema dreta britànic empresonat a l’octubre; ha compartit una publicació que pressionava el rei Carles III perquè dissolgués el Parlament del Regne Unit i ordenés noves eleccions generals mentre publicava una sèrie d'atacs dirigits al primer ministre Keir Starmer; ha elogiat una entrevista amb Pierre Poilievre, el polèmic líder del Partit Conservador del Canadà que aspira a succeir Justin Trudeau; i ha anunciat una pròxima conversa en directe amb Alice Weidel, la candidata a la cancelleria per Alternativa per a Alemanya, el partit ultra que segons Musk és l’únic que pot “salvar” el país, que celebrarà eleccions anticipades a finals de febrer.

Feia vint-i-cinc anys que s'hi estava treballant, i si tot va bé no entrarà en vigor efectivament fins d'aquí uns anys, però això no treu importància a l'acord històric, i polèmic, que es va firmar ahir a l'Uruguai entre la Unió Europea i el Mercosur, el gran mercat sud-americà integrat per l'Argentina, el Brasil, el Paraguai i l'Uruguai. En un context de retorn a les polítiques proteccionistes, especialment als Estats Units i a la Xina, que estan estenent la seva guerra comercial a tot arreu, el fet que ara la Unió Europea firmi un acord de lliure comerç d'aquesta magnitud amb grans mercats com el brasiler o l'argentí té molta rellevància. Pel missatge polític que envia al món, com bé deia ahir Ursula von der Leyen des de Montevideo, i també pel que suposa de cara a un futur on Europa tindrà cada cop més problemes per exportar a l'exterior arran de les promeses de pujada d'aranzels de les dues grans potències. I on, per les mateixes raons, també li resultarà més complicat i car accedir a matèries primeres necessàries per a la transformació tecnològica, per les quals ara té una dependència excessiva de la Xina.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha escenificat la contradicció de les dretes europees liberals o centristes amb relació a l'extrema dreta. En pocs dies ha passat d'enfrontar-se amb duresa al primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán (que ocupa ara la presidència de torn de la Unió Europea), per les seves idees sobre la immigració, a aplaudir la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, per la decisió de tancar refugiats i immigrants il·legals en camps de deportació fora de la UE. Von der Leyen defensa l'acord que ha establert el govern italià amb Albània segons el qual aquest darrer país construeix i gestiona els camps d'immigrants a canvi de grans quantitats de diners pagats pels italians. A Von der Leyen aquesta mesura li sembla digna de ser imitada i implementada com a política comuna a tots els països de la UE, i així ho va proposar en una carta tramesa a tots els líders europeus que participen en la cimera d'aquests dies a Brussel·les.

Han passat 35 anys des que vam celebrar la caiguda d’un mur i la vam convertir en el símbol d’una nova era de llibertat. D’aleshores ençà, que no hem parat de construir murs. Hem plorat els camps de treball i d’extermini i des de llavors hem obert camps de refugiats. I ara Brussel·les ens proposa obrir camps de migrants fora del territori de la Unió Europea, com Itàlia n'ha construït a Albània.

La transició de poder a la Unió Europea es va complicant per moments. Falten només unes setmanes per al relleu al capdavant de les institucions comunitàries, però les herències de les fractures institucionals i polítiques se superposen i s’aprofundeixen. Divisions sobre les guerres a Ucraïna i el Pròxim Orient i divergències sobre el poder institucional d’una Unió que acumula cada vegada més competències en una Unió cada cop més intergovernamental. 

Ursula von der Leyen ha enviat una carta personalitzada als comissaris proposats per a la nova Comissió Europea (CE) que presideix. En la carta, amb una primera part general i una altra d’específica, els encomana la seva missió. En la part general Von der Leyen indica com a objectiu fer un pressupost a llarg termini més simple, més enfocat i que respongui al desig de ser una “Comissió d’Inversió” fent-se eco dels informes Draghi i Letta. Tot això en el marc del Pacte Verd i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Amb la voluntat de fer una CE més transparent i propera.

Alts càrrecs de la Unió Europea estan explorant fórmules per transferir centenars de milers de milions d'euros de bons de l'era covid per evitar que el pressupost comú del bloc es vegi desbordat pels costos d'amortització. Aquesta mesura, recolzada per l'antic primer ministre italià i expresident del Banc Central Europeu, Mario Draghi, ampliaria fins a 350.000 milions d'euros el deute que va emetre la UE durant l'era de la pandèmia, segons explica el Financial Times. Les discussions estan en una fase inicial sobre com dissenyar una solució que pugui vèncer l'oposició de capitals com Berlín i limitacions legals importants, i alhora guanyar-se els inversors.

Ursula von der Leyen ha estat elegida presidenta de la Comissió Europea amb els vots de les forces moderades del Parlament Europeu: els conservadors, els socialistes i els liberals. Pel que sembla, també ha comptat amb un considerable suport del grup dels verds. Per tant, queden fora d’aquesta entesa els grups més extrems, tant a l’esquerra com a la dreta de l’arc parlamentari.

Ara fa uns anys el Parlament Europeu va posar una data a la prohibició definitiva de la venda de vehicles de combustió: l'any 2035. Aquesta decisió tan contundent, celebrada per uns i criticada per uns altres (sobretot per Alemanya, que va intentar d'endarrerir-la) va començar a relaxar-se amb l'aparició del debat sobre els combustibles sintètics o e-fuels, un tipus d'hidrocarbur que es produeix obtenint hidrogen a través d'un procés d'electròlisi amb electricitat renovable i afegint-hi carboni que prèviament s'ha capturat del medi ambient. I com que, teòricament, en aquest procés les emissions de CO2 són neutres (el carboni que s'emet durant la combustió és el mateix que el que prèviament s'ha capturat), els vehicles no registren emissions positives de carboni.

Una cosa que sempre és fascinant de veure són els canvis en l'opinió pública. Sobre un personatge, sobre un esdeveniment, sobre un artista o una catàstrofe, tant és. El canvi al començament és gradual, després es precipita i esdevé massiu. Ara passa amb Trump: ha passat de ser no tan sols el dolent de la funció, i un personatge tingut per colèric i extravagant (o directament boig) a ser vist per molts com un vencedor. Algú que, ara sí, s'ha guanyat el triomf. L'onada ja s'havia començat a sentir al començament de la cursa entre Biden i ell, però es va fer notar amb nitidesa després del cara a cara en què Biden es va ensorrar, i es va multiplicar fins a l'infinit després de l'atemptat d'un tirador misteriós (de moment no n'hem sabut res més, de Thomas Matthew Crooks) a Pennsilvània. Tan rellevant en aquest canvi va ser el Trump no doblegat, furiós, rabent, amb el puny a l'aire i la galta ensangonada exhortant els seus seguidors a lluitar, com –dos dies després– el Trump que rebia l'ovació i l'escalf de la seva gent, emocionat, amb la mandíbula tremolosa: de sobte, el paquiderm taronja, el violador d'actrius porno, l'exponent per antonomàsia de la postveritat, el gran farsant, l'instigador d'un atac contra el Capitoli, té sentiments. Gir de guió amb redempció inclosa, molt al gust de la narrativa americana netflix.

Ursula von der Leyen no les té totes per garantir-se un nou mandat al capdavant de la Comissió Europea. Aquest dijous l'Eurocambra decidirà si la ratifica o tomba la seva candidatura, i la conservadora alemanya no compta amb una majoria gaire àmplia. Té el suport de la gran coalició dels grups europarlamentaris conservador, socialdemòcrata i liberal, però el vot és secret i es preveu que diversos eurodiputats no facin cas de les indicacions de la seva família política a l'hora de votar.

Dijous els presidents i primers ministres de la UE van escollir en el marc del Consell Europeu els anomenats top jobs (en l'argot brussel·lès) pels pròxims 5 anys, amb l'alemanya Ursula von der Leyen per a un segon mandat com a presidenta de la Comissió Europea, el portuguès António Costa com a president del Consell i l'estoniana Kaja Kallas com a alta representant de la política exterior i de seguretat de la UE.

Els cap d'estat i de govern dels Vint-i-set han fallit en el primer intent per decidir qui comandarà la Unió Europea els pròxims cinc anys i han acabat la cimera d'aquest dilluns sense un acord. Tot i això, diferents dirigents han constatat un "consens emergent" sobre els perfils que estan sobre la taula i s'han instat a trobar un acord a tot estirar la setmana a la cimera europea del pròxim 27 i 28 de juny. "Es clarificarà la setmana que ve, la discussió d'avui ha sigut un pas endavant", ha assenyalat en declaracions als mitjans el president del Consell Europeu, Charles Michel.